Les primàries als partits espanyols


Les primàries del PSC han sigut una bona manera de valorar aquest fenòmen polític. Tot i que sembla que Hereu, el candidat guanyador de les primàries a l’alcaldia de Barcelona, ha sortit reforçat, hem de fer una reflexió en veu alta sobre les primàries. Per exemple per què el candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, al seu twitter qualificava les primàries de ‘manca de lideratge‘ o “haver provocat un desgavell que els barcelonis no mereixen“. En canvi hem vist a CiU omplir-se la boca de poesia quan qui ha fet les primàries han sigut els dos grans partits nord-americans. Per què les primàries són un fet extrany a Espanya? Són tan rares de veure o, pel contrari, se’n celebren més les que ens pensem? Quines modalitats de primàries es celebren a l’estat?

· Primàries per emergència.

En Trias al seu twitter ho ha deixat molt clar: unes primàries demostren falta de lideratge, és de fluixos, de mals liders. És a dir: amb un lider (¿cabdell?) fort que mantigui al galliner en pau encara que sigui amb la pau dels cementiris, no calen primàries. Encara que l’estructura social sigui democràtica, tant se val que els partits internament semblin règims stalinistes. Només quan el pressumpte lider no té prou autoritat i algú no obeeix fil-per-randa les seves ordres, apareixen les primàries com una obligació, ja que la pena de treballs forçats a un gulag es va abolir i això inclou també als partits. L’elecció d’un candidat per aclamació, és a dir amb el 100% dels vots d’un congrès o assemblea normal, dona pas a aquest tipus de primàries que, en lloc de ser aplaudides per tots els partits, són mostrades públicament com un síntoma de debilitat perque realment ho són. El PSOE, principal practicant de les primàries per emergència no se les creu i no cal ser cap analísta polític per a veure-ho. Sigui la dreta de Madrid, sigui CiU a Barcelona, la oportunitat de fer sang i presentar el partit que fa primàries com un galliner esvelotat és massa temptador.

 

· Primàries a la bulgara.

Els partits petits fan moltes vegades aquest tipus de primàries on només hi ha un candidat. Esquerra, SI, CUP o ICV a Catalunya celebren regularment primàries per a que els seus militants i simpatitzants escullin entre el candidat únic o cap candidat. Evidentment els militants escullen a aquest candidat únic amb percentatges del 90%. ¿Això vol dir que tot el partit està d’acord amb aquest candidat? No, això només vol dir que només hi ha un candidat i que entre deixar al partit sense candidat o escollir-lo, doncs millor escollir-ne un, no?

Els partits petits lluny de promoure que les corrents d’opinió siguin visibles en forma de candidats a escollir a uns primàries, promouen els candidats únics. La votació serveix únicament per veure fins a quin punt el candidat té el recolçament del partit. A partir d’aquí l’elecció més o menys a la búlgara permetrà al candidat electe crear un equip de col·laboradors més o menys afins. Tot i així, és preferible aquesta modalitat de primàries a la búlgara, que no pas no fer-ne’n, sincerament.

· Primàries digitals o stalinistes

Els partits grans celebren una modalitat de primàries que algún dia s’estudiarà. Es basen en el mètode digital: el lider actual del partit assenyala amb el seu dit a la vegada que diu ‘Tu‘ al seu successor. El sistema de primàries digitals funciona perfectament al PP, al PSOE i a CiU. Així va escollir Aznar a Rajoy i Pujol a Mas. Al PSOE, o al PSC, fan més o menys el mateix però ho vesteixen de ‘congrés’, on uns delegats de cada partit, que pressumptament representen als militants, escullen als candidats. Són congressos a la búlgara, amb llargs aplaudiments i eleccions quasi per aclamació del candidat.

Als partits de dretes sembla que deixar als militants escollir als seus candidats a alcalde, president de comunitat autònoma o fins i tot a president del govern és una bojeria, o com bé diu Trias un simptoma de debilitat i un desgavell que no es poden permetre. Les primàries digitals o stalinistes es converteixen, per tant, en el reflexe més evident de la falta de democràcia intrínseca al sistema de partits.

· Primàries a ganivetades

Izquierda Unida, abans Partido Comunista, practica una extranya varietat de primàries que es practica des de 1980. Els dos candidats que aspiren a pendre el control del partit, a més dels seus assessors i tot el seu equip, s’enfronten a ganivetades, destralades i fins i tot amb serres mecàniques publicament. Qui arrenca més caps o fa que el seu adversari sagni més guanya el control del partit. El problema d’aquest sistema és que cada cop el total de gent disposada a morir lluitant a i per Izquierda Unida és menor, el partit es desgasta i convulsiona. Aquesta modalitat de primàries hauria de desapareixes i ser substituïda per una més ‘europea’.

