Els meus motius per no anar-hi


A causa de la sentència del TC sobre el nostre Estatut, el de Catalunya, Òmnium Cultural ha convocat una manifestació per expressar el rebuig del poble de Catalunya a aquesta sentència. O això és el que diuen que volen fer. Però jo he optat per quedar-me a casa, pero no anar-hi, per no secundar aquesta convocatòria i aquí vull exposar els meus motius.

  1. L’Estatut és l’excúsa: Segons han anat passant els dies he tingut la sensació, cada cop més forta, que aquesta manifestació podia haver-se convocat fa dos mesos, amb el mateix lema i el mateix contingut. La sentència del TC contra l’Estatut sembla ser només una excúsa. Òmnium Cultural, legitimament la convoca a partir de la crida del President de la Generalitat, però ho fa en una clau quasi contra l’Estatut, assumint com a propi el ‘Dret a decidir‘, del que en parlaré més endavant, i travestint una protesta contra la injusta sentència del TC en una protesta contra l’Estatut i la via autonomista-federalitzant. Si es volia fer una manifestació ‘independentista’, s’hauria pogut convocar a l’abril o al maig. Pero potser llavors no estaria garantitzat l’èxit, com es va poder veure el passat 12 de juny a Barcelona.
  2. És un acte de campanya electoral: S’ha parlat un cop i un altre del record de la gran manifestació del 1978 que va tenir com a lema ‘Volem l’estatut‘. Va ser la més multutudinària que s’ha fet mai sobre l’autogovern a Catalunya i va reunir sota un mateix lema a tots els partits polítics i ciutadans, i on ningú va buscar cap protagonisme. Aquest cop no és així. Només durant els minuts següents a la ‘fallada’ del TC els partits catalans, excepte PP i Ciutadans, van mostrar-se units. Va semblar que CiU deixaria de banda les seves ànsies de poder i que el PSC deixaria de fer la punyeta a CiU per guanyar vots. Error, ni Mas ni Montilla poden deixar un acte tan suculent de banda. Cap polític està disposat a no encapçalar una manifestació, i encara menys  disposats a no posar el seu lema al capdavant. Aquí CiU, ERC i, sorprenentment per a mi, ICV davant la sol·licitud del President Montilla de canviar la pancarta inicial per una senyera com a símbol d’unió de tots els catalans, s’han posat de cula la paret i han insistit que la única pancarta unitària és la proposada per Òmnium, tot i que sigui una pancarta que ni esmenta ni defensa cap Estatut, sino que marca la manifestació com un acte sobiranista, allunyat de l’objectiu inicial.
  3. El Dret a decidir… la pancarta:  La maquinària electoral de Convergència Democràtica es va treure de la màniga un lema tan lògic i coherent com buit de contingut. El ‘Dret a decidir’, el dret a que el poble català decideixi el sobre seu futur sense explicar quina és la linea a seguir. Aquest lema, cremat ja durant el breu, pero decidit suport que Convergència Democràtica va fer a les consultes sobiranistes, és el que regeix la manifestació del 10 de juliol. El lema sobiranista (¿independentista?) original ‘Som una nació, tenim el dret a decidir‘ es reescriu com a ‘Som una nació, nosaltres decidim‘. No és el mateix, però la semblança entre ambdós lemes és evident. El PSC, però, ha trigat massa en adonar-se’n i ara Òmnium,amb el recolçament de CiU, ERC i  ICV, no pensa fer marxa enrera. Han aconseguit que el President de la Generalitat encapçali una manifestació sota el lema del principal partit de la oposició. ¿On és la neutralitat política que hauria de portar-nos a la unitat aquí?. Ernest Benach, president del Parlament, va dir ahir al programa Àgora de TV3 que ‘un país seriós no es baralla per pancartes’. En la meva opinió se li va oblidar ofegir que a un país seriós i en crisi económica la seva classe política no es pot passar el dia messurant-se per ràdio i televisió la senyera, a veure qui la té més gran.
  4. Nació, nació, nació, nació, nac…: Catalunya és una nació, no ho penso discutir. Sí penso discutir que tornem a tenir a sobre de la taula un debat estèril i esgotador: el debat identitari que semblarà marcar l’agenda política i portar a una Catalunya exhausta, esgotada fins a la desafecció total. Sí penso discutir com s’enfoca el sentiment de pertanyença a aquesta nació i a la nació Espanyola. Sembla que s’ha pasat de la idea d’una Catalunya-nació dintre d’una nació de nacions anomenada Espanya (base de l’ideal federal-republicà de Pi i Margall), a contraposar i polititzar aquest terme fins a fer-lo únicament representatiu d’una independencia que, avui per avuí, no es recolçada per cap majoria social o política, sense cap punt intermig. O blanc o negre. No m’oblido de com des de la ultradreta espanyola més rància s’ha fet servir el debat per probar de guanyar vots a Sòria, Burgos o Santander i em regira l’estòmac escoltar a membres d’aquesta dreta parlar sobre una sentència que ells han provocat. Per això, posar de nou aquest etern debat sobre la taula no ens beneficia. Hauriem de passar pàgina sense oblidar qui som, tornar a construir ponts amb Espanya si és que en algún moment s’han trencat. Avís a navegants: unes eleccions en clau identitaria portaran a una abstenció sense precedents.
  5. El polític és part del problema: Segons el Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la segona onada de 2010, segons els catalans el tercer problema del nostre país és la classe política. A més, un 42,7% dels enquestats considera que la política catalana és dolenta i un 16,4% la considera molt dolenta. El debat sobre aquesta desafecció és llarg i intens. No puc dir allò que tant llegeixo a blocs i articles de ‘el poble de Catalunya sent que…‘ ja que la meva agenda no té 7 milions d’entrades, no hi parlo regularment ni se què pensen tots ells. Jo només puc parlar des del meu bloc, del que escolto i detecto al parlar amb familiars, amics i coneguts de tots els àmbits. Puc parlar de la sensació de que la classe política catalana està enrocada en debats estèrils, en problemes patriotico-folklòrics com la prohibició de les corrides de toros (però no els correbous, consti), la prohibició del burka, la preeminència del catolicisme ranci al catalanisme polític, o la llei del cinema en català, focalitzada un cop més en la imposició provinciana del doblatge del cinema extranger i no en la promoció del cinema autòcton amb vocació internacional. Puc parlar de la incapacitat de possar-se d’acord per a fer res, de veure que cada partit va a la seva i eleva els seus interessos electorals a categoria d’interès nacional. Pero no puc parlar de que la classe política sembli interessada en canviar les coses. La dessafecció pot tenir el seu origen aquí, en la classe política catalana i en la seva preocupació per temes, diguem-ho així, circumscrits als sentiments i no a resoldre problemes i plantejar sortides a la crisi. Recordo que la participació a les últimes eleccions catalanes va ser de poc més del 40% al 2006, en canvi la participació a les eleccions generals va ser de prop del 70% al 2008. ¿Cap a on es dirigeix la desafecció, doncs?

