L’erràtic rumb del Gran Timoner


Pròleg.

La nit electoral molts catalans van respirar tranquils: tornava Convergència, tornava en Pujol. ¿Tornava de veritat la política social-conservadora dels anys 80 o havia aterrat a la Generalitat una altra cosa? Des d’aquest bloc vaig assenyalar que qui ocuparia la Generalitat els propers 8 anys no eren hereus de Pujol, si no neo-liberals amb un somriure. No anava tant errat quan ho afirmava, així que repassem aquests primers 100 dies desastrosos pel nostre Estat del Benestar i que passaran a la història de la infàmia política amb majúscules.

 

Que no en quedi res, ¡tots a les mútues!

A Artur Mas, format a l’elitista Aula Escola Europea fundada al 1968 per Pere Ribera al considerar que el Liceu Francès ja no era prou classista, no li va tremolar el puny de ferro per a col·locar al ‘capo’ de patronal de la sanitat privada, La Unió, com a conseller de sanitat. Seria com deixar a una lloba famolenca a vigilar a uns nens mentre juguen al pati. La seva fórmula està ja en marxa i emana, directament, del lobby de la sanitat privada: retallar pressupostos, afeblir plantilles laborals, allargar llistes d’espera i, finalment, dinamitar-ho tot al crit ‘feu-vos d’una mútua’. Quina poca vergonya, senyor conseller. Ni tan sols la liberal entre liberals Esperanza Aguirre s’ha atreviria a dinamitar així la sanitat pública madrilenya. Com a exemple mentre Duran i Lleida s’opera de càncer a un hospital privat, Esperanza Aguirre i el Rei ho fan a la pública. Però aquí els convergents somriuen, aplaudeix la santa espina mediàtica (TV3, LV, Avui, Ara…) i diuen ‘ja som aquí, que Catalunya era, és i serà nostra‘ i si resulta que en el passat del Conseller de Sanitat trobem assumptes tan foscos com aquest, tots plegats mirarem cap a una altra banda. ¿Ho dubtàveu?

L’esperança per a molts és que el col·lectiu sanitari es prepara per grans mobilitzacions en favor del nostre més gran tresor públic: la sanitat pública de qualitat.

 

L’educació? Catòlica, apostòlica, privada concertada i catalana.

Però això no acaba aquí. Seguim per la educació pública. Irene Rigau, distingida membre de l’Opus Dei, com a Consellera d’Ensenyament va córrer per a suprimir la setmana blanca tot i haver-la pactat l’anterior govern amb CiU. Curiosament, la setmana blanca segueix en vigor a certes escoles privades. ¿Masses nanos de classe baixa a les pistes d’esquí, Consellera? Després va dir que els ordinadors eren inútils, que tornèssin als llibres de text de tota la vida, que les modernitats a Catalunya no hi pinten res. Acte seguit va carregar-se un 10% de mitja del pressupost per l’escola pública, mentre inaugurava noves linies de finançament per l’escola privada concertada, que és aquella que manté la separació entre nens i nenes i l’ensenyament religiós i elitista però que, curiosament, sempre acabem finançant amb diners públics. La Consellera, però, seguia preocupada pels nens catalans i va optar per treure’s de la màniga un debat estèril i inoportú, una inútil però necessària cortina de fum: l’uniforme escolar, la bata i l’uniforme. Podem parlar de pros i contres i debatre’n, pero preguntem-nos ¿el principal problema ara és la bata a classe? Jo creia que el principal problema de la educació a Catalunya és una Consellera  que ha vingut a retornar els diners públics a l’escola privada després d’un parèntesi progressista de set anys.

 

Catalunya no és Espanya, és Texas i té nou Sheriff.

