I si a la Iaia li posem rodes?


Visc en una permanent pregunta, en una qüestió perpètua, un ‘i si…’ inmutable que ho trastoca tot, un ‘i si…’ que acaba en una afirmació: ‘i si a la iaia li posem rodes ¿seria una bicicleta?‘.

Ahir el Tribunal de la Haya va dictaminar, de forma no vinculant, que la independència de Kosovo és legal i s’ajusta al dret internacional. Alemanya i Estats Units, democràcies admirades a tot el món animen a reconeixer el nou estat Kosovar. Espanya i França són els únics estats europeus que no reconeixen el nou estat. És d’esperar un efecte dominó en el reconeixement del nou estat Kosovar.

Recapitulem. Kosovo era (és?) part de Sèrbia, a la seva vegada Sèrbia era la república eslava del sud (Iugoslava) més important durant el període de la República Federal Socialista de Iugoslavia, país ‘díscol’ que va marxar del pacte de Varsòvia per desavinences entre el Mariscal Tito i Nikita Kruishev. Sèrbia era i és un dels principals aliats de Rússia. I Rússia era i és la potència derrotada en la guerra freda (1945-1991). La guerra entre Serbis i tots els altres, capitanejada per la doctrina del paneslavisme, per a evitar el desmembrament de la república Iugoslava (1991-2001) va obrir la porta a que tots els territoris que ho reclamèssin, poguessin marxar de la unió amb Sèrbia. Tots, això sí, en un procés d’autodeterminació, l’últim el de Montenegro al 2006.

Si Kósovo fos un territori, suposem, d’un aliat dels Estats Units ¿s’hagués permés aquesta declaració d’independència? Dit d’una altra manera ¿perqué amb Kósovo sí i amb el Tibet o el Kurdistan no? En aquests dos casos no parlem ni tan sols d’autodeterminació, si no de que el respecte als drets humans i la llibertat d’expressió dels opositors nacionalistes no existeix ¿Tindrà alguna cosa a veure que Turquia, on pertany territorialment el Kurdistan, i Xina, on pertany territorialment el Tibet, són aliades dels Estats Units? Serbia és el cul on donar patades a Rússia sense que l’òs respongui amb una urpada. No hem de perdre de vista que la independència de Kòsovo aporta encara més tensió a un territori, el Serbi, on la guerra ha acabat sobre el paper pero no en la realitat, i és un precedent que dificilment seria aplicable a casos com el Kurdistan o el Tibet.

Per això tinguem sentit comú. Em sorprenen els que comparen les dues situacions com si realment tinguéssin alguna cosa a veure. Ni tan sols Kosovo és una ‘nació’ sense estat, ja que els kosovars són albanesos en territori Serbi i forma part de la Gran Albània que somia el nacionalisme albanès.

Ni tan sols posant-li rodes, la Iaia pasa a ser una bicicleta, de la mateixa manera que per molt que ens ho mirem i remirem, Catalunya no seria Kósovo, ni posant-li rodes i motor.

6 thoughts on “I si a la Iaia li posem rodes?

  1. Wei! M’has pres un altre cop, la idea per fer un post! Aixx!
    Sembla que alguns indepes tenen moltes ganes d’esdevenir albanokosovars! Doncs res, que es vagin preparant per una neteja ètnica, una esperança de vida de 26 anys i una renda per càpita similar a la d’Uganda. Quin paradís no?

    Pd: dona un cop d’ull al meu darrer post q t’agradarà!

  2. Ara mateix, l’independentisme vol copçar tot l’espai mediàtic disponible. Fa uns mesos s’estava comparant amb el Quebec, Escòcia o Grenlàndia a ‘Adeu, Espanya’, un dels excercicis més tendenciosos que he vist mai a una tele (més que ‘Els matins de la Cuní’) i ara amb Kosovo, com si hi tinguèssim res a veure.

    Ja hi vaig expressar la meva opinió a:
    https://fonsesquerra.wordpress.com/2010/06/10/sense-ficcio-adeu-espanya/

    Ja he dit, per activa i per passiva, que el punt fort de l’independentisme és a la vegada el seu punt més dèbil: no explicar res. Mentre no expliqui quina és la conseqüència de la independència (sorida de la UE i de l’euro, reconstrucció dels tractats comercials, socialis i de solidaritat… fixat al Tractat de Lisboa de 2007), la indendència anirà cuallant. Quan ho expliquin, pasarà el que ha passat a Flandes, on l’independentisme ha passat del 45%-50% al 9%.

    Salut i bon diumenge!

  3. Els indepes nostrats estan eufòrics perquè aquest dictamen corrobora que una declaració unilateral d’independèncica no és il·legal.

    En tot cas, no ho deu ser per al dret internacional, perquè la veritat és que pràcticament tots els Estats del món tipifiquen això en el Codi Penal com a delicte de sedició o de rebel·lió.

    (Es tracta, també, d’un tipus de delicte molt peculiar, ja que només es poden castigar quan fracassen i queden impunes quan tenen èxit.)

    El pronunciament del Tribunal tampoc no és estrany, tenint en compte qui mana a l’ONU.

  4. […] 3. No hi ha suficient recolzament popular: Jocs de mans i cortines de fum a banda, l’independentisme declarat avui té una presència de 14 diputats (10 d’ERC, 3 de SI i el trànsfuga Laporta). Per independentisme declarat entenc aquells partits que, legítimament, usaran la seva força per a aconseguir la secessió per Catalunya. Els Jocs florals d’Artur Mas que a al kamasutra convergent ‘La màscara del Rei Artur’ afirma que és independentista però que no ho pot fer públic ja que el seu partit trauria 20 escons, que després juga a despistar dient que s’abstindrà el 10A, per al final instrumentalitzar el seu vot afirmatiu en el referèndum a mode de cortina de fum em semblen d’una gran falta de valentia. ¿Per què no diuen el que pensen i articulen un camí secessionista des de CiU si el seu líder n’està tan convençut? El motiu és a la vista de tots, però pocs el volen mirar. L’independentisme és, tot i la desafecció, una postura política minoritaria superada amb comoditat pels partidaris del federalisme i d’ampliar la via autonomista. La participació als referèndums d’independència a tot Catalunya mostren unes dades que es corresponen amb les xifres que dona el CEO en quant a sentiment independentista. No és casual, doncs, que la mitjana de participació a les consultes (entre el 25% i el 30%) es correspongui a la xifra del CEO. D’altra banda, el ‘pla B’ que s’articula al Parlament, declarar unilateralment la independència, és un suïcidi. Amb aquest baixíssim recolzament, el resultat seria un conflicte civil imprevisible. Recordem que per molt que s’hi entossudeixin, Catalunya no és Kósovo ni Espanya és Sèrbia. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s