Per què veiem Intereconomía?


Una de les coses que més m’agrada de la TDT és que ara l’espectador té el poder de decidir quina classe de merda vol veure, a més que ara la merda es veu amb una alta qualitat d’imatge. Per si això fos poc, pot ordenar aquesta merda com vulgui. L’esquema: TVE1 al 1, TVE2 al 2, TV3, al 3, C33 al 4, Telecinco al 5, Antena3 al 6 (per alló de TV3+Antena3=6) i el Canal+ al 7 ha mort. Ara podem posar La Tienda en Veo al 1, Mtv al 2… la TDT és el poder absolut de l’espectador. Aquest, per molt tonto que sigui, podrà escollir entre veure a Jorge Javier Vázquez dirigint un circ de micos coixos, lleons pollosos i sense dents i pallasos en rehabilitació, veure un telefilm barat sobre alguna catàstrofe a Nova York o veure una tertúlia esportiva que no és esportiva, si no política.

A Catalunya causa furor uterí un canal anomenat Intereconomía, membre del Grup Intereconomía (que inclou el diari La Gaceta, Radio Intereconomía, Intereconomía TV, Intereconomía Bussiness i els setmanaris Alba, Época y Diplomacia). Intereconomía ha demostrat que no calen periodistes ni grans talents ni grans inversions per a fer televisió. Els mateixos tertulians van rotant de plató en plató, només canvia el decorat i, a vegades, el presentador.

Això sí, el plat fort és sense dubtes ‘El Gato al Agua‘, presentat per Antonio Jiménez. És un programa que ens ha captivat, convertint-se en la bèstia negra de… qui vulgui tenir una bèstia negra en general. Amb aquest programa, però, succeeix un fenòmen extraordinari: tothom sap de què s’hi parla i en quins termes, tothom sap qui hi surt, però ningú el veu. Preguntin als seus companys de feina si no em creuen.

Jo reconec que el veig de tant en tant perque és un exercici de política-ficció imprescindible i molt recomanable. Què volen que els hi digui, un canal amb un logo que és el Wall Street Bull posat de manera que sembli la lletra Ñ deixa poc lloc al dubte. Està claríssim que no hi trobaré comunistes, ecologistes, catalanistes, activistes gais o feministes… més aviat hi trobaré el que s’hi troba: periodistes de dretes en hores baixes, ‘socialistas arrepentidas‘, víctimes del règim nacional-socialista d’Espanya durant els 90 o directament les Trompetes de l’Apocalípsis com aquest, aquest, aquest, aquest o aquest altre. Ja se que en falten dos, pensin que han fet fora a Jesús Neira i a Arturo Pérez-Reverte encara no l’han fitxat.

Els temes són d’allò més monóton: que si el PSOE, que si ZP, que si Montilla, que si la persecució de l’Esglèsia, que si l’abortament, que si la família, que si l’intervencionsme, que si el Rei ha d’abdicar, que si la ETA i el govern, que si Rubalcaba, que si Aído, que si els sindicats… Pero sobretot: que si Catalunya o que si Andalusia, pero en menor intensistat aquesta última.. ah! i no oblidem els massatges a la ídola i heroïna d’Intereconomia.

Catalunya, entesa com una abstracció que inclou des de ‘rojos’ fins a cristiano-demòcrates amb la única coincidència de parlar català, no és només un dels grans arguments, sino que és el que pot arribar a vertebrar tota una setmana de debats. Aquesta setmana passada vaig escoltar que és Catalunya la comunitat amb més ‘enchufados’, ‘amiguetes’ e ‘inútiles del nacionalismo’… és a dir: amb més funcionaris. 200’000 segons ells. ¡Una vergonya! La realitat és que a Catalunya hi ha quasi 300’000 funcionaris (un 3’95 funcionaris per cada 100 habitants), sent aquesta xifra la més baixa d’Espanya. És Extremadura, amb 8’95 funcionaris per cada 100 habitants, la que més en té. La Sacro-Santa Comunitat de Madrid en té 6’60 funcionaris per cada 100 habitants. Desconeixen les dades? Estem davant de gent d’un nivell intel·lectual honestament indiscutible. Simplement que un bon debat, acompanyat d’una copa d’exce·lent vi negre, no es pot fer malbé només perque la realitat sigui diferent.

