Uri Geller is back!


Al llarg de la nostra història han sigut molts els intents d’hipnotizació col·lectiva. El franquisme, com qualsevol dictadura, va hipnotitzar a quasi tot el país, pero si t’hipnotitzen amb una pistola apuntant-te al cap segur que t’estàs 40 anys en un somni profund.

Als 80 va arribar el creador de l’hipnotització moderna. Uri Geller va crear un estil propi d’hipnotizació basada en que ell t’hipnotitzava completament tot i que tu sabies que aquell tio era un farsant i que ni estaves doblegant una cullera ni el rellotge s’havia aturat, pero ell ho feia. Com que tota la família que es mirava la tele estava alucinant, doncs tu deies que sí, que aquell tio era un geni. El que arribem a fer per no semblar ridículs, oi?

Uri Geller va crear legions de seguidors, de nens i adolescents que anaven per les cases doblegant culleres i parant rellotges amb la ment. Pero aquells nens, tot i que ningú els hi reia les gràcies, ans al contrari moltes mares els envien a casa d’una patada al cul, van destroçar milions de culleretes a tot el país. Hi havia nens que, frustrats i confusos per no entendre perquè tothom reia les gràcies del senyor-de-la-tele-que-doblega-culleres i no les seves, abandonaven el mentalisme amateur, d’altres seguien. I es van fer grans. I de grans, no entenc per quin paral·lelisme místic que ni el propi Geller és capaç d’entendre, van entrar a fer d’assessors de campanya a Convergència i Unió.

Així arribem al 2006, quan els aprenents d’Uri Geller que debien ser mocosos als 80, que no van entendre que ells no tenien cap poder màgic per doblegar culleres (possiblement Geller tampoc) i que no ho van entendre a temps, es van posar a treballar en la campanya d’Artur Mas al Parlament. Es van treure de la màniga tot de culleres que volien doblegar: tripartit dolent, tripartit desgovern… fins i tot es van treure de la màniga una cullera de sopa anomenada ‘Confidencial.cat‘. I es pasejaven per les teles fent veure que les doblegaven, esperant que la gent s’ho empasés i esperant aplaudiments i que la gent les doblegués també a casa, repetint ‘Tripartit dolent’.. pero la gent va anar a votar… i no estaven hipnotitzats., ni havien doblegat culleres i la cullerota del Confidencial.cat se la va menjar doblegada en David Madí. El tripartit va tornar a sumar.

Des de llavors els aprenents d’Uri Geller apoltronats com a Assessors de Campanya de Convergència i Unió van pensar com fer-ho per a que al 2010 les culleres si es dobleguèssin. Assajant i assajant números d’hipnòsi col·lectiva via campanya electoral. Van pensar i van arribar a una conclusió: culleres no, ¡banderes! Oi que en Sarkozy i Le Pen a França capten vots hipnotitzant a la gent amb banderes i missatges patriòtics? Els hiptnotizarem amb senyeres! I alguna cullera, clar.

I aquí el tenen, amb 9 senyeres de fons, superant a Le Pen, que ‘només’ en posa 6, llençant missatges ‘salvadors’, mostrant un horitzó daurat que recuperi el somni de que ‘Un dia els catalans ens llevarem i ho tindrem tot pagat, pronunciat per Ramón Tremosa a una xerrada a la UPF al febrer de 2009. Una imatge embriagadora, que mareja, que hiptnotiza. Les culleres doblegades no interessen a ningú, al poble se’l sedueix amb la pàtria, amb senyeres, amb redempció dels nostres pecats d’esquerres. Els aprenents d’Uri Geller creuen tenir al poble hipnotitzat amb la imatge gairebé immaculada d’un Artur Mas convertit en un pare de la pàtria, en un català honrat i treballador, un defensor dels valors tradicionals d’un país amenaçat… un salvapàtries!

