Tot fent caure Irlanda


La gran perversió de la crisi que estem visquent és que els mateixos irresponsables que van causar la crisi a l’oferir diner barat a gent que, potser, no podria tornar-ho, i després fent entrar aquests productes de dubtosa ‘qualitat’ i seguretat en el circuit bancari mundial; van exigir al 2008 milionaris fonts de diners públic per salvar i sanejar les seves finances. Això es va fer a costa dels contribuents, a costa d’augmentar el deute públic dels estats, que ja era de per sí elevat a la UE i alarmant als Estats Units, on el deute públic és un autèntic disbarat. Ara, els mateixos que van causar el problema, que van clamar per la solució a costa dels diners dels ciutadans, castiguen a aquells estats que ténen un deute massa gran, tot fent-los caure, erigint-se jutge i part i donant carnets de ‘qualitat económica’ als estats. Primer va ser Grècia, ara sembla que li toca a Irlanda i potser a Portugal.

El tigre celta va cimentar un espectacular creixement entre els 90 i els primers anys del segle XXI gràcies a 4 punts:

  • Reforma econòmica profundíssima: Irlanda era un país agricola, la seva economica girava al voltant del camp i la ramaderia. Es va fer una inversió decidida en sectors claus amb l’objectiu de potenciar-los i atraure empreses extrangeres, a més de generar-ne de propies. Apple, per exemple, té la seva central europea a Dublín.
  • Entrada a la UE: la seva entrada al 1993 va propiciar que fos la principal beneficiaria dels Fons de Cohesió Europeus. S’hi van invertir més de 60’000 milions d’Euros.
  • Entrada de mà d’obra extrangera, més barata que la local.
  • Impostos baixos.

El ‘miracle celta’, però, es va veure afectat per l’escat de la crisi al 2007. Un repàs a textos econòmics escrits abans de 2007 descriuen amb molt detall com per què Irlanda va arribar a ser un ‘miracle econòmic’. Les entrades massives de capital extranger van aturar-se de cop, el sector inmobiliari, que com a tot arreu havia fet el seu agost durant la dècada anterior a la crisi, va aturar-se, molts treballadors extrangers, especialment els extracomunitaris, van trobar-se sense feina i, alguns, van optar per tornar. L’estabilitat política i el consens van saltar pels aires: el govern proposava contenció en els salaris i els sindicats responien amb movilitzacions, divisions internes als governs i desaparició de la ‘pau social’ que havia regnat des de finals dels 80.

La notícia, però, saltava el passat 10 de novembre: Irlanda, i també Portugal, estava col·locant deute a uns interessos rècord: 8’90% a 10 anys i amb un diferencial sobre el deute alemany de 600 punts. Si ho comparem amb el deute espanyol, el Banc d’Espanya emet el seu deute amb un interés el 4’52%, alt però no alarmant, i a un diferencial amb el deute alemany de 210 punts. Portugal i Grècia, per la seva banda, el tenen a un diferencial sobre el deute alemany de 465 per Portugal i 900 punts per Grècia. Si hi sumem la desconfiança que, com en el cas de Grècia, propaguen les agències de qualificació del deute, com Goldman & Sachs, la possibilitat de que Irlanda sigui ‘rescatada’ per al UE augmenten sense fre. I si cau Irlanda ¿caurà Portugal? i si cau Portugal ¿caurà Espanya?

El govern irlandès, pel moment, repeteix en un gest de tranquilitzar a uns ‘mercats’ que estàn per sobre de sobiranies i que fixen les normes com si fossin un govern ‘global’ anarco-liberal que Irlanda no necessita ser rescatada. Una repetició del que va passar a Grècia ara fa tot just un any. Per la seva banda, la Comissió Europea diu, ben clarament, que està preparada per a una intervenció ràpida a Irlanda, pero insisteix que qualsevol paral·lelisme entre Grècia i Irlanda és erroni. Irlanda, afirmen, no té problemes de liquiditat, només de deute (32% del PIB) i esperen reduïr-lo fins al 4% del PIB al 2014.

Com ja he comentat, els mercats es comporten com un organisme global que marca les lleis segons convé. Els ‘mercats’ no són reconeixibles, no són escollits per cap sobirania, no ténen cap organisme de control nacional perque n’estàn per sobre, són anarquia econòmica pura. El mercat s’empenya en fer caure a un estat i el fa caure amb l’únic objectiu de treure’n la rendibilitat que amb la compra de deute no pot obtenir. Tot això passa després de que la Reserva Federal dels Estats Units imprimís moneda en una operació de revaloritzar el dòlar i absorvir deute intern, acció durament criticada a la reunió del G20 que es celebra a Corea per les conseqüències de desordre económic mundial que pot provocar, i després de Alemanya endurís les seves exigències als països que estan massa endeutats obligant-los a acceptar una re-estructuració de la seva economia previ pas a l’entrega de diner extranger.

Primer Grècia, potser demà Irlanda i d’aquí a no res sembla que Portugal seguirà les seves pases. La pregunta, doncs, és ¿per què no s’atreveixen a desestabilitzar Espanya? La resposta, per ara, sembla ser que Espanya tot i la crisi segueix sent la 3a economia de la zona Euro, i és la depositaria de miles d’euros en forma d’inversió alemanya i francesa. Si ‘cau’ l’economia espanyola, aquestes inversions cauen també i amb elles bancs i fonts d’inversió alemanys, francesos, britànics… ¿Podem respirar tranquils?

2 thoughts on “Tot fent caure Irlanda

  1. Espanya va ser intervinguda el maig o el juny d’aquest any, si mal no recordo… un cap de setmana que el país va entrar en fallida técnica, arrel d’aquell dia es va crear el fons de rescat europeu i Zapatero va canviar radicalment el seu discurs (dilluns mateix) i va començar a pujar els impostos com un boig…. ja estem intervinguts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s