Nosaltres, que volem ser un Estat independent però no deixem de comportar-nos com una província, caiem hipnotitzats davant d’aquella espècie de tertúlia esportiva portada a la política, on els quatre perles de torn i el presentador ténen i diuen la veritat absoluta. El que diuen ells és veritat, encara que sigui mentida. Tot i així ho veiem i ens escandalitzem. En el programa Telemonegal setmana sí, setmana també ens ensenya el que ja sabem: que a Intereconomía diuen el que els hi sembla sigui o no veritat, però només ens ensenya el que diuen de Catalunya, encara que de barbaritats s’en diuen moltes al final de l’emissió.

Per qué veiem Intereconomía? Veiem aquest canal pel mateix que escoltàvem la COPE amb l’aberrant Jiménez-Losantos, pel mateix que ens agrada posar a J.J. Santos a Telecinco o a los Manolos a Cuatro quan guanya el Reial Madrid, pel mateix que correm cap a YouTube quan ens diuen que TeleMadrid ha fet un documental sobre la realitat lingüística a Catalunya. Ho veiem perque així hi ha qui pot alimentar el monstre de l’enemic exterior (eterna Espanya), perque així poden justificar el victimisme elevant a la categoria de opinió general de tots els espanyols el que uns quants frikis d’ultra-dreta en busca dels ‘15 minutes of Fame‘ vomiten sobre la realitat. L’exemple màxim d’aquest lamentable provincianisme esquizoide és l’execrable columna de Lluís Montserrat al diari Avui. El mateix exercici provincià que a vegades es fa des de Madrid quan s’eleva, des de la premsa de dretes, la opinió de Carod-Rovira o qualsevol altre polític/opinador  a opinió general de tots els catalans. És ridícul dir que tots pensem com en Laporta, oi?

La gran  pregunta és: saben quines audiències té Intereconomia al nivell de tot Espanya? El ‘Gato al agua’ és l’únic que supera l’1% del Share, tota la resta de la programació és per sota d’aquest llindar. Per a comparar: la 2 té un 3% de Share fixe, el canal Clan (de programació infantil) té pics del 6%. Hi ha més nens vient a Bob Esponja que adults veient Intereconomia. Dit ‘alto y claro’: Espanya dona l’esquena, nit sí nit també, al despropósit d’Intereconomia. El Gato al Agua, però, és la tertúlia nocturna més vista de la televisió nacional. Les tertúlies de CNN+, amb Iñaki Gabilondo, i el Canal 24 Horas, amb Vicente Vallés, no arriben al 1% tot i ser molt més serioses i imparcials. El públic que vol tertúlies polítiques sembla preferir Intereconomia, d’igual forma que és McDonald’s el restaurant més visitat d’Espanya: el menú és simple i clar, omple rapidament, és barat i de seguida tens ganes de més, encara que el que mengis sigui autèntica porqueria.

La TDT té una altra gran aventatge. A més de tenir una oferta televisiva de merda  i poder ordenar-la com volguem, jo he posat Intereconomia al 25 just després dels canals infantils, abans de les Teletiendas, allunyat de canals de notícies que em semblen més seriosos (3/24, 24 horas i CNN+, tot i que em falta Euronews); la TDT ens permet esborrar allò que no volguem veure facilment. Facin el que vulguin que per això som a una democràcia, pero si veuen Intereconomia, els hi emprenya el que diuen i es fan mala sang, si us plau: no es queixin.

18 thoughts on “Per què veiem Intereconomía?

  1. La verdad es que cuando pongo el gato al agua, lo hago por curiosidad, pero nunca aguanto mas de 15 minutos. Yo antes escuchaba a Losantos por la mañana porque soy de motor diesel, y nadie mejor que Losantos para poner a uno en estado de alerta en milisegundos…
    No soy nacionalista, ni nacionalista catalán ni nacionalista español, y lo que se dice en estas tertulias me parece trasnochado, pero igual de trasnochado que lo que se dice en lacolumna de la sra. de Avui. Cuando se supedita la opinión a la información el tema no me interesa. Por mi profesión he tenido contacto con la prensa “informativa” catalana y española en general. El panorama es desolador. Hable con redactores de todos los medios de cataluña y nacionales y solo dos, un periodico y una televisión, estuvieron a la altura.
    No se si un medio de comunicación es un buen negocio, para lo principal que tiene que ser un negocio: ganar pasta. Creo que la función actual de los mismos es satélite de otros entes, y aún deficitarios, creando opinión, resultan rentables en otros aspectos.
    Y en eso, intereconomia, es puntera… Porque con los bajísimos share que tienen, toooodo el mundo sabe quienes son los del gato al agua, y lo que dicen lo acabamos viendo de una manera u otra, bien sea en refritos de otras cadenas, via youtube, etc…
    Así que aunque nadie te vea, logran que se hable de ellos, siendo todos responsables de ser su altavoz…. Si quisieran audiencia contratarian a belen esteban…no?