El Sheriff de Catalunya ultimament està molt callat darrerament. Ja dorm tranquil ara que es pot circular a 120km/h a les entrades de Barcelona, no hi ha ‘comunistes’ al servei meterològic de Catalunya sinó el ‘tete’ del Sheriff i a més els Mossos ja no han de complir cap codi ètic europeu . Si se’ls hi va la mà, per alguna cosa serà, no?. El Sheriff Puig, després dels rumors que parlaven d’un trencament de relacions entre el Gran Timoner i el Sheriff, espera la següent oportunitat per continuar desplegant un pla d’Interior digne de les èpoques més fosques del President Aznar. El següent pas sembla que serà retirar les càmeres de les comissaries dels Mossos d’Esquadra… al Sheriff Puig se li fa la boca aigua només de pensar que podrà treure a la cavalleria al carrer durant les més que provables celebracions culers a Canaletes. Aquesta cavalleria ja no té cap codi étic per complir. Segur que ens el trobarem a ell en persona a cavall, vestit de JR dirigint com un sheriff redneck texà qualsevol a la policia catalana contra els malvats ‘antisistema’. Alerta, que el Sheriff està callat, però encara és aquí preparant l’assalt als carrers a la més mínima provocació. Ja en vàrem veure una demostració durant el desallotjament de l’antic Palau del Cinema, quan tot i que els ocupants no van oferir resistència el tracte policial va ser, com a mínim, fora de lloc. La mà dura contra els delinqüents comença i acaba amb els antisistema (denominació prou àmplia com per a criminalitzar a molta gent), amb els delinqüents de guà blanc i cognom burgès només hi haurà sopars, puros, riures i copes de whisky.

 

Les millors Mamachicho del Govern

A l’interessant documental ‘Videocracy‘ emés recentment al programa Sense Ficció de TV3, darrer vestigi de qualitat en una tele pública catalana que supura ‘quequisme‘ pels quatre costats, es parlava de les ‘belline’: nenes italianes de bon veure que aspiren a ser ‘dones-florero’ que ensenyen pit i cuixa a algun canal de l’imperi Berlusconi. Aquestes nenes només serveixen per ‘alegrar-se la vista‘ i poder dir ‘¿has vist quines noies tan guapes hi ha a la tele?‘ i si les nenes parlen, ve per darrera una senyora gran i les mana callar. Aquí trobem al govern el que m’atreveixo a denominar com ‘Els Consellers Mamachicho‘, personatges amb una cartera, cotxe oficial i presumpte capacitat de decisió però que de qui no se’n coneix el full de ruta i es limiten a somriure quan se’ls veu darrera del President. El principal Conseller Mamachicho és en Lluís Recoder, Conseller de Territori i Sostenibilitat. Aquesta conselleria mereixeria un article sencer, però puc avançar que en el Molt Honorable Conseller Mamachicho no sembla tenir cap capacitat de decisió tot i portar una conselleria clau en els nostres temps. Es va haber d’empassar als primers dies de govern la seva intenció de mantenir ‘per criteris ambientals’ els 80km/h, quan el criteri que es va imposar fou el del Sheriff Puig. Més endavant, però durant aquests 100 dies d’horrors, va haver d’acceptar un pla de retall de la vital L9 i d’altres infraestructures ferroviàries, mentre es mantenia la inversió en autopistes de peatge intacte. Recoder, per desgràcia i lamentat-ho molt, ha quedat reduït a una ‘belline’ que volia ser un conseller estrella i que es limita a somriure darrera del president, sense capacitat de decidir i amb una conselleria que ha estat convenientment buidada de contingut. En lloc de dir-se ‘Conselleria d’Infraestructures i Medi Ambient’ rep l’eufemístic nom de ‘Territori i Sostenibilitat’ sense que ningú sàpiga explicar què redimonis és.

 

La trufa del pastís.

Per últim la trufa del pastís, encara que el pastís és de nata industrial d’aquella que embafa i és difícil digerir. La trufeta és Joana Ortega, la vicepresidenta del govern, que deia que era diplomada en psicologia quan la carrera no estava acabada. Deixant la desafortunada anècdota que a qualsevol altre país d’Europa provocaria una dimissió, la nostra trufeta del pastís és qui s’està encarregant d’aturar la designació d’un nou director de l’Oficina Antifrau, el que provoca que no puguin avançar les investigacions obertes ni se’n puguin obrir de noves. ¡Faltaria més! “¿Què hi ha de fer el govern o una Oficina antifrau als assumptes dels senyors?”, deu pensar Joana Ortega. No és prou ‘bussiness-friendly’, no és prou neo-liberal, una Oficina Antifrau és massa ‘intervenció pública’ per a una dreta carrinclona, cutre i casposa que ha abraçat el neo-liberalisme i que veu amb terror que una investigació pugui acabar en un possible nou ‘cas Millet‘.

