L’obra de Steve Jobs en 10 videos

Com ja sabeu, ahir ens va abandonar Steve Jobs, fundador d’Apple, NeXT i Pixar. Des d’aquest blog vull fer el meu petit homenatge a aquesta gran figura que, com altres visionaris innovadors de tota la història, la història sabrà posar al seu lloc en els altars de la ciència i la tecnologia. En aquest article vull oferir-vos el meu repàs a la seva obra i vida a través de YouTube.

10. Apple II (1978)

L’Apple II va ser llençat només dos anys deprés de l’Apple I, un rudimentàri ‘PC’ que incorporava de sèrie un teclat. L’Apple II va ser el primer PC de masses de la història tres anys abans que IBM el copiés per a crear la marca ‘Personal Computer’, per sempre més associada a MS-DOS i, més tard, a Windows

9. Jobs i Bill Gates (1983)

La película ‘Pirates de Silicon Valley‘ realitza un molt bon retrat de la baralla entre les dues grans personalitats en el món de la informàtica: Jobs i Gates. El que poca gent sap és que Microsoft va rebre un contracte per a crear software per a Macintosh, de fet el primer Word, Excel i PowerPoint va ser per al Macintosh 128k al 1984. En aquest raríssim video podem veure a un joveníssim Gates participant a un més que absurd concurs de cites entre els creadors de software d’Apple. El que Jobs no sabia era que Gates utilitzaria aquest contracte per a copiar el codi font del sistema operatiu del Macintosh i crear, al 1985, Windows 1.0, la primera interíficie gràfica per als PC de IBM. Gates va aconseguir un contracte milionari amb IBM, qui instal·laria de sèrie a tots els seus PCs el MS-DOS i l’opció de Windows, fórmula que s’ha mantingut fins als nostres dies. La resta… història.

8. Macintosh (1984)

Sense haver complert els 30 anys, Steve Jobs estava a punt de canviar el món per sempre. La tardor de 1983 es va presentar l’anunci televisiu més famòs de tots els temps. El 24 de gener de 1984 els ordinadors van canviar per sempre i amb ells el nostre món.

7. NeXT (1988)

Després de ser acomiadat de mala manera i per la porta del darrera d’Apple, Steve Jobs va crear NeXT, una empresa d’ordinadors on continuaria fent evolucionar els principis amb els que va crear Apple Computer. En aquesta entrevista de 1994, Jobs parla de la innovació com la clau d’Apple i com en aquell moment, en que Apple estava en una crisi absoluta i s’especulava amb la seva compra per part de HP, havia abandonat la innovació.

6. Toy Story (1995)

Amb Pixar, Jobs va crear una empresa d’animació que canviaria la manera de fer pel·lícules animades per sempre. Toy Story, considerada una obra mestre del cinema d’animació té, per a mi dos punts forts: el primer, obviament, el ser la primera pel·lícula animada íntegrament amb renderitzacions 3D i que va abandonar el sistema ‘Disney’, basat en els dibuixos. La segona era que va deixar de tractar als nens com a idiotes, plantejant un guió deliciòs tant per a nens com per a adults.

5. Macworld Boston (1997)

Apple va comprar Next al 1996 i Steve Jobs va tornar a la seva empresa 12 anys després de ser acomiadat. Com a nou President d’Apple interí, cobrava 1$ al mes i va pendre algunes de les jugades més polèmiques de la seva carrera. Microsoft va comprar el 10% d’Apple i es va assegurar l’accés a totes les linies de software i el Internet Explorer es va convertir en el navegador per defecte a tots els Macs. Bill Gates va apareixer projectat a la gran pantalla recordant a aquell ‘Big Brother’ que 13 anys abans es veia al legendari anunci del primer Macintosh. L’època de rivalitat es va acabar, Microsoft havia guanyat per KO técnic la batalla dels ordinadors. En aquest video podem veure íntegrament la ‘keynote’ on Steve Jobs parla del desastre al que s’enfrontava Apple al 1997.

4. iMac (1998)

El canvi arriba i Apple presenta un ordinador futurista, nou, trencador, lluny del color beige, els cables, la pols acumulada darrera de tots els PC. Era el primer ordinador pensat per internet, pel segle XXI. Tan és així que encara avui hi ha qui el fa servir. Va ser la primera ‘keynote’ llegendària on Steve Jobs presentava amb un entusiasme admirable un producte d’Apple. Després vindria l’iBook, the iMac to go, un portàtil de colors que encara avui es considera com l’ordinador més atrevit de la història.

