BP o la conveniència del verd


L’any 2000 British Petroleum, BP per la majoria, va remodelar la seva marca comercial transformant el tradicional logotip ‘verd’ en un girasol tecnològic verd i groc. A més va presentar el seu nou nom: Beyond Petroleum (Més enllà del petroli) i una nova política que portaria a BP al davant de les iniciatives per trobar alternatives al petroli. El més cridaner en aquell moment va ser la inclusió de l’energia solar al seu catàleg de solucions ambientals.

Però 10 anys després BP, British Petroleum o Beyond Petroleum o Bullshit People (gent de merda) com se l’anomena a alguns fòrums propers a Greenpeace, de verd només en té el logo. Tafanejant per la xarxa he trobat un article de la professora de ciències socials i comunicació de la Universitat de Wollongong (Austràlia) Sharon Beder on analitza la conveniència de BP per utilitzar el verd, color del moviment ecologista mundial que tant fort ha calat sobretot a partir de l’any 89, amb la fundació dels primers partits verds europeus.

La Professora Beder ens recorda que BP ja va utilitzar aquesta tàctica publicitaria, la de presentar-se a si mateixa com una empresa compromesa amb l’ecologia i l’entorn, al 1989, transformant el seu nom de ‘British Petroleum’ a les inicials BP actuals. Aquesta operació va costar 100 Milions de dòlars. Mentre BP es presentava com una empresa compromesa i canviaba les seves estacions de servei al Regne Unit per presentar-les com ‘Més verdes que mai’, al 1990 va iniciar una tala de boscos tropicals a Brasil per a perforar diversos pous petrolífers a aquell país. La campanya internacional que va desfermar va provocar que BP augmentés el seu pressupost en publicitat per a inisitir encara més en que era la empresa més verda del món.

Al 1997, en mig d’una denúncia d’Amnistia Internacional que acusava a la companyia BP de violacions dels drets humans a Colòmbia, va abandonar la Global Climate Coalition. La Coalició del Clima Global és la unió de 50 grans companyies mundials en la causa comuna de la lluita contra l’efecte hivernacle. A partir d’allà BP va fer el gir definitiu cap on es troba ara: una imatge corporativa verda, neta i compromesa amb l’entorn i una política de resultats basada en explotar quants més pous de petroli millor. És a dir: la que ens ha portat a la situació actual.

La catàstrofe de la plataforma petrolífera ‘Deepwater’ semblava anunciada. Primer perque és la primera de la seva classe, un tipus de plataforma desenvolupada per Hunday Heavy Industries capaç de perforar fins a 11.000 metres de profunditat. En el cas de la Deepwater 1200 metres eren aigua i la resta escorça terrestre. El risc de fuga incotrolada de petroli i metà era coneguda per BP segons indiquen totes les informacions difoses fins ara, i ara es sap que no es van pendre totes les mesures de precaució que una operació tan delicada com perforar un pou de petroli tan profund requerien.

El resultat està a la seva mà, encara que com sempre poc a poc passa de la primer pàgina dels diaris a la segona i d’aquí a ser una menció setmanal. L’escàndol és més gran de que la catàstrofe, perque BP ha estat enganyant a les autoritats Estadounidenques des del primer moment. Fins i BP va informar que s’estaven recuperant el 50% del bessament, dada comprovada com a falsa.

Aquest cop, però, l’escarment per BP està sent inesperat. Els mercats del petroli i de la borsa han castigat a la companyia amb la pèrdua del 50% del seu valor. El president Barak Obama ha promés que descubrirà ‘el cul de quin directiu s’ha de patejar’, en una expressió més propera a una pel·lícula de Chuck Norris que a la d’un cap d’Estat, i BP està obligada per llei a aturar el bessament d’inmediat.

L’única part positiva en que puc pensar ara, després de veure la imatge de satèlit que acompanya a aquesta reflexió, és que això pot ser un   punt d’inflexió real per a moure’ns des del consum irracional del petroli (només la irracionalitat podia portar a algú a perforar a 12’000 metres de profunditat) al cotxe elèctric i a modes de transport sostenibles i alternatius al petroli. Catalunya està ben posicionada per a liderar, si cal, a Europa aquest canvi. Pero necessitem que el trasllat del petroli a l’energia neta i autènticament verda en el transport comenci per nosaltres mateixos, per exigir de veritat que les petroleres deixin de succionar l’or negre i apostin de veritat per un canvi. Un canvi que, ara sí, només es pot accelerar després de que durant la dècada del 2000 hem asistit al bombardeix constant per part de les petroleres a qualsevol iniciativa de potenciar combustibles verds.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s