El monument al barretinisme


Estic espantat. Torno d’un fantàstic cap d’any amb amics en mig de l’estepa Soriana, alimentat amb productes i plats típics de la gastronomia castellana (cochinillo, torreznos, caldos…) tot regat amb vins de la terra i fantàstics licors i em trobo que Catalunya ha estat envaïda per una soptada febrada de barretinisme.

Coneixia l’intenció de l’Ajuntament d’erigir, per fi, un monument en record als homosexuals represaliats durant el Franquisme i part de la ‘transició’ (1939-1980) a causa de la horrible llei de ‘Vagos y maleantes’. Ha sigut el regidor de ICV, Ricard Gomà, qui ha impulsat la instal·lació d’aquest monument, un triangle rosa molt semblant al Homomonument d’Àmsterdam. Com és habitual qualsevol proposta d’ICV, sigui del caire que sigui, és enviada directament al triturador i, si queda algún troç sense triturar, s’envia als esquarteradors professionals de la Santa Espina Mediàtica, aquells que no estàn a Intereconomía perque la seva ‘una grande y libre’ es Catalunya.

La idea original era instal·lar-lo al Parc d’Antoni Gaudí, al costat de la Sagrada Família. Com era d’esperar els ultra-llepaciris que pululen al PP des de que el PP es deia Falange Española i els propis que corretegen per CiU van posar el crit al cel. Instal·lar un monument als homosexuals represaliats a prop de la Sagrada Família es una provocació i una ‘tonteria‘. Provocació perque la pobra Esglèsia Catòlica i ‘la majoria social catòlica del país’ (aquella que quan ve el Papa de Roma a Barcelona sembla preferir quedar-se a casa) haurà d’aguantar un altre ‘atac’ i tonteria, en boca de Xavier Trias (CiU) perque aquest monument és una despesa innecessaria en temps de crisi, temps que reclamen austeritat. Aquest argument m’hagués agradat escoltar-lo quan recentment es van instal·lar, sense gaire polèmica per la seva despesa i/o necessitat, les ‘Quatre barres’ de Puig i Cadafalch o quan el Papa va venir a passejar-se per Barcelona, tot pagat amb diner públic, que per pàtria i piles baptismals sembla sobrar.

Aquest argument, el de si cal o no instal·lar-lo i si realment n’hi ha per a tant, és el que Albert Gimeno, suposo que en busca de la notorietat i prestigi que dona l’estil Raholista, ens regala a un article al suplement Vivir de La Vanguardia Española que conté perles com aquestes.

Al margen de si el triángulo rosa se levanta frente a la obra magna de Gaudí o en cualquier otro rincón de la ciudad, muchos ciudadanos se preguntarán si esa iniciativa es necesaria. Muchas personas han sufrido por su condición sexual ataques injustificables. (…) ¿Pero ustedes piensan que eso justifica tener un monumento en la ciudad? Sin ánimo de herir sensibilidades, aunque para algunos no seguir la corriente de lo políticamente correcto es casi ser un homófobo peligroso, no creo que los barceloneses homosexuales que han sufrido problemas tengan que recibir un reconocimiento por ello. (…)

(…) ¿Por qué hacer distingos entre gais represaliados en lugar de ciudadanos en general? Al final, por esta regla de tres se acabará colocando un monumento a las amas de casa que no perciben un salario, a los maridos calzonazos que en casa no pueden ni rechistar o a los donjuanes que sufren en silencio la insatisfacción permanente. (…) La discriminación es una cosa muy seria y debe ser combatida sin excusas pero dejémonos de tonterías y de triangulitos que en el fondo no hacen más que estigmatizar aún más a esos colectivos. Lo que hay que fomentar es la convivencia y la igualdad plena de manera real y no con fuegos de artificio.

Crec que no cal afegir res o quasi res. Sí m’agradaria saber què n’opina, entre d’altres, el President Pujol de que en Gimeno consideri els mètodes franquistes com ‘patir problemes’ i que cregui que aquests ‘problemes’ son com els que té una senyora de casa seva que no té sou o com els d’un marit que no té autoritat davant la seva dona. Per cert, comparacions que denoten una mentalitat malaltíssament masclista o simplement ganes de provocar com un ‘enfant terrible’ del ‘Todo a 100’. Potser en Gimeno no sap que els mètodes franquistes contra els seus enemics (demòcrates, sindicalistes, lliure-pensadors i també homosexuals i molts d’altres) passaven per llargues estades a la comissaria de Via Layetana on es practicàven tortures, on es van cometre assassinats impunement, on es tancava als calabossos sense justificació. Potser en Gimeno és dels que creu que el franquisme va ser una tranquila avantsala de la democràcia on tothom vivia bé i hi havia llei i ordre o potser creu que l’intolerància es combat no fent res perque pels homosexuals ja se n’ha fet massa. A en Gimeno només li cal desenroscar-se la barretina i llegir una mica, només una mica, sobre el que va ser la repressió franquista als homosexuals. Si ho aconsegueix potser se n’adonarà del ridícul que ha fet amb aquest article. Li recomano la lectura del llibre ‘El látigo y la pluma’ de Fernando Olmeda. Tot i així, en Gimeno només és un de tants comentaristes periodístics que han frivolitzat amb el tema, això és el preocupant.

