Un cop… de puny


Acabo de tornar de la manifestació. Les coses per a mi són com són, i com a bon autònom que segueix viu tot i la crisi em toca treballar un dissabte per la tarda nit.

Ho analitzaré a partir de dilluns, amb el cap clar i quan s’hagi refredat una mica l’ànim expressat a la manifestació d’avui. Que no se’ns escapi: hem donat un cop de puny.

  • Un cop de puny contra l’anticatalanisme practicat els darrers 4 anys, el que ens ha portat a aquesta situació sense sentit, de fàstic i aborriment.
  • Un cop de puny a un Estatut que ningú vol, convertit en una patata sense contingut, que ja no és el que es va votar al 2006 en referèndum.
  • Un cop de puny a la interpretació restrictiva que pretén dirigir Espanya cap a un centralisme uniformitzador.
  • Un cop de puny a la classe política, desbordada, insonora,, incolora i insípida que, tal com està plantejada, no sembla estar cridada a jugar cap paper.
  • Un cop de puny, un prou, un s’ha acabat que exigeix passar a una altra via, a poder ser d’alta velocitat i d’ample europeu. La via autonomista, lenta, sinuosa i d’ample ibèric, ha arribat a una via morta, destartalada en una estació sense llum, en ruina. Al final del seu trajecte.

Fins dilluns!

2 thoughts on “Un cop… de puny

  1. Quan he entrat al teu blog m’hi he hagut de fixar bé perquè creia que m’havia equivocat de direcció!
    Peró, quin gir més radical d’opinió no? Tan sols per haver llegit l’articulat de la sentència? Segur que el mateix TC, decidit a atiar el foc dels patriotismes, va publicar-lo el dia abans precisament per aquest motiu!
    Sens dubte aquest incendi no s’apaga llençant més llenya al foc!

    1. No no t’has equivocat. La veritat és que estic com mig empenedit de haver-ho fet. Per un costat crec en l’autogovern de Catalunya i crec en la solidaritat entre les comunitats d’Espanya (naturalment no com ara). Crec que la sentència del TC va ser una provocació, va ser el típic senyor que no coneixes de res, que li portes la contraria i et diu de cop ‘Usted no sabe con quien està hablando’.

      La sentència és injusta i redactada en termes molt durs i amb un llenguatge que em va possar els pels de punta, tot i que hi estigui d’acord en algunes coses. I després de parlar-ne amb el meu xicot vaig decidir que sí, que hi anava, que creia que s’havia d’anar.

      Però com et dic estic una mica molest amb com s’està instrumentalitzant, presentant-la des d’aquí i des de Madrid com una manifestació indepe, quan allà hi havia de tot. Hi havia gent federalista com jo, indepes (¡clar!), autonomistes amb lemes com ‘Quan més català em deixen ser, més espanyol em sento’, que no surten enlloc.

      Ens llegim!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s