Uri Geller no veia, i els seus aprenents tampoc, que el truc és tant evident com l’espectació que creava. A Can Conver donen tan per segur que el truc funcionarà, que ja s’han acabat el cava i els canapés que havien comprat per la nit del 28N. Ja acaricien els anyorats cotxes oficials, els actes, les poltrones, els massatges a TV3 i CatRàdio, el poder dir ‘això no toca‘ quan toqui o no… estan repetint el mateix exercici de demonització del govern i de l’obra de govern del 2006, repetint un cop i un altre i un altre amb el mateix tó monòton el mantra de com de dolent és el tripartit i com ens salvarà, tot sol, n’Artur Mas d’aquesta crisi nacional provocada per l’esquerra. És el mateix discurs buit del 2006, però embolcallat de senyeres, moltes senyeres, i d’un populisme que ens hauria de possar nerviosos. Un altre intent d’hiptnotizació col·lectiva. Uri Geller is back!

Ara, concentra’t en aquesta mirada penetrant i repeteix amb mi:

Artur Mas salvarà la Pàtria eterna.

Artur Mas és el salvador de Catalunya.

Artur Mas axeicarà Catalunya.

Les enquestes no enganyeeeen.

Concentra’t de nou i repeteix amb mi:

El tripartit és un guirigall.

El tripartit és un desgavell.

El tripartit ha enfonsat Catalunya.

Bah!

Oi que amb tu tampoc funciona?

24 thoughts on “Uri Geller is back!

  1. per desgràcia, eltripartit s’ha encarregat ell solet de fer-li campanya al cara xuloputes aquest. Si jo fos ell no faria ni campanya… de fet la campanya de ciu l’únic que pot aconseguir és que algu voti alscontraris, perquè tira enrere com un palter…però són elspolítics, gent egocèntrica i crec que el pobre Mas, si no pogués gobernar aquest cop (que sí que ho farà…) acabaria molt malament… en fi… que el 28 N no se que faré, però sí sé que seré de la majoria (abstencionista)

  2. Realment és increïble que pensis així i hagis escrit això. Veig que en casos no encertes de forma adequada. En Franco i els seus no van hipnotitzar. En Franco i el seus van assassinar a molta gent i van implantar un estat del terror. I aquest estat va durar molts i molts anys. Un estat policial que no entenia ni de drets humans, ni de persones ni de res. Per com ho dius tinc els meus dubtes que ho haguessis viscut. Llavors no hi havia televisió i la ràdio funcionava a estones i sempre amb l’himne nacional a tota hora i amb missatges que feien esfereir a la ciutadania. La gent vivia amb el que podia. No hi havia de res. Durant molts anys amb cartilles de racionament per comprar aliments.
    Potser has volgut fer la gràcia amb aquell farsant, però tinc molt clar que a CiU, ni els mocosos com els hi dius, ni aprenents de farsants van fer d’assessors. Demostres un gran desconeixement de molts conceptes. De política, de partits polítics, de campanyes electorals, de molt. Malgrat li pesi a qui li pesi, CiU no ha deixat de guanyar mai les eleccions. Un altra tema és que no hagi pogut formar govern perquè la suma de tres fracassos electorals ho fessin i hom coneix els resultats.
    No podràs negar, a no ser que no tinguis prou edat encara, que els problemes generats pel primer tripartir van ser molt greus i per això van haver de convocar eleccions de forma anticipada. Com tu dius, les hemeroteques són plenes dels escàndols.
    I la història si va repetir però amb una davallada de vots pels partits de les esquerres que van tornar a formar govern tripartit. I a la vista està en quina situació estem. Crec

  3. Crec que abans d’escriure com ho fas hauries de referir-te a les hemeroteques i llegir en quines situacions han actuat aquest govern. De quina forma han castigat a Catalunya en molts casos amb el vist i plau d’un partit que ara surt dient que són l’èlit de l’independentisme. Però mentre han tingut poder no l’han deixat.
    No creguis que per fer aquests escrits tindràs més lectors. Ans al contrari.

  4. Com sempre Miquel, gràcies per llegir i opinar, sempre seràs benvingut a aquest bloc.

    T’he criticat en algunes ocasions la falta d’autocrítica no teva en particular, sino la que s’hi respira la blocsfera ‘cativista’. Precisament crec que estic llençant un advertiment a CiU, i a les seves expectatives electorals: esteu repetint els errors del 2006. A part de que ja us veieu governant amb (quasi)majoria absoluta, de tant dir que el tripartit és ‘de lo malo lo peor, de lo peor lo innombrable’, esteu mobilitzant el vot d’esquerres. L’enquesta de l’AVUI d’aquesta setmana, per exemple, mostrava una mobilització del vot d’ICV, per exemple, que no només pujaria sino que podria ser 3a força política. I, personalment, ni crec que CiU es quedi a 2 de la majoria absoluta ni crec que el PSC es quedi per sota del 35 escons. Però això són porres electorals a deshora i ja tindrem temps de parlar-ne.