    1. La situación en España, pese a todo, no es tan mala como en Italia. Creo que sigue habiendo lugar para la tertulia de calidad y el periodismo de opinión. Más aún ahora, cuando cualquier matado con un blog (véase, yo mismo) puede ser un creador de opinión. Hoy, la tertúlia política o, copiando a Steve Jobs en la presentación del iPad, y el ‘editorialismo’ son muy necesario. Pero nosotros, la audiéncia, debemos debar de ver pornografía política y pasarnos al debate de calidad.

  2. La veritat es que jo tb em quedo horroritzat veient el nivell de fatxerio present a la TDT, es que no és només intereconomia, encara que aquesta sigui la més visible de tots: Veo TV i el Canal Català, que és la versió nostrada del Gato a Agua.

    Com l’esquerra s’ha deixat menjar tant espai mediàtic per la ultradreta més freak, tot i estar al poder? Que hi ha que compensi la visceralitat cavernària? Gabilondo, està molt bé, peró la seva moderació i seriositat el situen en audiències elitistes.

    QUe passarà quan la dreta s’apoderi de TV1, Tv2, Tv3, C33 i canals amics? De ben segur que ells no respectaran la pluralitat i la neutralitat actual i la substituiran per diferents clons d’intereconomia competint entre si, a veure qui ataca millor a l’esquerra.

    Que ens quedarà? Wyoming??

    1. A Catalunya la ‘convergència sociológica’ ja està present a TV3: en Cuní + Rahola, la propia linea editorial dels programes debats com ‘Banda Ample’, la producció própia de ‘Sense Ficció’ (amb el lamentable exercici del ‘Adèu Espanya’ del que vaig parlar en una de les primeres entrades al bloc)… Només és qüestió de temps que TV3 torni a ser un canal de sardanes i senyeres, de mises de diumenge i programes patriòtics (‘Som i serem’, ‘Signes dels Temps’…)

      A Espanya l’esquerra no s’ha deixat menjar res, simplement que certes comunitats autònomes (Madrid, València, Murcia, Castella-Lleó) van otorgar sucoses llicències de TDT al 2005 als amigotes: Libertad Digital S.L., Grupo Intereconomía, Recoletos y Grupo Vocento, en detriment de projectes televisius consolidats. D’aquí al salt a la televisió nacional anava un pas. L’exemple és la venta de la llicència nacional de Vocento, NET TV, a Intereconomia al 2008.

      Gabilondo pot ser elitista, però és un debat fantàstic, com el de Vicente Vallès. I el que dius sobre els clons de ‘El gato al agua’ ja els tenim en pantalla: a Canal 9, a Canal Català, la Noria… és un format barat i impactant. Però l’impacte de Intereconomia a Catalunya respon més a les nostres ànsies d’alimentar l’enemic espanyol que no pas a que massa gent per les espanyes s’ho cregui, el que diuen.

  3. es sentir la paraula “intereconomia” i un calfred em puja per l’esquena que em tremola fins el cervell, em comença a sutir urticària i llagues molt lletges per tot el cos. Em provoca nàusees i l’estòmac em va fluix.
    La llàstima és que a la resta d’espanya la reacció podria ser la inversa i segur que hi ha gent que es creu totes le smentides per segon que s’arriben a dir.

    On anirem a parar?

    1. Sempre hi haurà qui es cregui aquests vòmits d’Intereconomia. Però em sorpren que li donem tant importància des de Catalunya (TeleMonegal, a l’Avui, a Rac1, a TV3…) quan a Espanya Bob Esponja fa un 6% de Share ploguio faci sol i El Gato al Agua arriba a pics històrics del 3% del share.

      La qüestió és relativitzar el que surt d’aquella fàbrica de rots intel·lectuals i plantejar-ho com el que crec que és: el reciclatge d’un bon canal de notícies econòmiques (ho era) en un canal de política-ficció.

