El ‘pinganillu’ que trenca (de nou) Espanya


La lengua es uno de los elementos definitorios del pluralismo de la sociedad española (…) un símbolo irrenunciable de la riqueza lingüística de la España plural.

Mai un “pinganillu”, aquell petit auricular que es penja de l’orella, que veiem a Parlaments tan anormals com l’Europeu, el Belga, el Suís, el Canadenc… o a programes de televisió per on els presentadors, com la pobre desquiciada Merceditas Milà, repeteixen com a lloros les frases que un equip de guionistes van dient, havia donat tant a parlar. Mai un aparatet tan insignificant dintre de l’apassionant món del so havia sigut el responsable de destroçar, per enèsima vegada la sacrosanta Unitat d’Espanya.

Tot ve perque ha entrat en vigor la normativa interna que permet al Senat, per cert la càmera de representació de les Comunitats Autònomes que en principi hauria de ser un calc del Bundesrat alemany,que permet fer servir a les sessions les diverses llengües de l’Estat. Hem tornat a veure com la llengua s’ha convertit de nou en una arma per tirar-se pel cap. La dreta al servei de la Brunete mediàtica (que no alrevés) i sectors de l’esquerra socialista han vist amb mals ulls la visibilitat de la realitat nacional d’Espanya.

Tothom està d’acord, sorprenentment, en que Espanya té reconeguda la seva realitat diversa a la constitució i per això es va dotar de mecanismes, com l’existència propia del Senat, per a reflexar-la i evitar així el forat negre en que Madrid aspira a convertir-se algún dia. En canvi, qualsevol mostra d’aquesta realitat diversa és interpretada com una provocació o un trencament de la sacrosanta Unitat nacional. Fins ara només podien fer servir les llengües “autòmiques” els Presidents de cada Comunitat i en les comissions. Haviem vist a Nuñez-Feijoo parlant en gallec o al propi Fraga que mai fa servir el castellà, sino la seva llengua gallega ja sigui al Congrés al Senat o davant del Rei, o al president Camps parlant valencià, o a Matas parlant mallorquí… tots ells del PP i tots ells amb “llicència per a parlar”. En canvi, arriba Maragall o Montilla o Mas parlant català i els salva-pàtries habituals criden a la salvació Nacional perque un català que es sent espanyol parla en la seva llengua, el català.

Estic d’acord amb en Ridao que el cost de la mesura, la dels traductors i els “pinganillus que trenquen Espanya”, és l’excúsa per queixar-se. Tot depen sempre de com van les enquestes per la dreta madrilenya. Hi ha qui s’empenya en dir que el PP és la “dreta nacional”, pero ¿com pot parlar-se de dreta nacional referint-se a un partit que creu que Espanya acaba a Boadilla del Monte i que més enllà no hi ha res? El PP segueix amb la tàctica de tensar la corda amb el que faci falta, crispar l’ambient amb qualsevol cosa avui és la llengua i ahir era la Llei del Tabac, demà serà el procés de pau a Euskadi i el mes que ve potser serà el vestidet de tal o qual ministre o ministra. Tant se val, tot s’hi val. El PP penja segons li interessa el cartell de “mesura” o “despesa” innecessària jutjant diariament la seva necessitat, qüestionant diariament lleis aprovades democràticament i comparant-les amb les d’una dictadura. Així ens trobem que els 250’000€ dedicats als traductors al Senat són una despesa absolutament vergonyosa i innecessària (potser no és convenient que es faci ara, pero innecessària no ho és en quant el Senat ha de ser reflexe de la diversitat de l’Estat). En canvi tapen depressa i corrents el salari vitalici d’Aznar i la poca ética de que un expresident, sigui Aznar o Felipe o un altre, utilitzi el seu ex-càrrec per guanyar diners (que hi té tot el dret) sense renunciar al salari públic. Tampoc es parla de l’augment en despesa militar, en partides a l’Esglèsia, les dietes dels diputats, la casa reial… No jutjo que sigui necessàri o no, jutjo que aquestes partides, multimilionaries i molt per sobre de la despesa en intèrprets del senat, s’hagin augmentat en plena crisi en lloc de retallar-les.

