Es busca messies


Colom, Rahola, Carod, Puigcercòs, Xirinacs, Portabella, Laporta, Carretero, Bertran, López-Tena… ¿per què l’independentisme és un cau de dives en busca dels 15 minutes of fame? ¿Per què no hi ha manera de que l’independentisme creixi més enllà del 20% de recolçament electoral? ¿Per què els partits independentistes són petits i mal avinguts tot i que el recolçament social sembla, a jutjar per les enquestes, haver pujat fins al 40% o potser més?

Hi ha una extranya afectació a l’independentisme: el divisme. Tots aquells individuus que s’han convertit en caps visibles del moviment indepe català han acabat a ósties. Un repàs a la història no deixa dubtes: la bicefàlia Colom/Rahola-Colom/Rahola va patir una lluita intestina contra el duo Carod/Puigcercòs. Puigcercòs, artífex de la purga dels carotistes a Esquerra, sucumbeix davant el desastre electoral de 2010 que amenaça amb enviar a Esquerra al grup mix del Congrés dels Diputats al 2010. El naixement de Solidaritat Independentista (SI) dessagna Esquerra sota el lideratge messianic de Laporta, que en ser anul·lat pels egos de Uriel Bertran i Alfons López-Tena abandona la formació i sembla que acompanyarà a Portabella (l’home que no pot viure sense mirar-se constantment a un mirall) a la llista d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona el proper 28 22 de maig. Això sí, Laporta, que segueix creient que Catalunya és ‘més que un club!’, es quedarà l’acta (i el salari) de Diputat i espera obtenir l’acta (i el salari) de Regidor a Barcelona.

La batalla dels egos pot tenir una explicació. L’independentisme espera des de 1928, quan a l’Habana es va aprovar l’únic projecte de ‘Constitució Provisional de la República Catalana’ impulsat per Francsc Macià, l’arribada d’un gran lider que guiarà el destí del poble, un messies que, com Moisès amb els jueus, guiarà el destí del poble per a fer-lo lliure. Un messianisme que personatges com Laporta, Carod o Artur Mas no han dubtat en fer-lo seu, a la vegada que l’independentisme creava llegendes i santificava màrtirs com Rafael Casanova, Lluís Companys o Josep Maria Xirinacs.

El messianisme i l’infaliabilitat de l’independentisme, convertit en un dogma pueril incapaç d’encaixar crítiques, ni tan sols les internes, el presenta a la societat catalana com una acumulació de dives mal avingudes en busca de protagonisme. A més, la llista de candidats a ‘messies del poble’ és massa llarga per a un independentisme visible que només té 9 14 escons i un sostre del 20%-25% de recolçament electoral declarat. Molt respectable sí, però a totes llums insuficient. Tot i que les enquestes arriben a parlar d’un 40%-45% de recolçament a una hipotètica independència, aquest recolçament no es visualitza clarament a les urnes.

Ara aquest espai electoral del 20%-25% es fragmenta encara més entre dreta i esquerra, sense que mai quedi gaire clar quina diferència real hi ha entre uns i altres, més encara quan Esquerra no dubta en fer pròpies postures econòmiques Sala-Martinianes, allunyant-se a tota velocitat dels postulats d’esquerres. A sobre, ha de combatre amb la maquinària electoral de CiU, que no ha dubtat en agafar el messianisme que ansia el moviment indepe. Aquesta maquinaria electoral presenta a Artur Mas com aquest salvador tot incrustant als seus discursos vomitius passatges patrioterus sobre l’eternitat de la nació, que recorden massa als de cert imperi que havia de durar mil anys i que només en va durar dotze. Tal és el nivell d’artificialitat que s’oblida que la nació és la sobirania del poble i no el folklorisme regional al que tot es redueix (dances, festes i llengua). A aquesta festivitat horrendo-folklòrica hem reduït la ‘nació catalana’.

