La Setmana Santa serveix per mirar la televisió

Tu tampoc tens plans per la setmana santa, a més de llegir algún llibre o veure desconsolat una programació televisiva farcida de despropósits macarens? Et donaré un cop de mà amb algunes de les sèries que hauries de veure aquesta setmana santa… sèries, això sí, majoritariament maltractades per una televisió a Espanya no n’encerta ni una, que no sap programar o bé no en té cap interès.

Avui parlem de sèries que, en la meva modesta opinió, són obres mestres de la televisió però que no ténen cabuda a una graella televisiva plena de programes putrefactes i pudents o pústules televisives com aquesta, aquesta o aquesta.

Crematorio

Sorprenent serie produida per Canal+ Espanya i finançada per la Generalitat Valenciana, fa un repàs sense compassió de la corrupció urbanística i política a la costa valenciana des de els seus orígens als anys 80. Protagonitzada per Pepe Sancho en el paper de taurò del negoci de la construcció, planteja una situació que ens serà molt familiar si hem seguit, ni que sigui una mica, els casos de corrupció urbanística

Té un punt just de lentitud necessària i la història que narra és verosímil i reconeixible, amb guions elaborats allunyats diversos anys llum d’altres horrors televisius, a més d’una excelent fotografia. Per primera vegada podem veure una sèrie que sembla americana, que no és cutre, que aposta per grans actors i no per nenets macos que es passen mitja sèrie ‘en boles’ i l’altra mitja follant. La primera temporada consta de 5 capítols.

Després de veure-la la pregunta que em va venir al cap va ser ¿seria possible una sèrie així sobre el Cas Palau, el Pretòria o la corrupció urbanística al Pirineu?… N’esteu segurs?

NOTA: 9/10

Boardwalk Empire

No deixem la corrupció, però sí que retrocedirem 70 anys en el temps. La sèrie, protagonitzada per un insuperable Joe Buschemi (l’etern secundari) i produïda per Martin Scorsesse, arrenca a Atlantic City, ciutat d’estiueig de les classes benestants de Nova York i Washington, la nit de cap d’any de 1919, hores abans de l’entrada en vigor de la Llei Seca als Estats Units; l’1 de gener de 1920. Aquell dia es va donar el tret de sortida a la lluita pel poder de les màfies i els gangsters de Chicago, que es convertiria en el port d’entrada d’alcohol, a la bojeria dels anys 20, la corrupció policiaca i del recent nascut FBI. També sentirem a parlar de personatges històrics, dels seus orígens i fets que van marcar per sempre la història.

Imprescindible.

NOTA: 9.5/10

Mad Men

En sóc entusiasta des de el primer capítol i ara tot just s’acaba d’emetre per Canal+ la quarta temporada. Sèrie exquisida que retrata la vida als Estats Units entre els ultraconservadors anys 50 i la revolució que s’hi va viure als 60 a través d’una agència publicitaria de la Madison Avenue de Manhatthan, on hi treballaven els ‘Mad Men’ nom que rebien els publicistes. Assistim al neixement de la nostra societat de consum a través de la vida (en molts casos miserable) d’aquells pensadors que van descobrir que ‘el producte ets tu‘ i que la publicitat ha de vendre sentiments i emocions, a més de fer un retrat en temps real sobre el paper de la dona, l’homosexualitat, la segregació racial o la política.

Maltractada per Cuatro, que va emetre només la primera temporada i en uns horaris patètics, va ser traslladada a Canal+ sense tampoc massa encert, el que la va convertir en una de les sèries més descarregades a Espanya (tan sols superada per Lost). Un cop més es va demostrar que l’espectador és molt més inteligent que qualsevol programador televisiu, més pendent de les sortides de to del circ televisiu que de la qualitat. Amb molta vista, FNAC va llençar al mercat uns packs de DVDs amb les tres primeres temporades dins d’una caixa en forma de paquet de Lucky Strike, de la que descobrim la seva història al primer capitol i farà ens n’enganxem.

NOTA: 10/10

Sherlock

Si una cosa té la BBC és que tracta amb molta atenció l’adaptació televisiva dels seus clàssics. No cal recordar la històrica adaptació als anys 60 de les Aventures de Sherlock Holmes, amb Peter Cushing al paper del detectiu, i editada per sorpresa en DVD per la BBC al 2004. Però la BBC va donar un gir inesperat al portar a Londres del segle XXI al gran detectiu i al seu inseparable company. Així neix ‘Sherlock’.