Aquests són els meus motius per quedar-me a casa el proper 10 de juliol, no sense sentir-me de nou decebut per una classe política que ni és present, ni se l’espera properament. M’hagués agradat una altra reacció, una altra manera de fer les coses més clara, més unida, sense imposicions de cap classe. El següent pas si no canvien molt les coses serà quedar-me a casa el dia de les eleccions autonómiques, a veure si així s’aconsegueix que el Govern de Catalunya deixi de ser un conglomerat d’aspiracions nacionals, per a ser un servei a la ciutadania, a més d’un orgull.

Correcció i puntualització (9/07/2010): Diverses persones m’han corregit el punt sobre ‘Dret a decidir…la pancarta’. Es cert que el lema no surt de la maquinaria electoral de CDC, com dic a l’article, sino que neix de la Plataforma Pel Dret a Decidir. En un principi el rebutja a la primera manifestació sota aquest lema, però més tard (com a la manifestació per les infraestructures de l’1 de desembre de 2007) l’assumeix com a propi i com a lema programàtic. El mateix dia de la fallada de l’Estatut, Artur Mas el va fer servir per acabar una intervenció televisiva d’urgència davant de Catalunya Radio. Avui és innegable que el ‘Dret a decidir’ es part inherent de l’estrategia electoral de CDC i assumida per UDC amb certa cautela també. D’aquí a que el lema escollit per Òmnium, en la meva opinió discutible i respectable a parts iguals com la de qualsevol altre personal, està polititzada i parcialitzada en vers a una única manera d’entendre el país: el sobiranisme i la independència.

Tantmateix, en Miquel Quintana, em putualitza des de el seu bloc que la ‘manifestació es prepara des de fa temps’ i ahir nit al programa d’Àngels Barceló a la Cadena SER ‘Hora25’ Milagros Pérez Oliva va parlar de que feia dos anys que estava preparada; així com que no respón a la crida del President de la Generalitat com jo vaig escriure. En tot cas, el President sí va fer una crida a la manifestació i Òmnium va respondre oferint la seva manifestació per a aquesta convocatòria unitària.

Per últim en aquest afegit del dia 9 de juliol, donar les gràcies per l’excel·lent rebuda i per l’allau de visites que ha tingut aquest bloc aquests darrers tres dies.

30 thoughts on “Els meus motius per no anar-hi

  1. Ei, un post molt interessant. Em permeto expressar la meva opinió sobre alguns aspectes apuntats en l’escrit:

    Ahir vam fer a Badalona un acte unitari amb gent de partits, sindicats, associacions de nouvinguts, clubs esportius… i bé, que mira, que fa fa dies detecto persones que no havien fet reflexió sobre la identitat que estan preocupades, que tenen ganes de dir la seva. És una impressió personal (sí), però diria que bastant compartida.

    Escrius: “el debat identitari que semblarà marcar l’agenda política i portar a una Catalunya exhausta, esgotada fins a la desafecció total.” La reflexió identitaria és saludable si va de bracet amb l’autoexigència (i una certa ironia, clar): qui som? què volem? que fem bé? què fem malament? què podem aprendre dels altres? com ens adaptem?

