Reflexions post coitum (1): l’autonomisme


Aquesta és la primera part de les reflexions sobre el model de relació Catalunya-Espanya que vull publicar, tot seguint les preguntes que vaig formular a l’article Reflexions post coitum. Naturalment com a lector estàs convidat a dir-hi la teva als comentaris i a participar al debat.

Un autonomista, un federalista i un independentista es troben a un bar. El primer es demana una cervesa rossa de barril d’aquella marca que patrocina esdeveniments musicals, el segón una d’alemanya i l’últim opta per la clàssica negra d’importació. El cambrer, a més de les tres cerveses porta alguna cosa per a picar.  Tots tres estàn en silenci, es miren i un trenca el gel.

– Què us ha semblat lo del estatut? -preguntà l’independentista mirant de manera còmplice a tots dos

-Puff… quina destrempada ¿no?- diu el federalista

– Ha passat alguna cosa important a Catalunya aquest cap de setmana amb lo de la mani ¿no creus? – pregunta l’independentista a l’autonomista -¿creus, com nosaltres, que l’autonomisme és mort?

– ¿L’autonomisme mort? – pregunta sorprés l’autonomista a la vegada que arqueja les celles. – Jo crec que no tot i tot lo dolent. A l’autonomia catalana li queden anys i no em crec que sigui tan catastròfic. La sentència del TC no obre cap altra via més que la de confirmar que l’autonomisme és vigent i que Catalunya ha guanyat autogovern.

– Ja, clar. -diu el federalista- però han tocat el finançament i seguim sense el principi d’ordinalitat

– Han tocat que estigui regulat al Estatut. Ja se que necessitem inversions, però el govern espanyol les ha garantitzades fins al 2013, sobre tot en infraestructures. Pero deixant de banda això, avui gràcies al pacte autonómic tenim més autogovern que mai i més autogovern que moltes altres regions pressumtament descentralitzades del món. Ja vas veure al documental ‘Adèu, Espanya‘ que parlaven d’Escòcia i de Grenlàndia. La comparació no em va agradar perque Catalunya té més autogovern que qualsevol de les dues regions aquestes, i no parlem ja de les regions italianes o de les demarcacions franceses. El problema va ser que al Parlament li va entrar pressa al 2006 aprofitant que el PSOE, un PSOE pressumptament federalista, tornava a governar a Espanya. Crec que hauriem d’haver esperat una mica, l’Estatut del 78 no estava desplegat al 100% i podriem haver accelerat totes les transferències (inclosa la de transports ferroviaris) abans de seure a negociar una reforma de l’Estatut. Jo vaig estar d’acord, eh? al 2006 amb la reforma, però sí que em sembla que vàrem fer una ‘carta als reis‘. Com al 1931 amb l’Estatut de Núria, quan en Niceto Alacalá-Zamora va còrrer cap a Barcelona a demanar-li a en Macià que acceptés una autonomia en lloc d’una federació. En canvi, al 78 es va pactar una cosa sabent quin era el sostre de la Constitució, perque ja es coneixia el seu text. En el fons, el pacte del 78 va ser una continuació del camí iniciat al 1931 amb la República, però crec que millorat. Per exemple, l’Estatut de Núria marcava que la llengua vehicular a les escoles era el Castellà i que la competència d’educació era de l’Estat per no trencar el sistema centralista. Crec que la Constitució segueix sent un text que reconeix la pluralitat d’Espanya, però té limits i un d’aquests és que la única nació és l’espanyola ens agradi o no.

– Pero aquest estatut, el del 2006, portava el desenvolupament autonómic fins a limits federals, més ambiciosos. I en canvi en algunes coses ens hem quedat pitjor que al 78, i per estar així, què vols que et digui…- va remarcar el federalista

– A veure, la Constitució no és federal. Si voliem un estat federal el que haviem de fer era demanar una reforma constitucional, no un nou estatut. A més, insisteixo que l’estatut sí respón a les aspiracions d’autogovern de Catalunya. No respón a l’independentisme ni a una federació, perque aquest no és el pacte constitucional vigent. A més, a la manifestació del 10 de juliol hi havia gent com tu, que ets indepe, com ell que és federalista i com jo… generalitzar i dir que ‘tothom que hi va anar vol la independència’ pfff, és massa ¿no creus? Jo no veig per enlloc que aquest país vulgui deixar de ser part d’Espanya.

