Música que em fa trempar (2)


Després de la primera, anem a per la segona part de la música que em fa trempar.

Madonna – Vogue

El vogue era un estil de ball que es va popularitzar a finals dels 80 i primers dels 90 basada en anar fent gestos mig de robot mig de no se ben bé què. Una tal Madonna ho va veure i va portar-ho als premis Mtv de 1990 i va fer que aquest ball fos una bogeria. Per cert, com vaig arribar a riure fent la coreografia amb un amic que viu a Nova York al club Splash on tenen autèntica devoció per Madonna.

Mecano – Barco a Venus

Els ‘new romantics’ van aterrar al nostre país amb un grupet de tres nens pijos madrilenys. Els germans Cano i Ana Torroja (avui s’ha fet un tractament de xapa i pintura que no sembla ella) van canviar per sempre la música espanyola. Aquest tema, el més representatiu de la primera fase del grup i de l’estil ‘synthiepop’ espanyol va ser gravat al Frontón de Segovia l’any 1984 i es va publicar com a àlbum a ‘Mecano Directo’. Dos anys més tard el grup faria un gir de 360º del que en parlarem més tard.

No em penso quedar sense posar-vos aquest video on en Nacho Cano parla dels primers ordinadors que va fer servir el grup a 1983

Bronski Beat – Smalltown boy

Simplement genial i dintre, també, del moviment synthie pop britànic, els Bronski Beat van ser els abanderats del moviment d’alliberament gay al Regne Unit i de la lluita per la llibertat sexual a la monocromàtica i liberal anglaterra de Tathcher. Jimmy Sommerville va ser catapultat a la fama gràcies al seu falset impossible i a una cançó que va fer saltar pels aires la rectilinea moral de l’época. Amb Bronski Beat va gravar una versió de Donna Summer, ‘You make me feel’, amb la colaboració de Marc Almond.

Al 1986 Sommerville és expulsat del grup. El trauma el fa tornar boja del tot i juntament amb el pianista Richard Coles crea una de les bandes més histèriques que recorda la humanitat. The Communards. La histèria encara dura.

L’inici del video clip és un homenatge al de Trans Europa Express dels Kraftwerk.

Depeche Mode – In your room

Sense ser massa coneguda, In your room és un dels temes més brillants de la seva carrera. En CD o directe, la mescla de rock i els vestigis electrònics de ‘Music for the masses’ et fan vibrar. La versió que us poso aquí és la meva preferida, enregistrada a París al 2001 en la seva gira Exciter Tour (la última que, per a mi, va valer la pena) i que els va portar a Barcelona aquell mateix any.

Tino Casal – Eloise

Mai he vist a tants homes casats, que els hi encanten les dones i que no ténen cap sospita de ser gays ‘de revista’ fent la boja de tal manera, que deixarien a qualsevol travestí de la Rambla com a un trist aprenent. Tot gràcies a aquesta cançó que fa embogir a tothom. Una cosa així com el ‘Watterloo’ d’ABBA pels britànics o el ’99 luftbaloon’ pels alemanys.

Enregistrada a Abbey Road el 1987, va ser el gran bombàs de l’any i va apareixer dintre de l’àlbum ‘Làgrimas de cocodrilo’ i va ser el segón disc més venut a Espanya al 1988 darrera de ‘Descanso dominical’. La orquestra és la sinfònica de Londres arranjada per Andrew Powel, arranjador d’Alan Parsons Project. I no, Eloise, el més gran èxit de Tino Casal, no és seva originalment. És un tema original de Barry Ryan, de 1968. Casal, al contrari del que tothom creu, va morir d’accident trànsit a la M-30 el 22 de setembre de 1991.

L’any 1999 els Pumpin’ Dolls van rellançar aquest tema, juntament amb d’altres, en unes remescles bastant acceptables dintre del doble CD ‘Gran Casal’. El video que us paso és una actuació en directe a TVE1 de 1988 on escoltem la versió original del tema, no el remix dels Pumpin Dolls.

Pet Shop Boys – Left to my own devices

És la meva cançó. Produïda per Trevor Hown, possiblement un dels millors productors dels 80 i 90, ha necessitat uns quants anys per que la crítica s’adonés que és una de les millors cançons dels anys 80.  Aquesta versió va ser interpretada al festival benèfic Prince’s Trust a Londres al 2004. La idea d’interpretar-la, a la fi, en directe amb una orquestra va derivar en un concert d’auto homenatge al 2005, coincidint amb els 20 de la publicació de West End Girls, i en ‘Potemkin’, una banda sonora pel film homònim on els Pet Shop Boys i la Philarmònica de Dresden interpretàven la música en directe.

I aquí Trevor Hown i els Pet Shop Boys en una entrevista al backstage parlant, precisament, d’aquest tema.

Propaganda – Duel

Seguim als 80, però ara anem a la Neue Deutsche Welle. També produïts per Trevor Horn, Propaganda es van convertir en un grup de gran éxit fora d’Alemanya i unes representants del feminisme a la conservadora República Federal Alemanya dels 80.

Nena – 99 Luftballon

Gabriele Susane Kerner seria una cosa així com Mecano, però a Alemanya: tot un símbol de la música. La diferència és que ella va començar com a new romantic i va saber adaptar-se als temps. El seu tema més conegut, l’antibelicista ’99 luftbaloon’ (99 globus), mal traduïda a l’anglès per ’99 red baloons’ ha sigut re-escrit al 2005 i al 2009. La versió que us poso aquí és, precisament, una feta al 2009 pel canal de televisió franco-alemany (i que si no hagués sigut pel catetisme nacional imposat al 1996 per Aznar, també es podria veure a Espanya) Arte.

Unheilig – Geboren um zu leben

És un dels meus darrers descobriments: Unheilig i la seva cançó ‘Nascut per viure‘. Trio musical capitanejat per Grant Stevens jutament Jose Alvarez-Brill i Der Graf i que va començar la seva carrera al 1999 amb ‘Sage Ja!’. Molt conegut als països de parla alemanya, és membre del reneixement del rock industrial alemany als 90 i del moviment ‘Made in Germany’ que reivindica la creació artística en alemany. El seu darrer CD ‘Grosse Freiheit’ (Gran llibertat) és un CD complet i sense estridències on pasem del rock dur, sense les ridiculeses de Rammstein, a temes com aquest amb arranjaments i armonies potents. Durant el mundial de Sud-Àfrica va circular una versió a youtube  anomenada ‘Geboren um zu ziegen’ (Nascut per guanyar).

I fins aquí la 2a part de ‘Música que em fa trempar’. Ara anirem a per la tercera! Bon cap de setmana.

3 thoughts on “Música que em fa trempar (2)

  1. yum yumyum… anire comentant,
    però hauries d’haver posat, ja que hi fas referència, el video de la sra Almond i els bronski:

    bojes? si I?

  2. Genial la performance rococó de Madonna! I que dri dels depeche! Vaig anar amb 38º de febre al seu darrer concert de barcelona: un fan és un fan!
    Mecano van tenir el seu moment, Torroja en solitari fa cagar.

  3. jo vaig anar al 98 amb un amic que tb es va posar a 38 de febre nomes arribar al san jordi (bé no se si 38, però febrón).. el vaig dur fins a 5a fila i se li van passar tots els mals….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s