No s’ho creuen


Sóc usuari de la bicicleta des de 2003. Diariament faig servir aquest vehícle, perque la bici és un vehícle, per als meus desplaçaments a la ciutat de Barcelona. Vull convidar-vos a llegir les meves impressions sobre com ha evolucionat la bici a la ciutat comptal i la sensació, molt extesa, de que l’Ajuntament no s’ho acaba de creure.

L’any 2003 a Barcelona hi circulaven, diariament, 40’000 bicis, una part residual de la mobilitat general, molt basada en el cotxe i en la moto. La infraestructura ciclista era una broma, els carrils bici servien per a aparcar, el respecte cotxe-bici era mínim i molts ciclistes acabaven, malauradament, circulant per les voreres. El bicing ho va canviar tot. En tres anys l’us de la bici a Barcelona s’ha equiparat a ciutats a priori més ciclistes com Brusel·les. Avui a Barcelona hi criculen 120’000 bicis diariament (els caps de setmana la meitat, però concentrades a la platja) la bici representa un 4% de la mobilitat total. Per a comparar: a Berlin la bici representa un 7%, a París un 1%, a Brusel·les un 2% i a Àmsterdam un 45%…

¿Què ha fet l’Ajuntament? Repassem les actuacions en planificació d’infraestructura ciclista des de 2007:

Positiu:

Carril bici de Carrer Urgell: és el millor, juntament amb el de Passeig de Sant Joan (en remodelació). De doble sentit, segregat del trànsit, que aprofita els xafrans per a protegir la bici i fer girs a dreta i esquerra. Però encara alguns conductors l’usen per a aparcar o fer càrrega i descàrrega.

Carril bici de Manuel Nuñez / Girona: és un dels pocs que connecta l’Eixample amb Ciutat Vella. Però aquest acaba massa d’hora, a Gran Via el Carril bici s’evapora, no té continuitat a no ser que es giri a dreta o esquerra.

Carril bici de Carrer Ribes: era una necessitat imperiosa acabar aquell carril bici per les puntes. Era un exemple de Carril bici ‘interruptus’ en un carrer sense practicament trànsit de cotxes.

Zones 30: bones idees, però mal executades: ¿com es fa per a obligar als conductors a respectar aquesta velocitat sense radars (informatius!) passos de zebra elevats o altres obstàcles?. Tot i així, és interessant que neixin zones de convivència obligada.

Negatiu:

Ciutat Vella: és el gran forat negre de la bici amb una paradoxa incomprensible. És el barri on més d’utilitza la bici, petit i compacte, amb diversos campus univesitaris a dins, museus i on la circulació en cotxe és quasi impossible. En canvi, ¿quin carrils bici té? Només tres trams interromputs al Raval. Tot i que la Rambla és zona 30, té una densitat de circulació sobredimensionada que crea la sensació de falta de seguretat per la bici. La solució és sencilla: o hi posem un carril bici d’una vegada per totes o es tanca definitivament al trànsit deixant únicament l’accés obert a busos, taxis, motos, bicis i Càrrega i descàrrega controlada.

A més, gran part de Ciutat Vella és peatonal, amb el que les bicis circulen per les àrees peatonals moltes vegades plenes de gent. Potser hauriem de pendre nota de què ha fet Àmsterdam a les àrees peatonals: la bici és prohibida, si és peatonal és peatonal. S’haurien d’habilitar aparcaments interessants a les entrades de les entrades, i habilitar tantmateix vies de circulació ciclista als carrers que no són peatonals: Ferran i Via Layetana.

Plaça Catalunya: dintre de Ciutat Vella, Plaça Catalunya és un despropòsit a part. No hi ha cap carril bici que comuniqui l’Eixample i Plaça Catalunya. Tan sols una poc atractiva Rambla Catalunya i els laterals de Passeig de Gràcia. Avui segueix sent més fàcil arribar en cotxe a Plaça Catalunya que en bus o bicicleta. Potser aquí hauriem de considerar la creació d’un carril bici a un dels dos laterals del Passeig de Gràcia, ja que només es fan servir com a vies de servei. Plaça Catalunya, per la seva posició central a la ciutat, hauria de tenir un carril bici que la rodejés per a evitar la circulació de bicis a sobre de la plaça. L’eix Ronda Sant Pere / Universitat i Pl. Catalunya / Rambla segueix sent un territori anclat en la mobilitat dels anys 70, un incident que desconnecta el centre de la resta de la ciutat, fent-lo agresiu al vianant i al ciclista. El punt bo és que és la zona on s’acumulen més punts del bicing (positiu), però si per arribar-hi s’ha de circular tot esquivant vianants en lloc de fer-ho per on toca, que és per un carril bici a la calçada (donada la densitat del trànsit al centre), el conflicte, de nou, està servit.

Diagonal: passen els anys i no hi ha manera. Aquest carril bici, que només és una mica decent de Glòries a Fòrum, segueix sent el causant de la sensació de que la bici ‘va per on vol’. És totalment necessari treure’l de la vorera, ja que al 2000 els problemes eren puntuals, però avui són notoris. A més, l’instal·lació de la seu de Unió per la Mediterrànea al Palau Reial, ha fet que el Carril simplement desaparegui al seu pas per allà.

