Jo, sóc antisistema?


Què és el primer que ve al cap quan escoltem la paraula ‘antisistema‘? Possiblement evocarem les imatges d’uns quants brètols destrossant aparadors al Passeig de Gràcia i llençant pedres contra la policia. Pensarem també en brètols que cremen contenidors quan el Barça guanya un títol i possiblement també en un pollós amb rastes acompanyat d’un gos i una flauta. Pensarem també en que aquest pollós amb rastes vol entrar a casa nostra, aquella que hem pagat religiosament durant anys, que per fi és nostra i ‘ocupar-la’ i destrossar-la i drogar-se i… ¿Has acabat d’imaginar? Doncs ara parlem del moviment antisistema i no dels tòpics que han fabricat alguns mitjans durant tots aquests anys.

El moviment antisistema no és flor d’un dia. Ni va néixer ahir, ni morirà demà. És l’evolució de l’anarquisme, moviment que va tenir una gran influència als segles XIX i XX a Barcelona. Ja ningú recorda que Barcelona, als anys 10 i 20, era coneguda com a La Rosa de Foc? L’anarquisme va evolucionar i avui es presenta en forma de moviments polítics d’esquerra i antiglobalització com l‘Assemblea de Barcelona. Grups heterogenis on hi podem trobar sindicalistes, estudiants, aturats i sí, també okupes.

Em sorprén escoltar què proposen els membres de l’Assemblea de Barcelona, perque reclamacions com que cap família pugui ser desnonada de casa seva; que cap ciutadà pateixi el ‘mobing’ inmobiliari; que es pugui garantitzar el treball i no l’atur; que estiguin en contra de la privatització de l’estat del benestar o que la vivenda sigui un dret i no un luxe, no em semblen, precisament, reclamacions d’ultra-esquerra. Més aviat trobo que eren aquestes les reclamacions de l’esquerra social-demòcrata.

Quan es parla d’anti-sistema, s’acostuma a presentar a l’individuu que s’en declara com a algú violent que vol destruir el capitalisme, que practica la violència i que ha viscut en una ‘impunitat’ absoluta, mentre els pijipis d’ICV van portar la Conselleria d’Interior. El nou Sheriff Felip Puig ho ha deixat ben clar: s’ha acabat la impunitat per als okupes. Però és que gaudien d’impunitat? Penso que els que han gaudit d’impunitat durant molts anys eren (i són) els korruptes (Cas Palau, Pretòria, finançament irregular de CDC, pagament de comissions il·legals…). M’agradaria que el Sheriff Puig tingués la mateixa força que té contra els okupes, els malvats antisistema i els terribles 80km/h, per perseguir la corrupció política dins i fora del seu partit. Però de la ‘korrupció’, aquest sub-producte del ‘sistema’, en podem parlar un altre dia.

La criminalització del moviment antisistema, la seva presentació com una massa amorfa d’ideologies tan diverses com el decreixement, el sindicalisme anarquista o el sindicalisme de classe, l’ecologisme, el llibertarisme, l’anarquisme i també l’okupació (amb ‘k’), està expressament provocada,  amb l’objectiu de crear rebuig social cap a un moviment que, de per sí, critica el sistema i en representa una amenaça. S’està transformant el capitalismede rostre amable“, que es va construir a Europa als 50 i a Espanya a primers dels 80, en una versió Sui Generis del capitalisme de lliure mercat. L’únic “intervencionisme acceptable” és el que serveix per a ajudar aquelles grans empreses que ho han fet tan malament que s’han arruinat. Mentre els deutes i problemes de bancs i grans empreses s’eixuguen amb diner públic, la classe mitja s’empobreix i se’ns demanen sacrificis. Aquest és el “sistema” contra el que els “antisistema” es planten i rebel·len.  Siguin o no okupes, portin o no rastes, vagin acompanyats, o no, d’un gos i una flauta.

La violència ‘estètica’, la imatge d’un brètol llençant una pedra a un aparador, es magnificada als telenotícies per criminalitzar tot un corrent polític.  Tant se val que aquesta corrent política, condemni aquest tipus de violència i en marqui una clara distància. La violència real del sistema, l’ètica, la que ve generada pel propi sistema, no apareix en lloc. Queda protegida sota un silènci obscè. ¿Quina consideració hauria de tenir deixar al carrer a una família sencera que no pot pagar una hipoteca a una caixa o banc? ¿Quina consideració hauria de tenir, doncs, retallar ajudes públiques als més desafavorits mentre es segueixen regalant milions d’euros per a salvar bancs, caixes i empreses privades com Spanair? ¿És tolerable aquest “sistema”que sembla estar enfocat a ajudar a uns pocs privilegiats a costa de perjudicar als més desafavorits? Davant d’aquest panorama, ¿pot un ciutadà amb una sensibilitat d’esquerres no declarar-se antisistema?

7 thoughts on “Jo, sóc antisistema?

  1. home, jo no visc a BCN però que cada 2 per 3 hi hagi una moguda, promoguda per aquests bretols, no crec que hi tinguin gaire dret (més ben dit, cap dret). I el fet que el nostres sistema “democràtic” sigui un cúmul de corrupcions, despropòsits, etc, tampoc el hi dóna més raó.La violència em repugna, el destrossar mobiliari urbà , que al cap i a la fi és meu i teu i de tots, i el destrossar negocis privats doncs tmb.
    Ara seria força interessant saber d’on en treuen el finançament, aquesta gent…
    O sento , però no. Els anarquistes mai han sigut sant de la meva devoció, llegint història he trobat ben poques vegades que pugués arribar a entnedre moltes de les seves decisions i dels antisistema actuals n’hi ha un bon grapat q d’anarquistes nomes en tenen el look, pero no hi anem mes enllà….

    1. Potser no has llegit massa història!! Si vas a César Vidal o Pío Moa, segur que et semblarà que la CNT era el dimoni.

      Anarco-sindicalisme, no anarco-comunisme o acció i propaganda pel fet. Aquesta va ser la clau.

  2. Estic d’acord amb tu que aquestes mogudes no fan cap favor a la ciutat ni als ‘antisistema’. Però crec que s’ha de marcar una linea divisòria entre els brétols i els que no ho són, que són els que jo intento defensar des d’aquí tot i que no coincideixo amb tot. Vaig escoltar a Radio Barcelona una entrevista als portaveus de l’Assemblea de BCN i no em van sermblar uns brétols, sino gent amb un discurs molt ben articulat, amb el que, sigui dit, hi coincideixo poc. Sí coincideixo en la seva crítica al “sistema” per com s’ha convertit en quelcom que va contra el ciutadà de classe mitja i baixa i en en favor d’uns pocs.

    No se si he aconseguit plasmar aquesta idea a l’artícle, però per aquí anava la cosa.

    Salut Jordi!

  3. Ens hem tornat unes nyonyes llepafils que ens escandalitzem quan es trenca un aparador, oblidant que cremar convents és una tradició ben catalana, arraigadíssima en la nostre història (per desgràcia pel Patrimoni Històric, per altre banda).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s