Una adaptació brutal, allunyada dels vòmits de Hollywood, on trobem a un Holmes i un Watson que semblen els Pet Shop Boys, que comparteixen un pis llogat per la mítica Senyora Hudson, i que resoldran casos amb telèfons mòbils, ordinadors i petites dossis d’acció que farà les delícies d’aquells a qui ens agraden les aventures del personatge creat per Sir Conan Doyle i el suspens del cinema negre. La sèrie, a més, compta amb la participació dels espectadors a través dels blocs que apareixen com ‘The Science of Deduction‘, on Holmes hi penja els seus anàlisis i que serà clau al tercer capitol, o el bloc de John Watson, que narra les aventures del detectiu… llàstima, però, que aquestes dues eines semblen una mica abandonades.

Es presenta en 3 episodis de 90 minuts cadascún. El primer es titula ‘Estudi en rosa’ i és una actualització de ‘Estudi en escarlata’. Encara que sembli increible, només el canal 3XL la va emetre presentant-la com una sèrie juvenil i no com la gran obra televisiva que és… però ¿què es pot esperar d’una TV3 que basa la seva programació en el Barça, Els Matins i els culebrots per marujes catalanes? Un altre cop una mala programació porta als espectadors a delinquir…

NOTA: 8.5/10

The Pacific

Seguim amb Canal+, i és que la cadena de pagament francesa és la única capaç d’apostar per sèries de qualitat. The Pacific, produida per Steven Spielberg i HBO (de nou), narra la Guerra del Pacífic, que va enfrontar als Estats Units contra el Japó durant la Segona Guerra Mundial, i es tracta d’un excelent excercici de revisió de la història, sense els triomfalismes del cinema dels 50 i 60 i amb altíssimes dóssis de realisme, que si sou sensibles potser no us agradan gaire… però la guerra és la guerra.

Un altre cop HBO porta a la pantalal una gran producció televisiva que, com no, ha passat molt desaparcebuda al nostre país tot i la gran publicitat que se’n va fer.

NOTA: 8.5/10

Vols afegir alguna sèrie més? Diga-ho als comentaris.

Bona setmana santa de passió i sèries de televisió.

Idees contra la crisi del cinema

Internet, com va afirmar Alex de la Iglesia a la darrera gala dels Premis Goya, és el present no el futur. Internet no és un refugi d’adolescents ‘pajilleros’ o un chat permanent. Internet, agradi o no a la Ministra Sinde i a tots els cràpules que pululen al seu voltant, és i serà el futur dels negocis audiovisuals. Per això calen idees i ganes de fer les coses bé. No de cobrar impostos revolucionaris indiscriminats que penalitzen al particular, però també al professional que fa us del suports d’emmagatzematge com el CDR, DVDR o els Pen-Drive. Per això en aquest article us vull parlar d’unes iniciatives de les que em declaro entusiasta.

Sóc partidari de canviar el model de negoci que regula avui la producció audiovisual. Com he comentat en d’altres entrades a aquest bloc, el negoci actual va neixer als 80 i poc o res té a veure la nostra societat amb aquella. Per això hem de revisar de dalt a baix el sistema, però tenint em compte que el cinema, a diferència de la música, no podrà ser 100% gratuït si volen seguir veient pel·lícules al cinema o a casa i si darrera d’aquestes produccions hi ha professionals que viuen de la seva feina, no ONGs o Germanetes de la Caritat.

Filmin ens proposa veure on-line pel·lícules d’estrena (2,95€) o antigues (1,95€) del cinema independent nacional i internacional, en alta qualitat i amb la opció de la VOSE. És un plaer poder trobar títols tan interessants com la meva admirada ‘Ocaña, retrat intermitent‘, el primer film de Ventura Pons sobre la vida artística del polèmic pintor membre de la contra-cultura barcelonina dels 70, o ‘El mar‘ d’Agustí Villaronga en català o la seva darrera obra ‘Pà negre’. El catàleg consta, a dia d’avui, de prop de 800 títols. Tinguem en compte que el servei es va llençar al mercat a finals de març.

El sistema de navegació pel catàleg de pel·lícules de Filmin és molt interessant. Podem escollir entre navegar per categories, pel nostre estat d’ànim o buscar a través de les habituals paraules clau. Em va sorprendre, per exemple, el filtre ‘Algo raro, raro, raro’, on trobem films arriscats (o infumables, segons es miri) com ‘Finisterrae‘, ‘El Cant dels ocells‘ o ‘Inland Empire‘.

