De Sant Nicolau al Pare Noël


Sinterklaas (Sant Nicolau) arribant a Amsterdam el 5 de desembre

Canviem de tema i parlem de tradicions nadalenques i pre-nadalenques d’aquí i d’allà. Avui us explicaré l’orígen de dues festes de l’época de nadal: Sant Nicolau, que es celebra al nord d’Europa, i el Pare Noël, de sobres coneguda. ¿Saps que es basa en la mateixa festa?

A Holanda, Bèlgica, Alemanya, Àustria i algunes zones del Flandes Francès els nens, la nit del 5 al 6 de desembre, reben la visita d’una extranya figura: Sant Nicolau. Aquella nit han de deixar a la porta de casa seva una sabata o una bota. Al matí següent en aquella bota s’hi troben nous, cacauets, xocolata i mandarines que venen d’Espanya. El mateix dia 6 de desembre, festivitat catòlica de Sant Nicolau, un home disfressat de Bisbe visita les escoles i demana als nens que siguin bons.

A Holanda i Bèlgica, on la festa es coneix com Sinterklaasfeest (Festa de Sant Nicolau) Sant Nicolau va acompanyat dels ‘Zwarte Piet‘, els ‘Pere Negres’, dos negres que, segons la llegenda, porten als seus sacs les fruites pels nens. En un principi, segons la llegenda, eren dos ‘moros‘ que venien del sud d’Espanya, després va variar a dos Surinamesos, Surinam va ser colònia Neerlandesa. A Alemanya i àrees germanòfones, on la festa es coneix com a Nikolaus Feiert (Festivitat de Sant Nicolau) o Nikolaus Tag (Dia de Sant Nicolau), Sant Nicolau va acompanyat del Knecht Ruprecht, el ‘Servent Rupert’, una especie d’home del sac que s’emporta als nens que han sigut dolents. Aquesta figura, que la trobem a tot el folklore medieval Europeu, també apareix a les processons de nadal a Baviera. A Suïssa i Àustra se’l coneix també com Schmutzi.

Aquesta és la tradició tal i com la coneixem avui, però ara veurem d’on ve i, sobretot, en què va deribar.

Sant Nicolau, patró dels nens – Segle III d.C.

St. Nicolau – Vitrall de l’Hôtel de Cluny, París.

Al segle III d.C. va viure a la ciutat turca de Mira, avui Demre, Sant Nicolau. Aclamat pel poble com a Bisbe, va ser patir la persecució del’emperador Dioclecià l’any 305, quan va ser empresonat, i alliberat per Constantí el 313 per a continuar la seva tasca pastoral. Entre les seves fites demostrades va aconseguir en plena época de crisi que l’Emperador reduís els impostos. Se li van atribuir miracles en vida, com resucitar i castigar a un posader que havia assessinat als seus tres fills i els havia possat a macerar per a servir-los com a menjar pels àpats, així com salvar a les nenes de la prostitució. Se’l considerava un protector dels nens. El 6 de desembre del 343 va morir, i a la seva tomba es van produir diversos miracles. Se’l considera el sant protector dels nens i sempre apareix vestit com un bisbe, amb tres nens que surten d’una bota, amb tres bosses d’or o tres boles d’or.

La veneració popular de l’edat mitjana a Europa va fer que als territoris dels Països Baixos i Alemanya els nens rebèssin fruits secs i taronjes d’Espanya el dia 6 de desembre. Durant l’edat mitjana i el renaixement, els ports holandesos tenien gran relació comercial amb el d’Alacant, d’on Sant Nicolau n’és el patró. D’allà arribaven les taronjes i mandarines. Trobem a les cançons populars holandeses referències a que Sant Nicolau venia a cavall des d’Alacant.

La Reforma Protestant – Segle XIV

‘Jo crec en el Nen Crist’ – extret d’una web austríaca

A la reforma protestant empresa per Martí Luther la festivitat de Sant Nicolau va variar profundament. Donat que el protestantisme no venera als sants, la festa va ser reciclada i transformada en la festivitat de ‘Christkind‘, el nen Crist. La data també va variar de la nit del 5 al 6 de desembre a la nit del 24 al 25 de desembre. Encara es celebra a moltes àrees protestants de tot el món i representa la encarnació del Christ nen, presentat com una imatge divina d’un nen vestit de blanc amb ales d’àngel i una corona. Aquest nen portava també fruits secs als nens, però ja no taronjes si no mandarines, més petites com a símbol de l’austeritat que sempre va buscar el protestantisme.

La realitat va ser que la festa de Sant Nicolau va sobreviure a les zones on convivien les dues confessions, catòlica i protestant, però va canviar les taronjes per mandarines, igual que el ChristKind.

La colonització d’Amèrica – Segles XVII a XIX

Primera representació moderna de Santa Claus feta per Thomas Nast al 1881

La tradició es va mantenir sense gaires variacions a la vella europa. Però l’inici de les emigracions d’alemanys i holandesos cap a les noves terres del nord, al segle XVII, va canviar-ho tot. Els holandesos i protestants celebraven les dues festes: Sinterklaas (Sant Nicolau en Neerlandés) i el ‘ChristKind’. Allà el temps i la mescla de tradicions de tot el món (noruegs, alemanys, italians…) va produir un dels mestisatges culturals més grans que hem conegut.

