Equo, ¿una alternativa verda?


Mai he amagat la meva simpatia, i enveja, pels ‘Verds’ europeus. Potser perque he deixat de definir-me d’esquerres o de dretes, com si d’un fervor religiós es tractés, per definir-me com un ‘euro-ecologista’… i al fer això m’he quedat quasi bé orfe de representació política.

El que pot ser l’inici del canvi va arribar aquest estiu de la mà d’un article de El País que, amb tota la intenció del món, donava el tret de sortida a la construcció d’un Partit Verd Espanyol a imatge i semblança del francès ‘Europe Ecologie‘, dirigit per l’incombustible Daniel Cohn-Bendit (Dani ‘el Roig’ al maig del 68) i que suma als decebuts amb el PSF i Els Verds francesos. El titular deia ‘Els verds preparen el salt sense xarxa a la política‘.

En aquest cas l’ex-Greenpeace Juan López de Uralde es postula com a líder d’aquesta nova formació,Juantxo López de Urralde a Copenhagen de moment sota la Fundació EQUO, que obre una altra escletxa en el llefiscós bi-partidisme espanyol, i es suma a UPyD en  la cursa per menjar-se el troç del pastís dels descontents.

Però té futur Equo a una Espanya on, tret de Catalunya i Euskadi, els verds no aconsegueixen representació. A favor hi trobo aquests arguments:

1. Sensibilitat verda d’Espanya: la catàstrofe ambiental de la dècada 1995-2005 plasmada en una política inmobiliaria lamentable, que no ha tingut cap vergonya en destruir el litoral mediterrani i cantàbric, així com part del Pirineu català, ha portat donat un tret de sortida al rebuig ‘transversal’ d’aquestes polítiques. Les enquestes situen la sensibilitat ecologista a Espanya per sobre de la mitja europea (veure artícle de El País 15/08/2010) i el descontent de l’electorat ‘verd’ ha augmentat després que Zapatero ‘traicionés’ la promesa de tancar les nuclears abans de 2020 i apostar fermament per les renovables.

2. Espai polític: UPyD i abans Ciutadans a Catalunya o NaBai a Navarra, han vingut a demostrar que el sistema electoral espanyol a la vegada que tendeix al bipartidisme presidencialista, dona ales a les plataformes electorals independents. L’ecologisme no té espai electoral propi, sino que es troba difuminat i a vegades aigualit dintre d’espais electorals. Pero ha saltat de l’espai de l’esquerra per apareixer dintre de partits de dreta. Un exemple és el compromís ecologista, més o menys discutible, que inclou CiU al seu programa electoral. La sostenibilitat apareix als programes electorals de quasi tots els partits. ¿Per què, doncs, l’espai ecologista es sent orfe? ¿És l’ecologia una excúsa electoral més?. Fins ara s’està repetint l’esquema europeu, el proper pas lògic seria el salt a la política activa com a partit.

3. Aires nous a l’esquerra: Els canvis socials esdevinguts a partir del progrès económic dels darrers 15-20 anys, ha tingut com a principal conseqüència l’aparició d’una ‘burgesia urbana’ que només es trobava a Barcelona i, en menor mesura, a Madrid. Aquesta nova burgesia, batejada com a ‘Bohèmis Burgesos’, formada per professionals liberals però també treballadors, es reconeix la conciència social i es defineix com d’esquerres, pero fuig de l’esquerra clàssica de camisa de franela de quadres i la lluita de classes, és sensible al reciclatge, contraria a les nuclears i està decebut amb l’abandó ecologista del govern i l’ostracisme al que el sotmet l’oposició de dretes. És aquest perfil de votant el que pot arrossegar una nova formació política ‘verda’, i és en el fons el perfil de votant dels Verds a Alemanya, Holanda o França.

El precedent d’èxit és, sense dubtes, Iniciativa-Verds. La fusió a imatge i semblança de ‘Büdnis-90/Die Grünen‘, que ha esdevingut en una força política importantíssima a Alemana, entre ex-comunistes i ecologistes té avui una fidelitat de vot del 60% (tot i que l’enquesta d’avui de El Periódico ho xifra en 35%) i és un referent de cap a quin perfil de votant es pot dirigir.: votant urbà, professional liberal, jove, amb consciència social… A més, considero que sense ICV dificilment avui partits com CiU tindrien al seu programa electoral una presència tan gran de l’ecologisme, però això és un altre tema.

Però també hi trobo alguns ‘contres:

1. ¿És l’ecologisme una ideologia d’esquerres?: considero obertament que ‘no té perquè’ L’exemple d’èxit més clar el trobem als Verds alemanys. La darrera enquesta de la cadena pública ARD situa el vot verd al 18% i en augment, cosa que desallotjaria la coalició entre CDU i Liberals del govern. L’augment dels Verds l’hem de buscar en el gir pro-nuclear que els Liberals de Gido Westerwelle han  protagonitzat. El cost electoral d’una mesura tan impopular com no tancar les centrals nuclears a tot el territori alemany ha sigut que el s liberals passèssin del 15% al 5% un any després de les eleccions. El més curiòs és que els Verds creixen a les enquestes gràcies al desplomament del partit de Merkel, el cristianodemòcrata CDU. Llavors ¿un partit Verd ha de ser d’esquerres o transversal? En la meva opinió l’ecologisme és compatible amb la dreta i la socialdemocràcia. Citant a Joshka Fischer diré, com a exemple, que per aconseguir tancar les nuclears ¿per què no fer-ho amb la dreta si n’està disposada?.