3. iPod (2001)

Apple estava salvada i Steve Jobs n’havia sigut el seu salvador. Jobs va apostar llavors per un mercat on cap empresa de software hi havia apostat mai: la música. Steve Jobs va presentar un aparell que havia de ser ‘menor’ i un complement a la seva linea d’ordinadors. Avui l’iPod és la principal font d’ingressos d’Apple i el producte més venut de la història. ¿Qui no té un iPod o un aparell que s’hi assembla? L’iPod va canviar la indústria de la música sencera.

2. iPhone (2007)

L’éxit de l’iPod va ser tan gran que Apple va arriscar i va crear un telèfon que canviaria el món de la telefonia mòbil com ja ho havia fet amb l’iPod. Sense l’iPhone no haguès estat possible l’éxit de Twitter o del 15M, potser tampoc la primavera àrab… Tot i que sóc crític amb com Apple està man

1. iPad (2010)

Steve Jobs, visiblement deteriorat i amb constants rumors sobre la seva salut, va presentar la primera tableta moderna. L’iPad va crear un mercat nou, a mig pas entre els smartphones i els portàtils, la tableta d’Apple va ser en punt d’inflexió entre l’era dels ordinadors domèstics i l’era “post-PC”.

Amb quin producte d’Apple em quedo jo? 

Personament amb dos: l’iMac G4 i el MacBook Air 2010. L’iMac G4 va ser el meu primer mac, comprat l’any 2003 quan a Espanya ser ‘macquero’ era com ser un extraterrestre. Aquest ordinador ha funcionat perfectament des del primer dia, fins que al març de 2011, durant una fortíssima tempesta a Barcelona, un llamp proper va fondre’l.

L’altre és el meu estimat MacBook Air del que ja us he parlat en alguna ocasió. Aquest aparell, un dels darrers presentat per Jobs, és amb el que us escric en aquest blog, porto a reunions o de viatge, estudio… excepte la meva feina (utilitzo un iMac) ho faig absolutament tot. Crec que aquest tipus d’aparell, a mig camí entre l’iPad i un portàtil, són el futur dels ‘laptop’ i el futur de la informàtica portàtil.

I una propina… ‘Computers are like bicycles’

Bon viatge, Steve.

Aquest és un d’aquells articles en aquest modest blog que no esperava escriure tan d’hora. Avui ens ha deixat Steve Jobs, fundador d’Apple Computer, NeXT Computer i Pixar Studios. Als 56 anys el càncer s’ha endut el més gran visionari del segle XX i primers anys del segle XXI. Aquest artícle, però, no serà una biografia ni un repàs a la seva obra, només és el meu particular homenatge a un dels meus ídols i, sense dubte, un model a qui seguia, segueixo i seguiré.

Poques vegades un home revoluciona amb la seva idea o la seva visió el món. Steve Jobs l’ha revolucionat 4 cops. Al 1984 amb el Macintosh quan els ordinadors van deixar de ser pantalles verdes amb fons negre i comandaments impossibles i els hi va donar una pantalla amb dibuixets i ratolí. Al 1989 quan va crear Pixar i va canviar per sempre la manera com es feien les pel·lícules d’animació. Al 2001, quan va presentar un aparell del tamany d’un paquet de cigarrets amb una pantalla i quatre botons on carregar les nostres col·leccions d’MP3 anomenat iPod i, finalment, al 2007 quan va presentar un telèfon tàctil i intel·ligent, l’iPhone.

Però Steve Jobs és, per davant de tot, l’ideal d’emprenedor i lluitador perseverant. Una figura només comprensible a través de la seva obsessió de fer allò que més li agrada, perseguir somnis i entendre el treball com el vehícle per aconseguir-ho. La seva mort, doncs, lluny d’entristir-nos ens ha de fer veure que és en la perseverància, en l’esforç, en la feina, en no dubtar de la nostra capacitat i en ser capaços d’assumir les nostres limitacions per a explotar-les fins al final.

