Reflexions post coitum


Un federalista, un autonomista i un independentista es troben a un bar per xerrar. L’un diu ‘el diàleg és obert, la federació és la via‘. L’altre diu ‘primer l’estatut, aquesta és la via aprovada pel poble català en referèndum‘. L’últim diu ‘l’única via és la de l’estat propi, segregat d’Espanya‘. Sona a acudit, però és molt semblant al que s’escolta a alguns bars. Una situació molt semblant la vaig viure ahir i vull compartir amb vosaltres en una sèrie de reflexions que vull obrir i al debat del que us convido via ‘comentaris‘.

Després de l’orgasme indepe del 10 de juliol, on s’esperava una gran assistència dels sectors independentistes però no una capitalització tan gran, toca seure i modular el debat, establir un full de ruta pactat i obrir-lo a la ciutadania catalana i també a l’espanyola. Per mi aquest debat hauria de girar al voltant de tres grans eixos amb les seves preguntes i matitzacions:

  • Autonomisme: la via autonomista és possible encara? És possible allargar la vida d’un sistema que sembla fallar per tot arreu? És possible recuperar l’Estatut aprovat sense la retallada del TC i aplicar-lo íntegrament en un periode de temps raonable? Permetràn les autonomies una re-centralització com alguns insinuen?
  • Federalisme: és possible obrir en un pacte de tots els espanyols una reforma constitucional que porti a la federalització o extensió del ‘dret foral’ a tots els territoris d’Espanya? És més viable el ‘model alemany’ o el ‘model suïs’ a Espanya? Aquest federalisme serà simètric o asimètric?
  • Independentisme: És possible traçar una via cap a la independència real i l’estat sobirà? Què passa amb la Unió Europea, monetària i els pactes comercials? Quin model d’estat s’aplicaria a aquesta independència? Paradís fiscal? Estat socialdemòcrata? Estat liberaldemòcrata?

Aquests tres eixos s’hauràn d’explicar a la ciutadania si de veritat volem que la manifestació serveixi d’alguna cosa. Si situem el debat en una postura maximalista en qualsevol de les tres opcions o tornar-lo a situar en un simple ‘debat identitari’ sense profunditat, res haurà servit i el més segur és que la ciutadania es quedi a casa el dia de les eleccions.

S’ha obert un debat madur, els ‘guionistes de l’independència‘ han de moure fitxa, els federalistes de tota Espanya s’han de fer notar i els autonomistes, si de veritat creuen en el sistema, han de fer força a tot l’Estat per a recuperar el text aprovat en referèndum, sense retallar. En aquest debat no hi poden cabre postures naive, s’ha de parlar i explicar-ho tot i sense complexes. Per això us convido a que doneu la vostra opinió en aquesta sèrie de 3 articles que vull dedicar al tema abans de les vacances d’estiu.

5 thoughts on “Reflexions post coitum

  1. Totes tres opcions són legítimes. La clau és poder triar en democràcia i és cap aquí que ho hem de conduir tots plegats. Un referèndum d’independència permetrà triar entre la primera i la tercera opció. I els federalistes hauran de decidir per quina de les dues fan campanya. Si opten per la primera vol dir que deixen el poder de decisió, en última instància, a Espanya. Si opten per la segona, podran fer la proposta d’igual a igual i, si Espanya no l’accepta, punt i final (si no és que pateixen alguna obsessió malaltissa que els obliga a continuar picant a la porta, és clar).

  2. La via autonomista és possible. De fet, és la via actual, i així seguirem mentre siguem capaços de renunciar a tot el que el Tribunal Constitucional espanyol ens ha dit que hem de renunciar. Amb la via autonomista mai no podrem ser una nació ni veure equiparat legalment el català amb el castellà, per citar només un parell de coses. La via autonomista que tu proposes, en canvi, em sembla una utopia. Què caldria per a veure aplicat l’Estatut sense retallades? Canviar la Constitució espanyola? Abolir el TC? No n’hi ha prou amb dir “no acatem la sentència” perquè per a desenvolupar l’Estatut necessitem el vist i plau, i la col·laboració en certs aspectes, d’Espanya.

    La via federalista és una possible bona alternativa, però té la mateixa gran pega que l’autonomisme utòpic que he comentat: per a implantar-la, es necessita gent disposada a fer-ho a Catalunya, però també a Espanya. Sincerament -i veient el sentiment majoritari a la manifestació- no crec que aquí aquesta opció desperti gaire simpatia. I a Espanya, amb els dos darrers governs socialistes, era el moment que aquesta opció agafés embranzida. Si ha succeït, jo no ho he sabut percebre.

    La via independentista és, doncs, la que considero més encertada i menys llunyana. D’acord que dins el marc jurídic espanyol no hi ha cabuda per a un referèndum sobiranista, però trobo que en aquesta via hi pot influir el posicionament de la UE, per exemple, o les possibles noves candidatures amb rerefons independentista que es puguin presentar a les properes eleccions. Ho vaig comentar no fa massa temps al meu bloc. (http://elblocdelbixo.blogspot.com/2010/01/vull-mes-laportes-i-mes-carreteros.html) Amb perdó per l’autocita.😛

  3. Via federalista: hi veig un grandiós problema. Quants som els qui creiem en aquesta via? a Catalunya, potser uns quants, bastants, però a la resta d’Espanya, pocs, molt pocs. Quins partits defensen aquesta via? a Catalunya en teoria, el PSC i tal volta, IC. A la resta d’Espanya, ningú. Per desgràcia la via federalista no té futur.

    La via independentista. A mi, m’agradaria que tots els grupuscles independentistes expliquessin, clarament quin tipus de país volen fer. Quina societat persegueixen. `Lo poc que he sentit, va ser un cop al Carretero, i la via que ell promulgava era una Catalunya purament liberal econòmicament ( té les mateixes idees ecònomiques que la seva “amiga” E. Aguirre). Una altra idea que va deixar anar va ser la de prohibir el castellà, amb lo qual es carregava la llengua materna de la meitat dels catalans, i deixava un pais recent nascut i ja partit per le meitat.. en fi, que molta independència, però propostes concretes, 0. I a més, com ho volen aconseguir? `Quin procés es seguirà? Acatarien els independentistes en un referèndum d’autodeterminació sortís el NO a la independència, o com va dir un d’ells, s’hauria d’anar repetint fins que srtís SI? no són les eleccions al Parlament un bon termòmetre del sentir de la gent, i on cal recordar que cap opció independentista ha estat ni de bon troç, majoritària?

    I la opció estautària, doncs segurament serà la que seguirà durant bastant temps, amb totes les imperfeccions que té, amb totes les retallades, i amb tots els menyspreus dels “senyors” del Tc inclosos…

    De totes formes em meravello com un país amb una crisi econòmica galopant, uns serveis públics que en lloc d’anar endavant, van enrere, amb els dos principals partits enfonsats en la merda de la corrupció,… només surt al carrer en massa pel tema aquest de l’Estatut, que sencer o escapçat, no ens arreglarà res, o per la victòria de la selecció..:-(

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s