Eufòria, memòria i cautela


És el diumenge abans de les eleccions i, entre una infusió, mocadors i pastilletes contra el refredat, m’agrada repassar què reflexen els diversos diaris que avui publiquen l’última enquesta electoral… un absurd absolut de la llei electoral espanyola, ja que entre dimecres i divendres El Periòdic d’Andorra (depenent de El Periódico de Catalunya) publicarà una enquesta electoral realitzada la setmana passada, com ja va fer al 2006.

Totes les enquestes van pel mateix camí: CiU arrassa, el Triparti d’enfonsa, PP millora o repeteix, C’s millora o repeteix i  ICV perd dos escons en favor, potser, de Joan Lapasta i Joan Carretero. Cap de les enquestes reflexen l’entrada ni de PxC, ni UPyD, ni el CORI. Però comencem fent memòria.

Algú recorda què deien les enquestes a les eleccions del 2006?

Comencem per La Vanguardia, que en l’edició del dijous, 26 d’octubre de 2006, donava el següent resultat electoral:

Per la seva banda, la web RacóCatala.cat es feia ressó el divendres 13 d’octubre de 2006 de les diferents enquestes. Per exemple el Periòdico, en un estudi elaborat pel GESOP, pronosticava el següent resultat:

  • CiU: 52 – 53
  • PSC: 40 – 41
  • ERC: 18 – 19
  • PP: 12 – 13
  • ICV: 10 – 11

També hi trobem l’enquesta del Racòmetre, l’enquesta electoral que RAC1 publica durant les eleccions i que donava, pel 2006, els següents resultats:

  • CiU: 52
  • PSC: 37
  • ERC: 20 – 21
  • PP: 13 – 14
  • ICV: 12 – 13

El resultat electoral de les eleccions de l’1 de novembre de 2006 van ser els següents:

Font: Viquipèdia

Les enquestes van donar una victòria còmode i claríssima de CiU sobre el PSC. Tothom donava per segur que la coalició obtindria 50 escons o més i que el PSC, ERC i PP retrocedirien. Això no va passar, ERC en va perdre només dos i el PSC va aguantar el cop prou bé. La sorpresa va ser ICV i C’s, que van fer malbé la festa a CiU. El tripartit va tornar a sumar. El fenòmen llavors era el mateix que es dona avui: el que perd ERC ho guanya CiU, tal qual.

 

Enquestes 2010, me n’enrefio?

La web Cronica.cat presentava un artícle molt interessant on destacava poca fiabilitat de les enquestes realitzades per tots els grans mitjans de comunicació. Destacava que va ser l’enquesta del CIS de 2006 la que més va encertar els resultats, tot i que no va pronosticar l’entrada del grup Ciutadans. Les gràfiques comparatives són les següents:

Enquesta del CIS – Font Cronica.cat
Enquesta ElPeriodico + RAC1 – Font Cronica.cat
Enquesta CIS + CEO – Font Cronica.cat

Una repassada per la xarxa a opinions de gent que hi entén ‘de debó’ d’enquestes electorals ens ha de posar alerta i no creure’ns-ho tot. A la web EXAPS se’ns explica quan una enquesta és fiable i quan s’ha d’agafar amb pinces. En el cas del Racòmetre, El Periódico, El País o La Vanguardia, les enquestes són realitzades amb entre 1200 i 1500 entrevistes telefòniques, i al moment de ‘cuinar’ una enquesta, es pot provocar una ‘perversió’ de les dades. Per exemple, i cito a la web EXAPS: si a una enquesta de 1200 entrevistes un partit petit com ICV es votat pel 7% dels enquestes, 84 respostes, la conclusió que s’en pot extreure és massa petita i s’hauria d’agafar amb pinces. Així mateix, les enquestes del CEO i el CIS es realitzen amb prop de 2500 entrevistes, amb el que el valor estadístic de les mateixes és molt més alt i, com hem pogut comprovar en eleccions anteriors, els resultats són molt més propers a la realitat.

No podem oblidar que les enquestes dels mitjans de comunicació sempre ‘tiren’ cap a un partit en concret o busquen marcar una tendència ‘editorial’ concreta. En el cas de El Periódico, busca mobilitzar el vot socialista metropolità, mentre que les enquestes de RAC1 i La Vanguardia semblen buscar fer un massatge al candidat de CiU. Cosa semblant succeeix a Espanya amb les enquestes de El Mundo o La Razón (i no parlem de les de La Gaceta) i les de El País y Público.