Entre Macs, iPads, iPhones, iPods, Toy Storys, iBooks i tots els fruits d’un cap brillant i irrepetible, em quedo amb les paraules de Jobs a Stanford al 2005 com el resum perfecte d’una vida que tot just s’ha apagat: hem de fer allò que ens agrada,perseguir  allò del que estem enamorats. Encara que la vida ens golpegi fort al cap, encara que tot estigui contra nostre i ens sentim uns fracasats, hem decontinuar endavant i lluitar per allò que volem ser, que volem fer i estimem a tots els nivells. Hem de ser inconformistes, no deixar que ningú altre pensi per nosaltres ni viure la vida d’un altre encara que això ens faci trencar amb tot. Hem de seguir endavant, hem de pensar diferent.

Gràcies per tot, Steve, i bon viatge.

Apunts sobre l’iPad2

Ja és aquí: l’iPad2 ja és al mercat tot i els problemes de distribució que s’han detectat i dels que Twitter ja n’ha informat.

Tens ja un iPad2? Has canviat un iPad per un iPad2 blanc? Si és que sí, et felicito, demostres que Apple ha trobat la millor fòrmula per vendre aparells electrònics. Cada nou llençament, sigui del que sigui, es ‘revolucionari’ i ‘insuperable’. Steve Jobs, gran gurú informàtic i persona del que un dia vull parlar-ne àmpliament, ha descobert com fer que un aparell que en poc millora l’anterior versió, provoqui cues kilomètriques allà on es ven. És l’iPad el millor aparell del seu tipus? Jo crec que no, però sí té la millor maquinaria comercial inventada fins ara: la legió de bloggers, geeks i nerds pro-Apple que aplaudeixen tot el que treu la marca de la poma, sigui el que sigui.

Sóc fan d’Apple. M’encanta tot el que fa, però sí que m’he tornat crític en la manera en que ven els seus aparells. El meu primer Mac el vaig comprar al 2003, un iMac G4, possiblement el millor ordinador en disseny que he vist mai. Adoro els dissenys industrials d’aquesta marca i com cuida a l’usuari fins l’últim detall. Per la meva feina necessito treballar amb l’entorn Macintosh per un motiu ben simple: funciona bé. Avui treballo amb un iMac Intel i un MacBook Air que porto a reunions i que, francament, li dona mil patades a qualsevol tableta, com ja vaig deixar clar a aquesta comparativa entre ambdós productes.

El llençament de l’iPhone al gener del 2007 va crear l’actual política de marketing d’Apple: generar expectatives durant mesos abans de la ‘Keynote’ on es presentarà i filtrar, amb dossificador, petites pistes de per on anirà el nou producte. L’iPhone, efectivament, va ser revolucionari, es miri per on es miri: pantalla tàctil real sense cap ‘estilet’, navegació en web real sense flash, aparell de música… era un ‘tot’ impressionant no ens enganyem. Pero llavors va arribar l’èxit i Apple es va enamorar, com li va passar al 1984 amb el seu primer Macintosh, de la seva creació. Tot i que era evident que l’iPhone tenia masses coses a millorar, com per exemple que no tingués la funció de Copiar i Enganxar un text (¡¡increïble!!) o que no funcionés amb la xarxa 3G, va ser aplaudit per tothom donat el gran pas que suposa. Però llavors va arribar un imprevist. Google va començar a treballar en un sistema lliure per a telefons mòbils tàctils i va aprofitar que Microsoft no va veure l’oportunitat de negoci que suposava aquest aparell. Va agafar la idea de l’iPhone i la va millorar. Android va entrar timidament en el mercat, però avui al Estats Units ja és el sistema preferit dels usuaris. Fora bromes: aquells que s’han comprat un iPhone 2G, 3G o 3GS s’han passat a Android quan han hagut de canviar de mòbil. És com per a reflexionar.

Amb l’iPad em sembla que podria passar el mateix, o no. Segons Steve Jobs el 2011 no serà l’any dels ‘copions’, terme amb el que es va referir a HP, Motorola o Samsung, sino l’any de l’iPad2. Si veiem l’iPad1, llençat al 2010, veurem que té mancances incomprensibles. No té càmera frontal, té un multitask ‘rudimentari’, és un sistema tancat on l’usuari no pot instal·lar el que vulgui lliurement… i el que per a mi és més greu: tot i que Apple parla de l’iPad com el primer aparell ‘Post-PC’, el ven com si realment allò fos un ordinador de mà, barat i tan sencill que el podria fer servir la meva avia, sino mireu la publicitat i com promociona l’iPad en entorns com la medicina, els negocis o les escoles, com si realment un iPad pogués substituir un PC o un Mac tradicional. Realment l’iPad és un aparell amb unes opcions impressionants, però ‘capat’ per totes bandes.