    Aquest no és un debat esgotador ni el podem desvincular de les ‘coses pràctiques’. Per mi és un debat necessari, inspirador i que permet abordar amb més estabilitat i eficiència les polítques concretes.

    La mani de dissabte és la del ‘nosaltres’, no és ni la mani de l’estatut (tens raó!) ni la de l’independentisme. És una mani que marca un punt d’inflexió, però no tinc clar que la poguem ‘classificar’ amb tanta facilitat. Hi ha moltes motivacions, aquí darrera (la qual cosa no és pas dolenta, reflecteix el país), la feina dels pròxims mesos (anys, segurament) és ordenar-les, posar-les en línia. Quin repte, eh? Quina sort poder participar d’aquest procés!

    El que evidencia la manifestació és la fortalesa del ‘nosaltres’; un ‘nosaltres’ que, avui, i gràcies a tots!, és una mica més real, una mica més representatiu. Tinc ganes que moltes persones de la ciutat on visc –persones amb visions diferents, noves, desafiants, que sovint no acabo de compartir– s’incorporin en el debat. M’agrada veure la manifestació així. Com una (nova) prova més que la gent d’aquesta terra es preocupa, cada vegada més, pel lloc on viu, treballa i creix i que té ganes de millora i progrés. La mani com a invitacio, no pas com a retrat demoscòpica.

    Però si la mani és una invitació… no és tan important la mani com el diàleg posterior. És per això que, al meu entendre, és tan important que una entitat com Òmnium –i tantes altres– marqui el to d’una discussió diferent. Per això crec que calia una ‘demostració’ d’independència.

    M’agradaria que dissabte vinguéssis a la manifestació… però estic segur que continuaràs fent feina i oferint reflexions hi assisteixis o no. Endavant!

    1. Hola Oriol,

      Moltes gràcies pel teu comentari i et passo a respondre el que em plantejes, sempre des de la meva opinió.

      La identitat catalana és innegable, es defineix a la Renaixença i no seré jo qui la negui, sí discuteixo la connotació monolítica que se li dona (si ets català ets així, així i així i no pots ser això això i això). Experimentem un retorn al pujolisme caspós de ‘sardana, moreneta i senyera’, però en una versió 2.0. Com bé dius, falta autocrítica i falta ‘mirar-se els braus des de la barrera’. Els mateixos tics fatxes del nacionalisme espanyol més ranci els estic veient al nacionalisme català més radical. No ets el cas, sigui dit.

      El debat indentitari és esgotador en quant portem quatre anys discutint si aquest o aquella és més català o més indepe o si s’ha de parlar allò i allò altre. El debat identitari és un forat negre que s’ho menja tot, no hi ha construcció d’idees, no hi ha crítica ni autocrítica i mentrestant Catalunya és la comunitat que més està patint la crisi. No estem mai d’acord en res. Jo admiro que a Madrid o a València, per molt de dretes que siguin, quan han de fer un projecte tots, (dreta i esquerra) estàn d’acord i hi diuen la seva. Aquí avui estem d’acord i demà en contra segons els interessos electorals (mira el cas de l’AVE on un acord de tots els partits es converteix en una pica-baralla on els polítics en saben més que els enginyers).

      La mani de dissabte potser un ‘nosaltres’, però sospito que amb la data de les eleccions ja a l’horitzó (24 d’octubre) serà molt difícil que cap partit no vulgui caure en la tentació de capitalitzar la manifestació, com, per cert, ja va intentar CiU amb la de l’1 de desembre de 2007. Llavors es va voler forçar una sociovergència a Catalunya i un pacte PSOE-CiU al Congrès amb Duran-Lleida de ministre d’exter. ¡Què diferent seria tot!

  2. Pere, t’he deixat la reflexió tb al facebook però he pensat que tb valia la pena aquí… Eo, abans que res felicitats per l’article m’agrada que ens facis pensar jejejee!!! A veure: En primer lloc crec que cal dir que la sentència que ha sortit del TC no ha sigut la retallada que tothom s’esperava, especialment el PP. Només calia veure les cares quan van sortir fent declaracions. Un cop dit això, el que a mi realment m’emprenya és que un Estatut que ha sigut votat pel Parlament de Catalunya , per les Corts de Madird i pel poble català no pot ser tocat per cap Tribunal.I menys un tribunal on molts dels membres que han votat no tenien legitimitat pq ja fa temps que no hi haurien de ser. I afegeixo que aquests membres no en fèien un judici jurídic sinó polític. Per tant, des d’aquest punt de vista i defensant la legitimitat d’aquest Estatut donada per les institucions i el poble, sóc de les que no tinc cap inconvenient en anar a la manifestació, és més, i dono tot el meu suport per demostrar que el poder realment ha d’estar en el poble. Un cop dit això i aquí enllaço amb el segon aspecte que tu tb dius al teu article i que comparteixo nplenament, crec que aquesta manifestació no s’ha de manipular com crec que s’està fent. No comparteixo el lema de la mateixa pq crec que dóna lloc a equívocs i que una part de la ciutadania que estem en contra la sentència del TC no ens hi sentim represnetada. Per això crec sincerament que la proposta que fa el President Montilla és realment la correcta. Anar darrera la senyera, que és de veritat el nostre símbol, i que sigui aquesta la que encapçali la manifestació i llavors qui vulgui portar d’altres símbols, endavant, però no a la capçalera. Això és el que jo esperaria del meu poble. Per això dic que comparteixo bona part dels teus arguments pe`ro afegiria que em sap greu que gent que pensa com jo ens hagin exclòs d’aquesta manifestació, que per altra banda sento com a pròpia….

