Una pausa o l’inici del final?


Aquest dilluns volia parlar de la vaga general i de com, poc a poc pero inexorablement, es desfà el suport popular a la vaga, pero l’actualitat mana i vull parlar de la nova treva d’ETA. Aquesta és la que fa 10 i jo, com molts altres, estic decebut de que tot s’hagi quedat en un comunicat de video més pensat per buscar l’atenció dels focus que de fer canvis reals. Comencem.

  1. ETA mana i marca l’agenda: La necessitat d’atenció mediàtica d’ETA és preocupant. Aquest nou video amb l’habitual estética fosca no ve a dir res de nou, però ha sigut el més mediàtic de la història. Alhora que no diu res de nou, ETA s’autonomena mitjancera a les negociacions amb el govern, reconeix que no entregarà les armes, al menys per ara, i de pasada ens persona la vida a tots per no pensar com ella. Primera galleda d’aigua freda a Batasuna al negar-li ETA la seva capacitat de negociació, segona galleda d’aigua freda (i potser la més preocupant) Batasuna esperava un gest com el del Sinn Fein al 1997, dit d’altra manera, esperava el final de la violència. Però no ha sigut així demostrant-se un cop més que és Batasuna qui està subeditat a ETA i no al revés, com ho era a l’Ulster entre el Sinn Fein i l’IRA
  2. La treva-trampa de 2006 ha sortit molt cara: a ningú se li escapa que ETA no és avui ni l’ombra del que va ser als 80 i 90. L’escapçament sistemàtic de les seves cúpules, l’ofec económic que ha portat la il·legalització de Batasuna, la pèrdua progressiva de suport electoral i popular a Euskadi i la guerra interna entre veterans (partidaris de l’abandó de les armes) i joves (partidaris de la lluita armada) ha deixat a ETA en un carrerò sense sortida. La persecució policial posterior a l’atemptat de la T4 de Barajas ha sigut implacable, l’ofec internacional també. ETA ja no té les simpaties dels 80 i 90 a França o Portugal. El resultat: la seva capacitat operativa és, afortunadament, nul·la.
  3. Com aquesta en van 10: Era un secret a veus, a crits, que ETA estava a un pas de tornar a declarar un alto al foc. És un pas endavant, però massa petit en comparació a les expectatives que fins i tot des de l’entorn de Batasuna i des de la propia banda s’havien generat. Un exemple és el manifest que 8 presos d’ETA vàren signar i publicar ara fa un any. Tothom sap que si ETA no hagués reventat la treva de 2006 amb el cotxe bomba de la T4 a Barajas, avui els presos serien a Euskadi i, potser sí, la final de la violència ja s’hagués produït. La 10a treva sap a poc.
  4. Batasuna, desacreditada: com ja he comentat, el braç polític d’ETA no sembla tenir bona sintonia amb la banda. És conegut que Batasuna havia signat un pacte en principi secret amb Eusko Alkartasuna (dreta abertzale independentista, escició del PNV) on es mostrava totalment partidaria de l’abandó definitiu de les armes. ETA, tant mateix, va respondre amb menyspreu reventant el parking de la T4 a l’inici de pacte entre els interlocutors de Batasuna i els del govern durant la treva de 2006. Sumat a la il·legalització del partit ha portat a l’ofec económic absolut i el volcat de votants cap a Aralar.
  5. Canvis polítics a Espanya: una diferència entre la treva de 2006 i aquesta és l’entorn social espanyol. De moment, tret de les explosives reaccions de Mayor Oreja (que com molt bé s’ha indicat des de diversos blocs la seva familia és té interessos económics a les empreses de seguretat privada a Euskadi: Falcon Contratas Seguridad S.A.,  Falcon Servicios de Seguridad Integral, Cobra Sistemas de Seguridad S.A, Prosegur, Segurotec S.A, Seguritec S.A.,  Protección Custodia S.A., Falcon Contratas y Seguridad S.A.), la majoria han reaccionat des de la cautela. El primer canvi és a Euskadi, allà hi governen PSE + PP per primera vegada a la història, llavors el PP no pot jugar la carta de la crispació sense perjudicar-se a Euskadi. La segona és la situació a la propia Euskadi d’estabilitat económica i social, ningú vol tornar a enrera perque semble existir un ambien semblant a la d’una demòcracia quasi normal. I la tercera, no menys important però difícil de veure, és que ETA ja no és un problema a Espanya. El terrorisme basc no té la notorietat a les enquestes de 10 anys enrera, no preocupa tant com abans.

Queda clar, al menys per a mi, que ETA ha d’entregar les armes i seure a negociar. Tot el que no sigui això pot ser interpretat com una altra trampa, ja que en el passat desgraciadament ETA ha fet servir les treves per a rearmar-se. A part d’això, dir que aquest moment és excepcional és pecar d’eufòria. És un bon moment per aconseguir que ETA ho deixi, un bon moment per a que entregui les armes i segui a negociar la part que li toca: amnisties a presos sense delictes de sang i acostament de presos, i que cedeixi espai a Batasuna com a interlocutor per a conseguir que aquesta formació torni a entrar a l’arc parlamentari vasc i espanyol.

