Apunts sobre l’iPad2


Ja és aquí: l’iPad2 ja és al mercat tot i els problemes de distribució que s’han detectat i dels que Twitter ja n’ha informat.

Tens ja un iPad2? Has canviat un iPad per un iPad2 blanc? Si és que sí, et felicito, demostres que Apple ha trobat la millor fòrmula per vendre aparells electrònics. Cada nou llençament, sigui del que sigui, es ‘revolucionari’ i ‘insuperable’. Steve Jobs, gran gurú informàtic i persona del que un dia vull parlar-ne àmpliament, ha descobert com fer que un aparell que en poc millora l’anterior versió, provoqui cues kilomètriques allà on es ven. És l’iPad el millor aparell del seu tipus? Jo crec que no, però sí té la millor maquinaria comercial inventada fins ara: la legió de bloggers, geeks i nerds pro-Apple que aplaudeixen tot el que treu la marca de la poma, sigui el que sigui.

Sóc fan d’Apple. M’encanta tot el que fa, però sí que m’he tornat crític en la manera en que ven els seus aparells. El meu primer Mac el vaig comprar al 2003, un iMac G4, possiblement el millor ordinador en disseny que he vist mai. Adoro els dissenys industrials d’aquesta marca i com cuida a l’usuari fins l’últim detall. Per la meva feina necessito treballar amb l’entorn Macintosh per un motiu ben simple: funciona bé. Avui treballo amb un iMac Intel i un MacBook Air que porto a reunions i que, francament, li dona mil patades a qualsevol tableta, com ja vaig deixar clar a aquesta comparativa entre ambdós productes.

El llençament de l’iPhone al gener del 2007 va crear l’actual política de marketing d’Apple: generar expectatives durant mesos abans de la ‘Keynote’ on es presentarà i filtrar, amb dossificador, petites pistes de per on anirà el nou producte. L’iPhone, efectivament, va ser revolucionari, es miri per on es miri: pantalla tàctil real sense cap ‘estilet’, navegació en web real sense flash, aparell de música… era un ‘tot’ impressionant no ens enganyem. Pero llavors va arribar l’èxit i Apple es va enamorar, com li va passar al 1984 amb el seu primer Macintosh, de la seva creació. Tot i que era evident que l’iPhone tenia masses coses a millorar, com per exemple que no tingués la funció de Copiar i Enganxar un text (¡¡increïble!!) o que no funcionés amb la xarxa 3G, va ser aplaudit per tothom donat el gran pas que suposa. Però llavors va arribar un imprevist. Google va començar a treballar en un sistema lliure per a telefons mòbils tàctils i va aprofitar que Microsoft no va veure l’oportunitat de negoci que suposava aquest aparell. Va agafar la idea de l’iPhone i la va millorar. Android va entrar timidament en el mercat, però avui al Estats Units ja és el sistema preferit dels usuaris. Fora bromes: aquells que s’han comprat un iPhone 2G, 3G o 3GS s’han passat a Android quan han hagut de canviar de mòbil. És com per a reflexionar.

Amb l’iPad em sembla que podria passar el mateix, o no. Segons Steve Jobs el 2011 no serà l’any dels ‘copions’, terme amb el que es va referir a HP, Motorola o Samsung, sino l’any de l’iPad2. Si veiem l’iPad1, llençat al 2010, veurem que té mancances incomprensibles. No té càmera frontal, té un multitask ‘rudimentari’, és un sistema tancat on l’usuari no pot instal·lar el que vulgui lliurement… i el que per a mi és més greu: tot i que Apple parla de l’iPad com el primer aparell ‘Post-PC’, el ven com si realment allò fos un ordinador de mà, barat i tan sencill que el podria fer servir la meva avia, sino mireu la publicitat i com promociona l’iPad en entorns com la medicina, els negocis o les escoles, com si realment un iPad pogués substituir un PC o un Mac tradicional. Realment l’iPad és un aparell amb unes opcions impressionants, però ‘capat’ per totes bandes.

Ara comencem a veure el que presenta la competència. El Motorola Xoom, per exemple, promet. Es tracta d’aparells potents, amb multitasca real i que ténen un gran punt a favor: la personalització. Tot i ser un punt més complicats de fer anar, productivament són millors. Per exemple: que l’usuari pugui escollir què vol veure en la pantalla principal és una meravella. Els Widgets, igual que en el dilema iPhone/Android, es presenten com una eina molt pràctica per a accedir rapidament al correu, calendari, web o el twitter, mentre que a iPad o iPhone has de buscar l’aplicació i entrar-hi. Em segueix sent incomprensible que Apple no aposti pels widgets i per la personalització. Honestament ¿de què em serveix tenir 50 aplicacions a la pantalla de l’iPad/iPhone si al final el que necessito és tenir a la vista el correu, l’agenda i un parell de coses més?