Ara comencem a veure el que presenta la competència. El Motorola Xoom, per exemple, promet. Es tracta d’aparells potents, amb multitasca real i que ténen un gran punt a favor: la personalització. Tot i ser un punt més complicats de fer anar, productivament són millors. Per exemple: que l’usuari pugui escollir què vol veure en la pantalla principal és una meravella. Els Widgets, igual que en el dilema iPhone/Android, es presenten com una eina molt pràctica per a accedir rapidament al correu, calendari, web o el twitter, mentre que a iPad o iPhone has de buscar l’aplicació i entrar-hi. Em segueix sent incomprensible que Apple no aposti pels widgets i per la personalització. Honestament ¿de què em serveix tenir 50 aplicacions a la pantalla de l’iPad/iPhone si al final el que necessito és tenir a la vista el correu, l’agenda i un parell de coses més?

Tinc la sensació que tot el que treu Apple al voltant de l’iPad o l’iPhone és automaticament aplaudit. Blocs com Applesfera.com o Ipadizate.com aclamen qualsevol moviment d’Apple. Mirat fredament, l’iPad2 no és un salt ‘revolucionari’ sino una revisió d’aquelles coses que, per pressa o per risc calculat, no estaven incloses a la primera versió (potència per multitasca, càmera…). L’iPad2 segueix sense tenir un USB o la capacitat d’augmentar la memoria amb una tarjeta SD, segueix sense ser un sistema realment multitasca i segueix necessitant un ordinador a prop on connectar-lo per sicronitzar les nostres dades, ja que no permet usar-ne ni els serveis ‘al núbol’ de Google, ni Hotmail, ni AOL  sino l’exclusiu i car servei MobileME. Això sí, com a mínim es parla de fer aquest servei gratuït en els propers mesos.

Fa falta autocrítica, sense dubtes. L’iPad i l’iPad2 ho ocupen tot, la resta d’ordinadors de la marca han desaparegut darrera d’obra que és un invent a totes llums revolucionari, però que necessita millorar per adaptar-se a l’usuari. Ara és l’usuari qui s’adapta a l’apare.. Si Android ha guanyat terreny a iPhone, qui diu que les tabletes d’Android no començaran a guanyar terreny a l’iPad en un o dos anys? La meva impressió és que l’iPad2 no és cap revolució ni ‘redisseny dramàtic’, simplement és el que hauria d’haver sigut des de el principi l’iPad.

Temps al temps.

iPad o MacBook Air 11.6″ ?

Suposo que molts de vosaltres coneixeu els iPad i els MacBook Air, els dos aparells ultra portàtils d’Apple i ambdós objecte de dessig de molts usuaris. Però ¿què val més la pena? Comprar un iPad o bé un MacBook Air 11.6″? Quin dels dos s’adapta més al que necessitem com a usuaris? Amb quin treuré més suc a la web 2.0, les xarxes socials o la universitat? He utilitzat ambdós aparells i m’agradaria compartir amb vosaltres aquesta comparativa on, sota la meva opinió, hi ha un clar guanyador.

· Ofimàtica: Mac Book Air.

Tot i que l’iPad incorpora, com l’iPhone, un teclat virtual que apareix i desapareix segons el necessitem o no i que en tamany és molt semblant a un teclat normal, la velocitat d’escriptura es lenta, ja que està plantejat pel públic de parla anglesa, que no utilitza accentuació. Podem connectar via bluetooth o físicament un teclat, però l’iPad no és un aparell pensat precisament per l’edició de textos o realització de presentacions. Per a més problemàtica l’us de GoogleDocs o alguns editors de text de WebMail o forums es restringeix o té un accés complicat.

El MacBook Air és un ordinador i no només té un teclat físic incorporat, sino que a més ens permet fer servir la eina d’oficina que ens sembli: Microsoft Office, iWork, OpenOffice, gDocs… mentre que a l’iPad és restringit a iWork per iPad, una sencilla com limitada suite desenvolupada per Apple. El MacBook Air esdevé un aparell fabulós per al seu us a la universitat, sigui en campus real o virtual, o l’oficina.

