Sense Ficció? Adèu, Espanya?


Amb cert retard ja puc començar amb la meva opinió al respecte de l’excepció més notable del programa ‘Sense Ficció’. I dic ‘excepció’ perque el Sense Ficció és un excel·lent espai documental, on sempre se’ns mostra la realitat nua, des de molts punts de vista i se’ns convida a reflexionar. ‘Sense ficció‘, a més, és injustament tractat per una TV3 obsessionada amb el futbol, ¡perdó! amb el Barça, i és desterrat als inferns de la franja horaria posterior de les 23h. Aquest cop, quan per fi se’l programa en un horari còmode per l’espectador, ens programen ‘Adèu, Espanya?’ : un exercici de dubtosa imparcialitat on s’amaga descaradament la opinió catalana contraria a la independència, on s’obvïen les dades de representativitat del sentiment català i espanyol al nostre país, per a poder presentar una realitat catalana volcada per una independència ‘tant sí com no’ (en paraules de Dolors Genovès, directora del documental) i que no la té només a causa de l’inmobilisme d’un Estat Espanyol presentat quasi bé com una dictadura constitucional. Contrastaven, com va comentar en Ferràn Monegal al seu programa del dimarts 8 de juny, els colors vívids de les imatges d’Escòcia, Grenlàndia, Quebec i Catalunya amb els colors tirats a sèpia amb que es retratava a Madrid… bé: al congrès dels Diputats; i l’impagable detall dels trets al sostre del colpísta Tejero al 23F.

Crida l’atenció que es compari a Catalunya amb Grenlàndia, Escòcia o Quebec, quan per exemple, el nostre nivell d’autogobern és molt més alt que el d’Escòcia i Grenlàndia (autonomies administratives), però inferior al del Quebec (model confederal), tots ells fora de l’Euro i tots ells ténen una relació molt peculiar i diferent a la nostra amb Espanya. En canvi no es fa cap referència a Flandes, un cas molt més proper al nostre en molts aspectes. També crida l’atenció com si bé es parla de la representativitat real o estimada per enquestes del sentiment independentista, en el cas català no apareix per enlloc. En canvi, ens presenten les consultes sobiranistes com una realitat incontestable que demostra la voluntat del poble català per la independència. Això sí: tampoc s’esmenta que la participació en aquestes consultes no arriba al 25%. Semblant xifra és en la que es situa, segons el Centre d’Estudis d’Opinió, el sentiment independentista a Catalunya, molt lluny del 60% de Grenlàndia, al 55%-50% de Quebec o el 30%-40% d’Escòcia, però sí molt proper al 15%-25% de Flandes. Tantmateix, en tots tres casos es feia esment a quin partit governaba a cada regió i quant de temps han governat els partidaris de la independència . En el cas català no es feia cap esment a que mai ha governat un partit obertament independentista i tampoc es mencionava que l’únic, per ara, partit al Parlament que porta al seu programa la legítima independència no ha superat mai el llindar del 20% dels vots.

Interessant va ser també com es va presentar el teixit industrial de cadascún dels 3 territoris. El tracte que es donava a la indústria del Quebec n’és un exemple. No seré jo qui posi en qüestió que el Quèbec té una indústria forta, diversificada i internacionalitzada i per a deixar-ho ben clar van fer parlar als representants dels empresaris del Quèbec i, per tant, coneixedors de primera mà de la situació. En el cas català ens van mostrar les molt respectables opinions del catedràtic d’economia aplicada Germà Bel, de qui tinc una gran admiració, i alguna més de persones que tot i ser persones d’àmplia cultura se’ls fa parlar de fluxes econòmics sense ser-ne experts. ¿On era la CECOT? ¿I en Joan Rossell? ¿I el Director del Port de Barcelona? Doncs no, no hi eren. No sabem si perque no van voler-hi parlar o perque no se’ls va convidar. A canvi ens van possar “la parte por el todo”. Se’ns va mostrar el cas de dues empreses internacionalitzades: La Farga i Codorniu. Aquests casos d’èxit van servir per a demostrar que sí: que Catalunya no exporta majoritariament a Espanya, si no al món. Això sí, cap dada contrastada, cap xifra, cap gràfica, cap estadística que ho demostrés, només algún comentari curt, tallat, independent del seu context original.

És totalment legítim obrir el debat a la televisió pública sobre aquest tema i fer-ho de forma madura. Però ‘Adèu, Espanya?’ és una postal idíl·lica cimentada únicament en amagar aquella porció de realitat, enorme segons les estadístiques, que no interessa als creadors del documental. Es podria haber fet un interessantíssim i pedagógic documental amb les postures a favor i en contra. Un debat entre independentistes, federalistes i regionalistes amb dades, amb xifres i també amb sentiments de pertanyença. O potser un exercici irònic en clau de fals noticiari com ‘Bye Bye Belgium’ de la Radio Televisió Belga Francòfona. Pero a ‘Adèu, Espanya?’ no trobaran ni un sol comentari en contra de la independència, ni tan sols de passada, ni un sol indici o pretensió d’imparcialitat. Tot el contrari. En paraules de’n Joan Salvat a Dolors Genovès ‘Aquest documental més que un documental és una tesi

Si el que TV3 volia era obrir el debat, espais com ‘Adèu, Espanya?’ no ajuden, perque la nostra televisió pública no es pot posicionar tan clarament cap a un costat per molt que la seva direcció, o qui sigui, n’estigui totalment a favor. TV3 ha de ser la televisió nacional de Catalunya i no la televisió nacionalista de Catalunya. És a dir: la televisió de tots els catalans pensin com pensin en la relació de Catalunya amb Espanya i Europa.

6 thoughts on “Sense Ficció? Adèu, Espanya?

  1. Molt bona entrada!

    L’imatge final és molt entretinguda. Cada vegada però, se’m fa més raro veure la silueta d’Espanya sense la part de Catalunya…

    Un presentiment?

    Salut!

    1. Gràcies, només és la meva opinió tant criticable com la de qualsevol altra. A mi el dibuixet final també em fa molta gràcia i té tota la raó: no podem estar eternament amb el discurs identitari a la boca. Si el poble de Catalunya vol un referèndum que es faci, que es debati i que es voti… i que s’accepti el que surti, sigui sí o no. Salut!

  2. Excel.lent Pere. M’agrada el teu nou blog, i espero que li donis continuitat… Sobre el tema doncs penso el mateix, és decebedor aquest exercici d’autoengany que fan al documental, però no em sorprén. S’estan repetint les mateixes “mitges veritats” (o sigui, mentides, respecte Escòcia, Québec, Groenlàndia des de fa dècades. I encara no he sentit mai cap líder independentista que es dirigeixi o tingui minimament en compte la meitat castellanoparlant del país, les més de dues terceres parts que no es mostren independentistes, etc. Mentre no ho tinguin en compte, mentre no vulguin veure en quin país viuen, les seves possibilitats d’èxit són escasses, encara que les ganes de fer soroll i xerrades de bar, moltes.
    Ara, per què tenen tant de ressò?, doncs com tu apuntes, perquè s’estan instal.lant en lloc s “alts” persones amb pensament independentista.

    Seria interessant tenir un debat allunyat dels tòpics, de les dades falsejades, i on les diferents opcions es veguessin sense les típiques etiquetes… però de moment…

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s