Jo fumo i tu t’aguantes.


-Me lo tendrás siempre -replicó lord Henry-. ¿Tomaréis café? Camarero, traiga café, fine champagne y cigarrillos. No, olvídese de los cigarrillos; tengo algunos yo. Basil, no te permito que fumes puros. Enciende un cigarrillo. El cigarrillo es el perfecto ejemplo de placer perfecto. Es exquisito y deja insatisfecho. ¿Qué más se puede pedir? Sí, Dorian, siempre me tendrás afecto. Represento para ti todos los pecados que nunca has tenido el valor de cometer.

Oscar Wilde – El retrato de Dorian Gray.

Sóc fumador des de que vaig deixar l’institut ara farà 11 anys. M’agrada fumar, pero procuro no abusar-ne perque em senta fatal. Quan treballo no fumo, a casa no fumo i l’únic lloc on m’ho permetia era als bars, on ja no es pot. Resultat: des de l’entrada en vigor de l’enduriment de la llei anti-tabac he decidit intantar deixar de fumar. M’ho han posat fàcil, la veritat.

Em sorpren, però, que hi hagi qui sent fumador (o no) critiqui gratuïtament aquesta llei anti-tabac titllant-la d’inconstitucional i no se quines barrabassades més, parlant del dret de 12 milions de fumadors a fumar on vulguin i oblidant que, en tot cas, hi ha prop de 35 milions de no fumadors que tenen dret a no respirar fum en un bar, restaurant o discoteca, sigui en el seu oci o sigui com a treballador. Fins ara la llei obligava a dividir els locals de més de 100 m2, pero era un acudit veure com s’havien “dividit” molts locals: cortines, biombos, linies a terra i mil despropòsits més. La divisió física era una broma a la majoria de locals. A les discoteques la llei brillava per la seva absència. ¿En coneixeu alguna on no s’hi pogués fumar o on hi hagués una divisió? Jo cap. La llei no s’aplicava correctament perque la picaresca de molts propietaris de bars ho feia possible, era paper mullat, un no res. Per això s’endureix. Si la llei anterior s’hagués aplicat sense trampes, sense ‘jetes’, aquest enduriment no hagués sigut necessari.

Es pot estar en contra de la llei, de fet no hi estic al 100% d’acord, crec que prohibir fumar a 200 metres a la rodona d’un hospital o a un parc amb nens a prop ho trobo una exageració innecessaria… No penso en que aixo sigui ni un lliberticidi o una persecució. Em nego a creure que es persegueix a ningú. És una actitud de pataleta de nen petit a qui li han prohibit els caramels perque té càries. Ens hi acostumarem tots, al menys bé que ho fem quan anem a països on ja fa anys on no s’hi pot fumar com a Irlanda, Estats Units o Itàlia.

El mal anomenat ‘dret de fumar’ es basa en que si jo fumo i tu no, tu has de ser prou tolerant per empassar-te el meu fum. Pero si tu no fumes i jo sí, tu no tens cap dret en demanar-me que mantigui l’aire net i no fumi. La tolerància sembla que ha d’anar en un únic sentit. Fins ara eren els no-fumadors els que, tot i ser majoria, s’havien d’empassar el fum dels fumadors. Fa només 10 anys es podia fumar a les oficines, als menjadors dels llocs de feina. Jo mateix he fet exàmens a la universitat tot fumant. Ara ens sembla una bogeria absoluta fumar a una oficina, a classe o a un hospital, però ens hi hem acostumat com ens acostumarem a no fumar als bars.

Un altre dia podem parlar de l’abaratiment del “dret”. El dret és quelcom molt seriós i una fita social molt preuada que no pot ser frivolitzada de cap manera. Els ciutadans tenim els nostres drets garantits a la Declaració dels Drets Humans de 1948 o a la nostra Constitució i del dret a fumar o de que fumar sigui un acte democràtic no en trobo res. Aquest debat sobre fumar o no fumar als bars revela que el concepte de ‘dret’ ha quedat reudït a una acumulació de ‘luxes’ d’europeu “pijo”.

17 thoughts on “Jo fumo i tu t’aguantes.

