Europa i la democràcia islàmica


No m’he pronunciat encara sobre el tsunami democratitzador iniciat a Tunisia i que s’exté, poc a poc, per tot el nord d’Àfrica. Els ciutadans del magreb islàmic han esclatat davant d’un panorama de pobresa, misèria i d’èxode cap a Europa. Una generació molt ben formada, que coneix Internet, que veu en Twitter i Facebook el que els ciutadans de l’est veien als 80 en la televisió d’occident, ha arribat a la conclusió que els seus dictadors són titelles decrèpites, ridícules, absurdes, operades i sostingudes únicament per seguir abastint Europa de petroli. Ells s’han plantat mentre a nosaltres, els Europeus, no fem res més que queixar-nos i viure amb por.

La Unió Europea ha demostrat que no pinta res en l’entorn internacional. L’Europa que es somiava als 80 ha esdevingut una broma. La unió econòmica real,  que funciona i que ha portat una riquesa i benestar que mai haviem vist al continent, no ha anat seguida d’una unió política real. Els estats europeus viuen acollonats, instal·lats en la convicció post-colonial que a l’Àfrica és indemocratitzable. Ens hem convençut que els països islàmics d’Àfrica no ‘mereixen‘ la democràcia. Pensem unicament en les nostres pors: islamització, el terrorisme, migració cap a Europa i pèrduda del control econòmic.

La descolonització a l’Àfrica es va fer a canvi del control de les materies primes: el gas, el fòsfor, petroli… no es va buscar una relació de tu a tu, si no entre la poderosa ex-metròpoli i la pobra i analfabeta ex-colònia. Bancs i empreses europees van quedar-se per seguir portant la riquesa africana cap a Europa. Qualsevol intent de democràcia al món islàmic ha sigut derribat des d’Europa. Els dictadors que avui cauen un a un, ho fan no acompanyats del recolçament del grup de democràcies més importants del món, sino davant la seva impotència per no poder mantenir ‘a un fill de puta, però que és el nostre fill de puta‘.

La UE no s’ha pronunciat encara sobre les revolucions de Tunisia o Egipte. Potser avui, només potser, la UE condemnarà la violència contra les manifestacions que provoca Libia. Potser s’hi ficaràn perque Líbia és la protegida d’Itàlia… i ara Itàlia no està com per a plantar cara per salvar al seu ‘fill de puta’ particular: Gadafi. Ens hem de preguntar per què França, l’exmetròpoli de Tunisia, Egipte, Argelia i Marroc, es va mostrar obertament preocupada per la sort dels seus estimats dictadors mentre el seu poble demostrava que volia democràcia. Que volia un repartiment de riquesa equitatiu, com el que tenim a Europa. Que volia, en definitiva, no haver de marxar a Europa per a sobreviure.

La dreta Europea demostra a través dels seus opinadors que no vol ni sentir a parlar de democràcia islàmica. L’exemple de Turquia, que és el que defensen publicament els Germans Musulmans d’Egipte entre d’altres, no és vàlid, no ho ha sigut mai perque tira a terra tots els prejudicis contra l’islam que dia a dia vomiten els ‘Sostres’ i les ‘Raholes’ que infecten la premsa europea. Sigui a Alemanya amb el ‘Bild’, ‘Algemeine Dagballad’ a Holanda, ‘The Sun’ al Regne Unit o La Vanguardia, l’Ara, El Mundo o La Razón a Espanya; Europa prefereix pensar, i fer pensar, que la democràcia islàmica és impossible i per això el millor, per a nosaltres, és que que facin docilment cas del que necessitem. Només així s’enten que cada cop que s’ha parlat de democràcia islàmica, ens parlin d’islamisme i terrorisme, practicament de destrucció total. Defensen obertament que la única democràcia possible a l’orient mitjà és la d’Israel i obvien que allà els radicals ultra-ortodoxos són al govern. Obvien que els ultra-ortodoxos jueus no tracten gaire millor a la dona, els drets humans o a la homosexualitat que els tarats d’Arabia Saudí o l’Iran. Però d’això la Rahola o el Sostres no en diràn res.

Europa ha promogut des de la descolonització dels anys 50-70 al dictadors i falsos presidents escollits ‘democraticament’ a tota Àfrica. Els nostres prejudicis racials segueixen veient a l’africà com el ‘bon salvatge’ que espera ser civilitzat. Amb aquesta excúsa hem sostingut a dictadors sanguinaris, a dèspotes il·lustrats com Mohamed V. Ara que els egipcis reclamen una democràcia islàmica com existeix a Turquia, amb valors liberals, equitatus, constitucionals i de dret nosaltres els contestem amb indiferència. Amb la prepotència de qui considera als africans com a éssers inferiors.

