Una campanya putrefacta.


Estic seguint menys del que voldria la campanya electoral del 22M, això sí: estic segur que qualsevol metge desaconsellaria seguir ni que fos durant un minut aquesta campanya de la vergonya absoluta, aquesta campanya electoral avançada de les generals, convertida en un plebiscit al govern i no pas en una crida electoral per a renovar càrrecs als ajuntaments i governs autonòmics.

Lluny de parlar de la corrupció (aquesta vergonya que erosiona la democràcia), la campanya es centra en Euskadi, el Constitucional i en dinamitar al govern. Naturalment que crec que se n’ha de parlar de la crisi i censurar l’actuació del govern, però encara no se què proposen els candidats d’un o un altre partit, perque ara per ara PP i PSOE plantejen el mateix: res.

El sistema sencer, el que potencia el bipartidisme juga a favor dels dos grans. IU no existeix als grans mitjans, les candidatures locals són això: locals, la brunete està volcada en la campanya popular i el PSOE es conforma en tornar les bufetades… S’ha d’entendre que en un sistema on als grans partits hi predomina la selecció natural inversa, és normal que les campanyes siguin més propies d’una república bananera qualsevol i no pas d’un estat europeu. Som inmersos en un ‘tot s’hi val’. Això sí: de la corrupció ni una paraula. Serà perque uns i altres porten més de 100 imputats en casos de corrupció?

Barcelona, aquest cop, sembla ser una refrescant excepció. Hi ha debat d’idees, de pactes, de propostes més o menys realistes i no hi ha gaires promeses. No podem dir el mateix de campanyes com la de Badalona, centrada en propostes ilegals contra la corrupció llençades per l’ultra Garcia Albiol, qui ja acaricia una alcaldia a la que hi aspira. Per un cop, coincideixo amb Pilar Rahola en el fet que no és acceptable que sigui alcalde de Badalona un personatge que es passeja per Espanya presentant Badalona com una versió catalana del pitjor Bronx dels 80. En aquest punt ¿quin és el model del PP en contra de la marginació? Un cop d’ull a Madrid, on hi governa el PP amb còmodes majories absolutistes des de fa unes quantes legislatures, ens pot treure de dubtes.

Pero Barcelona és una excepció. La campanya es presenta com infumable, bruta, lletja, pudent… simplement putrefacta. L’abstenció? En parlem el 23 de maig, però preparem-nos.

One thought on “Una campanya putrefacta.

  1. Esperem que el senyor gracia Albiol no aconsegueixi el seu objectiu a Badalona, si no ja tenim el PP super radicalitzat amb missatxes xenófogs a les generals

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s