    1. Gràcies Marta per llegir-te el que escric, només vull expressar la meva opinió i intentar fer reflexionar una mica a qui la llegeix. Si ho aconsegueixo és perfecte!

      A mi tampoc m’agrada la sentència del TC, pero no és ni de bon troç la que tots esperàvem. Me l’esperava molt més restrictiva en molts aspectes. Fins i tot pensava que hauriem de tornar a posar el de Sau del 80. Pero no ha sigut així i els aspectes més retallats ténen a veure amb la justícia i les dispocisions addicionals. La ‘dignitat de catalunya’ (llengua, país, nació) no han quedat afectada si no reforçada.

      El lema no vol donar provocar cap equívoc, està ben clar: és la ‘mani de l’orgull convergent’. Òmnium, més polititzada que mai, ha imposat un lema que se l’ha fet seu CDC, que convida al independentisme i que serà fet servir per a que en Mas tregui pit per a atacar al govern i intentar aconseguir la majoria absoluta. L’estatut és l’excusa, cada cop ho tinc més clar. S’han fet crides per ‘ofegar al president entre estelades’ i espero que cap brètol no se li acudeixi fer res dolent.

      Jo mantinc que no hi aniré tot i la solucio de consens, el xou frenopàtic de senyera i lema… ¡quina decepció! A aquest pessebre vivent jo no hi vaig.

  3. dues preguntetes que em faig…

    1.- Podria ser que en la manifestació de dissabte, (que creia jo que era en defensa de l’estatut, i contra la sentència escapçadora del TC), hi hagués més gent que en el seu dia van votar NO o és van abstenir per no creure en la via estatutària, que gent que van votar SI a aquest estatut?

    2.- Quan s’adonaran els polítics catalans, que creant “enemics” exteriors, la ciutadania TAMPOC es posarà del seu costat, fins que no es resolguin els problemes que afecten REALMENT als ciutadans?

    1. Et contesto rapidament:

      1. Des de molts sectors s’ha fet una crida a convertir-la en una mani independentista. Estàn en el seu dret, però em sorprén que Òmnium no hagi fet el menor esforç en insistir que és una manifestació en defensa de l’Estatut. Clar, que en lloc ho diu.

      2. Sobre això, el nacionalisme català (com tots) només funciona amb ‘enemics externs’ i ‘traidors’. Mira per exemple com molta gent diu que els jugadors del FCB a la Selecció Espanyola ja es poden quedar a sudàfrica. Crec que mentre s’agita la senyera (perdó, l’estalada) no veiem el que hi ha darrera. Per això dic que s’ha d’omplir Barcelona d’estelades, per que així serà més difícil veure la pluralitat social de Catalunya.

      Jo crec que sí interessava l’Estatut en un principi, i fins i tot parlaria que el 30 de setembre de 2006 hi havia entusiasme. Però poc a poc es va anar convertint en un estatut ‘identitari’ on l’únic important era la paraula ‘nació’. D’aquí el fàstic i la dessafecció que genera aquest debat.

  4. No ho acabo de veure clar. Em sembla que cal un acte unitari per demostrar que el poble català vol una altra cosa que no és l’Estatut.

    Nació? Doncs m’alegro que ho tinguis tan clar, perquè el TC no ho té tant clar. Així que no està de més deixar-ho clar.

    Tema electoral. Tot és electoral en aquesta vida, al igual que tot és política.

    Polítics com a problema. Justament per això la convoca una entita, i els polítics ja han quedat retratats amb les seves disputes sobre pancartes.

    Estàs en el teu dret a no anar-hi, però penso qe és un error. Hem de demostrar, la ciutadania, que ja estem farts de retallades, d’espolis fiscals i de mancances democràtiques.

    Jo ja opto per la indepència, la resta em sembla donar-hi voltes a quelcom que no ja no es posible: el federalisme està mort, i davant això només queda l’Estat unitari, que no m’agrada ni representa les nostres aspiracions ni la nostra forma de ser, per tant, una seperació amistosa i pacifíca és la millor solució, i que cadascú continui feliçment el seu camí!

    Salut!