Vull que torni Europa. Vull que el somni d’una Europa federal, eix vertebrador de democràcies torni a ser possible. Vull una UE unida i amb una veu clara i contundent en favor de la democràcia interna i externa. Vull que la dreta europea se’n vagi a fer punyetes i amb ella tots els seus opinadors que justifiquen dictadures mentre serveixen per que ens arribi fòsfor o petroli barat i Israel estigui tranquila. Vull que les revolucions del món islàmic tinguin el mateix recolçament que van tenir les del bloc de l’est i que d’ara en endavant la Unió Europea recolci en tot els processos de transició democràtica i tracti aquests països com a iguals, no com a inferiors.

Tinc ganes de tornar a creure en la Unió Europea.

7 thoughts on “Europa i la democràcia islàmica

  1. realment és apassionant tot el que s’estàproduint al món islàmic… però per fer una valoració, com en tot, haurem d’esperar:

    -qui mana ara a Tunez?

    – acabaran respectant els militars egipicis la voluntat del poble?

    -… i així en cada país, per fer una valoració positiva de totes aquestes revoltes (que no hi estic en contra eh!) hem d’esperar. No podem tirar cohets, fins veure en què deriva. Quan es va derrocar al Sha de Pèrsia, tot eren exclamacions d’aprovació i merevelles per part d’un ampli sector de l’esquerra europea…recordem Jomeini d’intelectual per le suniversitats de París… i en què ha devingut després la revolta iraní…

    -amb en Gadafi,, tres quarts del mateix. Es molt curiós com als anys 80 estava demonitzat per la dreta i magnificat per l’esquerra (recordem els bombardejos del 86). Aquesta última dècada ha estat totalment al revés: com que servia als interessos europeus i americans, els neocons com Ansar n’han parlat meravelles i s’han fet fotos amb ell, mentre que des de l’esquerra ja no ha rebut gairebé suports…

    De totes formes estem en un moment apassionant per als que ens agrada la història…

  2. Certament europa està infestada d’escurçons sionistes i voltors neocon que s’omplen la boca dient que “Israel és la única democràcia d’Orient proper”, “La guerra d’irak era la única forma d’exportar democràcia” i en quan ha començat la revolta s’han aixecat a defensar als dictadors sota el crit “que venen els islamistes”.

    Em sembla a mi que als defensors de la teoria del xoc de civilitzacions se’ls hi acaba el xiringuito; al final resulta que l’únic xoc que hi havia era de classes socials!

  3. Impressionant, això de les revolucions als països àrabs.

    Ara és el torn d’en Gaddafi, però aquest és dur de pelar. Diu que està disposat a morir com un màrtir (no sé de què); amb això ja demostra que estima més la seva poltrona que el seu poble.

    Aviat els libis bombardejats pel seu rais aconseguiran el que no va aconseguir en Reagan quan el va bombardejar.

  4. Cito:

    Vull que torni Europa. Vull que el somni d’una Europa federal, eix vertebrador de democràcies torni a ser possible. Vull una UE unida i amb una veu clara i contundent en favor de la democràcia interna i externa. Vull que la dreta europea se’n vagi a fer punyetes i amb ella tots els seus opinadors que justifiquen dictadures mentre serveixen per que ens arribi fòsfor o petroli barat i Israel estigui tranquila. Vull que les revolucions del món islàmic tinguin el mateix recolçament que van tenir les del bloc de l’est i que d’ara en endavant la Unió Europea recolci en tot els processos de transició democràtica i tracti aquests països com a iguals, no com a inferiors.

    Tinc ganes de tornar a creure en la Unió Europea.
    ——–

    Ves esperant assegut, Europa és un invent més pq hi hagin més polítics vivint a costa del ciutadà, tot en el que creus és pura mentida. Europa és una merda, els polítics són una merda, i els PArlaments (en general) i les llleis que s’aproven NOMES estan fetes a mida del poder ecònomic.
    Esperes en va

  5. Europa no va cap a la unió política perquè als propis europeus ens fa por. Per tant, ara per ara, allò de que Europa s’uneix, només serveix com a excusa per a dir als qui demanen la independència. Per a la resta, res de res, doncs als paisos poderosos els hi fa massa por perdre la seva sobirania.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s