Mentrestant l’independentisme segueix com si res passés. A l’abril estarem entretinguts amb un debat estèril sobre l’independència, sobre si la senyera ha de ser així o així de gran, sobre qui és o no mereixedor de ser anomenat ‘català’ i tornaran a buscar espanyolistes a sou de castella. Això passarà mentre aquest Govern dels Horrors privatitza l’estat del benestar entre els amigotes de les mutues tot reventant la sanitat pública, de l’escola concertada tot reventant l’escola pública, i del cotxe al retallar l’inversió en ferrocarril pero mantenint a l’alça l’inversió en autopistes. Alguns fins i tot esperen que a l’abril es produeixi la somiada proclamació d’independència per part del Parlament, ja que a la vista de tots està que els referèndums d’independència que es porten celebrant des de 2009 a diverses localitats de Catalunya, no superen el 10% de participació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i que així no anem en lloc. Tant se val, tirem pel dret ja que ‘el poble de Catalunya’ passa del tema.

La desconnexió entre l’independentisme i el poble que vol independitzar amenaça en ser total i retornar a les tenebres dels 80. La incapacitat de l’independentisme de vetebrar un projecte ‘de present’ i no tant de ‘futur daurat ideal’ provoca lluites de dives i proclames d’egos que, sense cap vergonya, van es passejen d’un partit a l’altre tot preguntant ‘Si jo entro aquí, ¿em donaràs el que jo vull?’. És un espectàcle lamentable no aporta res i que només destrueix un moviment que mai sembla ser capaç de vertebrar-se.

10 thoughts on “Es busca messies

  1. Bevolgut Pere,

    Hi ha molts aspectes que estic en desacord amb tu. Sense ser obertament nacionalista ni independentista, crec q poses en un mateix sac personatges clau i cabdals de la història de Catalunya, ja que Companys fou un màrtir, de Catalunya i de tota la República, un home íntegre q defensà la legalitat republicana i els obrers per sobre dels interessos “nacionals” de la burgesia catalanista de la Lliga i del q avui seria CIU.

    No m’agrada ni el Laporta, ni en Rossell, ni el Sánchez-Libre, ni el Florentino (tots ells amb importants lligams polítics), com tampoc m’agrada CIU (a qui se li acaba el país quan li toquen la butxaca), ni el PSC, ni SI. Però comparar el govern de la Generalitat amb el tercer Reich és digne d’un tertulià d’Intereconomia o de C’s!!

    Jo sóc d’esquerres, obrerista, republicà i culturalment català, i per això no defenso la vía independentista, però en un hipotètic referèndum potser votaria q si, ja q estic cansat de fer pedagogia a les Espanyes quan aquests no em volen entendre. Hi ha molts independentistes a ICV i fins i tot a PSC, cansats del fracàs de la via federal.

    Jo no busco cap Messies enlloc. Només busco el benestar de la classe treballadora d’aquest país, i el respecte a la idiosincràcia cultural pròpia de Catalunya. No vull una Catalunya de dretes, ni crec en ERC, CIU, PSC o SI (ni molt menys PP o C’s!). Cal regenerar el discurs polític, en la meva opinió, i apropar-lo a les necessitats reals del poble.

    Lluits de egos? Al PP ni a PSC ni a C’s no n’hi han, de lluites d’egos. Tots els polítics són de perfil baix, oi?

    PD: Si, la percepció de que l’independentisme està més arrelat que mai és correcte. I bona part de la culpa la té el govern central. Un altre cosa es q una colla d’aprofitats (Mas, Portabella, Laporta o Duran) se’n aprofitin i l’utilitzin. No confonem moviments socials amb polítics corruptes, si us plau! Per sort la societat civil catalana (i bona part de la espanyola) estàn per sobre de la classe política.

    1. Bé, no sempre hem d’estar d’acord, oi? Sobre lo del III Reich, crec que no m’has entés bé. Jo no comparo, mai se’m pasaria pel cap, al III Reich i la Generalitat. Això seria demagògia, pero sí afirmo que els discursets sobre ‘pàtries eternes que duren 1000’ anys que de tant en tant regurgita Artur Mas em recorden a discursos que preferiria oblidar. No m’agraden les pàtries eternes que caminen juntes cap a un destí i tota aquesta porqueria propagandística. Hi renuncio directament.

