Socialistes desesperades


No hi ha manera, les enquestes assenyalen una derrota històrica. A la seu del PSOE a Ferraz, Madrid, ja donen per fet que Montilla serà una reliquia el 29 de novembre, un record del que no va poder. Fins i tot ja es mouen els fils de la successió: Corbacho o Tura?. Però sense dubtes el PSC ha aportat un punt d’aborriment dintre d’una campanya que podria passar a la història com la més grisa, trista i depriment que es recorda. Tret d’algunes excepcions sobretot als partits més petits, que davant de tanta grisor, han encarrilat el seu missatge. L’exemple és ICV i Ciutadans, que han portat la batuta en molts temes.

Però parlem de la desastrosa campanya electoral dels socialistes.

Ja ningú s’en recorda que al principi de la campanya els assessors de campanya van recomanar al president que fes ‘mitings-llampec’.

Suposo que el va buscar era acostar-se a la gent… però les imatges de poca gent i una falsa improvització van fer veure que no… que no era bona idea. Així que el millor era tornar a ficar a la caixa al president Montilla i desembalar-lo quan fos necessari. És a dir, continuar amb el que és habitual: una campanya d’impacte on el candidat és llunyà i extrany al ciutadà. Així que l’equip de campanya va tenir una segona ocurrència.

Aquest cop la ocurrència era bastant freak, propi d’un il·luminat que encara no se què pretenia. Montilla era l’Increïble Home Normal. ‘Ooooh!’. Hem convertit un home que presumia de serietat, de poques paraules i de molts fets… en un còmic, en un superheroi. Quan vaig trobar-me amb un grups de socialistes fent campanya al carrer, no em vaig poder estar d’agafar un dels imants per a la nevera on es pot veure el ‘super home normal’. Totes les neveres haurien de tenir, en mig de tots souvenirs dels viatges propis i aliens, imants kitsch: una folklòrica, una verge de Fàtima (o de Medjugorje, com és el meu cas) i un imant del ‘Super home Normal’. És tan cutre que queda bé.

Les enquestes no remuntaven… ans al contrari: el PSC s’esfondra a cada enquesta, siguin les dels mitjans ‘hostils’ (La Vanguardia Española, eNotícies, Avui o El Mundo) o siguin als mitjans ‘amics’ (El Periódico, El País i Público). Així que van entrar en la dinàmica Puigcercosista: dir i fer barbaritats sense que es noti que estem desesperats. Així van treure un altre video de campanya freak que només busca l’impacte. La secretaria d’estat d’igualtat, la defenestrada Bibiana Aído, va encertar com ningú al definir aquest video com ‘Publicidad engañosa’.

Quan el vaig veure em va venir al cap el cas d’un membre del PSC que, quan a les municipals de 2003 el seu partit va pedre contra tot pronòstic l’alcaldia en favor d’ICV, va patir a causa del xoc problemes d’impotència durant uns quans dies. Potser votar a Montilla, o al PSC, provoca orgasmes… o potser no. Caure en aquesta classe de videos, obra de les Joventuts Socialistes,  a aquestes alçades de la campanya reflexa un parell de coses. La primera és desesperació per captar l’atenció, aquí aquest spot es va enfrontar amb un altre que va gairebé eclipsar-lo: el de la Nebrera, en el moment més baix de la seva carrera política, i ho dic amb tot el meu pesar perque crec que Montserrat Nebrera haguès sigut una excel·lent lider del PP català: moderada, liberal i conseqüent. El segón reflex és la buidor de missatge per a motivar a l’electoral socialista, especialment al de l’àrea metropolitana, que ha decidit passar de tot i fer pagar la decepció de la crisi a un Montilla que té molt bona voluntat, però uns pèssims assessors de campanya.

Després… més ocurrències: si no em voteu m’en vaig, prometo no estar més de dos legislatures seguides, entre els meus consellers hi seràn en Mascarell i en Castells… tot per a contrarrestar la campanya d’Artur Mas, que en tot moment li ha anat pel davant no perque sigui una bona campanya, més aviat és grisa i lamentable i tinc els meus dubtes (que he expressat aquí) que CiU superi els 55 escons, si no perque la del PSC ha sigut horrorosa i se n’han adonat més aviat tard.

El passat dilluns les JSC presentava un altre video. Aquest sí que era bo i ben fet, però ha passat practicament desaparcebut. Les intencions de la JSC són molt dignes i nobles: entrar en campanya per a que els joves s’impliquin i votin als socialistes… però encara que aquest darrer video sigui potser un dels millors de tota la campanya (sobretot si el comparem amb d’altres iniciatives dels joves dels partits com el carterista espanyol de la JNC o Alicia Croft mata-inmigrants de Noves Generacions), les altres dues ocurrències han sigut tant cutres i tan frikis que han eclipsat el missatge que volia transmetre: el de l’esquerra clàssica. Notorietat n’han trobat, però al calaix de les sortides de to que no haurien de pintar res a una campanya electoral, però que ompliem minuts i minuts als zàpings i a les notícies-impacte de Chuky Piqueras a Telecinco i Matias Prats a Antonia3.

Avui el PSC s’ho pensa jugar tot a una carta. Ja que el tret Cara a Cara va sortir per la culata a causa d’una carpetovetònica no-llei electoral, i dic no-llei perque Catalunya segueix sense llei electoral ja que es regeix per un pacte redactat en una carta al 1980 on es resumeix com es repartiran els escons; el millor és fer el mega-acte al Sant Jordi l’últim dijous de campanya. Un acte que ni a autonòmiques ni a generals es pot saltar. Allà portaran un quadre de luxe: Cachón, Felipe, Zapatero i Montilla… serà la última oportunitat, ara sí totalment desesperada, per a que la opinió pública vegi que el PSC està allà.

És massa tard pel PSC? El votant metropolità es quedarà a casa calentó i , en tot cas, sortirà a veure el futbol dilluns? Pagarà amb el grup parlamentari més petit des de la recuperació de la Generalitat al 1979? Jo crec que .

Aleix Salò per Directe.cat

 

2 thoughts on “Socialistes desesperades

  1. Doncs la veritat es que no podria estar més s’acord, han fet una campanya a la desesperada!! El capítol més patétc va ser demanar el cara a cara al darrer minut i enfrontar-se fora de càmera amb el xuloputes del Mas que tan sols li faltava dir “aixó no m’ho dius al carrer”.

    Ara bé, en el mateix moment que escric aquest comentari estic veient en streaming, per pur freakisme polític, el míting socialista al Sant Jordi i la veritat es que impressiona veure 20.000 persones cridant “No passarán”. Encara hi ha partit?

    Les enquestes d’Andorra apunten a que ICV es confirma com a 4a força, que ja m’està bé! Ahir vaig estar al tancament de campanya de l’Herrera a Hospitalet ie estava a petar!
    En fi, creuaré els dits!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s