L’últim apunt va dirigit als comentaristes de notícies que pululen per les edicions on-line dels diaris. Ha sigut molt trist veure que l’epidèmia de barretinisme profund lluny de curar-se s’ha aprofundit. No ens ha d’extranyar doncs que les notícies relacionades amb el monument en qüestió estiguèssin plagades d’homofòbia en forma de comentari. El més sorprenent és que ni El Periódico ni La Vanguardia ni l’Avui semblen haver aplicat cap mesura de control que sí apliquen en d’altres temes, i han considerat convenient poder-hi llegir insults i  als gays de la ciutat, com a l’entrevista amb Jordi Petit… En aquest cas insultar era benvingut.

Pura poesia…

Vull proposar, des d’aquest humil bloc, a l’Ajuntament de Barcelona i especialment al regidor Ricard Gomà que, vist que un monument als homosexuals represaliats sembla ser inviable econòmica i socialment,  l’instal·lació d’un monument al barretinisme. Un monument al pensament que, sota la pretensió de ser políticament incorrecte, amaga l’habitual masclisme cateto i patriotero que, passin els anys que passin, reapareix com les taques d’humitat a una paret. El podria fer en Subirachs, que de fer despropòsits en sap una estona. Per l’emplaçament no hi haurà gaire debat, però proposo d’instal·lar-lo o bé davant de l’Edifici Godó, a la porta del Partit Popular de Catalunya, al carrer Urgell, o al costat de la Sagrada Família. És urgent que tanta mediocritat i frivolitat tinguin un reconeixement públic.

6 thoughts on “El monument al barretinisme

  1. Totalmente de acuerdo, pero yo voy más allá… (Y con perdón, por si hiero alguna sensibilidad) yo erigiría un gran pene coronado por una megabarretina…
    Y añado, más que delante de la sagrada familia lo pondría delante de la sede del PP.
    No soy gay, ni falta que hace para entender que hay una diferencia fundamental entre los gays represaliados en el franquismo y el de los represaliados políticos. Los represaliados políticos lo eran por ir contra la propia dictadura. Los gays por su condición sexual. Es muy diferente señores… Lo del comentario sobre la idoneidad del momento, pienso que es cierto que hay crisis y que no es mas donde hace falta ese dinero, pero son correctos los argumentos de Pere. Me parece una barbaridad gastarnos la pasta en esto ahora, como me parece una barbaridad el derroche en lo del papa, ampulosas sedes de organismos oficiales, etc. Si hay pasta para el papa debe de haberla para los gays. Y si me piden que escoja me quedo con los gays, que al menos de copas seguro que son gente mas divertida…

    1. Ahí lo clavas: la represión política fue por temas políticos, la represión a los homosexuales fue por su sexualidad, algo intrínseco a su ser. El problema es que había gente que creía que ‘se lo merecían’, de ahí esta polémica estéril que hemos vivido.

      Yo no estoy en contra de que se haga tal o cual monumento, creo que deben estar porque la sociedad debe reconocer su pasado para no olvidarlo, igual que aunque estoy en contra del Franquismo de una forma visceral, no creo que haya que retirar los monumentos franquistas si no adaptarlos a una realidad de reconciliación nacional. Estoy en contra que los mismos que aplauden las ‘Quatre barres’ o algún monumento-patriótico-despropósito de Subirachs sean los que hablen de ‘presupuesto’ y ‘despilfarro’ ante un monumento por los homosexuales represaliados.

  2. “…aquells que no estàn a Intereconomía perque la seva ‘una grande y libre’ es Catalunya.”
    L’has clavat, Pere. Aquesta frase m’agradaria tant, però tant, que la llegís (entenent el que llegeix, el que hi diu…) només un dels membres de la Santa Espina…

    Però no m’estranya. Ara que ja manen “els qui han de manar” ja no cal que els barretinistes s’amaguin més. Ho poden dir ben clar i català,poden donar els carnets de catlà, com han estat fent els darrers cent i escaig anys, poden seguir creant aquest estat d’opinió, ofegador, insidiós, MENTIDER I IRREAL, aquest pensament tan de dretes, tan fastigós com només la dreta catalana ho sap fer.

    Però entre el que ells prediquen i la Catalunya real hi ha un abisme. La seva catalunya no és Catalunya. Però es responsabilitat nostra, de la gent del carrer, dels que patim el barretinisme des de fa anys, dels que pensem diferent, també entre nosaltres, de fer-hi front.

    A mi, m’hi trobaran…

    salut i república.

    1. Tens tota la raó: la situació és d’ofec ideològic. O estàs 100% d’acord amb el que diuen o estàs totalment en contra del país. Diga-li barretinisme a Catalunya o ‘cazalla’ party a Espanya, és la mateixa mentida amb diferent trasfons.

      Hem d’estar atents per a no acabar comurgant amb aquesta grisor i aquest país de bons i mals catalans.

      Salut i república, sempre.

  3. Ben mirat, podrien aprofitar les columnes reerigides a Montjuïc per coronar-les amb sengles barretines. És que, tal com les han deixades, fa la sensació que els falta alguna cosa.

    Ah, i al voltant s’hi podria plantar un parterre de cebes!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s