De ERC a CiU, de ICV a Reagrupament, de PSC a C’s

Tot el vot que CiU guanya el pren, quasi direcament, els seus vots d’ERC. Dependrà d’aquest votant, el d’esquerra, el que CiU arrassi o només guanyi. El votant independentista té, així mateix, dues opcions electorals més: SCI, amb Joan Lapasta al capdavant, i Reagrupament, que confirma l’opció d’entrar per Girona, prent-li l’escò a ICV. El resultat electoral depen del que facin aquells que van votar a ERC al 2006, així de clar ho veig. Si opten per CiU, Artur Mas podria ser president amb un govern en minoria o amb majoria absoluta, si opten per repetir el vot o moure’l cap a SI o Reagrupament, el marge de CiU serà més estret i tot el que no sigui treure més de 55 escons serà un desastre electoral, a la vista de les espectatives.

El PSC s’enfronta a sí mateix. El seu votant passa d’anar a votar a les Autonòmiques però surt en massa a les Generals. A més, el vot metropolità, el del cinturò roig, es mou del PSC a Ciutadans i al PP. Al 2006, Ciutadans va guanyar 3 escons: 1 pel PP i 2 pel PSC precisament a l’àrea metropolitana. Aquest cop, si C’s puja serà gràcies al que pugui perdre el PSC. En menor mesura, el votant socialista sembla que optaria per votar a CiU, a les arees de la Catalunya interior i al PP a l’àrea metropolitana.

La gent menteix… i al final vota.

Quines conclusions crec que hem d’extreure de les enquestes? Que reflexen tendències i la tendència és clara: Catalunya gira a la dreta després de 7 anys de govern d’esquerres. Una tendència, sigui dit, en consconància amb el que ha passat a d’altres països d’Europa (Alemanya, França o el Regne Unit).

El fet més important a tenir en compte aquí és que la gent menteix a les enquestes i menteix molt, a més del que s’ha anomenat des de moltes bandes el ‘vot ocult’ i que afecta a partits petits. Igual que les enquestes de 2006 no reflexaven els 3 escons de Ciutadans, les enquestes actuals no semblen reflexar l’impacte que han pogut ocasionar en certes àrees de Catalunya la propaganda de PxC, que ha arribat a moltes bústies amb un missatge terrible i directe a parts iguals, així com la de Solidaritat Independentista o Reagrupament. Aquestes formacions tan petites poden obtenir més o menys representació tot depenent de la participació: com més baixa sigui amb més força entraran al Parlament.

La meva postura personal en aquest tema és que les enquestes mai reflexen una dada que es va mostrar crucial a les eleccions de 2006: la mobilització i desmobilització d’ultima hora. La mobilització d’última hora afecta especialment als partits on la fidelitat de vot és més alta, així CiU, ICV i PP concentren per aquest ordre els més fidels votants. En el cas d’ICV, aquesta mobilització d’ultima hora va fer que, contra pronòstic, augmentés resultats quan totes les enquestes li donaven iguals resultats que a 2003 o perdre 1 escó. Cosa semblant al que les enquestes marquen ara per ara. Per la seva banda, no sabem com afectarà tanta eufòria i confiança al votant de CiU. Cosa semblant al que va passar a 2006, on el votant de CiU, convençut de la victòria, va quedar-se a casa.

Alerta amb l’anècdota.

Ja us vaig passar la meva porra electoral, realitzada pel col·lectiu Beers&Politics. Sorprenentment, els resultats de la mitjana de totes les porres són, a dia d’avui, els següents:

Mitjana de les porres del #28N segons Beers&Politics
  • CiU: 58
  • PSC: 30
  • ERC: 15
  • PPC: 14
  • ICV: 10
  • C’s: 2
  • Altres: 7

Resultats que s’acosten als que publica el CEO i el CIS, i que, tot i la conya marinera que pot semblar en un principi, la porra electoral es basa en el que molts creiem que pasarà i que, a més, tenim prous ganes com per a fer una aproximació. La mitjana revela que els que hi hem votat no creiem ni que el Tripartit s’enfonsi en la misèria (sumaria 55) ni que CiU arrassi situant-se al costat de la majoria absoluta. Si no que es donaria un escenari on tot és possible.

Tot dependrà, un cop més, de la participació: com més baixa sigui més atomitzat serà el parlament, i com més baixa sigui a Barcelona menor representació de les esquerres.

I tu, què en penses?

3 thoughts on “Eufòria, memòria i cautela

  1. Doncs la veritat es que m’ha encantat el teu post!! Doncs si, encara hi ha partit i el futur no està escrit. A aquesta hora jo ja signaria qualsevol cosa que donés a CIU menys de 55 diputats. A veure com s’ho fan per governar en minoria amb la que està caient!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s