    1. Si el ‘poble català’ (insisteixo que jo no el conec a tots 7 milions de catalans, pero si tu sí perfecte) vol una cosa que no és l’estatut, el que s’ha de fer és plantejar la manifestació del 10 de juliol com a una mani per la independència. Ara mateix pretén defensar l’estatut, però porta un lema més proper a l’independentisme que una altra cosa.

      Tema electoral: tot pot ser política, pero no tot pot ser electoral. L’electoralisme es basa en mirar vot a vot, en modular les idees per captar vot. Estats Units és un país altament polititzat, però el sistema castiga l’electoralisme. Aquí està premiat.

      Insisteixo que em quedaré perque aquesta mani és una enganyifa. Fa servir l’estatut per plantejar ‘una altra cosa’, sigui el que sigui vull que estigui clar, i no ho està. Ja vaig picar al desembre de 2007 amb la mani de les infraestructures anant pensant-me que era per demanar les rodalies… i em vaig trobar que CiU i ERC ho van voler fer servir electoralment.

      La independència és totalment legítima, pero no la comparteixo perque encara ningú m’ha explicat de quina independència estem parlant. Desconnectar-nos d’Espanya per a entrar a la UE i tornar-hi a estar connectats ho trobo una pèrdua de temps. Seria, en la meva opinió, molt més útil anar cap a la federalitat real.

  5. Sembla que ho has pensat bé i no tinc intenció a llegir tot només et diré que pitjor de tot sempre es abstenció. Ningú importa amb quina motivació algú ha quedat a casa, la gent que no hi participa no existeix. Sempre es millor que persona qui importa aquesta tema hi serà que no pas perquè dintre democràcia la gent pot escollir quina opció política vol i més indenpendentistes hi serà cridant ‘in-inde…’ més aquesta opció guanya força i si entenc correctament, es primera vegada que quasi 1.000.000 persones podrien ser al mateix lloc cridant per una causa que val la pena. Identitat m’importa poc però democràcia i lluitar per democràcia molt i ara mateix a cridar fins i tot per dret a decidir es un pas molt important. Si la gent no ho faré ara, Espanya tornaré a ser un país dictatorial un dia! ( no falta gaire, eh! ).

    1. Jo pensava com tu, l’abstenció era el pitjor. Però no m’abstinc perque em doni igual. Precisament m’abstinc perque n’estic fart d’aquesta classe política i exigeixo un canvi. Copiant a Sergi Pàmies a RAC1 durant la campanya electoral de 2006: ¡que els voti sa puta mare’

  6. Bona tarda, Pere,
    Tal i com t’he promès aquest matí, t’escric les meves reflexions respecte el teu post:

    Primerament dius que l’Estatut és l’excusa. I que s’hagués fet la manifestació dos mesos abans amb el mateix lema i contingut.
    No ho crec. No ho crec perquè si la sentència hagués estat, per exemple, que tot el text era constitucional, n’estic segura que no s’hagués convocat aquesta manifestació.

    Ara bé, en part puc estar d’acord amb tu en què tot el que ha generat durant els darrers anys l’Estatut en part justifica per se la manifestació. Sentir-nos una titella del PP i del PSOE i constantment posats a prova, una gran part dels catalans i catalanes hem dit prou de menypreus.

    D’altra banda, si fos un acte electoral, hagués estat convocada pels partits, no pas per les entitats culturals del pais. Els partits recolzen la manifestació (i possiblement els hi pugui beneficiar electoralment) però no seria intel·ligent ficar-se a organitzar-la (de fet, si t’hi fixes, a excepció del partit socialista, la resta de partits s’han mantingut al marge).
    Em sap greu l’actitud del partit socialista perquè demanar la unitat per després discutir el lema, no em sembla gens encoratjador. Si es vol evitar la desafecció de la ciutadania, i que sigui multitudinària, aquest no és el camí. Personalment, trobo aquesta actitud infantil i amb excés d’intent de protagonisme. I ara, no toca.

    La pancarta l’han feta els d’Òmnium. Per què fiques CDC en mig? per curiositat, he llegit els seus estatuts i enlloc posa que tinguin lligams legals l’un amb l’altra. Per tant.. quin interès hi ha en dir que CDC hi està al darrera? això és polititzar un acte que CAL que sigui del ciutadà.

    Pel que fa a la nació, et dono la raó. “Nació” és un concepte politològic i “estat” jurídic. Qui encara tingui dubtes, que busqui el què significa.

    I sí, el polític és part del problema, perquè no és part de la solució. Calen mesures estructurals i conjunturals per tal que neixi un nou sistema de partits amb un nou escenari, a on el polític sigui un veritable professional de la res pública.

    Gràcies per explicar els teus motius per no anar-hi a la manifestació. Però et demanaria que hi fossis si t’estimes el lloc a on vius. No pots canviar tu sol tot el món. Però tu ets la suma de molts que sí que ho podem fer. I junts, sí que podem canviar les coses.
    No és el moment dels partits. És el moment de les persones.

