Una bofetada de dura realitat


Cada any el servei Barcelona Activa organitza el saló ‘Dia de l’emprenedor’. Jo, que vaig empendre el meu negoci l’any 2006, hi he assistit des de l’any 2008 i considero que és una eina formidable per a conneixer altres opinions al respecte de l’empresa i, sobre tot, fer contactes i potser clients. Però aquest any el Dia de l’Emprenedor s’ha traslladat a Fira de Montjuic, abandonant el seu emplaçament original al Palau de Congressos de Catalunya. La crisi i la depressió estàn a tot arreu, i la imatge d’un saló volcat corporativament en la franquicia en lloc de en les idees diu molt del que està passant. Apostar per una franquicia és fàcil, és la opció de fer diner més ràpida: el risc es baix i la inversió és moderada. Els bancs ho compren, és fàcil obtenir un crédit si la teva situació financera no requereix de cap crédit. El saló dels emprenedors de Catalunya els convidava a aparcar les seves idees per quan les coses tornin a anar bé, i si volen invertir i sobretot, si esperen trobar finançament, és millor que obrin un ‘Dia’ o un saló de bellesa de contrastat éxit a tirar endavant aquella idea que podria canviar el món. Per inventar i arriscar diners ja estàn els americans, no fotem.

Al mateix saló també es poden assistir a xerrades que, fins l’any passat, eren en la seva majoria exemples d’emprenedors que, des de cero, van crear la seva empresa. Aquest any han estat conferències resumides en un lema: Emprenedors amb cap, sigui conservador. Lluny de donar idees per canviar, evolucionar i aportar alguna cosa nova al nostre món empresarial, les xerrades es centraven en mantenir un model caducat, podrit i putrefacte a la vista de la situació i lluitar per argumentar-ho. Curiosa ha sigut la conferència del senyor Santiago Pagès, de Turisme de Barcelona titulada ‘Empendre aprofitant la demanda turística’. Resumim-ho també en tres conceptes: restauració, oci i mobilitat. O el que és el mateix: paella a la rambla, borrachera a la nit i bus turístic. És normal que quan algú es troba el responsable de Turísme de BCN proposant fer ‘el mateix’ i a ser possible amb els (maleïts) mateixos baixos costos de sempre es pregunti cap a quina classe d’economia anem, i si no és possible que s’hagi acabat la imaginació dels responsables municipals, al menys, en aquesta àrea.

L’última bofetada de realitat la derrota de la sel·lecció Espanyola. Que voleu que us digui: s’ho tenen ben merescut. Quan s’acaba la imaginació i et penses que no has de fer res perque ets el més guapo i el millor, el normal és que una bofetada et faci obrir els ulls i veure que la realitat sempre és més dura. Hem de ser ambiciosos i canviar el nostre model per avançar ja sigui en l’economia, en el turisme, a la ciutat o al futbol.

One thought on “Una bofetada de dura realitat

  1. […] Cada any el servei Barcelona Activa organitza el saló 'Dia de l'emprenedor'. Jo, que vaig empendre el meu negoci l'any 2006, hi he assistit des de l'any 2008 i considero que és una eina formidable per a conneixer altres opinions al respecte de l'empresa i, sobre tot, fer contactes i potser clients. Però aquest any el Dia de l'Emprenedor s'ha traslladat a Fira de Montjuic, abandonant el seu emplaçament original al Palau de Congressos de Catalunya. … Read More […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s