    La meva percepció com a ciutadà és que CiU no està posant énfasi en el projecte de govern de futur si no en la destrucció de l’obra del govern actual. Es suma una escenificació massa carregada de banderes. La posada en escena de CiU em posa nerviós, masses senyeres, masses proclames patriòtiques, massa tòpics pujolistes per a un projecte de govern que vol ser renovador i molt poca concressió en les poques propostes que trascendeixen a la opinió pública. Insisteixo que puc estar equivocat, però és la meva percepció i la que detecto en altra gent amb qui parlo. Em limito a expressar-la publicament. I tant de bó estigui equivocat i Artur Mas aixequi el país i aconsegueixi el concert econòmic i retallar l’atur a la meitat, pero ara per ara no tinc cap motiu per pensar-ho. És més: al 2006 en tenia més que ara.

    Per últim, si us plau, no em jutgis sense coneixe’m. He conegut la política des de dins, he viscut dues campanyes i segueixo les precampanyes actualment des de la barrera sense militància política. Tinc una opinió que et pot agradar més o menys, la pots compartir sí o no, però és la meva i jo no et vull convencer de res.

    Només et demano que et passis per aquí quan vulguis i deixis la teva opinió lliurement.

  5. Home, CiU només ha guanyat eleccions autonòmiques, i en el 99 i 2003 amb menys vots que el PSC. Eleccions on la participació ha estat sempre notablement inferior que en unes generals. Clar que la culpa no és seva, sino del PSC, per no haver sabut mai tenir una ideologia clara i definida, i haver estat, un cop en el govern CiU II.
    Per mi el PSC ha estat cada cop més, una maquinària d’acumulació de poderi d’abandó de la ideologia socialdemòcrata que se li presuposava. I la gràcia estàen que CiU també, en el bàndol del centredreta; les hemeroteques estan plenes de les ambigüitats de Pujol i de Mas, de l’ara siperòno, l’ara no toca, etc, etc. Pero curiosament CiU sempre hamantigut la fidelitat de vot. El PSC no, i tant de bo s’ensorri ben ensorrat en les properes eleccions… ara, deixar clar que mai m’agradarà un govern de CiU, i molt menys d’en Mas…, a la resta d’espanya també, però especialment a Catalunya, les eleccions són una gran farsa…

    I sr Miquel, tots sabem el que va ser el franquisme, els que l’han viscut i els que no, també, perquè llegim, preguntem, parlem i també mirem hemeroteques. I sabem el que va fer Franco, i també sabem, perquè ho llegim i perquè ho hem viscut, com va governar Convergència durant 23 anys (l’únic cas a europa on un partit ha estat tan temps en el poder… que cadascú hi pensi una estona)

  6. Sí, CiU només ha guanyat a totes les autonòmiques excepte la del 99 i 2003, on el PSC va guanyar per vots i no per escons gràcies a la no-llei electoral catalana. I sí, la participació electoral a Catalunya mai ha sigut superior al 60%, molt per sota d’altres comunitats autònomes.

    Sobre els 23 anys de CiU t’he de corregir. El govern més llarg d’Europa i del món no és Castro a Cuba ni Franco a Espanya… és el de la CSU (Unió Cristiano-Social) a Baviera. Des de 1948 governa ininterrompudament amb majoria absoluta. Pensa que a les darreres eleccions a l’estat de Baviera el SPD (social demòcrates alemanys) va guanyar a 6 barris de Munich a tot baviera, i el CSU ho ha considerar una ‘devacle electoral’. Tot i així, sí que entenc que per higiene democràtica, un mateix polític no hauria d’estar tants anys al govern, sigui de CiU o del PSC o del Partit Trotskista. Però bé, aquí tens la proposta de CiU: que tornin a governar els mateixos que governaven al 2003.

  7. La posada en escena de les nou senyeres només és un exemple de com es pot convertir la política en espectacle. Ara tothom està especultant sobre el seu significat, i diuen que no es desvelarà fins després de les eleccions.