      1. Estic convençut que se li dona importància perquè el fet de sentir totes les barbatritats que s’hi arriben a dir fa que creixi un sentiment nacionalista i catalanista dins nostre. Cada cop que escolto aquells energumens estic més orgullós de ser català i més content de dona-ls’hi pel sac.
        En el fons, el que fan el srveis de comunicació catalans és donar-li la volta a la truita. Tornar els atacs a Catalunya en contra seva.

  4. Pere, este foro de debate tiene más calidad que muchas tertulias políticas, y que muchos foros “prestigiosos” de opinión porque hay, sobretodo, respeto. En sitios pro-catalanistas y pro-pp me han insultado por igual, lo que no se si me enorgullece o me da vergüenza ajena. A mi me gusta que haya un gato al agua o un losantos. Nos guste o no esa es la voz de más gente de la que imaginamos. Que con un gobierno del psoe podamos ver en la tdt la más extrema de las derechas no es más que un ejercicio de libertad. Y eso que deploro sus opiniones, pero es lo que hay. A esquerra le va de maravilla que jimenez y cia. suelten sapos por la boca. Es un poco lo del madrid con el villarato… Lástima que estén a la que saltan y les den razones para seguir vomitando hiel a los de intereconomia, cope, etc…
    Ya me gustaria a mi que el debate politico en cataluña se centrara en cuestiones como el paro, el despilfarro de la administración, el drama de las familias embargadas por los bancos, el desastre de los pequeños empresarios que se ven obligados a cerrar por falta de crédito, o el desastre generacional de unos jóvenes, que tras pasarse valiosisimos años de sus vidas formándose, no encuentran financiación para abrir un negocio o encontrarse condenados a engrosar las listas del paro, o en el mejor de los casos, cobrar mil euritos por estar realizando trabajos de mucha responsabilidad. Mi caso es el de verme en el paro, siendo abogado con un curriculum que no está mal… Supongo que hablar de eso no interesa. No he visto en tv3 un programa especial sobre esta generación, que se está yendo al garete.
    Perdonad mi cabreo de pura frustación, pero quizás debieramos ser nosotros los que empezaramos a soltar sapos por la boca sobre los que nos tienen en esta situación.

  5. Jo confesso que de tant en tant el veig. Si no fos perquè m’imagino aquesta gent armada i em fa por, es passen tant que arriben a ser fins i tot divertits.

    Amb tot, el pitjor no són els tertulians, sinó els SMS que figura que algú envia (no tinc clar que siguin de veritat, perquè alguns són d’upa).

    Veient això, no m’estranya que en altres èpoques el país acabés com va acabar.

  6. A mi lo que me parece lamentable es tu articulo, no se porque no arremetes tambien contra el historico establishment de la izquierda y justificas su audiencia o lectores. Vemos Intereconomia porque somos inteligentes, y no nos vale la version “oficial”, te aseguro que mienten tanto como los otros, y es verdad se les nota, mucho más, es decir los otros son mejores mintiendo.., pero para lo bueno y lo malo son el contrapoder, por otro lado vemos Intereconomia, escuchamos la Cope, etc. por pura pluralidad, no os basta con reiros de su Share, si no que os molesta hasta su existencia, si en Catalunya se quejan de lo de la politica linguistica no es para tanto, en cambio un medio con un 2 de share es digno de mencion, y encima buscas justificacion de porque le prestamos atencion?
    La pluralidad es buena mal que os pese a algunos..

    1. Gracias por escribir y leer mi blog, eso lo primero.

      Yo no presupongo inteligencia o tontura en una opción ideológica u otra. Cada cual es libre de escoger de qué fuentes quiere tomar la actualidad. Me limito a rechazar el periodismo que ejerce Intereconomía. No veo qué aporta una manera de hacer periodismo basada en las mentiras demostrables y sistemáticas más basadas en prejuicios que en datos (el ejemplo del número de funcionarios en Catalunya es uno de ellos), ni veo que aporte nada el insulto a nadie, sea el insultado una Consejera de Catalunya, Aragón o Melilla. No veo qué aportan unos debates tendenciosos sin la más mínima pátina de imparcialidad, ni tan si quiera el mínimo amago de ella. Por eso opto por otras tertúlias televisivas y radiofónicas y procuro hacer el esfuerzo de escuchar medios de derechas y de izquierdas, aún estando en desacuerdo.

