Temes per avorrir-nos al 2011


T’has preguntat quins temes ens tindran ocupats fins a l’avorriment durant l’any que hem estrenat? Quins temes seran trending topics per la seva importància? Aquí va una llista dels que jo crec que seran els temes més importants de l’any no per la seva importància, si no perque n’acabarem ben tips.

La febre blava.

Si les enquestes tenen rao CiU arrassarà també a les municipals. Seria sonat que la federació neo-carlista aconseguís l’alcaldia de Barcelona. Es veurà, això si, quin govern ocuparia l’Ajuntament. Una pepivergència? Sociovergència? Front barretinista (ERC+SI+CiU)? Quin resultat obtindrà ICV? Com de forta serà la patacada dels socialistes, si és que es produeix? Esquerra perdrà el nord definitivament i s’aliarà amb el partit de Joan Laporta, oblidant els seus orígens com a partit d’esquerres i social per abraçar el neo-liberalisme que propugna fins a la nàusea Xavier Sala i Martí? TV3 també es volcarà per a fer la campanya de CiU a l’alcaldia de Barcelona com va fer amb les autonòmiques o el circ de Els Matins del Cuní i la Rahola es demanarà vacances propagandístiques?

Independentistes per aborriment avorriment.

El 10 d’abril, quatre dies abans de la celebració dels 80 anys de la proclamació de la II República, es celebrarà la consulta gran sobre l’independència de Catalunya a Barcelona. Tot i que la participació no supera el 20% més que a les zones rurals, és bastant possible que visquem una altra no-campanya pel vot a TV3 i mitjans afins. Tornarem a escoltar els anuncis per votar pel SÍ nit i dia mentre a la vegada hi haurà qui ens digui que ningú està recolçant. S’haurà de veure quin grau d’implicació ténen els mitjans de la Santa Espina, ja que una cosa és recolçar les calçotades independentistes per a que Artur Mas pugui repetir-nos mil vegades el seu discurs del “dret a decidir” per al lluïment i una altra és fer-ho ja com a President i partit de govern. Tot i així, la consulta de Barcelona buscarà que ens fem independentistes a base de repetir, nit i dia, els arguments únicament dels partidaris del SÍ, esborrant de la no-campanya als del ‘NO’. És a dir, independentistes per avorriment. Ni més ni menys.

Donde dije digo y donde digo ‘flop!’

Al primer debat de pressupostos de la Generalitat, amb el nou govern neo-carlista, es podrà veure què en queda de la grandiloqüència que ha portat a Artur Mas a President. També es podrà palpar quin grau de suport té el President i si el PSC ha decidit ser oposició i intentar recuperar el seu espai o bé és únicament una crossa que suplica una mica de poder i compassió. Serà un bon moment per conneixer què en queda del ‘dret a decidir’, del ‘pactefiscalenlalineadelconcerteconomic‘ i d’altres coses que, a priori, es presenten com a poc importants però que són vitals pel país: com s’haurà tocat la sanitat pública: privatització encoberta, clara o només  sanejament, quin grau de subvencions estaran rebent ja els col·legis concertats i quin els públics o quantes carreteres s’hauran projectat i quantes linies de ferrocarril hauran caigut dels plans. Per si de cas algú gosa parlar d’aquests temes, el govern ja prepara la sortida habitual per la tangent: treure a passejar el “conflicte Catalunya-Espanya” i ofegar-nos en senyeres i estelades.

Socialistas al borde de un ataque de nervios

El PSC està escapçat. No té un cap visible, una direcció clara o un full de ruta, més enllà d’aplaudir, pel moment, el que faci Artur Mas per a salvar els plats de cara a les municipals i que la ‘febre blava‘ no acabi amb el preciat poder municipal a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest any, segurament cap al juny o juliol, el PSC haurà de decidir què vol ser de gran en un congrès que promet ser històric. S’haurà de veure què queda de l’embrencida renovadora sorgida després del 28N, que semblava que havia de passar com un huracà pel partit i renovar-lo de dalt a baix, o fins a quin punt el PSC es limitarà a ser una marca ‘blanca’ sense personalitat propia. La batuta la porta, ara per ara, Miquel Iceta únic home fort del PSC en aquests moments.