    M’han dit que és una al·lusió als nou barons de la fama, segons la llegenda d’Otger Cataló (bastant oblidada a hores d’ara, tot s’ha de dir). També podria fer referència a les nou franges de la mateixa senyera (seria, doncs, una hipersenyera). O potser a les nou lletres de CATALUNYA.

    Fins i tot, per allò que els patriotes “amb la bandera amaguen la cartera”, corre el rumor que fan al·lusió a nou casos de corrupció en què hi ha convergents implicats. És clar que s’ha de filar molt prim perquè només en surtin nou.

    En fi, la solució (suposant que n’hi hagi i que puguem sobreviure a la campanya) se sabrá el proper 29 de novembre.

    1. ¿Veus com sí que ens volen hipnotitzar fins al dia de les eleccions? No m’enrecordava que ens havien marejat amb quin sentit deu tenir el recoi de les 9 senyeres.

      1. ja té collons que la gran qüestió, la gran proposta, la gran aportació de Convergència, sigui aquest “enigma”..
        clar que si en 23 anys l’únic que van fer va ser una carretera de segona, com a gran obra pública (parlo de l’Eix transversal), fer dels consells comarcals on governaven (o sigui quasi tots) una oficina d’ocupació dels seus militants, tenir la sanitat i l’educació públiques “al ralentí” (per això el tripartit va tenir tanta feina en aquest sentit, i això sí, majoritàriament positiva), i desaprofitar vilment l’oportunitat de tenir a dos governs d’Espanya agafats pels ous i no aprofitar-ho!! (ah bési lo del 155 amb González i després el 30% amb aznar, wau!),doncs ara només podem esperar parides com aquesta… que deu ens agafi confessats…

  8. Justament ara fa anys que la dreta va decidir acabar amb el Govern d’Esquerres de Companys per tal d’hipnotitzar i adormir a Catalunya sota 60 anys de francopujolisme.

    Espero que aquesta vegada la oligarquia burgesa tingui la decència de no afusellar al President per tal de retornar al poder. Seria un detall molt maco.

    1. Jo he arribat a la conclusió que la dreta nacional-catòlica, representada en la figura del catetisme nacional i el simplisme catalanista d’Artur Mas, entrarà amb el ganivet a carregar-s’ho tot, especialment el que han fet els enemics públics número 1 de la Catalunya ben-pensant i nacionalment pura: Iniciativa-Verds.

      Pero ja no som al 39 ni la burgesia vol que es torni a executar a ningú (o això sembla). Es limitaran en carregar-se l’obra de govern… però crec, i ho crec honestament, que estàn tan ansiosos per ‘okupar’ el poder i retenir-lo com sigui durant 20 o 30 o 40 anys més que estan mobilitzant el vot d’esquerres a cop de proclama carrinclona i casposa.

      Comença a haver-hi enquestes de mitjans poc sospitosos d’esquerrisme com l’Avui que parlen de que ICV i PP es disputarien la 3a i 4a posició al parlament… increible… així com que jo aposto que CiU no en treurà més de 55 escons… i haurà de pactar amb el PSC (cosa que, amb 33-35 escons, ho dubto) o amb el PP (que em tindrà pixant-me de riure per dies o setmanes o mesos fins i tot!).

  9. Per cert: l’altre dia em preguntaves quina és la clau pq el teu blog tingui èxit. No cal que et respongui, ja la has trobada tu sol: Aconseguir que els que t’odiïn et llegeixin i et comentin. No falla!

    Ara, ves en compte, a mi m’han arribat a amenaçar en persona. La ultradreta, catalana o espanyola, pepera o convergent, no s’està per hosties!

    1. T’ha agradat el comentari-postde3pàgines que em van dedicar? A mi em va encantar. He promés un ram de flors i una foto dedicada al seu redactor. Em va encantar, creu-me.

      T’han amenaçat en persona? A mi de moment només per Twitter, un fatxa català indepe d’aquests que va dir que la gent com jo hauria d’anar amb compte amb el que escriu… ni cas. Pero tu, vigila que tampoc estic d’acord amb tenir màrtirs de la causa contra el nacional-catolicisme. M’entens, oi?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s