· Navegació Web: MacBook Air

Una de les primeres coses que impressionen l’iPad és la seva capacitat tàctil. Tens la sensació de ‘tocar’ internet… peroòuna navegació normal i prolongada ens demostra que per molt que Steve Jobs ho negui, Adobe Flash és necessari a la web 2.0 (ja veurem què passarà a la web 3.0) i pel moment l’HTML5 no sembla arrencar. En el meu cas m’he trobat que bona part del material amb el que la UOC abasteix als seus alumnes és en Flash o Java. Safari per iPad es va revel·lar inutilitzable amb Java, igual que en el seu us amb un Mac normal, el que no em va permetre fer un dels ‘quaderns virtuals’ d’una de les assignatures. El vaig haver de fer en un iMac normal i corrent. A més, la restricció que Apple aplica al software instal·lable al seu iPad fa que l’usuari s’hagi de conformar amb Safari, li agradi o no, i personalment prefereixo Firefox més que no pas el Safari.

· Correu electrònic i xarxes socials: Empat tècnic.

Sóc usuari de les xarxes socials, com alguns sabeu, i un dispositiu portàtil m’ha de permetre accedir no només a Twitter o Facebook, sino també al meu bloc. A l’iPad, les aplicacions de Facebook i Twitter no tenen gaire distància de les que es tenen a un iPhone o un Android, en el cas de Twitter la seva aplicació oficial és idéntica en iPhone, iPad i ordinador de sobretaula.

A diferència de l’iPhone o l’Android, l’iPad no ens permet afegir-hi nativament imatges ja que no té càmera de fotos (per ara). En aquest cas o bé hi connectem un accessori USB per afegir-hi una càmera de fotos on previament hem fet les fotos que volem pujar, la volquem al programa de Fotos de l’iPad i finalment la pujem a Facebook o Twitter, o no en fem i punt. A més, encara que portem un aparell Smartphone a la butxaca, l’iPad tampoc ens permet connectar-lo i vocar-hi la foto en qüestió… sigui dit que en aquest cas serà més ràpid i sencill pujar la foto directament des de l’Smartphone. Tot i això, considero que l’iPad és la via més ràpida per a ‘piular’ o per escriure un comentari al Facebook.

El MacBook Air 11.6″ sí que incorpora una càmera pensada per a video conferència… i tot i que no veig a gaire gent fent servir aquest aparell com a càmera de fotos, la opció existeix. El MacBook Air, tot i no ser tan ‘inmediat’ com l’iPad, també pot ser eficaç per a contestar un twitter o comentar una publicació a Facebook. Considero, però que en aquest punt per simple inutilitat o massa complicació de tots dos aparells per a poder utilitzar les xarxes socials amb totes les seves possibilitats, tenim un empat tècnic.

L’us dels dos aparells en la redacció de blocs decanta lleugerament la balança cap al MacBook Air. En el cas de WordPress existeix una potentíssima i completíssima aplicació per iOS que permet tant escriure com publicar i aprovar comentaris al nostre bloc. Desconec si altres plataformes com Blogspot ténen aplicacions similars o si bé l’iPad permet entrar a l’edició de comentaris via web. Aquí tornariem a parlar del problema del teclat virtual que hem comentat anteriorment i que és repetitiu en tot allò que té a veure amb l’iPad i l’edició de textos.

El correu electrònic també provoca un empat entre els dos aparells. MacBook Air i iPad ténen dos gestors de correu electrònic fantàstics per defecte. L’iPad podria decantar la balança pel fet de la seva inmediatesa d’accés i resposta en un correu relativament curt, la redacció d’un correu llarg planteja els mateixos problemes que redactar un text llarg: teclat incomplet i virtual. Problema que en un MacBook Air no existeix, però aquí l’accés al correu és més lent.

En definitiva, m’és difícil decidir-me per quin dels dos aparells és millor per les xarxes socials, blogs i correu electrònic. Ho deixo en un empat tècnic, sense un clar guanyador.