    1. Hola Sonia i moltes gràcies per escriure al meu bloc. Passo a contestar-te

      Tens raó que si el text hagués sigut 100% Constitucional això no s’hagués fet o no s’hagués fet així. Es possible veure, i així ho va publicar ‘El Periódico’ la setmana passada, que el Constitucional no toca en cap moment res que afecti a la llengua, nació o símbols nacionals, i sí aspectes de la justícia i disposicions addicionals. És a dir, la ‘dignitat de Catalunya’ (nació, llengua, país)no queda afectada, però tot gira al seu voltant i hem plantejat la mani del 10 de juliol com si s’hagués prohibit parlar català i s’hagués canviat el ‘Catalunya és una nació’ per ‘Una, grande y libre’, i per sort no ha sigut així.

      Home, jo no sóc ingenuu. Òmnium és una organització altament polititzada i membres de la seva directiva estàn vinculats a la política com en López-Tena (portaveu) o al periodisme polític de dretes com Vicent Sanchís. Em costa molt creure que aquest aspecte no ha tingut res a veure en la negativa a canviar el lema a un menys ‘polític’ i més ‘unitari’. Per això hi fico a CDC, perque ja no hi crec en segons quines casualitats.

      En la resta, estic plenament d’acord amb tu i espero que mantinguem aquests debats al Twitter o per aquí. Tantmateix, estaré atent al teu bloc. Salut!

  7. D’acord amb tu. Però, “a pesar de los pesares”, jo sí que hi aniré. A cridar ben fort. Ja no pel que diran a Madrid, que m’és igual, sinó perquè se’n parli a Londres, Berlin o París. I si som molts, se’n parlarà segur. Penso que ara cal ser-hi.

  8. A Omnium, hi ha molta gent vinculada amb CiU, com el Lopez Tena, que és militant, o el isidor Mari, que va ocupar diversos càrrecs en els governs de Pujol, encara que crec que ell no és militant, però si hi , ha estat molt proper a Convergència des de fa dècades. i així, uns quants…

  9. Les regles estan clares, pertanyem al sistema capitalista mundial, i com a poble estem supeditats a les ordres dels nostres representants polítics.
    I la política, ja en sí, és una conya marinera, ja que per començar no es pot concebre un socialisme que no s’enfronta amb el capitalisme, i Catalunya sembla un pou de fe cristiana.
    Així que amén de seguir amb el capitalisme, que el contracte sigui digne. Estem parlant de 7,5M d’habitants, val la pena sortir a omplir el carrer, igual ni baixo a Barcelona per motius importants com són les meves responsabilitats familiars.
    Però no em cansaré d’escriure i demanar una Catalunya digna a diferents forces polítiques, que recorda, són la única força del poble.

  10. Com ja t’he comentat per Twitter, en el paràgraf 1 hi ha unes imprecisions. La manifestació ja l’estaven preparant Òmnium i la PDD des de fa un any. I la tenien preparada per si la sentència era negativa. Com així ha sigut. Si han adherit 700 entitats i al final els partits polítics. I els que han anat de nens malcriats han sigut els del PSC pels problemes que poden tenir amb el germà gran.
    He vist algun comentari on deies que a molta gent no li interessava. Després de l’esperpèntic espectacle fet pels partits catalans, la negativa d’ERC, no és d’estranyar. Van pensar que era un joc de titelles.
    2.- Comparar això amb l’acte de 1978 és un greu error. Llavors acabàvem de sortir de la dictadura i és normal. Apart que la gent de llavors estava molt més compromesa amb el País que ara. Ara tothom passa però tothom parla i es permet criticar. Greu error.O si està o no. I si tu no fas política te la fan. Però llavors no es pot obrir boca. Les coses obtingudes sense sacrifici no tenen valor. I no és un acte electoral de CiU. És un acte de la ciutadania.
    3.- El Dret a Decidir el van establir la gent de la Plataforma pel Dret a Decidir. I ja fan temps. Molta gent varam signar i CiU els va donar acollida quan ningú ho feia. Ja tens tres errors de context grans.
    4.- En aquest punt crec que barreges conceptes. El que haguessin fet polítics en anys anteriors no es pot extrapolar al segle XXI. Hi ha moltes coses que han canviat. Amb Espanya ens ha unit sempre el se domini. Les seves formes d’actuar. La dreta que faci el que vulgui. Després, si vas a Burgos, tu com a català no tindràs cap problema. Els problemes els fan els polítics interessats. I no ens volen deixar marxar per moltes raons. Catalunya ja era una Nació i és va perdre per les armes. Els espanyols sempre han actuat com els imperialistes. Per tant, els ponts amb Espanya han de ser comercials com ho poden ser amb altres estats. Federalisme?. Mira la historia recent a veure qui ho va proposar i no s’ha fet perquè no volen.
    5.- El polític és el 3r tema que preocupa als catalans. Quina forma d’enganyar-te. El 1r tema que preocupa és tenir feina i no veig que hagis agafat un esglai. I el 2n la seguretat. I el 5è l’Estatut. Ara són moments difícils i qualsevol llista podria ser vàlida. La desafecció política és normal. La gent està més per fer tres hores de cotxe per anar a Castelldefels i pagar 50€ per una paella fastigosa que la política. Però és perquè una gran majoria fuig de casa seva per no estar bé amb si mateixa. Hi ha molta paranoia. I la gent necessita marxar. El fet que hi hagi baixa participació és pel mateix. I perquè la gent considera que sense anar a complir es pot exigir. Hi ha un grau d’egoisme brutal.
    De totes formes, he fet un nou apunt sobre el tema de la manifestació al meu bloc. Et convido a llegir-lo a http://miquelquintana.cat. Gràcies.