El portal Filmin ens proposa també abonaments mensuals, trimestrals i anuals que van des de els 15€ fins als 110€ per l’anual. Una altra opció interessant és que Filmin és la primera plataforma que permet veure pel·lícules no només des d’un ordinador sinó també des de l’iPad, l’iPhone o la PS3.

Però si el que volem és cinema més comercial i menys intel·lectual (no sempre ve de gust un film paranoic de David Lynch) tenim Wuaki.tv, dedicada al cinema de crispetes i refresc, que ofereix pel·lícules molt més noves i d’estrena i, aviat, sèries. La web es troba en fase ‘beta‘, és a dir que encara s’està provant i que pot patir canvis. Així s’enten que al seu catàleg trobem pocs films d’estrena, hi destaquen Buried o Origen, i molt catàleg antic però que sempre és interessant.

Wuaki té, en la meva opinió, un inconvenient: no ofereix l’opció de la VOSE, només VO sense subtitular. L’altre problema és el preu d’alguns films, fins a 3,99€, i que no ofereix opcions d’abonament com sí ofereix Filmin, però tot arribarà. Suposo que això és així perquè, com informa Xataka, el servei està en fase beta i es troba a la recerca d’inversors. Això sí, és l’única web que ofereix un catàleg gratuït de pel·lícules, cortesia del BBVA, el que dona mostra que el servei té futur i intenció de perdurar.

Per últim tenim l’imperi del gurú Jobs. AppleTV ha desembarcat a Espanya sense gaire soroll, però amb una pluja fina que va calant als usuaris. El llençament del seu gadget televisiu ‘Apple TV’, que no té disc dur i que funciona només via streaming, per 99€ ha impulsat aquest tipus de televisió a la carta. El catàleg d’AppleTV és impressionant, ja que compta amb les darreres estrenes del cinema, com la última de Harry Potter per exemple. A més ofereix qualitat HD i l’opció de compra de l’arxiu. Així tenim preus des de els 12,99€ per la compra de l’arxiu HD fins als 3,99€ pel lloguer de l’arxiu en qualitat DVD. Però tornem al problema de Wuaki ¿on és l’opció VOSE? Només podem trobar les pel·lícules en versió original sense subtitols.

Així tenim que el panorama del cine a casa va creixent i impulsant-se amb un rumb totalment clar: que la gent vegi pel·lícules a casa on-line pagant. El principal inconvenient aquí és que no hi ha un aparell extern que uneixi aquestes plataformes. Només Apple té l’AppleTV, però que només serveix per veure pel·lícules del catàleg d’iTunes, el més car però també el que té més qualitat d’imatge i so. De moment, per veure una pel·lícula de Filmin o Wuaki hem d’endollar l’ordinador a una tele o veure’l directament a la pantalla de l’ordinador.

Queda per esmentar un servei que he descobert mentre redactava aquest article. El misteriós Youzee, el que sembla que serà un mix entre Hulu i Boxee o el que és el mateix: televisió i cinema on line i a la carta. Darrera d’aquesta misteriosa iniciativa sembla trobar-se els cinemes YelmoCineplex. Tot i no estar disponible encara, a la seva web podem registrar-nos via Twitter o Facebook (a canvi d’insertar-hi un petit anunci als nostres murs) i serem els primers en provar el servei.

Podem estar davant, per fi, de les primeres pàgines de la nova televisió i cinema a Espanya, on l’usuari pugui escollir què veure, quan i com amb uns preus acceptables, lluny de les barbaritats de la televisió digital per satèlit, monopolitzada per Digital+, o de l’ADSLtv liderada per Telefónica, Orange i Ono, que moltes vegades té poca qualitat a causa de la falta d’inversió en el servei. Haurem de veure ara qui serà el primer en treure al mercat un aparell que englobi no només la plataforma en sí, sinó també una o diverses plataformes proveidores de films. En el cas de Boxee, no només tenim accés a sèries on-line sino també al catàleg de la gran Netflix i podem escollir entre comprar un aparell ‘Boxee’ o connectar a la nostra tele un ordinador on hi sigui instal·lat el programari necessari.

No cal que us digui que us animo a canviar el xip i començar a apostar per serveis de qualitat per veure televisió i pel·lícules on-line, des de casa i a la carta.