Android Vs. iPhone


Ja tinc un iPhone 3GS! Un de segona mà, sigui dit, però en molt bon estat. La meva HTC Tattoo ha quedat a un calaix aparcada, de moment, fins a trobar un nou amo. Les comparacions entre ambdós sistemes són necessàries. ¿És l’iPhone la panacea dels mòbils? ¿És Android la gran esperança?

Tot i que ja l’havia fet servir, l’iPhone és l’evolució de l’antic invent dels 90, i fracàs sonor, d’Apple i la última gran aposta de John Sculley (CEO Apple Comp. 1983-1993). El Newton va ser el primer PDA (Organitzador Digital Personal) i havia de ser el primer ordinador de mà. De fet ho va ser, però l’alt cost de producció i el seu tamany la van portar a un fracàs sonor, excepte a Alemanya on va tenir certa repercussió.

L’any 98 un flamant Steve Jobs es venia la patent a una empresa anomenada ‘Pilot’, subsidiaria d’ U.S. Robotics, creant la Palm Pilot… essent un éxit de ventes.

Si ho mirem bé, tot i l’avenç tecnològic, l’iPhone funciona amb el mateix esquema d’aplicacions a la pantalla. Cada botonet és una aplicació, cada botonet obre una aplicació i l’usuari es limita a obrir i tancar aplicacions. Ara, amb la versió 4 del iOs (sistema operatiu que corre als iPhone 3G, 3GS i 4) permet un multitask bastant pràctic. La personalització tampoc era un punt fort. L’iPhone només permetia, fins a la versió 3, posar una imatge personalitzada a la pantalla de bloqueig. Amb l’actualització també la podem posar a la pantalla principal.

El punt més criticat és el tenir diverses aplicacions obertes a la vegada. Fins a la versió 3 només es permetia un multitask a mitjes: iPod, el correu i el navegador sí podien estar oberts simultaniament, però cap altre aplicació més. Imagineu anar al cotxe amb el navegador GPS i de cop algú truca. Quan la trucada s’acaba, sorpresa, el GPS s’ha tancat i has de reiniciar tot el procés de buscar la teva destinació enlloc de quedar en segón pla fins que acabi la trucada.

El millor de l’iPhone són sense dubtes la facilitat per escriure, la sencillesa dels menus, la grandíssima pantalla i la unificació de criteris. Quan Apple renova el sistema operatiu, l’usuari el reb sense preocupar-se de quin model té o deixa de tenir. S’actualitza i punt.

Quan va sortir el primer iPhone, anunciat amb tota la fanfarria al gener de 2007, rapidament es va captar que tenia limitacions importants. Google, al seu torn, va decidir superar-les llençant-se a la piscina de la telefonia mòbil. Va crear l’Android. A diferència d’iPhone, l’Android és un sistema operatiu i no un teléfon en sí, tot i la gran aposta del Nexus One. El telèfon el posa el fabricant, i HTC va crear per l’ocasió l’HTC G1. Als Estats Units el va llençar l’operadora T-Mobile. Ha costat, però Android comença a ser una amenaça real per la joguina d’Apple.

Android, des d’un bon principi va apostar pel multitask i per la filosofia ‘Linux’: cada usuari és lliure de posar i treure el que vulgui del seu mòbil. Mentre Apple contrla ferreament quines aplicacions es poden instal·lar a un iPhone, Google va donar llibertat absoluta.

Va apostar també per telèfons potents amb 3G des d’un bon principi, recordem que el primer iPhone no en tenia. Però els punts forts d’Android no són tant el multitask i la connectivitat, sino la capacitat de personalització de cada aparell i la seva diversitat. Android és un sistema que pot ser moldejat per cada fabricant i/o operadora al seu gust. Així la primera aposta seriosa pel sistema Android va venir de la mà d’HTC i el seu HTC Sense, que va explotar al màxim una opció que Apple ha abandonat: el Widget (Window Gadget), que permet definir l’espai de treball al mòbil de maneres infinites, prioritzant alló que volem tenir a mà per sobre l’aplicació en sí.

El premi és que revistes tecnològiques tan importants com Technobuffalo consideren que el millor mòbil del mercat és, a dia d’avui, un Android, concretament l’HTC Desire.

Però no tot són flores i violes a Can Google. Els telèfons amb Android, al tenir tanta disparitat d’opcions, depenen de les operadores en els moments d’actualització. Per exemple, a principis de 2010 va apareixer al mercat l’Android 2.1, però només HTC va dur a terme l’actualització pels seus aparells amb sistemes 1.5 i 1.6. De tota la gamma, només l’HTC Hero (que va ser rècord de ventes) i altres d’alta gamma  va rebre l’actualització. El model Tattoo, de gamma baixa, no l’ha rebut encara i n’espera que la rebi. És a dir: les actualitzacions no es basen en un criteri únic sino en un criteri de ventes. Si el teu mòbil Android ha sigut poc venut, és possible que el teu fabricant no s’enrecordi mai més de tu.

A més, la constant aparició de noves versions del sistema Android, crea una sensació de constant ‘versió beta’. Mai sembla haver-hi un sistema únic i definitiu, sino que conviuen diversos sistemes més nous i antics a la vegada en diferents aparells a la venta.

Per últim, el multitask d’Android és ilimitat i per tant, permet molts programes oberts a la vegada. Si l’aparell no té una bona bateria, aquesta es consumeix en molt poc temps. L’exemple de la meva HTC Tattoo, amb una bateria justeta, esgotava la bateria en poc més de 3 hores si hi havia massa coses obertes i el 3G tot a l’hora. El sistema Android requereix un ‘App Killer’, un programa que permeti tancar aplicacions.

iPhone és un estàndar a l’alçada de la Blackberry, més pròpia d’ofinies mòbils i empreses, però enfocada per l’usuari. Android ve a ser el mateix, però amb un toc de reveldia… ¿quina de les dues guanyarà la batalla? La meva opinió és que cap de les dues. Ja no hi ha batalles, només col·laboracions i tant Apple com Google estàn condemnades a entendre’s.

3 thoughts on “Android Vs. iPhone

  1. Yo me quedo con mi blackberry curve 8930. No me acabo de hacer con los teclados tactiles y el qwerty me es fundamental para no estarme media hora para escribir un mail, o escribirte aquí un post, por ejemplo. Si la BB tuviera un procesador mas potente y usara 3G en lugar de gprs (para ver videos) seria insuperable…por cierto, cada vez se ven mas BB en usuarios “normales” (no de empresa)

    1. Pero creo que BlackBerry se ha quedado como un ‘movil de empresa’ u oficinas móviles. Me da una sensación rara el sistema operativo, como si sólo estuviera enfocado hacia el trabajo y no la vida social, la música u otros aspectos de la vida diaria. Por eso me tiran más los iPhones o Android. puedo moldearlos para que sean lo que necesito. Yo que soy un frílans necesito conexión en todas partes, además de tener la uni on-line (UOC)… y con una Blackberry eso es dificil.

  2. mmmm no li acabo de trobar la gràcia… encara! Peró ves a saber! El meu jefe ha aconseguit que movistar li regali un, fent veure que una altre companyia li havia fet una oferta millor per canviar-se de línia.
    Per aquestes coses s’ha de tindre jeta!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s