      Sobre ‘shares’… lo venda como lo venda un 2% a nivel nacional es muy poco para la notoriedad social que tiene el canal, provocado más por la ristra de despropositos que por él se emite que por otra cosa. El dato está ahí para quien quiera verlo: hay más niños en España viendo a Bob Esponja en ClanTV que adultos viendo El Gato al Agua.

      Por último, claro que la pluralidad es buena. Pero no me quedo ahí: la pluralidad es necesaria porque es en la pluralidad informativa donde se fundamenta la democracia. Así como la pluralidad es necesaria, la ética periodística, contrastar datos y ofrecer noticias veraces y opiniones constructivas son también necesarias en el periodismo actual. Intereconomía, por desgracia carece totalmente de cualquiera de ellas.

  7. De nada, respeto tu opinion, pero te reitero mi plena conviccion de que los medios de la izquierda quizas sean más habiles y “mientan” o manipulen mejor.

    Hace años que no me creo lo de la etica periodistica, cada cual defiende lo suyo. Es evidente que la derecha en este pais cuenta con muy pocos apoyos mediaticos, no ha sido ni es su estilo, y a la izquierda no le importa despilfarrar todos nuestros impuestos en tener todo un sistema propagandistico muy bien subvencionado, esto es una realidad hoy.

    La derecha esta por otros temas, por eso se les ve tanto el plumero, empiezan mal y tarde, totalmente de acuerdo, pero hay mucha más gente de la que parece que piensa como ellos, y a mi no me vale el argumento de que son mala gente (la mayoria).

    Por último, en cuanto a los funcionarios no se que pánico le tienes al tema pero te puedo decir que no van tan desencaminados, por no decir que segun como se mire es verdad, por eso te aconsejo sin animo de ofenderte que antes de criticar la vericidad de algun medio busques informacion y pongas mejores ejemplos, Te dejo un link del Pais (nada sospechoso, más bien todo lo contrario) sobre las estadisticas de los Funcionarios en España, a mi lo que me choca es ver como en Andalucia hay medio millon de funcionarios, eso si tambien me sorprende ver como comparado con la media Europea estamos bastante bien..
    Un saludo y gracias!

    http://www.elpais.com/graficos/economia/funcionarios/Espana/Europa/elpgraeco/20100528elpepueco_1/Ges/

  8. Veiem Intereconomia perquè en el fons, tots tenim un petit sado a dins esperant sortir de quan en quan. I de pas, beneficiem a una cadena a la qual ja li va bé que la vegin ni que sigui per a indignar-se…

  9. estic plenament d’acord, com en diuen a casa, soc un masoquista i dels que abans carregaban pilas- a vegadas massas- per el mati amb el losantos, tot i que amb aquet paio, jo ja el tenia controlat de las nits de la cope. en fi que jo ara u tinc ben clar i dsde fa temps . adeu espanya pero ja¡¡¡ salut.

  10. […] El Grup Intereconomía diu treballar durament per a que en Rajoy sigui president i per a que el PP recuperi les mels del poder. Pero ¿treballa Intereconomía pel PP o és al revés? Jo des d’aquí crec que és al revés i que un cop arribi Rajoy al poder Intereconomía correrà a cobrar-se tot el que li deuen. La portada de gener a la que em referia diu ben clar quina és la factura ideológica a cobrar: imposar una moral allunyada de la realitat social d’Espanya i d’acord amb una conferència episcopal que ni accepta ni acceptarà la base del liberalisme i la democràcia que és la llibertat indivual i, per tant, els drets dels col·lectius. La convenció Popular de Sevilla s’ha dedicat a repetir, com a lloros, el contingut ideológic que dicten els Gatos al agua, els de les canyes i altres deixebles que poden dir qualsevol barbaritat, sigui certa o no. Si Rajoy no compleix amb el que Intereconomía, FAES, Aznar, El Mundo i d’altres actors del show de la dreta mal anomenada nacional, ningú diu que aquesta crispació que avui va contra el PSOE no pugui girar-se contra el PP, perque és el PP qui està al servei dels interessos del grup Intereconomía. Obeïr i ajudar als interessos del Grup Intereconomía serà el preu que en Rajoy haurà de pagar, encara que sigui a costa de carregar-se la cohesió social del país. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s