 

Fem resum. Les primàries de l’estil que es fan a França o Estats Units per a escollir des de els candidats a una alcaldia fins al propi president de la República no són benvingudes al nostre país. Per un costat la dreta té autèntica alèrgia a la democràcia interna dels partits. La proba és que ni CiU ni PP han fet mai unes primàries i cada cop que ha aparegut una veu discordant se l’ha marginat i condemnat a l’ostracisme. Vegi’s el cas de Juan Costa, que va amenaçar al congrès del Partit Popular a València de 2008 amb forçar primàries.

La democràcia interna dels partits és una façana, una pamema conseqüència d’un sistema de partits on el que compta és el que s’anomena frivolament ‘meritocràcia’. És a dir: el teu cognom, quans anys portes militant o si ets amic o familiar. Ho vàrem veure al Tripartit, ple de germaníssims i cossiníssims, i ho veiem al Bipartit, on ens hi podem trobar germanets, esposes, cunyades i nebots d’il·lustres militants de CDC que, per fi, han recuperat el que era de la seva propietat.

Aquí el problema ja no és qui governa sino que els vicis es repeteixen a dreta i esquerra. L’stalinisme que regna a l’interior dels partits de govern, els grans, promou tota classe de nepotismes i/o meritocràcies dubtoses. La absència de primàries als grans partits espanyols perjudica a tot el sistema democràtic. L’excercici democràtic ha de començar en un procés lliure i obert a la ciutadania de presentació de projectes polítics. Un procés on cada candidat fos responsable no només de la seva elecció per part dels militants; sino que també hagués de respondre de les seves accions al cap de 4 anys. Uns primàries converteria als polítics en responsables dels seus fets davant dels seus militants i també de la seva ciutadania.

11 thoughts on “Les primàries als partits espanyols

  1. Jo adoro les primaries americanes!! Seria divertidíssim que els partits catalans fessin un tour de primaries obertes a tota la ciutadania de poble en poble, eliminant els candidats amb menys vots i que s’escollissin en “caucus” o assemblees locals.

    Jo ja compto els dies que queden per a les primaries republicanes! Palin donarà molt de joc!

    1. Jo crec que s’han de fer primàries. Bé, concretament crec que s’ha de reformar TOTA la llei de partits: finançament, militància, espais electorals, presència mediàtica, primàries…

      Amb unes primàries, i no els paripés que es veuen d’esquerra a dreta, la democràcia catalana i espanyola seria molt millor (que no dic que ara no ho sigui) pero dubto que un Camps o un Matas o un Corbacho haguèssin arribat a on són.

      Felices 500 entrades!

  2. Pere, la meva discrepància rau en que tant en el PSC com en el PSOE, això de que el líder assenyala amb el dit el successor (encara que es vesteixi de congrés) no funciona ben bé així (si més no, no sempre). Vull dir que potser l’assenyalen, però d’aquí a que se’ls faci cas. Felipe González va assenyalar Almunia i ja sabem què va passar, Montilla no va ser precisament assenyalat per Maragall, ni Hereu per Clos. Zapatero és fruit d’una elecció congressual entre quatre candidats.
    Crec que en això sí que hi ha diferències entre els partits.

    1. Aleshores, qui serà candidat a la presidència l’any que ve? Rubalcaba? Chacón? Blanco? Algú que es manté a l’ombra?

      Qui sigui, sap que s’haurà d’enfrontar amb Rajoy i esgarrapar-li tants vots com pugui. No ho tindrà fàcil.

      1. Ja m’agradaria poder-te respondre, però crec que, a hores d’ara, ningú ho sap. Suposo que serà un d’aquests nom que has dit (sense descartar Zapatero), i està clar que no serà fàcil.

    2. Gràcies Manuel per comentar a aquest bloc.

      El repàs que faig, irónic, als ‘models de primàries’ dels partits espanyols vol ser una crítica al fet indiscutible que no hi ha primàries.

      Entenc que, al menys al PSOE o PSC suceeix així, el lider del partit s’escull en processos congressuals més o menys transparents, públics i que s’ha d’agraïr que es facin així. L’exemple de l’elecció de ZP és molt bo.

      Potser el problema recau més en les estructures més petites: municipis, provincies… on (i ho se perque ho he vist) les urnes de vot d’un congrés desapareixen mig buides i reapareixen plenes de vots donant percentatges del 80% al candidat que, per cert és l’únic. S’ha de reformar de dalt a baix el sistema de partits suprimint les ajudes económiques per vots, comprensibles als 70-80 però no avui, s’han de fer públiques les donacions, instaurar primàries per a elegir tots els càrrecs representatius (alcaldes, cap de diputació, candidat a govern autònom i govern central…).

      És la meva opinió.

  3. A mi sempre m’han agradat els partits assamblearis (EUiA, ERC, CUP…). Ara bé, les direccions fortes dels partits són una constant dels principals partits europeus.

    Una observació en relació amb els EUA. Allà els candidats demanen ajudes a les grans corporacions x guanyar les eleccions, i quan governen, els hi tornen el favor…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s