Reflexions post coitum (i 3): el federalisme


Un independentista, un autonomista i un federalista segueixen parlant a un bar. Els dos primers ja han exposat les seves idees, ara li toca al tercer i últim.

– El federalisme és mort, doncs?

– Sí, és evident que en Zapatero va prometre un avenç per la via federal i mira on ha acabat, estampada contra el contra una Espanya que no vol saber-ne res.- replica l’independentista

– Jo crec que l’error ha sigut intentar fer federal un estatut, que és una llei propia dels sistemes autonòmics.- diu, conciliador, l’autonomista

– Ara! El federalisme, com a tal, no existeix ni ha existit mai a l’estat, mai no s’ha aplicat i la Constitució actual només l’esmenta un cop, per a prohibir-lo. ¿De què estem parlant doncs? L’estatut del 2006 no és federal, és propi de l’autonomisme. Tot i així, conté competències exclusives i un percentatge alt de transferències d’impostos, cosa més pròpia del sistema federal que del que es suposa ‘nostre’.

– Pero aquest estatut era el gran avenç cap a la reforma federal, no? El PSC i cada cop menys ICV s’hi aferren, quan tothom el dona per mort.

– Aquest estatut ho havia de ser, i sí: jo també m’he quedat amb fred de peus. Pero en part penso com l’autonomista. Aquest estatut, tot i el retall, segueix donant molt autogovern a Catalunya. Si en volem més, hem de ser com els flamencs: pragmàtics.

Espanya no vol federar-se amb nosaltres, aquest és el problema, no creus?

– No es tracta de federar-se Espanya i Catalunya, es tracta de reformar el sistema per a que les autonomies primer es redueixin en nombre. N’hi ha que, tal i com s’han plantejat, no són autosuficients. Aquestes haurien de fusionar-se amb una de més gran. Per exemple La Rioja es podria fusionar amb Navarra o Castella i Lleó, o Cantàbria i Asturies fusionar-se en una única comunitat. L’altre és que el sistema federal hauria de copiar-se del sistema alemany, on la financiació està totalment transferida als ‘lander’, però segueix existint un mecanisme de solidaritat entre regions.

– Però això ja existeix al sistema autonómic

– Sí, però no. Aquí hi ha solidaritat, però és el Ministeri d’Economia qui decideix com es reparteix el fons de solidaritat. Llavors és quan es produeixen les injustícies que s’han produit amb Catalunya, ja que no hi ha ordinalitat. En el sistema alemany, tot i no ser perfecte, són els ‘lander’ qui, de forma multilateral, reparteixen aquests diners partint de la base que hi ha ordinalitat: el que està el número 1 al rànquin no pot quedar el 4art després de repartir les inversions. Cosa que a Catalunya no passa.

– I si no volen des d’Espanya?

– Doncs a una altra cosa, tu. Però crec que quan dintre del marc de la UE es planteja la independència, aquesta opció cau pel seu propi pes. Fa uns anys tots veiem que Bèlgica desapareixeria, partida entre un Flandes independent o associat als Països Baixos i una Walonia independent o integrada en França, oi? Doncs a les últimes elecciones el N-VA es va presentar amb una proposta confederal per Flandes, no independentista real, per a crear un estat Flamenc dintre de Bèlgica i dintre de la UE, sense trencament. I les va guanyar, mentre que el partit d’ultra-dreta i clarament independentista ‘Vlaams Belang’ va pedre escons. Crec que aquest és el camí a seguir: plantejar realitats i anar pas a pas. Per això el proper pas hauria de ser la federació, i no pas la independència.

– Vaja, tots tres estem d’acord en alguna cosa.- va dir l’autonomista

– En quina?

– En que hem de seguir endavant. ¿una altra birra?

7 thoughts on “Reflexions post coitum (i 3): el federalisme

  1. Aquestes discussions bizantines em tenen taaan saturat!! Ara que havíem aconseguit, per fi, que la gent comencés a veure els errors del capitalisme, va aquest debat sobre la essència de la pàtria i ho eclipsa tot, dividint la societat entre CIU i PP, com si no fossin dos caps de la mateixa hidra capitalista.

    I per postres el messies de la corrupció mafiosa, Laporta, demana a ICV que es rendeixi i es coalitzi amb la burgesia nacionalista!! Peró es que ningú pensa dir PROU a aquesta orgia de bajanades folclòriques i etnicistes?

    1. No esperava menys de tu, Arqueoleg😉. Jo he volgut plantejar el debat per treure’l de la ‘discussió bizantina’. No se tu, pero crec que un altre cop tenim el debat versat totalment cap a la qüestió identitaria, fins i tot ICV. Tots els partits han caigut en el joc patriotico-folklòric de CiU i PP, perque aquest debat només els beneficia a ells dos.
      Per això cal explicar de què va això i fer la meva proposta amb aquestes 3 anotacions al bloc: el federalisme no és mort, però ara toca parlar de projectes i ho hem de fer des de l’esquerra. No l’esquerra esquizofrenica que s’excúsa del que ha fet, si no l’esquerra sense complexes que vol trencar amb el debat identitari. Ara mateix, el debat identitari tapa molt bé el discurs ‘neocon’ amb que desembarcarà la dreta sardanista a la Generalitat.

      I lo de Laporta… bé jo encara estic rient, creu-me. És tan mesiànic, tan ‘salva pátrias’… jo m’imaginava al Beltran, al Lopez Tena i al Laporta com tres divarratxes decadents que han de compartir un micro, un focus i una càmera… ¿què els hi passarà? que es mataran entre ells per xupar càmera i al final a sobre de l’escenari només hi haurà sang, fetge, ungles postisses enverinades i perruques.

  2. Bona trilogia de posts, i bon enfocament de la qüestió.

    Ara, que vaig llegir una vegada que una de les estratègies de l’independentisme de cara a la propera campanya és convertir-se en el centre del debat polític: que qualsevol tema, sigui quin sigui, desemboqui en un debat al voltant la independència de Catalunya, encara que no sigui per tirar-li floretes.

    I sembla que ho estan aconseguint, perquè últimament ens trobem la independència fins a la sopa. Ells han marcat la ruta, i els altres som tan ingenus que hi hem caigut de quatre grapes.

    En fi, gràcies per demostrar que ara i aquí també es pot debatre al voltant de l’autonomia i el federalisme.

    Visca la varietat!

    1. Gràcies a tu per llegir-lo.

      He volgut obrir aquest debat per a animar, desde la meva modesta posició, a que es faci un debat real entre les 3 postures. Però, lluny d’això, tenim el debat volcat en una defensa absoluta de l’independentisme com a l’única via de sortida. ¿Què han aconseguit? Tenir el debat que volia la dreta catalana i espanyola. L’espanyola perque pot seguir atiant l’anticatalanisme per acabar de matar al president Zapatero. La dreta catalana perque pot fer una campanya sense dir-nos què dimonis faràn quan arribin a la Generalitat, és la tactica Sarkozy: situar el debat en l’esfera identitària per distreure al personal amb debats estèrils (identitat nacional, xoc de cultures, prohibició del burka, debat religiós…) mentre que per la porta del darrera es va aprobant el desmantellament de l’estat social.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s