    1. Com has pogut comprovar, he afegit les teves precisions a l’entrada. Tens tota la raó i ho rectifico.

      La resta… home ni m’enganyo ni sóc egoista. Que el polític és el 3r problema ho trec del CEO, no m’ho invento jo. Hi ha un problema evident de dessafecció amb la política catalana i per això parlo de la participació electoral a les autonomiques i municipals (que per poc no supera el 40%) i a les Generals la participació arriba al 70%. Això no em sembla desafecció generalitzada, sino focalitzada. La meva reflexió s’encamina a veure perquè la gent a Catalunya passa de la política catalana, però en canvi es movilitza per l’espanyola. I hi afegeixo: això no em sembla sintoma d’un país que es vol independitzar. Pero obviament, és la meva opinió.

      He llegit la teva entrada al teu bloc i també hi donaré la meva opinió, si m’ho permets. Pero em sorpren que precisament els que estan enterrant el federalisme des de Catalunya sigui CDC, quan ha sigut CDC històricament qui més en contra del federalisme s’ha posicionat, donat que era una idea del programari polític del socialisme català i el PSUC als 70-80. Al documental ‘El laberint’ de TV3, no recordo de cap qui va comentar que va ser Pujol qui, amb el pacte del Majèstic, va enterrar el projecte federalista definitivament acceptant el ‘cierre de la descentralización’ propugnat pel PP al 96 i després amb la seva majoria absoluta del 2000, recolçada de nou per CiU al congrès.

      No es pot extrapolar el que es va fer l’any 96 amb el que es fa 15 anys després, tens tota la raó i te la dono. Naturalment aquest cop si el PP recolcés un govern convergent a la Generalitat exigiria conselleries. Pero va bé no oblidar els, diguem-ho així, errors del passat per a no repetir-los. ¿No creus?

      Salut i gràcies per la teva entrada.

  11. la meva opinio: en Montilla o bé es va arrepentir de cridar la penya a anar a la mani, o des de dalt (ZP) li van picar la cresta perquè montés el numeret aquest de les pancartes, per donar una mala imatge de la manifestació (és evident que és una manifestació claramaent independentista, potser el Montilla no ho va veure al principi)i deixar el catalanisme en ridícul. A mi ja em suda la polla el que facin. Jo dissabte aniré a la mani a cridar que estic fins als collons que els catalans no podem fer les nostres lleis, ens robin els calés (22.000 milions l’any, 5 anys = 1 rescat econòmic com el de Grècia), se’n riguin de nosaltes i que no podem decidir el nostre futur. Dues sortides: acceptar l’Espanya uniformitzadora uninacional o independitzar-nos. Jo fa temps que ho tinc clar.

  12. Nomes esmenar un error: el lema de “som una nacio i tenim el dret de decidir” va ser el lema de la manifestacio del 18 de febrer de 2006 promoguda pe la PDD a la qual CiU no va donar suport, no es per tant cap lema que tingui el seu origen en un partit. Esclar que despres els partits potser l’agafen, pero igual com ara el comparteixen ICV, CiU i ERC, tambe ho pot fer el PSC, i si no ho fa es perque no vol, no perque no pugui fer-ho.

    D’altra banda, i donada la transcendencia del moment, considero que s’han de deixar divisions a banda i anar a la manifestacio, es en moments com aquest que s’ha de visualitzar que els catalans continuem existint i que no acceptem ingerencies de fora en les nostres decisions. D’arguments per no anar-hi es clar que en podem trobar un munt, pero cal saber afrontar en positiu les grans ocasions.

    (disculpa que escrigui sense accents, pero el teclat no en te)

  13. Rectificar és de savis. Però caure un altra cop en el parany ja forma part de la historia de la humanitat. Tornes a insistir atacant a CiU. La Plataforma pel Dret a Decidir va néixer fa temps i una majoria de gent i partits si van adherir. La frase “Dret a Decidir” no se l’ha fet seva en Mas. La fan servir tots els partits i els seus membres destacats i no. És una frase que dóna a entendre una realitat i que ha estat adoptada per mostrar un sentiment col·lectiu. Bé, de fet no tots els partits, El PSC-PSOE, C’s, el PP, Fuerza Nueva, Falange i altres partits d’extrema dreta no la volen ni sentir.
    Per tant, llevat de sobre aquesta mena de persecució en vers CDC, Artur Mas i CiU perquè et fa perdre de vista una realitat i escriure dades que no són. S’han fet altres manifestacions amb aquest lema. Dret a Decidir. I han participat els que han volgut i els que creuen en el lema. El meu cas és un de fefaent i no m’amago de reconeixer-ho.