  1. “Fins ara la llei obligava a dividir els locals de més de
    100 m2”. Si no m’equivoco no era obligatori, és a dir, qualsevol
    bar podia prohibir fumar i llestos, ense necessitat de dividir, no?
    el que passa és que hi ha un munt d’il.luminats que es pensen que
    si no es pot fumar hauran de tancar… i no és cert. Durant aquests
    últims anys hem vist moltíssims resturants que no no tenen zones de
    fumadors i “oiga”, segueixen plens tu. I també bars, pocs, però
    se’n trobaven. Així que la divisió, per dir-ho d’alguna manera era
    opcional. Tinc un amic restaurador, al seu bar permetia fumar, ara
    evidentment no i em comentava justament ahir que l’afluència de
    gent que ve a prendre el cafè ha caigut molt, ara ve aproximadament
    una quarta part de la gent que venia abans. En canvi, els bars que
    jo habituo, que voleu que us digui… jo els veig igual. No sé què
    pensar, no em crec en general als restauradors, però tampoc em crec
    les xifres sobre l’èxit de la llei que segurament d’aquí uns mesos
    ens presentaran via terra mar i aigua per tots els mitjans,
    demostrant un cop més que tot el que fan els polítics es converteix
    en or i que no només la llei beneficia la salut de la gent (que ho
    crec així) si no que amés no ha tingut cap efecte sobre l’economia
    (això ja no ho crec tant). Per cert, sóc exfumador empedernit.
    Encara que fos fumador ara em seguiria semblant correcte la llei.
    És una putada? si, però és el que hi ha. Per mi s’hauria d’haver
    aplicat d’una altre manera, però tenim uns polítics que no tenen
    collons, i així estem. Qualsevol que hagi viatjat per Europa sabra
    que no es pot fumar ENLLOC, però ENLLOC eh, fins i tot a paisos que
    ens poden semblar més cutres des de la distància. Aquest estiu vaig
    estar a croacia i em va sorprendre això, la poca tolerancia amb el
    tabac…. a Anglaterra no es pot fumar ENLLOC, a frança ben be el
    mateix, a italia si no m’equivoco, Portugal és més obert amb els
    bars, però tb era més restrictiu que aqui… en fi, que es veia a
    venir.

      1. hmmm ho dubto eh, hi havien molts grans restaurants que no hi havien zones de fumadors en absolut… no m’hi posaré fort, però diria que no era obligatoria tenir zones habilitades per a fumadors eh.

  2. És, com be dius, una qüestió de drets. I això sempre és un assumpte delicat quan els interessos es presenten contraposats, com és el cas.
    Aquest tractament ha estat promogut per la industria tabaquera, fins al punt que a les persones que no som addictes al tabac se’ns anomena No-Fumadores; això si ho traslladem a altres addicions se’ns fa difícil de pair: No-Alcoholiques, No-Cocainòmanes, No-Heroinòmanes, … T’ho imagines?

    Pel que al teu objectiu de deixar de fumar, me prenc la llibertat de suggerir-te que reformulis l’objectiu; en comptes de deixar (que representa perdre) formula’l com un guany, trobaràs una guia amb mé detalls per ajudar-te a alliberar-te del tabac a: http://coachingcat.wordpress.com/2010/10/22/encara-fumes-animat-a-guanyar-salut-tutorial

    1. Gràcies pel consell, Sofia, creu-me que estic bastant tranquil ara per ara. Tot i que sí és veritat que a vegades el cigarret m’agradava fer-lo. Ultimament fumava molt poc, 1 al dia, potser dos, el cap de setmana sí que en fumava més amb els amics… amb el que no crec que sigui horrorós deixar-ho.

      Sobre els moviments que estem veient clar que estan articulats des de la propia indústria. Estem massa acostumats a que els lobbys marquin l’agenda i quins temes es poden o no tractar. Fer veure que la gent deixarà d’anar a fer una birra de nit o a fer un café per la tarda perque no es pugui fumar és com dir que la gent deixarà de comprar mantega normal perque al costat hi té la light amb un cartell que diu ‘més saludable’. És assumir que el ciutadà és imbècil i crec que una grandíssima majoria no ho és.

      Salut!

  3. Aquesta llei ja s’aplica a la resta d’Europa sense problema. Si a Estònia surten a fer un cigarret sota zero a la terrassa, crec que a nosaltres també en serem capaços!
    I la roba no es farà pudor a fum!!