      Jo, com tu, sóc d’esquerres i culturalment català, pero no sóc indepe. Critico com l’independentisme manipula la història, per una banda, creant mites i llegendes de personatges que potser no tenen res a veure amb l’independentisme. Sí, Companys va ser un màrtir, ja ho crec i no ho negaré mai, però no el màrtir indepe que ens volen fer creure. L’arqueoleg va escriure fa un temps un article molt i molt bo sobre Companys.

      Critico, això sí, que siguin incapaços de posar-se d’acord. Un independentisme fort portaria, sí o sí, un avenç radical cap a un federalisme real i no aquest model extrany que no se’l creu ningú. El problema aquí és que els indepes no es posen mai d’acord, estan dividits i són incapaços de parlar de ‘present’ i deixar-nos de presentar un un futur ideal o sembla que els carrers seran d’or i les carreteres de plata i diamants. Jo si avui es fes un referendum de veritat votaria ‘no’ per molts motius. Jo no tinc tants problemes quan surto de Catalunya i segueixo parlant català amb el meu xicot i defensant qui sóc i la terra d’on vinc. No crec que faci falta ‘pedagogia’ cal deixar de justificar-nos dia i nit. ¿Un valencià es justifica per ser valencià? ¿un asturià o un gallec? ¿Per què ho hem de fer nosaltres els catalans? Ens fa falta construir ponts, veure què ens uneix i no tant que ens separa.

      Pero bé, com sempre, gràcies per llegir-me i criticar-me si cal.

      1. Clar q no podem estar sempre d’acord! Però és un honor i un gran plaer poder parlar relaxadament amb tu, Pere! Per això et llegeixo!

        Jo estic d’acord amb que un independentisme unit seria més útil a la causa federal. De fet, un estat federal assimètric per a mi és la fòrmula política perfecte. Ara bé, jo sóc català, no castellà. Si Espanya vol dir ser castellà, adéu Espanya!

        Però a nivell social, comprenc q l’independentisme creixi, i cada partit en vulgui treure rèdit electoral. Així es dòna la paradoxa que quan el suport social a la independència frega el 45-50 % de la població, ERC i SI només sumin 14 diputats dels 23 que tenien (molts vols a RCat, sense representació parlamentària) i molts votants d’ERC q marxen descontents a la “casa gran” de la corrupció. Molts votants d’ICV tb són independentistes (o federalistes desencisats, com jo).

        Per últim, jo estic d’acord amb les consultes del 10 d’Abril, i de fet ja hi he votat (com ho ha fet Montserrat Nebrera, del PP). Els moviments socials van x davant de la classe política d’aquest país (per fortuna).

        PD: Independència si o no amaga el debat real: quines polítiques socials volem. Si volem ser un model social com Finlàndia, Suècia i Dinamarca o volem ser una república bananera ultradretana catòlica com Itàlia, Irlanda o Polònia.

        Salut i fins aviat, gràcies per escoltar-me, Pere!

    2. Coincideixo amb tu i m’has fet veure que tinc un GRAN error al text: he posat que hi ha 9 diputats indepes quan en realitat n’hi ha 14! ARGS! Ara ho arreglo.

      El referèndum del 10A: jo també hi votaré i tinc molt clar que votaré ‘no’. Jo sóc català, com tu, i un federalista convençut. No se si assimetric o simètric. Sóc molt admirador d’Alemanya i el seu federalisme simètric funciona. Avui tenim un sistema autonòmic molt assimètric i ja veiem que no acaba de rutllar. Obviament no vull tornar al temps de diputacions i manicomunitats, pero tampoc m’agrada un sistema on és impossible possar-se d’acord en coses on, a priori, hi estem d’acord.

      El debat indepe, per últim, amaga quin tipus d’estat vol per Catalunya. Fa un temps vaig escriure un article sobre el ‘model d’estat’ que proposa l’independentisme, i el que ens proposa és quasi bé un paradís fiscal, una nova Andorra, Mònaco o Lichtenstein amb una pressió fiscal de l’11%. Jo això no ho vull de CAP de les maneres.

      Salut i passa quan vulguis.

  2. No és estrany el desgavell que hi ha en l’olla de grills de l’independentisme. és evident que cada líder vol ser ell personalment qui surti al balcó a anunciar la bona nova al poble per convertir-se en el primer president (vitalici, és clar, i amb plens poders) del nou Estat.