· Música, video i fotos: iPad

Veure una pel·lícula a l’iPad és fantàstic. Es tracta d’una pantalla individual molt bona, fàcil d’instal·lar i versàtil que ens permet veure un film a un vol, al cotxe o al sofà. La seva connectivitat amb qualsevol televisor permet veure la pel·lícula en pantalla gran, pero sense arribar als 720p. Visualitzar un video-podcast també és una gran experiència, ja que l’iPad en això es sembla més a un iPod Touch o un iPhone que a un ordinador com el MacBook Air. Potser el punt dèbil és que no podem visualitzar videos en format AVI. Apple va considerar que el programa tot-terreny ‘VLC Media player’ no debia funcionar a l’entorn iOS. L’aparició recentment d’una botiga de pel·lícules a iTunes dona un nou sentit a la visualització de videos a l’iPad. L’únic punt diferencial a favor del MacBook air és que la seva pantalla d’11.6″ s’adapta perfectament al format panoràmic, mentre que l’iPad, pel seu tamany de pantalla, no és totalment panoràmic i és més a prop del 4:3 que del 16:9.

En el cas de la música també l’iPad guanya al MacBook Air. Tot i que l’iPad no té la portabilitat d’un iPhone o iPod, el seu us com a reproductor de música és millor que el de un MacBook Air. Finalment la visualització de fotografies és inmillorable, a més com he comentat abans, l’iPad permet connectar-hi un adaptador a USB o lector de targetes SD per volcar-hi les fotografies que hàgim fet la nostra càmera digital, manipular-les i fins i tot editar-les amb la versió per iOS de Photoshop.

Però davant de tants elogis hi ha un ‘però’: el so. L’iPad, tot i que supera al MacBook Air, només compta amb un únic altaveu monofònic, molt limitat en potència i amb una tendència marcada a fer més agut el so. Tot això fa que sense auriculars, l’iPad tingui un so deficitari. El MacBook Air, en canvi, incorpora dos altaveus sota el teclat, amb el que el so és sempre estèreo. A més, el seu tamany, superior al que incopora l’iPad, permet un so lleugerament millor. Tot i ser superior en qualitat dista de ser un so perfecte com el que podem obtenir en un ordinador de sobretaula o connectant’hi uns altaveus externs d’una certa qualitat.

Connectivitat mòbil (WiFi i 3G): MacBook Air

Sense dubtes la connectivitat 3G s’ha convertit en el punt que més valorem molts usuaris d’aparells mòbils i és un element clau quan l’usuari és, com en el meu cas, necessitador d’una connexió permanent: iPad i MacBook Air són dos aparells candidats per a ser la base d’una oficina mòbil, més encara que l’iPhone o un SmartPhone.

Quan un usuari s’enfronta a comprar un iPad ha de decidir-se per un només amb connexió WiFi o amb WiFi i 3G. Si es decideix pel primer guanyarà en preu, ja que és 100€ més barat que el model amb 3G d’idèntica capacitat, però no pot esperar fer-lo servir a tot arreu, a no ser que pugui utilitzar tots els WiFis disponibles. L’iPad sense connexió a internet és com un cotxe sense benzina. Perd el sentit pel que va ser creat i es converteix en un aparell molt maco, però limitat per totes bandes.

La sorpresa per a molts usuaris arriba quan hom vol utilitzar la connexió 3G del seu Smartphone a l’iPad. L’iPhone, així com la majoria de terminals smartphone permeten compartir la connexió 3G amb un ordinador. En el cas de l’iPhone, no podrem connectar-lo de cap de les maneres per a utilitzar una connexió 3G que paguem mensualment com sí ho fariem amb qualsevol altre aparell. Es fa necessari adquirir, doncs, un iPad 3G amb l’augment de preu que suposa i la necessitat d’adquirir una connexió mòbil-3G. Un sobrecost en la meva opinió injustificat. Una altra opció seria adquirir un router Wifi-3G, com els que ven Vodafone o Orange, però el que ens suposarà contractar igualment un segón pla de pagament.

El MacBook Air permet connectar-hi qualsevol mòdem 3G, de qualsevol companyia, així com compartir la connexió 3G de l’iPhone o d’un altre Smartphone ilimitadament. El MacBook Air 11.6″ es presenta com la millor opció per aquells que requereixen una connexió permanent i una oficina mòbil, no només per la llibertat de poder connectar-hi qualsevol dispositiu 3G sino també per la seva versatilitat en l’us de diverses suites ofimàtiques, com he comentat anteriorment. Aquest punt, el de la connectivitat 3G, és el que està fent decantar a molts usuaris per aquest aparell que, tot i ser més car, permet connectar-se a internet amb qualsevol aparell mòbil 3G.