    1. Serà un tema només d’acostumar-se, ja veuràs com d’aquí a res el ‘run-run’ s’acabarà i veurem la mar de normal no fumar als bars ni restaurants. I sí, m’encanta entrar a una cafeteria i només notar l’olor a café i cruasans.

  4. I com ens ho fem per nombrar i diferenciar les persones que fumen de les que no fumen? per tal de no ofendre dient “no fumadors”….
    per cert Sophia, tu has sigut mai adicte al tabac?

    1. Els que NOfumem sóm persones, gent, ciutadans, homes i dones, jovens, …
      Com amb les altres addicions, hi ha els fumadors, els cocainómans, els alcohòlics, … que són un conjunt de persones amb una característica específica que els uneix, podríem fer grups de moltes altres característiques; però no definim als que no reuneixen les característiques com NOcocainomans, NOheroinòmans, NOalcoholics, sols ho fem amb el NOfumadors, per reflexionar-hi, no creus?
      Fa prop de 20 anys que vaig aconseguir alliberar-me de l’addicció al tabac, i va ser tant important, que encara recordo el dia, 23 d’abril, Sant Jordi, de l’any 1992.

      1. No, no ho crec, no m’has contestat de fet. He preguntat com podem diferenciar els que fumen i els que no fumen, tenint en compte que molts cops ho hem de fer per degut a la separació social que hi ha. Els que fumen tb són persones, gent, ciutadans, homes i dones, joves….
        Jo sóc NOalcoholic, sóc NOheroinoma, NOmerengue i NO moltes coses més, i si PEL MOTIU QUE SIGUI m’han d’englobar en algún lloc doncs que sigui en els NOheroinomans si toca.
        En fi, no només crec que no cal reflexionar-hi, si no que em sembla ridícul preocupar-se per això

  5. Yo no fumo y me parece un vicio absurdo y mortal pero ¿por qué no ha de haber locales para fumadores?. Allí, el que sea fumador, que fume tomándose un café, una copa ó lo que quiera y, puesto que es un local para fumadores, no molesta a nadie porque allí todos fuman.

    1. Joder, pues por si a algún no fumador le da por ir a ese bar. Yo tambien lo veo un poco raro, pero bueno. Durante estos años he ido a restaurantes donde estaba prohibido fumar y no he fumado, i si alguna vez he podido escoger me he ido al de fumadores… al revés por lo visto no funciona

  6. I ara, què passarà amb els narguilés que molts restaurants àrabs tenen a disposició del públic? Jo no n’he demanat mai cap, perquè no fumo (a part que no sé si els netegen prou bé després de cada ús). Tampoc no he vist ningú que fumés amb aquests aparells, però el cas és que són allà exposats, com un reclam o una mostra de tipisme.

    Suposo que els deixaran on són, com un element decoratiu més, i espero que cap antitabaquista els vegi com una provocació o una incitació i exigeixi que els retirin, però amb els fanàtics mai no se sap…

  7. jaja! començo dien que soc fumadora.. i la llei m’ha fet un favor… ara em faig les cervesetes i els cigarrets al balcó de casa meva… i m’estalvio bastants diners. El que em fa pena es com han acabat els bars del meu poble… ara són antres de borratxos, en part per culpa dels centres comercials que han obert a les afores i s’empasen els clients de tota la vida dels bars. Ara prefereixo acabar a casa o be anar al poble dels meus pares (Badalona).. on la majoria de les festes acaben a les platjes… escoltan els remors de les onades en braços de la persona que més m’estimo… també vull dir que soc habitual dels pubs del Regne Unit, on no es pot fumar però on la música, els pubs de fusta del segle passat i l’ambient em fan oblidar l’hàbit, faig una Ale i surto a fumar de tant en tant… aqui a Barcelona no existeix aquesta cultura de pub… quan quelcom compra un bar antic el primer que fa és destrossar-lo

  8. Espanya és un país de broma i aquesta n’és una prova més. El que més m’ha sorprés és l’estrany interés que té Antena3 en donar veu a tots els insubmissos que han anat sortint: el dia després de l’aprovació de la llei, havent-hi un de sol en tota Espanya el van anar a buscar per a les notícies. I des de llavors no paren.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s