 

Epíleg: El Gran Timoner

Dilluns 5 d’abril. Artur Mas, gran timoner de la pàtria eterna i constructor de la nació sortia a valorar els 100 dies com si valorés tota una legislatura. Ell sol, sense Consellers, en un cop de personalisme no vist abans. Fixeu-vos com de malament deuen anar les coses. Amb TV3 i RAC1 rendits als seus peus, El Gran Timoner ha obtingut un tracte preferencial als informatius (quan es parla d’assumptes del govern impopulars, la seva imatge no hi apareix) i dos publirreportatges on en un el veiem esquiant amb gran estil, així com innumerables massatges matiners perpetrats per la Consellera en Poesia Convergent i Insults a la Oposició, Pilar Rahola. Per cert, el Gran Timoner va pensar en ella com a Consellera de Cultura.

En 100 dies l’obsessió per reduïr el dèficit provocarà un allargament inmoral de les llistes d’espera i la privatització encoberta de certs serveis sanitaris així com l’acomiadament del personal hospitalari contractat i interí. L’obessió per reduïr el dèficid també retallarà el pressupost de l’escola pública però el mantindrà a la privada concertada. L’obsessió per reduïr el dèficid enderredirà la construcció de la L9 o d’altres ferrocarrils necessaris, però mantindrà la inversió en autopistes de peatge gestionades per Abertis. En 100 dies l’obsessió per presentar l’herència del tripartit com una catàstrofe nacional ha portat a dir que quasi no hi havia diners per pagar nòmines als funcionaris i a fer que la venta del deute de la Generalitat tingui prop d’un 5% d’interès, a causa dels missatges apocalíptics llençats des de el propi govern. Ha sigut com escopir cap a dalt.

Però el Gran Timoner va voler celebrar amb els seus els 100 dies de govern dels horrors amb un gran anunci que acabaria amb la discriminació fiscal de Catalunya: Va premiar amb l’excempció i retorn del pagament de l’impost de successions amb efectes retroactius a partir de l’1 de gener. ¡¡Quina Alegria!! Les coses estan tan malament que ho hem de retallar tot, però suficientment bé per a tornar diners a un 2% de catalans acomodats que va rebre una herència superior als 800’000€ i que va haver de pagar. Pobres rics. Aquests ciutadans eren a qui George W. Bush definia com ‘les meves bases’, sembla que per a Artur Mas també ho són i mereixen un premi a tant sacrifici. A TV3 i RAC1 despleguen l’infanteria mediàtica per a defensar la mesura i dient que tothom es veia obligat a pagar-la, que era injust i que ningú hi ha de fer res amb la feina d’una vida. Amagant, això sí, que amb la reforma de 2010 l’impost de successions esdevenia progressiu i només l’havien de pagar aquells que hereten més de 800’000€ com recorda El Periódico. Ara la Generalitat de Catalunya ingresarà 102 milions menys, fent una mica més gran encara el dèficit. No hi ha mostres d’inginació popular més enllà de twitter, però que La Vanguardia no ho celebri és tot un símptoma de que alguna cosa no va bé o que aquest Artur Mas no els hi ho ha explicat tot.

Tranquils catalans, amb la santa espina mediàtica mobilitzada i els Converñetas 2.0 que corren per internet, serà dificil que poguem parlar a Catalunya de la política neo-liberal i anti social que està desplegant aquest govern dels horrors. Això sí, del vot d’Artur Mas al botiferrèndum del 10 d’abril i del que ens deu Espanya i dels habituals temes patrioteros en sentirem a parlar i molt, perque al final a Catalunya tot és resumeix en qui té la culpa dels nostres problemes i tant de dia com de nit la culpa la té Madrid. Si algú pensa el contrari, direm d’ell que és un mal català i un venut, com és habitual des de fa ja 30 anys. No en tingueu dubte, catalans!

12 thoughts on “L’erràtic rumb del Gran Timoner

  1. És trist, desesperant, extenuant i crema, crema molt sentir la tonteria instaurada que l’impost de successions és per a rics. És indignant que una lluita social de molts anys, de tots els àmbits de la socitat, de totes les classes, persones, governs.. anys i anys i va i els senyor d’ICV fan creure a tothom que és un impost per rics… molt bé, us felicito de veritat. Ara ja tenim a tots els pilotes oficials escampant la calumnia.
    Heretar un patrimoni (pis) de 800m euros no és ser ric, ni tenir 800m €, vol dir haver de vendre-ho al moment per poder pagar l’impost. Molt útil quan els pares moren joves, cosa que passa.
    És normal que no hi hagi mostres d’indignació social, pq era una reclamació social a una injusticia gegant. Hi ha indignació per apujar les rendes altes, els beneficis bursaris, la tassa Tobin i tot d’impostos QUE SI GRAVEN ALS RICS, i no un impsot que grava a TOTHOM i que t’obliga a fotre el camp de casa teva.