– Llavors potser hem de refer el pacte i anar cap al federalisme, no? – va dir el federalista

– Però, com el vols refer i anar cap al federalisme, si tret de les regions històriques de la Península i dos o tres més, totes les demés autonomies no van votar cap Estatut perque no el volien. Els hi van imposar des de Madrid com el de La Rioja. Allò va ser el ‘Café para todos‘ i aquí seguim! – va dir molest l’independentista

– Et recordo que sense aquests ‘Estatuts’ que ningú volia no crec que els Catalans haguèssim aspirat a ser més que una ‘demarcació francesa’. Al principi teniem quatre competències mal comptades, i va ser gràcies al recolçament que van donar al procès autonómic els Andalusos que avui tenim un autogovern molt fort. I crec honestament que no hem de refer el pacte ni hem d’anar ni cap al federalisme ni, encara menys, cap a l’independentisme. A la via autonomista li queden molts anys encara. Penso que el principal interessat en mantenir l’autonomisme no és el PSOE, si no el PP, que té un bon troç del pastís espanyol en forma de poder ‘autonómic’. ¿De veritat et penses que podem dissoldre així com així les autonomies i retornar el poder que avui controla en Camps a València o en Feijoo a Galícia? No home no! Un dels principals efectes positius que ha portat l’autonomisme a les comunitats ‘no històriques’ (Extremadura, Rioja, Asturies, Canàries…) ha sigut l’aparició d’una burgesia autonómica amb un poder económic elevat, ja que depenen del govern regional. Si des del centralisme més rànci ho volen desfer han de saber que aquesta ‘nova burgesia’ marxarà amb el sistema. I francament, no crec que ningú estigui disposat a recentralitzar l’estat. És allò que va dir el Mas quan van portar l’Estatut a les Corts Espanyoles ‘Sin el autonomismo España seria como Francia, pero peor‘.

– Però ¿tu no creus, de veritat, que els catalans estàn incòmodes amb aquesta situació?- preguntar el federalista

– Potser sí, pero ho veurem a les eleccions. Fa anys que escolto que si els catalans això, que si els catalans allò i passen i passen les eleccions i mai es confirma el ‘front’ federalista o independentista’. Crec que en l’únic que derivarà tot això serà en mantenir el pacte constitucional i revisar-lo llegurement, portant el conveni económic navarrès, pero el vasc no perque els catalans hem de seguir aportant solidariament a la construccio espanyola.

– Vaja, el de sempre: els catalans paguem més perque som catalans. -va sentenciar l’independentista

– Sempre he cregut que el que més té és el que ha de pagar més ¿no creus?

– Si tu ho dius… -va dir el federalista – ¿tens un piti?

– No, espera que vaig a la màquina.

L’autonomista es va aixecar per anar a comprar-ne. La cervesa encara era mig plena (o mig buida, depenent si ho veus amb ells d’autonomista o federalista).

El federalista va agafar al cervesa, va fer un glop i va mirar als ulls a l’independentista.

– Ara diràs tu la teva, oi?

– Ho duptaves?

Propera entrega ‘Reflexions post coitum 2a part: l’independentisme’

2 thoughts on “Reflexions post coitum (1): l’autonomisme

  1. Clar que no tot és la santíssima trinitat. Hi ha una nova generació que va néixer en la transició. La cervesa és casolana i no passa pels costosos registres de la sanitat, ja que d’una manera o altra s’ha vist forçat al decreixement, apartat fins i tot de les noves tecnologies de la Informació i Comunicació. L’independentista el convida al bar, sabent que té el dni caducat i que les lleis d’aquest país el poden posar en problemes. Per net que va, la seva pell destila flaires d’adobs naturals de la terra. Parla amb els tres dels bons productes que en genera, però que per tenir-los tots legals ha de fer una inversió inviable, ja que les subvencions de l’estat ofega al petit emprenedor i dóna facilitats al gran. LLeis del mercat, mundials i tot en molts aspectes, que no estan regulades correctament en aquest país, poble o món. Quan comença a parlar-lis d’ecologia els tres es posen les mans al cap, l’autonomista li diu – per on tens els camps?, el federalista diu – a quina confederació està inscrita la teva empresa? i l’independentista li diu – em podràs portar uns litres d’aquesta cervesa, òbviament, pagaré en negre😉.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s