    1. Mesclar PSC + PP + C’s amb Fuerza nueva em sembla una mica gratuït, pero si tu creus que el PSC és extrema dreta no t’ho discutiré, pas. Sobre el lema no entenc perquè critiqueu tant al PSC, quan sense el PSC la frase ‘Catalunya és una nació’ no hagués estat a l’articulat de l’Estatut aprovat el 30 de setembre de 2006.

      Dic que ‘el Dret a Decidir’ se l’ha fet seu en Mas, el que no vol dir que l’hagi convertit en un indepe. Comparteixo amb en Mas el ‘dret a decidir’ sobre un sistema fiscal com el navarrès, pero CDC sí que se l’ha fet seu electoralment per exemple en els mitings de Ramón Tremosa durant les Europees, o el mateix dia de la fallada del Constitucional pel propi Artur Mas en una intervenció d’emergència davant de Catalunya Ràdio. La meva opinió és que el lema, ara mateix, és més proper políticament a CiU que al seu objectiu original.

      Salut!

  14. Fa una estona he escrit un correu a algú que em preguntava si aniria a la manifestació. Penso que també pot ser interessant com a comentari a aquest article.

    “No aniré a la mani perquè no estic en desacord amb el “fallu” del Tribunal Constitucional. Penso que és bastant correcte, tot i que em llegiré (parts de) la sentència quan es publiqui per conèixer millor els seus criteris. En el seu dia ja em vaig llegir bona part del recurs presentat pel PP i en bastantes coses, penso que tenien raó. I també em vaig llegir una part important de l’Estatut i comparant-lo amb la Constitució vaig veure que efectivament, tenia parts inconstitucionals. En resum, que penso que el TC, detall més o detall menys, article més o article menys, ha pres una resolució encertada, i per tant no protestaré contra ella. Escriuria un article de blog sobre el tema, però em fa pal.”

    Salutacions

  15. Però si tot el problema és una qüestió purament d’arquitectura administrativa! Per què no es pronuncia el TC abans de fer un referendum? Si hi ha inconstitucinalitats, s’arreglan abans i el referendum és això, un “refrendo” d’allò que ja no té possibilitats de canviar-se. De tot això no té la culpa ningú, només els que llegislen i utilitzen mai el sentit comú, d’eixa manera continuem amb les incongruències de sempre…

    Enhorabona Pere, pel blog. Salutacions des de Castelló.

  16. Hola Perejp.
    Trobo molt interessant els teus plantejaments.
    Sincerament jo també estic esgotat de la classe política i de la “conyeta” de l’estatut, que va començar abans de les eleccions del 2003. Aleshores em preguntava per què redimonis el necessitàvem; fou una necessitat artificialment creada pels partits per tenir quelcom de què parlar i debatre, enlloc de posar-se a treballar de debó. Han passat vuit anys i se’ls ha vist a tots el llautó.
    Sota el debat identitari s’ha amagat històricament la incompetència per resoldre els problemes. Estic d’acord amb el cansament que genera el debat identitari perque és absolutament estèril.
    Evidenment, parlo des de l’òptica de les meves apreciacions personals, que s’han basat el l’observació de les motivacions dels individus que han participat a la consulta per la independència de la meva vila aquest darrer 20 de juny. Resultava curiós veure com persones que s’identifiquen com a espanyoles desitjaven la independència de Catalunya, perque s’han establert a la nostra terra i volen el millor futur per ells i pels seus fills.
    Els espanyols que s’hi han establert, com els argentins, els romanesos o els magrebins, en definitiva el que volen és viure millor. No cal convèncer-los de res, com si fossin babaus; només cal mostrar-los els fets i les xifres perque se n’adonin per ells mateixos dels aventatges que tindrien en una Catalunya independent. Una cosa és ser patriota i l’altre idiota.
    Però esclar, d’això se’n diu pragmatisme, fàcil de trobar al carrer, però molt difícil d’identificar entre la nostra classe política, procliu a tractar als electors d’imbècils.
    Jo no tenia la més mínima intenció de sortir al carrer pidolant per l’esguinçat texte estatutari, però les patètiques corredisses d’aquesta setmana per fer-se la foto al capdavant de la manifestació, i les malintencionades pressions per abaratir el missatge m’han fet decidir a mobilitzar-me.
    Prou! no vull deixar en mans d’aquesta colla de galifardeus del tripartit i de CIU el meu futur i el dels meus fills. Perque no ha estat el Tribunal Constitucional l’únic que ha trepitjat la dignitat dels catalans; ha estat molt pitjor la ineptitut i la genuflexió dels que en teoria ens han de liderar el que ha permés que ens considerin uns titelles.
    Digueu-me beneit, si voleu, però jo sortiré a defensar la meva voluntat a viure millor, malgrat els polítics.
    Salutacions,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s