    Ja parlarem del butifarrendum ja, em sembla que fas un mica el ridícul, espero demostrar-t’ho en el seu moment.

    1. Hi torno i cito a l’article d’avui de El Periódico on es diu ben claret que l’impost de successions després de la reforma de 2010 el pagaria el 2% del cens total. Abans la vivenda habitual sí que gravava i s’havia de pagar (i ho dic per experiència). Amb la reforma no era així i es mantenia en alguns casos, pero No respecte a la vivenda habitual. Encara així, encara que poguem discutir si és o no injust (amb aquesta lògica cap impost seria just), el fons de tot això és que a la vegada que s’anuncien retalls històrics que ni el PP s’atreveix a fer allà on governa (ho va intentar Esperanza Aguirre a Madrid i es va trobar unes vagues brutals), es baixi un impost que en la pràctica el 98% de catalans ja no pagava.

      I sí que parlarem del referèndum del 10A. És el proper tema del que parlaré en aquest bloc.

  2. heretar un patrimoni superior a 800.oo euros no és ser ric?? no?? has trobat la cara al terra després d’escriure això? o la tens tant dura que ha traspassat el terra?? dir això és ser un pocavergonya i un cínic. O això o el teu nivell d’allunyament de la realitat és patològic…

    Tornant a la resta de l’article, …això només ha fet que començar….

    1. Catalunya és l’únic territori d’Espanya on els humils treballadors van en 4×4 i els rics en bicicleta… no ho oblidis. Sí, jo també alucino amb l’escala de valors d’alguns. Tingues em compte que la gent que rebria una herència superior als 800’000€ (que és la que pagaria) és un 2% del total.

      És un gran despropòsit tot plegat.

  3. Aixo de no publicar la resposta és per amor? amb un li permets insults i l’altre no? podries posar com a minim l’exemple.

  4. I els 6 mil euros (mínim, com a parlamentari, com a diputat que va ser ni m’ho imagino) que cobra el tanoca de l’Herrera al mes no és ser ric? i aqui el voteu tots defensant els drets dels pobres? mare meva…

  5. El gran encert de Mas ha estat adonar-se que a l’ala oest del palau de Pedralbes hi ha un porxo molt semblant al de la Casa Blanca, ideal per a una bona posada en escena. A la foto va sortir prou bé.

    Pel que fa a l’impost de successions, també ha estat un gran cop de teatre: en el moment més inesperat i quan feia més falta distreure el personal. Llàstima que no se m’acut de qui puc heretar 800.000 euros…

    I què me’n dieu de la no-foto quan va votar anticipadament en el simulacre de referèndum?

    (Per cert, ja només queden quatre dies perquè s’acabi tot aquest xou. Si tot va bé, quan el blogmaster faci la valoració que ens ha promès jo explicaré per què m’he abstingut.)

    1. Home Jeipi, de la foto ja en parlaré… al proper post (que està mig escrit ja) sobre el 10A. És una pamema, però li aplaudeixo que voti ‘Sí’ i que es tregui aquesta màscara, que quedi al descobert i ara s’ho hagi de menjar amb patates crues per a poder pactar amb el PP.

  6. em pots insultar tranquilament, però pensa que tu vas començar amb la frase dels 800.000 euros, un insult a la majoria de la població…

    igua que m’insulta el Mas quan diu que els catalans entendrem perfectament les retallades, unes retallades que ja estan afectant p.e. en un tema tan greu com és el control del dolor en malalts pal.liatius….

  7. […] El problema és que la virtut i el vici, com en moltes altres coses, es troben en el mateix punt. La complexitat no hi cabrà mai entre aquestes parets. Es pot explicar de la millor de les maneres que hi ha un rumb i que s’està seguint, però la realitat pot ser d’allò més tossuda. […]

  8. Si 4 germans perden els pares i hereten 800m euros han de demanar una hipoteca per pagar la plusvàlua, la succeió i l’enterrament. Calculo que aproximdament poden ser uns 40mil eurus, suposo que tu tb els deus tenir estalviats, no¿? com que la hipoteca no es concedeix cal vendre el pis el més rapid possible. Dp de la plusvàluda de la venta aproximdament queden per persona nets uns 150 o 170 mil eurus.. ni un pis es pot comprar avui en dia algú amb aquests diners. Però ja són rics, sense casa, sense pares però ja poden anar en 4×4. Aquest és el preu dels teus pares?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s