2. La perversió electoral a Espanya és representa amb un exemple. A nivel de tot el país, Izquierda Unida va treure 1’000.000 de vots i té 2 diputats, ERC en va treure 300’000 i té 3 diputats. El sistema provincial castiga als partits petits, ja que a moltes províncies poc poblades el repartiment d’escons sempre entre PSOE i PP. Un partit com Equo o UPyD només podria treure diputats per les grans provincies: Madrid, Barcelona, Sevilla, València i Bilbao, a no ser que el sistema canviés i, com a Alemanya, es pasés a circunscripció autonòmica, molt més equitativa i realista.

3. Maleït vot ‘util’: a les eleccions de 2008 Zapatero va repetir com a president del govern amb el qüestionat ‘Si tú no vas, ellos vuelven‘ apelant al vot útil contra el PP. És evident que si el PSOE, dos anys després defenestrat a les enquestes i amb un lideratge moribund després d’una Vaga General i les Primaries del PSM, torna a apelar al vot útil per a evitar una victoria brutal del PP, els petits ho tindràn encara més difícil per entrar al Congrès. El votant del PSOE i també en part de IU seria el més predisposat a votar a una formació Verda, de la mateixa manera que és el votant del PP el principal interessat en UPyD, i ambdós partits podrien cridar a fer vot útil… Davant d’aquesta circumstància ¿què faria l’elector? ¿Arriscar-se o jugar sobre segur per evitar una gran victòria del contrincant?

4. Aliança de tots els verds: a la vegada que es plantejava aquest partit, els Verds espanyols firmaven una aliança electoral amb IU, aliança que es fa i desfa des de 2003 i que tampoc és fixa ja que al 2009 Los Verdes van anar amb ERC, CHA, BNG… a la coalició Europa dels Pobles/Verds. Deixant de banda quin rumb està prenent Izquierda Unida i la seva habilitat per evaporar el seu suport electoral, si els Verds no es troben sota un únic sostre, de nou imitant als Verds Alemanys o Francesos, dificilment aquest partit podria entrar a l’arc parlamentari espanyol. ICV, el principal partit eco-socialista d’Espanya, podria trencar l’actual coalició per les generals amb IU per entrar com a aval i garantia d’aconseguir, al menys, 1 diputat per Barcelona. Si, en canvi, la direcció d’Equo no aconsegueix sumar a tots els ecologistes serà quasi impossible repetir l’èxit francès a Espanya. És necessari abandonar tota classe d’experiments polítics i ajuntar esforços per a crear un autèntic partit ‘verd’ espanyol.

Dades curioses:

Seguidors a Facebook a dia 4 d’octubre de 2010:

Equo: 5.392

PSOE: 23.376

PP: 23.372

IU: 6.147

UPyD: 1.437

Partido Libertad Individual: 5.592

D’aquest últim partit n’haurem de parlar aviat.

7 thoughts on “Equo, ¿una alternativa verda?

  1. Pel que veig, EQUO té força seguiment, si més no al web. Seria ideal un govern allunyat d’aquest bipartidisme que ens ronda; un govern sense ànsies de poder i amb idees i projectes altruistes. Què utòpic és tot!!!

  2. Crec que hi ha diversos intents de trencar aquest bipartidisme artificial i Equo pot ser un de molt bó. Discrepo que el nom sigui el més apropiat per a un partit.. ¿què és Equo? Sona a revista de ciència per a perruqueries, no?

    HEm d’estar atents aquests propers 2 anys, perque poden cuallar idees que avui sonen a ‘frikis’. El partit de la llibertat individual és un autèntic fenómen, ja que és de nova creació i a FB s’està fent un lloc. UPyD, en canvi, té la seva implantació al ‘militant de base’, mentre que no troba el seu lloc al espai 2.0.

  3. Home, jo crec que ara mateix l’esquerra no està per tirar coets i molt menys per dividir-se! En tot cas espero que EQUO acabi sent una plataforma que s’adhereixi a IU, com ha fet ICV, i li reporti votants de sensibilitats allunyades de la militància de tradició proletària. En els úniques eleccions en que vana anar per separat va ser una catàstrofe!

    Jo NO m’imagino de cap manera un ecologisme de dretes: com es pot unir l’especulació i la defensa del medi? El creixement desenfrenat amb un consum sostenible? La defensa dels animals i l’explotació dels treballadors?

    La dreta és fonamentalment antiecologista, fins a l’extrem de negar categòricament el canvi climàtic!

    1. Jo crec que l’ecologisme no té per què ser únicament d’esquerres. L’exemple el tenim a Alemanya on part de l’electorat que va votar a la Merkel al 2009 votaria avui als Verds.

      Tantmateix, no sóc tant optimista com tu: IU està en la fase final de la seva autodestrucció. Escoltar a Cayo Lara es com viatjar a 1977. ICV m’atreveixo a dir que acabarà per extendre el seu trencament amb IU a les generals. El cas d’Equo és el d’extendre, en el fons, la idea programàtica amb que ICV es presenta a Catalunya, resumible en un concepte: socio-ecologisme. Si ICV s’ha de presentar en coalició amb algú, aquest algú hauria de ser un partit verd espanyol i Equo neix amb aquest suport explicit per part d’en Joan Herrera.

      Haurem d’estar expectants, pero el que sóc jo, ara per ara, estic molt motivat amb la creació d’aquest nou partit… en el fons l’esquerra ja estava unida: el vot d’esquerres es concentrava especialment al PSOE. És ZP qui, tot solet, ha dinamitat un recolçament electoral que era la enveja de tots els socialdemòcrates europeus.

      Collons, com m’enrollo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s