Comencem pel nom: Sinterklaas va derivar poc a poc a la pronunciació anglesa com Santa Klaus. Aquesta deformació va ser plasmada per primera vegada per Washington Irving a mode de burla l’any 1809 a ‘Història de Nova York‘. L’any 1823 el poerta Clement Clarke Moore va fer el primer poema de ‘Santa Claus’, on apareix retratat com a un home baixet i prim que sembla un follet, però que regala joguines als nens la nit del 24 al 25 de desembre.

Va ser un dibuixant alemany emigrat a Nova York anomenat Thomas Nast (1840-1902) qui va plasmar per primera vegada l’any 1881 la imatge moderna de Santa Claus com un home gras i amb aspecte d’avi rialler, possiblement buscant retornar a la imatge original de Sant Nicolau. Totes les imatges que vindrien a continuació prenen com a orígen la caricatura de Thomas Nast. A finals del Segle XIX la tradició comença a arribar al Regne Unit i a França, on es mescla amb la tradició del Bonhomme Noël i desemboca a un Père Noël vestit amb colors daurats. Encara avui a la publicitat francesa trobem aquesta imatge. D’aquí es va derivar el nostre Pare Noel, que a Catalunya competeix la nit del 24 de desembre al 25 amb l’autòcton Caga-Tió.

I per què Santa Claus ve del Pol Nord si originalment Sant Nicolau venia d’Espanya? Doncs va ser gràcies a una campanya publicitària de finals de la dècada del 1910 de la Lomen Company que fabricava frigorifics de gel a Alaska, on van posar el Santa Claus de Thomas Nast portant frigorifics en un trineu tirats per rens d’Alaska. Tan sencill com això.

El 1931 l’empresa Coca Cola va necessitar d’una campanya per a vendre refrescos al fred hivern nord-americà. Va encarregar al pintor d’orígen suec Habdon Sunblon l’elaboració d’un cartell publicitari. Aquest, coneixedor de l’obra de Thomas Nast, va continuar amb l’estela i va presentar un Santa Claus vestit de vermell, amb una gran barba blanca, feliç i bebent coca cola. El model del dibuix va ser ell mateix disfressat.

La resta és història. El desembarcament comercial dels Estats Units a Europa després de la segona guerra mundial va portar la transformació de prop de 500 anys des de Sant Nicolau a Santa Claus i es va sumar, simplement, a les tradicions europees ja existents. Així el 6 de desembre es segueix celebrant a Holanda, Bèlgica i Alemanya Sant Nicolau, i el 25 de desembre Santa Claus., que a Alemanya és rebatejat com Weihnachtsmann (l’Home del nadal) Però és evident que els nens prefereixen els regals de Santa Claus als cacauets, nous i mandarines de Sant Nicolau.

Llegendes Urbanes i polèmiques

Una transformació tan llarga i fascinant com la de Sant Nicolau en Santa Claus ha donat lloc a diverses llegendes urbanes.

Una és que Santa Claus deriva d’una tradició irlandesa i que originalment anava vestit de color verd i que Coca Cola va canviar el color al vermell. Es va dir fins i tot i que l’autèntic pare noel era el de la campanya publicitària del nadal de 1999 de la companyia de telèfons Amena. Això és rotundament fals. Com hem vist el vermell ja es trovaba a la matriu de Sant Nicolau, el que ha variat és la parafarnalia religiosa.

A molts llocs s’ha relacionat Santa Claus o Pare Noël amb el consumisme i el laïcisme. A Àustria, per exemple, existeix la campanya protestant ‘Jo sóc de Christkind’ dirigida per Walter Kriwetz i per Bettina Schade a Alemanya, que hem vist anteriorment. A Espanya tenim la polèmica entre Santa Claus i els Reis Mags. La campanya pro-Reis Mags, però, va desembocar en esperpents com una manifestació a l’embaixada de Finlandia a Madrid en contra de Santa Klaus, mostra de l’ampli desconeixement de l’orígen d’aquesta celebració.

I a Catalunya tenim el nostre Caga-Tió, al País Vasc i Navarra el Olentzero (molt semblant al Sant Nicolau, ja que és un carboner que porta de les muntanyes regals pels nens), a Cantàbria l’Esteru i a Galícia l’Apalpador. Festes que, potser a causa de l’irrupció comercial del Pare Noel, han revifat com Sant Nicolau a Holanda per a reivindicar les tradicions propies.

Podeu llegir més informació a la web del canal franco-alemany Arte, dins el programa ‘Karambolage‘, dedicat a la festa de Sant Nicolau. Web en Alemany.

3 thoughts on “De Sant Nicolau al Pare Noël

    1. Jo feia uns anys que em convidaven a la festa que es fa a la EOI de Drassanes el departament de neerlandès. Jo estudio alemany i sabia que es celebra a Holanda, Bèlgica i Alemanya.
      Aquest any ens van passar a classe el programa del canal Arte ‘Karambolage’ on s’explica la tradició i es resumeix l’origen. S’em va obrir la curiositat i vaig investigar una mica més sobre la tradició i com deriva a Santa Claus, com arriba a Europa, com arriba a Catalunya…
      També així canvio de tant en tant d’aires i no sempre parlo de política, no?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s