En definitiva, senyors, el problema aquí no és la despesa, ni el moment, ni que estem en crisi. El problema és que a molts els hi fot infinitament visualitzar la diversitat nacional d’Espanya i no aquella Espanya grisa, uniforme, de toros i sevillanes a totes les cantonades del país que tan bé va retratar Berlanga a “Bienvenido Mr. Marshall“.

Per cert, ¿sabeu qui va dir la frase amb la que he començat aquesta reflexió? Doncs va ser Víctor Vázquez, portaveu del PP a la Comisió General de les Comunitats Autónomes l’any 2006, quan es va debatre la normativa actual d’us de les llengües “regionals” al Senat. Més endavant va venir la crispació i l’anticatalanisme que, per desgràcia, encara cueja i dona munició a la Brunete Mediàtica i a la Santa Espina mediàtica per a continuar marejant-nos amb debats identitaris inacabables, eterns com aquell deliri franquista de l’Espanya Imperial. Un acudit que va durar 40 anys i que ningú vol explicar com s’acaba.

4 thoughts on “El ‘pinganillu’ que trenca (de nou) Espanya

  1. Uf, un “dejà vu”. Tot això és tan pesat, tan avorrit, tan previsible…

    Quant de temps portem amb el mateix disc ratllat? Almenys, des d’aquell temps en què els discos eren de vinil i es ratllaven.

    Per què els ultranacionalistes (els uns i els altres) no poden deixar les llengües en pau? És que les necessiten per a les seves picabaralles. Moririen d’inanició si no ho fessin. Doncs que es morin, home, que ningú no els trobarà a faltar!

    Sí, Espanya es trenca per un “pinganillo”, o per qualsevol cosa que contradigui la seva suposada unitat o uniformitat. És el que temen els fatxes d’allà i desitgen els fatxes d’aquí. Però fins ara Espanya ha demostrat que és més sòlida del que suposen els seus enemics, i àdhuc alguns “amics”.

    Si això s’hagués començat a fer durant la primera legislatura del Senat, ara tothom ho trobaria normal, igual que tothom troba normal (llevat dels fatxes d’aquí i d’allà) que hi hagi governs autonòmics a totes les nacionalitats i regions (no sols les “històriques”, com proposava els ceballudisme). La gent s’acostuma a tot més aviat del que sembla.

    I els que es preocupen per les despeses en traducció (prou minses, si es compares amb tot el que dilapiden les administracions), que ho mirin pel costat positiu: també es creen llocs de treball.

  2. Molt bon post, Pere! M’ha agradat molt.

    Què és Espanya? Potser primer haurem de redifinir que significa ser espanyol, i desprès discutir el model d’Espanya que volem.

    Jo em puc sentir més o menys espanyol, el que no sóc pas és castellà. Com molt bé dius, per la dreta conservadora i bona part del centreesquerra del PSOE, Espanya és la meseta i la resta “tierra conquistada”. Com va dir en Guardiola ” si no permetem expressar-nos en llengües oficials al estat, volent imposar el centralisme castellà, no hem après res”.

    1. Moltes gràcies Ferràn i com sempre gràcies per seguir el bloc.

      Crec que el problema principal d’Espanya el va deixar molt clar Manuel Azaña. Els liberals espanyols no van saber construir “la nació” durant el segle XIX i per això s’havia de vertebrar el país en el respecte mutuu. Després va venir aquella paròdia del que és Espanya. El franquisme va crear un país de tópics, pobresa i analfabetisme on la uniformització cultural va superar l’àmbit de la llengua.

      D’allà, volguem o no, se’n deriba aquesta Espanya i, tot i que crec que la Constitució reflexa la pluralitat del país a través del “leninisme” ‘nacionalindades històriques’. Podria ser millor? Sí, pero també podria ser com França, no? Es farà una autèntica construcció “nacional” d’Espanya el dia que es reconegui que Espanya és una unió de pobles diversos, de nacions diverses, no es Castella i terra conquerida.

      Naturalment, puc estar molt equivocat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s