Culpi vosté a un inmigrant ¡ara!.

Alícia Sàchez-Camacho, la mateixa dona que considera que un fill ha de tenir un papà i una mamà pero que el seu el va tenir amb inseminació artificial i sense estar casada, està disposada a aprofitar el vot anti-inmigració de PxC sense cap escrúpol. Hi ha qui tilda això de ‘gir a la dreta’, però jo hi veig una ‘reafirmació de la ultradreta‘. Ja des de les époques en que el PP era conegut com Falange Española, primer, i Alianza Popular després, que han utilitzat el discurs xenòfob, fins i tot quan Espanya tenia menys d’un 1% d’inmigració extrangera. El problema està quan un PSC sense rumb agafa la idea de copiar als xenòfobs i no combatre els seus arguments, basats quasi sembre en llegendes urbanes dificilment demostrables. L’inmigrant, aquella persona que va venir al nostre país a treballar per la seva família i pel nostre Estat, que va pagar els seus impostos, que va acceptar feines que ningú de nosaltres volia, és ara el culpable de la crisi. El PP, que diu que a Catalunya es presentarà sota una marca blanca (possiblement el KKK o FE), prefereix culpar al més dèbil enlloc de fer oposició responsable i mirar què ha passat al llarg d’aquests 10 anys amb els bancs i les desregulacions dels mercats inmobiliaris perque ara estiguem així. Aquest tema serà esgotador i esgarrifador.

Benet XVI bigger, longer & uncut!

De l’11 al 21 d’agost de 2011 es celebrarà a Madrid la Jornada Mundial de la joventut. Aquest encontre de joves catòlics que aniran al cel perque la seva ànima és pura i perque encara no han pecat ens agafarà de vacances, potser els nostres estòmacs no són perjudicats. Recordem l’indigestió que ens va causar el viatge de Benet XVI a Barcelona i multipliquem-ho per 10, que són els dies que el Papa es pasejarà per la capital de l’estat. L’únic que ens pot salvar del vòmit és que coincidirà amb les vacances d’estiu, el que pot neutralitzar l’atenció pública sobre orgia de pixapiles i llepaciris de 13 a 25 anys.

L’ego d’Assange

Aquest 2011 continuaran les revelacions, però podriem assistir a l’explosió final de l’ego de Julian Assange. No dubto que les revelacions poden seguir sent bones i possin a ratlla als aparells dels estats, que han actuat els darrrs 10 anys sota el lema “Si no tens res a amagar no tens res de què preocupar-te“, però Assange sembla començar a donar símptomes de divisme. La publicació de les seves memóries i les seguríssimes entrevistes i notorietat pública (encara més!) que li esperen, així com la seva reclusió a una mansió anglesa, com un pròfug ‘VIP‘ sortit d’un còmic apocalíptic, poden fer que l’Assange de Wikileaks es converteixi en una paròdia de sí mateix, neutralitzant tot el que pugui revelar la web. Aquesta pot ser l’arma per neutralitzar definitivament Wikileaks: presentar-lo com un freak enamorat del seu ego.

La profecia del 2012.