8 thoughts on “Una pausa o l’inici del final?

  1. Esperem que aquesta sigui l’última treva. Tens raó quan dius que aquesta és una treva mediàtica. L’enrenou que han muntat a la BBC de londres!!! ahir anaven de cul amb la notícia, el vídeo i diversos anàlisi sobre la situació d’ETA i del País Vasc.

    1. Sense dubtes ETA necessita protagonisme. Podrien haber enviat el video a ETB, TVE o a algún diari nacional, però enviant-lo a la BBC volen donar-li la càrrega simbólica que en el seu moment va tenir el comunicat de l’IRA. ¿Seguiràn els seus passos?

      Jo crec que no: és ETA qui controla Batasuna i no alrevés, com succeïa a l’Ulster. A més, el procés de negociació del 2006 es va fer amb tota transparència, però amb la pistola sobre la taula i amb posicions maximalistes (independència sí o sí). Aquest cop la banda està afixiada i a un pas del trencament intern definitiu.

      Haurem d’estar atents.

  2. eufòria? gens ni mica. Què s’ha de fer? seguir detenint aquesta gentussa, i NO deixar a cap marca batasuna presentar-se a les eleccions. Primer ha de ser l’entrega total i definitiva d’armes, el desmantelament de la banda i després deixar accedir batasuna a les institucions.Però no al revès.

    1. Jo no t’enganyo, Jordi, que em vaig alegrar. Era un secret a veus que ETA estava a un pas de l’alto al foc, pero com apunto al bloc: això és poc per no dir res.

      Tot allò que no sigui abandonar les armes i entregar-les no tindrà cap valor. Si ho va fer l’IRA ho pot fer ETA, sempre i quan sigui el seu braç polític el que mani i marqui l’agenda a ETA (presos, amnisties a membres sense delictes de sang, reincorporació a la vida política basca…).

      Jo, ara per ara, no espero res. Si ETA deixa perdre aquesta oportunitat de nou, l’únic final possible serà el de l’ofegament policial i juridic que, ara per ara, ha funcionat molt bé.

  3. Primero señalar que estos tipos de ETA me parecen por un lado siniestros y por el otro, cobardes, pero dejando mi parecer personal sobre los que matan, hay que tener en cuenta de que actualmente siguen exigiendo el impuesto revolucionario a empresarios vascos. Esto es gravísimo, y hace que ETA deje de ser una banda terrorista para ser una organización mafiosa. Cabe señalar que la exigencia a los empresarios vascos de esta siniestra regalía, es probablemente el gesto que más daño hace, al menos en la actualidad a Euskadi. Me explico. A nadie se le escapa la evidente situación de crisis económica, y de las dificultades que tienen las empresas para conseguir su fin lógico, que no es otro que obtener beneficio. Imaginemos que además, de lo poco que nos queda, nos vienen unos señores con capucha a decirnos que o les damos tanto, o nos queman el local (en el mejor de los casos). Esto provoca cuatro cosas, que acaecen alternativamente. La primera es que el empresario que tenga un prospero negocio, este tras tener que pasar por la caja abertzale no lo sea tanto, y se dejen de hacer, al disminuir el beneficio, nuevas incorporaciones a ala empresa. La segunda, es que una empresa que vaya apurada, no solo ira apurada, sino que recibirá un tiro de gracia en la nuca, como tanto les gusta hacer a los Etarras. La tercera, simplemente, que sin afectar sensiblemente a las finanzas de la empresa, el empresario en cuestión sea una persona extraña, de esas a las que les gusta desarrollar su labor en libertad, y decida bajar la persiana y montar su empresa fuera de euskadi, lo cual significa, como poco, movilidad geografica de gente, y perdida de empleo en Euskadi. Por ultimo esta la situación de los muchos inversores y emprendedores que se ven ahuyentados de Euskadi. Siempre he pensado en las empresas que se dejan de abrir a diario en Euskadi a causa del miedo. Mas allá de la sangre derramada, que es mucha y muy cara, este es el mayor daño que se le ha provocado a Euskadi por los pistoleros salvapatrias. Ahora que tan valioso es un puesto de trabajo, después del comunicado, que se siga exigiendo el impuesto revolucionario, extralimita lo aceptable para cualquier causa defendible, entrando por la puerta grande en el maravilloso mundo de los mafiosos encapuchados… No se, pero al menos los mafiosos italianos que salen por la tele van a cara descubierta…

  4. Bé, de moment he de dir que m’ha agradat força la reacció d’Urkullu, de fermesa i suport al lehendakari. Quina diferència amb els temps d’Ibarreche, que ja estaria corrent camí a Lizarra!

    Esperem que aquest retrobament de la sensatesa al PNB serveixi per empènyer a ETA cap a la seva immolació!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s