Vagues reflexions


Doncs ja està, el temut i somiat a parts iguals entre govern i patronal i sindicats ja és història. Ara arriba la gran pregunta ¿i ara què?

1. La vaga no és un éxit, tampoc un fracás

Tot i que no ha tingut la repercussió de la vaga de 2002, ningú s’esperava, sindicats inclosos, que aquesta vaga tindria el seguiment que ha tingut. Els sindicats han xifrat el seguiment en prop d’un 70% i el govern en prop d’un 8%, en l’habitual ball de dades. La participació real no ha estat ni d’un 70% ni d’un 8%. El secret de “l’èxit” ha sigut el control dels transports. Tot i així l’element de reflexió està servit i els sindicats hi hauran de pensar més aviat que tard: la divisió del seguiment per sectors.

La vaga ha tingut un seguiment proper al 100% al metall, és a dir: automoció, ferrocarrils, ports, químiques… la gran indústria on els sindicats tenen un fort arrelament i on els sindicats van jugar un gran paper en els inicis de la crisi. Aquesta afirmació la matitzaré més endavant. Tot i les escenes de piquets massa ‘convencitius’, pero no parlar de violents, que van atacar camions i autobusos a Mercabarna i a les cotxeres de TMB a la Zona Franca, els incidents han sigut locals i no generals. Majoritariament els piquets han fet la seva feina pacíficament.

És gràcies a l’alt seguiment en aquests sectors que la vaga apareix com un éxit. Però ¿què ha passat al comerç i a les PIME? Aquí ha passat el contrari. El seguiment de la vaga ha sigut baix. Una passejada, a mode de mostra, des de Lesseps fins a Diagonal mostrava que el comerç als grans eixos de Barcelona era tancat, però no el dels carrers adjacents.

2. Sindicats i la divisió social

La dada que s’extrapla d’aquí és que els sindicats romanen forts a la indústria, pero no ténen cap influència sobre el petit i mitjà comerç, en mans quasi sempre d’autònoms i on els sindicats sí havien tingut als 70 i 80 un paper important. Podem parlar que els sindicats han perdut la burgesia urbana i comercial, no només present a Barcelona i l’area metropolitana, si no també a les capitals de província.

Les raons d’això es poden explicar llegint els molts artícles que, al llarg de la crisi, han aparegut a molts mitjans de comunicació que reflexaven uns autònoms exhausts i abandonats, primer per unes Confederacions d’autònoms i patronals de Petites i Mitjanes empreses, més pendents d’exercir la seva influència sobre la gran patronal i per extensió el poder central; i uns sindicats on històricament els autònoms ‘classics’ (peons d’obra, transportitstes, taxistes…) havien trobat la seva filiació laboral, però que no han sabut adaptar-se als canvis socials que s’han esdevingut sobre el col·lectiu autònom. ¿Qui representa doncs a l’autònom que té un comerç o a l’arquitecte o a un productor de televisió? És a dir ¿quin lloc ocupen als sindicats les professions liberals? Avui practicament cap, els comentaris que es repetien a les tertúlies de ràdio per part dels autònoms eren d’abandonament.

És en aquesta falta de filiciació sindical dels professionals liberals, petits comerciants i, en definitiva, professionals liberals joves on podem trobar l’explicació a perquè el seguiment de la vaga ha sigut tan baix.

3. El paper dels sindicats els darrers anys (2002 – 2010)

Com deia, la força dels sindicats al metall i les grans empreses ha sortit reforçat d’aquesta vaga, especialment per les bones gestions que els sindicats van fer en les negociacions de molts convenis col·lectius. En molts casos van salvar del tancament a moltes grans empreses.

Però això té una cara B. Ahir era fàcil escoltar moltes crítiques de gent anònima a una certa actitud corporativa de les élits sindicats que semblaven només preocupades en, primer, afiançar la influència a les grans indústries a qualsevol preu i, segón, oblidar-se totalment dels sectors on no ténen gaire força (comerç, autònoms i joves en general).

Jaume Barberà en el seu exquisit ‘Singulars’ del Canal 33, va portar-nos el dilluns 27/09 a l’economista Jonathan Tepper, especialitzat en economia espanyola. Va fer servir una comparació, en la meva opinió, esplèndida.

Imaginem un país on els blancs ténen bones feines, bons salaris que els hi han permés comprar un pis, un cotxe, una segona residència i no se’ls pot acomiadar perque les indemnitzacions són altíssimes. Ara imaginem que en aquest mateix país els negres, un 40% de la població, ténen les pitjors feines, els pitjors salaris i que això no els hi permet ni comprar-se un pis, ni un cotxe, ni viure de lloguer i són acomiadats facilment.¿Oi que ens esgarrifariem? ¿Oi que ho trobariem inmoral?

Ara imaginem que en llocs de blancs i negres, els blancs són la franja d’edat dels 40 als 65 anys, i els negres els de la franja d’edat dels 16 als 39. Aquest ‘apartheid’ económic entre ‘grans’ i ‘joves’ és una catàstrofe generacional. Hem substituit als treballadors de major edat, que han marxat de moltes grans empreses com Seat, VW, Carrefour… ‘premiats’ amb indemnitzacions generoses i l’atur, per joves que ocupen les mateixes feines pero no ténen cap de les aventatges fiscals que els seus predecesors.

Aquesta situació és reponsabilitat de la patronal, interesadíssima sempre en rebaixar costos, però també dels sindicats. ¿Quin serà, a partir d’ara la política de joves dels sindicats? El joc d’enviar al carrer gent de 40 a 65 anys i substituir-los amb joves en precari s’ha d’acabar, i els sindicats han de ser els primers en revisar aquesta política que han dut a terme a moltes grans empreses.

4. Les vagues reflexions

D’aquesta vaga hem de treure conclusions. Aquestes són les meves:

  • Les bases d’esquerres que van votar al 2008 al PSOE i els partits d’esquerra (IU, ICV…) han fet vaga.
  • El descontent amb les mesures i, possiblement, amb la situació política ha tingut repercussió en l’inesperat seguiment de la vaga
  • Els sindicats mantenen la seva força a la gran indústria, pero el comerç i els autònoms han “passat d’ells”
  • Els autònoms es senten abandonats per la patronal i pels sindicats.

Per cert, vull acabar aquest post amb una pregunta: tot això està molt bé, però ¿i ara què?

One thought on “Vagues reflexions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s