Tinc la sensació que tot el que treu Apple al voltant de l’iPad o l’iPhone és automaticament aplaudit. Blocs com Applesfera.com o Ipadizate.com aclamen qualsevol moviment d’Apple. Mirat fredament, l’iPad2 no és un salt ‘revolucionari’ sino una revisió d’aquelles coses que, per pressa o per risc calculat, no estaven incloses a la primera versió (potència per multitasca, càmera…). L’iPad2 segueix sense tenir un USB o la capacitat d’augmentar la memoria amb una tarjeta SD, segueix sense ser un sistema realment multitasca i segueix necessitant un ordinador a prop on connectar-lo per sicronitzar les nostres dades, ja que no permet usar-ne ni els serveis ‘al núbol’ de Google, ni Hotmail, ni AOL  sino l’exclusiu i car servei MobileME. Això sí, com a mínim es parla de fer aquest servei gratuït en els propers mesos.

Fa falta autocrítica, sense dubtes. L’iPad i l’iPad2 ho ocupen tot, la resta d’ordinadors de la marca han desaparegut darrera d’obra que és un invent a totes llums revolucionari, però que necessita millorar per adaptar-se a l’usuari. Ara és l’usuari qui s’adapta a l’apare.. Si Android ha guanyat terreny a iPhone, qui diu que les tabletes d’Android no començaran a guanyar terreny a l’iPad en un o dos anys? La meva impressió és que l’iPad2 no és cap revolució ni ‘redisseny dramàtic’, simplement és el que hauria d’haver sigut des de el principi l’iPad.

Temps al temps.

3 thoughts on “Apunts sobre l’iPad2

  1. Una batalla molt interessant la dels OS wars que ara s’exten a les tablets. Personalment, i just ara que he acabat un treball investigant sobre les tablets, encara no comprenc com l’iPad ven tant. Bé, si que ho sé, per la colla de fanàtics (i cada dia en són més) que té la marca de la poma.

    Sincerament, si jo m’hagués de comprar un tablet, segurament em decantaria pel Samsung Galaxy Tab (d’aquí poc en teoria actualitzat amb dues noves versions) que corre sobre Android o la BlackBerry PlayBook, que en teoria surt a l’Abril i tindrà un SO basat en un kernel de QNX, és a dir, que no només serà multitasca, sino centrat en la seguretat i en Temps real.

  2. No m’extendré massa en la resposta que últimament foto uns rollos que al final no crec que ningú llegeixi😄 però hi ha un parell de coses clau:

    “la legió de bloggers, geeks i nerds pro-Apple que aplaudeixen tot el que treu la marca de la poma, sigui el que sigui.”
    “Blocs com Applesfera.com o Ipadizate.com aclamen qualsevol moviment d’Apple”

    Steve Jobs podria pixar-se sobre un grapat de milions de persones al món i creurien que és la pixada més revolucionaria que poden rebre. Apple ha creat una marca fortíssima (no els hi trec mèrits o raons eh), amb un bon producte clar, i és tan forta la marca que molts usuaris domèstics compren ordinadors apple sense saber ben bé ni pq, “pq funcionen molt bé i són molt bons”. No miren les seves necessitats reals, per no mirar ni miren el preu, i paguen la diferència sense saber pq. Apple ha tingut i té un paper clau en el món sobretot multimedia, al meu parer, en el món domèstic hi ha alternatives molt “millors”.
    No li he vist mai la utilitat a l’iPad, i per tant tampoc a les altres tauletes, però és obvi que totes les tauletes que vagin amb Android SEMPRE acabaran passant per sobre en prestacions a apple. Android s’imposa als mòbils, ara ho farà als tablets, i amb el temps linux (l’android n’és fork) s’imposarà als pcs domèstics, som ho ha fet als servidors d’internet.

    “¿de què em serveix tenir 50 aplicacions a la pantalla de l’iPad/iPhone si al final el que necessito és tenir a la vista el correu, l’agenda i un parell de coses més?”

    per això no em molen els sitemes tancats (i tan tancat i privatiu com apple), pq depens completament d’ells i no pas d’un interés comunitari.
    En fi, no fotré la tabarra ara amb això, queda dit😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s