    Però a mi ja em va bé que aquests salvapàtries professionals no es posin d’acord: així s’ofegaran en la seva pròpia retòrica i perdran credibilitat davant el poble que pretenen “alliberar”. Això sí, cal tapar-se bé les orelles, com Ulisses enmig de les sirenes, per surar damunt el mar de ceballudisme que mentrestant haurem d’aguantar.

    Jo ja n’estic convençut: qualsevol que em proposi clivellar el nostre malmès mapamundi amb una nova frontera és un retrògrad, per més que tingui idees socialment avançades, perquè pretén perpetuar un model d’organització internacional, el dels Estats-nació, que és un destorb per al progrés efectiu de la humanitat.

    (Alguns m’han dit que voldrien anar pel món amb un passaport català: sí que es conformen amb poc. Jo voldria anar pel món sense passaport.)

    I és que el pecat original de l’independentisme és aquest: voler substituir l’amor a la pàtria pel culte a l’Estat. La pàtria és un concepte magmàtic, sense límits precisos, que cadascú es pot imaginar a la seva manera; l’Estat, en canvi, és un entrtamat ple de jutges i fiscals, de policies i militars, que emet decrets i recapta impostos, que necessita una bandera, un himne, una festa oficial i un mapa amb fronteres per fer-se visible i que reparteix credencials als seus súbdits.

    Cal ser molt ingenu per creure que un Estat “propi” ens farà més lliures…

  3. Com a mínim les disputes als partits marxistes dels anys 70 tenien un rerefons ideològic, aquí tan sols es tracta d’una burda lluita d’egos messiànics fruit d’una concepció absolutament pre-democràtica i cabdillista de la política.

    El millor de tot és que ¿E?RC de l’Hospitalet s’ha passat tota la legislatura criticant una operació especulativa anomenada Can Trabal, que va ser aturada gràcies a un informe de medi ambient desfavorable fet per la regidoria de mediambient, de ICV. Doncs bé aquesta operació estava finançada per Laporta i la dona de Lluís Recoder, Conseller d’Obres Públiques.

    Amb quina cara demanarà ara el vot ¿E?RC a Hospitalet quan es presenta a Barcelona en coalició amb l’autor d’aquesta animalada?
    Jo proposo que a partir d’ara s’anomenin Ex-querra Republicana!

  4. Jeipi, estic totalment d’acord amb tu… l’últim que necessita el món en aquests moments és un altre estat.

    Però és que l’independentisme és un negoci, i si mai s’arribés a la independència, molts d’aquests pobres es quedarien sense feina…

    Sincerament, això de tenir com a única ideologia un discurs identitari és de lo més pobre intelectualment que es pugui un posar a la cara… però és normal que en aquests temps, vengui.

    D’altra banda, i elubricant una mica, crec que aquesta atomització del moviment independentista, és lo més lògic que han fet mai aquesta gent: el seu camí és anar sent cada cop més independents, un partit d’un altre, un lider del seu partit, fins que voldran ser independents d’ells mateixos, i no se… no se que faran, però m’ho imagino…

  5. Soy seguidor de los post de Pere y en algunos me he abstenido de comentar nada y lo mismo iba a hacer con éste pero leyendo los comentarios voy a escribir algo. Un nacionalismo ó independentismo que manipula la historia haciendo una patriotera e irreal es lo mismo que han hecho otros que se han ganado un repudio mas que justificado y lo triste es que la historia se repite. Con esta base no creo que la independencia catalana sea mejor para los catalanes, ni conllevará mas prosperidad ni mas apertura, todo lo contrario. Cataluña es lo que es formando parte y en estrecho contacto con otros pueblos peninsulares de los que recibió y a los que aportó formando parte de un conjunto heterogéneo y enriquecedor a pesar de todos los dimes y diretes provocados por esos nacionalismos que ahí siguen alimentándose unos de otros. En fin, creo que con la independencia de Cataluña toda España, en general, pierde y Cataluña también

    1. Sólo te diré una cosa: no te abstengas de comentar nunca si tienes algo que decir. Esto no es un foro talibanoide donde sólo apruebo a la gente que me aplaude, para eso ya hay otros blogs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s