Connexions entre carrils: qui ha circulat en bici per la ciutat, sap que molts carrils bici moren de cop. S’acaben sense cap senyalització, ni connexió. És com si de cop anéssim per una autopista i ens trobéssim un mur al final i un camí de terra a la dreta, i no ens quedés més opció que agafar aquest camí. Doncs una cosa així succeeix, per exemple, a Passeig Colom amb Rambla, on el carril bici acaba en un pas de vianants que sempre és ple de gent i no és pas fàcil anar cap al Paral·lel, Rambla o Drassanes. O per exemple el de Provença, que acaba a Passeig de Gràcia i no té cap continuitat lògica, desemboca al trànsit habitual i a més al costat esquerra, el més ràpid i perillòs per una bici.

No oblidem, tant mateix, que quan una obra afecta a un carril bici, aquest acostuma a desapareixes sense contemplacions, encara que hi hagi lloc de sobres per a instal·lar-ne un de provisional a la calçada. Per exemple, això passa a Plaça Glòries entre Diagonal i Meridiana, on el carril bici queda tallat per l’estretament de la vorera per on hi circulava (que ja te nassos que seguim fent carrils bici a les voreres) i tot i haver 4 carrils de cirulació a la calçada, no s’ha plantejat possar-lo temporalment allà. Resultat? Les bicis circulen com poden amb els vianants. Un desastre organitzatiu, res més.

Passeig de Sant Joan: tot la remodelació del tram Arc de Triomf-Tetuan i el tram Tetuan-Diagonal, el tram del Passeig de Sant Joan entre Diagonal i Travessera de Gràcia és un altre desproposit. Tot i que ja no és la zona d’esbarjo que havia sigut anys enrera (el carril bici servia per a passejar, seure-hi, aparcar la moto…) té molts punts conflictius que s’acabarien si el carril es traslladés a la calçada. Un punt molt conflictiu és la parada de Metro de Verdaguer, on el carril literalment desemboca en la sortida del metro, amb el que vianants que surten de l’estació i ciclistes que hi circulen s’han d’esquivar.

Incompliment de la ordenança: algú de vosaltres ha rebut la normativa que regula l’us de la bici i l’espai del vianant a casa? L’ajuntament simplement no ha perdut el temps. Tot i que rebem panflets sobre canvis en la normativa de la moto, dels espais d’aparcament i campanyes de sensibilització per a protegir la moto (molt necessàries), no hem rebut res enfocat a la bici. La gent no coneix la normativa perque l’Ajuntament no ha fet res per informar. Exemples? Tot i que la normativa prohibeix expressament aparcar als carrils bici, només un passeig en hora punta per Diputació o Consell de Cent serveix per a adonar-se’n que o bé es coneix i s’ignora o bé no es coneix. Més exemples? Tot i que la normativa diu que es podrà circular per carrers de prioritat invertida en ambdós sentits de circulació (Art. 14 punt 6 de la Modificació de la normativa de bicicletes i vianants), tant la senyalització segueix marcant en molts d’aquests carrers (Avinyó, Terol, Perez Galdós, Ferran…) la direcció prohibida sense tenir en compte la normativa que la permet a la bici. ¿Resultat? Molts ciclistes són multats per una Guàrdia Urbana que o bé no coneix la normativa o bé la coneix, però aplica la senyalització tot i estar en conflicte amb la normativa. Un embolic, vaja.

L’Ajuntament no es creu la bici, no està al ‘timing’ de la legislatura potenciar la bici. La crisi ha sigut l’excúsa perfecta per a tallar la inversió en carrils bici. La dreta s’ha encarregat de presentar-la com a una despesa innecessaria, a la vegada que criminalitzava més i més al ciclista a través dels seus mitjans afins. RAC1, La Vanguardia, TV3, Avui i Catalunya Ràdio.

El problema és que si a Barcelona amb un govern municipal que a priori hi governen els més favorables a la bici, on hi governen les ‘esquerres’ i especialment Iniciativa per Catalunya, la situació està com està i es té la sensació que a l’Ajuntament ‘li és igual’ (extensió dels carrils bici congelats, deixadesa del servei del Bicing…), no vull ni imaginar què pot passar si, com indiquen les enquestes, en Xavier Trias, de Convergència i Unió, arriba a l’alcaldia. Algú que no té problema en dir en conferències que ‘el problema del trànsit a la ciutat és la bici‘ o com al debat sobre el Tramvia a la Diagonal del passat maig a la Hora L de la Cadena Ser, va dir ‘Jo estic amb el vianant, el cotxe i la moto‘. De la bici, no en vol saber res.

És trist veure que tot i l’augment d’un 150% en l’us de la bici des de 2003, ningú aposta seriosament dotant a la ciutat d’una infraestructura digna i que aconsegueixi que la bici pugui ser una alternativa més al cotxe. Simplement a l’Ajuntament no s’ho creuen.

2 thoughts on “No s’ho creuen

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s