Es parla poc de la famosa profecia maya de la fi del món prevista pel 21 de desembre de 2012, però aquest any assistirem a la proliferació de notícies sobre “il·luminats” que atrauen a gent a les seves xarxes i formen allò que es diu ‘sectes’. Aquest 2011 ens tocarà patir el reguitzell de profetes, pel·lícules de catàstrofes i notícies sobre la propera destrucció del món.  Compte, l’any 96 i 97 no se si recordareu el pas de dos cometes prop de la Terra (Hyakutake i Hale-Bopp), va ser un espectàcle astronómic impressionant ja que es podien veure a ull nu fins i tot des de grans ciutats. Llavors un internet en volquers va atraure centenars de persones a sectes més o menys mal intencionades. Ara ens trobem amb un internet convertit en fenòmen imparable i haurem de veure fins on puja la febre pel 21 de desembre de 2012. Per ara la febre és lleu i només la pateixen famosos com Mel Gibson, Woody Harrelson o Schirley McLaine. Alerta, perque això que pot semblar una broma de freaks amb poca feina, pot ser el detonant d’un renaixement de les sectes, des de les versions més ridícules, formades per gent que espera  disfressada que una nau espacial que ve de Venus vingui a salvar-los, fins a les versions més perilloses i inflamables.

13 thoughts on “Temes per avorrir-nos al 2011

  1. Tot això ve de lluny… sembla que si ets català has de prescindir de les dretes o les esquerres i apostar pel tema transversal… que curiosament, sempre tira cap a la dreta. Fa molts anys ser de dretes o d’esquerres era quelcom important (el meu avi va anar al front per la CNT i era català, però sobretot era anarquista). Està molt be apostar per una Catalunya independent, però, al dia següent… què voldrem… un pais neoliberal o un país més similar a Suècia? és important decidir-ho… acabo de tornar del Regne Unit i he vist una pobresa impressionant: no hi ha classe mitjana, la majoria del poble no te diners per pagar-se una bona alimentació ni una bona educació.. pésim, tristíssim… (i la major part estan malalts) i el pitjor és que anem cap aquí. Això sí… tots els britànics estan capficats amb la seguretat i el terrorisme.

    1. Jejejejeje… la crisi porta avorrint-nos, aborregant-nos i empobrint-nos des de 2007. Aquests són d’altres temes que provocaran el mateix efecte, però en d’altres temes. I jo dic que d’aquests temes, del que més en parlarem serà l’últim. Ja ho veureu.

  2. Lo que sí es para aborregarnos bien, últimamente, es es tema de la ley antitabaco, no le voy a negar su importancia en muchos aspectos pero hay cosas que preocupan mas: la pobreza, el desempleo, la cantidad ingente de personas que sobreviven como pueden por debajo del umbral de la pobreza, los que lo han perdido todo, el aumento de la edad de jubilación cuando el trabajo está como está,…

  3. Espero que acceptis crítiques constructives:

    Aprèn a escriure. Després, si et ve de gust, fes un bloc. Costa molt llegir-te amb una falta ortogràfica a cada línia i tot el farciment de barbarismes lèxics espanyols amb què infestes els teus redactats.

    Sincerament, preferiria que escrivissis en castellà. És evident que hi deus tenir més traça.

    Salut.

    1. Gràcies per la teva crítica ‘constructiva’, no vull ni imaginar com deuen ser les destructives.

      Tot i així si les faltes ortogràfiques et molesten deus llegir poc en català o només llegeixes “L’odissea” traduït per Carles Riba, perque tu trobes faltes a un bloc (que és greu), però jo en trobo tot llegint l’Ara, el Periódico o despropòsits com el SomNoticia.cat.

      Per sort no coincideixo amb tu i seguiré escribint en català. T’imagines que tots els que fan faltes a l’escriure en català deixèssin d’escriure en català i de parlar en català? Doncs segurament el català el parlarien quatre pagesos i tres ovelles al Pirineu. Em permetràs, doncs, que segueixi utilitzant el català, equivocant-me i rectificant.

