Música que em fa trempar (1)


He volgut trencar amb la tónica recent i deixar de banda els temes recorrents d’aquest bloc per donar un petit respir i recomanar-vos la música que m’agrada. En dos posts us ensenyaré les cançons i els àlbums que em fan sentir viu, a veure si a vosaltres us passa el mateix o, qui sap, us descobreixo música que no coneixieu.

En aquesta primera entrega parlaré de música més aviat tranquileta. Som-hi!

 

· Radioactivität – Kraftwerk (1975)

Once anys abans de la catàstrofe de Txernobyl, uns alemanys sorprenien a Europa amb un so totalment nou. Kraftwerk, que encara són considerats com uns mites vivents dintre de l’electrònica, componien aquest tema minimalista i sencill que, posat al costat de la música que sonava i venia a l’època, és poc menys que una obra mestre de la música progressiva. És curiòs com al escoltar aquesta cançó, el cap automàticament porta a tothom les imatges de la catàstrofe nuclear de Txernobyl, el reactor reventat, la gent marxant… anys més tard, al 2004, durant la seva darrera gira, per ara, la interpretaven mesclant la nova versió del 2001 amb la original. Tota una experiència audiovisual.

 

· Emmenez Moi – C. Aznavour (1967)

No coneixia massa la música francesa, però a partir de veure la pel·lícula quebequesa ‘CRAZY’ i trobar el fantàstic personatge del pare que a cada aniversari canta ‘Emmenez Moi’ pels seus amics que em vaig enamorar d’Aznavour. També són recomenables La Bohäme, For me… Formidable, Mes emmerdes o Toi et moi.

 

 

 

· Que tinguem sort – Lluís Llach

No sóc gaire fan ni gaire entusiasta d’en Llach, ho sento. Un dia el meu xicot me la va fer escoltar… i em va emocionar. És tan bonica, tan… bé poc més puc dir, oi?

Sobre Lluís Llach no em puc quedar sense ensenyar-vos aquesta raresa que, crec, poca gent coneix:

Algú la reconeix?

 

· Forbiden Colours – David Sylvian / Ryuichi Sakamoto (1983)

Va ser el primer treball de fama internacional del compositor japonés Ryuichi Sakamoto, fundador de la  Yellow Magic Orchestra, i formava part de la banda sonora de ‘Merry Christmas, Mr Lawrence’. Era el coprotagonista juntament amb David Bowie i es situava a la Guerra del Pacífic on un general de l’excèrcit bitànic era fet presoner dels japonesos.

Sakamoto va composar altres bandes sonores que són obres mestres de la música contemporànea. “The Last Emperor’, amb un dels temes més vibrants que he escoltat mai o ‘Little Buddha’ en són bon exemple. També va treballar en la banda sonora de ‘Tacones Lejanos’ d’Almodóvar i en la música de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona’92: ‘La Mar Mediterranea’. Tots aquests temes, excepte els d’Almodóvar, estan inclosos al seu àlbum de 1999 ‘Cinemage’. També us recomano ‘BTTB’, de 1997, fet integrament per piano i que inclou la meravellosa i minimalista ‘Aqua’.

 

· Barque sur l’ocean – Maurice Ravel (1916)

Maurice Ravel és el meu compositor favorit. La seva música, d’estil impressionista (1890-1920) es la que, d’alguna forma, dona inici a la que seria la ‘música cinematogràfica’. Tot el que escoltem ens trasllada a una imatge, una vivència. Podem tancar els ulls i un tema com aquest que us porto ens trasllada, exactament, a navegar pel mar.

Fa molts anys, potser tindria jo 8 o 9 anys, ma mare em va comprar el cassete de l’edicio Galleria de

Deutsche Gramophon que incloia la versió orquestrada d’aquest tema dirigit per Seiji Otzawa i interpretada per la Sinfònica de Boston, enregistrada l’any 1974 a Hamburg. Aquest CD inclou una excel·lent interpretació del Bolero i La Valse, molt menys coneguda però, en la meva opinió, molt més intensa. Originalment, ‘Barque su l’ocean’ va ser composta per a piano i Ravel, un dels millors instrumentalistes de tots els temps, la va adaptar més tard a orquesta.

 

Captatio Benavolentiae – Manel (2009)

Vaig viure una época molt dura de 2006 gairebé fins fa dos dies. Són temps molt difícils per tots, bé potser per uns més que per als altres, però només se que tots els que viuen un moment difícil haurien d’escoltar al menys un cop al dia aquesta cançó. Perque és cert que una tonteria ho pot capgirar tot i es fa evident que per un moment ens ensurtim.

 

· My baby just cares for me – Nina Simone (1958)

Ho se, és la cançó més coneguda de Nina Simone i en té de millors i fins i tot d’insuperables. Però aquest tema, composat per Walter Donaldson, inclòs al musical ‘Whoopieeeee!’ de 1927  i enregistrat per primer cop a la versió cinematogràfica del mateix de 1930, era a l’àlbum debut de Nina Simone de 1958 ‘Little girl blue’ i que en el seu moment no va ser més que una cançó de lluiment i que la propia Simone la feia servir per començar els seus shows.

Aquí teniu la versió de 1930 de ‘My baby just cares for me‘, la original, interpretada per Eddie Cantor.

No va ser fins a 1987 en que un anunci de Channel nº5 pel nadal del mateix any la va catapultar a la fama més absoluta. D’aquesta época és l’arxiconegut video dels gats, el que teniu a l’inici.

 

· Je ne regrette rien – Edith Piaf (1961)

No m’empenedeixo de res. Més que fer-me ‘trempar’ aquesta em fa plorar d’emoció. En el video teniu a una decadent Edith Piaf, en el cim de la seva carrera però inmersa en la decadència personal més absoluta cantant la que per mi és ‘la cançó’ de Piaf.

 

· Concierto de Aranjuez – Joaquin Rodrigo (1939)

Sabieu que fins alNokia Tuneaquesta era la composició de música orquestral espanyola més interpretada al món? Composada a l’exili parisí de Joaquin Rodrigo i estrenada a Barcelona al 1940, és el tema que marca un abans i un després en l’us de la guitarra espanyola a la orquestra. Per primera vegada la guitarra espanyola esdevé el principal instrument, per sobre del violí solo. Paco de Lucía va acabar de convertir-la en la composició espanyola més coneguda i universal, a l’alçada de ‘Danza del fuego fátuo’ de Manuel de Falla.

Com tants altres genis del nostre país, Joaquin Rodrigo va morir en l’anonimat l’any 1999.

 

A la propera entrada anirem a la música més petarda que també em fa trempar!

5 thoughts on “Música que em fa trempar (1)

    1. A mi m’ha fet plorar molt ‘Je ne regrette rien’… és la cançó amb la que entaré a l’esglèsia per casar-me amb el meu futur marit. Ja ho crec. ;D

      Però vaja, totes les cançons les trobo sensibles, que vorejen l’obra mestre i la deliciositat musical. A la propera entrada parlaré de les petardades que m’encanten, on també s’hi troben cançons que, per a mi, són obres mestres.

  1. M’estàs fent passar una bona estona… Sobre lo de Llach, doncs sí, ja sabia que la seva “l’estaca” era l’himne del sindicat polonés “Solidaritat”.No havia vist aquest clip amb el walesaa a l’inici… una molt bona cançó tambéen tot cas,…

    1. Doncs Jordi, prepara’t a la següent entrega perque ploraràs de bones que serà el que hi posaré… ves fent apostes😉 Jo se que hi ha una que t’encantarà, bé 2 o 3 o 4.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s