      1. també podem dir: sr Pere, els seus escrits destilen un espanyolisme que tira enrere, i a més es vostè un xarnego, i com a tal, millor que s’absitnigui de parlar la nostra llengua, que no la seva. Més endavant, també el convidarem a marxar de Catalunya, i se’n vagi al seu benvolgut estat espanyol (argh, he hagut d’escriure “espanyol” i “espanyolisme” argh argh aaaaarrrrrgghhhh)

  4. Jo no crec que els referenudms farsa tinguin gaire rebombori, ara que el govern neo-carlí ja té el poder ara vol passar full nomenant a una espanyolista a Justícia. Es quedaràn sols els quatre boixos nois de SI rivalitzant amb els quatre gats d’ERC.

    1. Ja es veurà. Crec que a BCN no es deixarà perdre l’ocasió d’avorrir al personal, però com bé indiques ara estan al poder i podria passar que ningú fes ni pu*o cas a la calçotada.

      Ah! I m’he deixat què passa amb l’intent de fussió per les municipals entre ERC, SI i CUP creant el que jo anomeno el Front Nacional Barretinista (FNB).

      Salut!

  5. Jo et proposo un altre tema pel 2011: la fi de la violència al País Basc. Bé, més que una realitat, respon més a una esperança…

    I serà molt interessant (en clau humorística) seguir de prop el grup mixt al Parlament de Catalunya, amb el duel SI-C’s! promet ser històric, més que les picabaralles CIU-PSC-ERC-PP-IC! Per la definitiva berlusconització de la política catalana! Més Millets, Prenafetes i casos Prètoria, si us plau!

    1. Gràcies per seguir i escriure en aquest bloc! no he afegit el tema d’ETA en els temes per avorrir-nos perque el vaig escriure abans de l’alto al foc, però no l’hagués afegit la veritat. Crec que és un gran pas endavant, però sóc del parer que no és el definitiu i que han de renunciar totalment a la violència. Espero que d’aquest tema no ens n’avorrim, si no que ben aviat poguem celebrar que a Euskadi ja no hi ha fanàtics amb pistola, només política i arguments.

      Sobre les picabaralles de C’s i SI estarem entretinguts. Jo me’ls imagino al cotxe oficial els dos, compartint-lo. Buah! Increible. La berluscionització de la política és un fet, la corrupció a Espanya no passa factura als partits, al contrari: se’ls fa apareixer com a ‘machotes’, tios llestos que tot i ser en molts cops autèntiques analfabèsties, s’han fet rics. Una llàstima.

      Salut.

  6. Doncs per parts…

    – La febre blava ja està més que extesa i Barcelona ho tindrà difícil per a resistir. Les úniques opcions són les contradiccions en què pugui anar caient CiU ara que governa…

    – Serà divertit veure com Mas se’n surt de les consultes. Ara que ERC ja ha dit que els pensa apretar, què dirà en Mas? Es situarà obertament a favor, farà una finta (difícil) o rectificarà tot el que ha dit fins ara?

    – Tirarà endavant a alguna banda Mas alguna de les propostes de caire més sobiranista? Jo crec que alguna si, per tenir content a l’electorat més reivindicatiu, però sabent que no tiraran endavant. El que faci a partir d’aquest moment ja és una incògnita i haurà d’anar amb peus de plom.

    – Ai els socialistes! Molt em temo que el vent renovador s’estimbarà contra les ànsies de quedar-se d’uns i de manar d’altres.

    – La xenofòbia s’extèn com la pesta. Salt ha estat un clar exemple aquesta setmana i poques coses l’aturen. El PP s’hi mou ben còmode en aquest clima.

    – Benet XVI: no acabo de veure el problema amb què aquest home viatgi, no sé perquè tant de rebombori, el millor seria no fer-ne cas.

    – Assange: dit i fet, avui va i escenifica el traspàs de tota la informació amb dades bancàries. Definitivament ha destapat un fort ego, però a mi em sembla que és només per ocultar les seves pors i febleses. Quant tardaran en fotre’l en alguna presó?

    – 2012: serà horrible, però espera a que arribi l’any i després que s’apropi el mes de desembre… horrible! I el pitjor és que em temo alguns suïcidis per acabar d’adobar-ho!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s