· Interfície i experiència d’usuari: iPad

L’iPad és un aparell que no necessita que l’usuari tingui idea alguna d’informàtica, és encendre i punt. L’iOs, el sistema operatiu d’iPad, iPhone i iPod Touch, és simple, modular i funcional. Les aplicacions s’instal·len facilment i s’obren i tanquen tot apretant el botó Home. L’experiència d’usuari, totalment tàctil i intuitiva, és insuperable en simplicitat i elegància.

El MacBook Air aquí es presenta com el que és: un ordinador en tota regla, amb la seva llibertat d’instal·lar el que ens sembli necessari però amb la complicació d’haver de conneixer mínimament l’entorn del sistema.

· Multitasca i aplicacions: MacBook Air

L’iPad va neixer com un aparell monotasca, desaprofitant ampliament el potent processador A4 que incorpora. La versió 4 de iOS va resoldre el problema fent-lo un aparell multitasca, però tot i la millora d’aquesta capacitat segueix molt per sota del MacBook Air o com de qualsevol ordinador. La novetat técnica que la memòria de tipus flash, la mateixa que té l’iPad, es trobi directament muntada a la placa mare fa que iniciar el MacBook Air o obrir una aplicació sigui ràpid com mai abans s’havia vist.

En qüestió d’aplicacions crec que el MacBook Air torna a guanyar. A l’iPad la censura d’Apple a certes aplicacions, excercint de ‘papà’ que vigila què conté cada aplicació, fa que molts usuaris optin o bé per jackejar el seu iPad (amb el famós Cydia) o decidir-se per la competència. A un ordinador com el MacBook Air, cada usuari decideix què vol o no vol al seu ordinador, sense que Papà Jobs decideixi si puc o no usar o mirar aquesta o aquella aplicació o contingut.

· Connectivitat amb perifèrics: MacBook Air

Poc després de que Apple llencés al mercat l’iPad els usuaris van comprobar que no permetia connectar cap aparell, o quasi cap aparell extern. És impossible ampliar la capacitat de l’iPad connectant-hi un disc dur extern o imprimir directament un text connectant-hi una impressora… per posar dos exemples.La connectivitat amb perifèrics es limita a teclats bluetooth i el teclat per iPad que fabrica Apple i impresores via AirPrint.

El MacBook Air 11.6″, tot i que només té una capacitat de 64Gb o 128Gb (poc en comparació amb altres Netbook o MacBooks) sí ens permet connectar-hi qualsevol mena de perifèric: impresores, disc dur, càmeres externes, escànners… De nou, el MacBook Air guanya a l’iPad.

· Per fardar: iPad

S’ha de reconeixer que treure un iPad en una reunió de feina o al tren o fins i tot tenir-lo per casa provoca molts comentaris positius. La tableta d’Apple s’ha convertit en un objecte de dessig i fins i tot otorga als seus usuaris una certa ‘consideració’. Pot semblar estrany, però l’iPad, a diferència del MacBook Air o qualsevol ordinador portàtil, és un objecte de moda i no estàs a la última si no en tens un, una dèria idèntica a la del primer iPhone. Suposo que si el que vols és ser un ‘fashion-victim’ de la tecnologia sense dubtes l’iPad és el teu aparell. I no ho dic ironicament.

 

· Conclusions

El MacBook Air 11.6″ guanya clarament, sota el meu punt de vista, al iPad en 5 dels 9 punts que he mesurat. Però potser el punt que fer decantar a l’usuari per un o altre aparell pot ser el preu. A primer cop d’ull un iPad WiFi de 16Gb costa la meitat que un MacBook Air, però un cop vist això la diferència de preu entre els dos aparells es veu salvada per les limitacions de l’iPad: connectivitat 3G, edició de textos, connectivitat… En tot cas, per tenir unes caracteristiques semblants a les d’un MacBook Air en un iPad, hauriem de tirar cap al 3G i 64Gb, que té un cost de practicament 800€, el que el fa només una mica més barat que un MacBook Air.

És per tot això que recomano que entre els dos aparells us decidiu per un MacBook Air 11.6″. Tot i això cada usuari haurà de valorar què necessita i què no. Les meves valoracions es basen en el dia a dia d’un emprenedor, el que em fa requerir una connexió permanent a tot arreu, que també és estudiant de la UOC, el que em fa necessitar un accés fàcil a qualsevol suite d’ofimàtica, inclosa gDocs, i molts exercicis on-line que es donen en format flash i/o Java, formats que no funcionen tot lo bé que s’esperaria.

El meu veredicte: Si el que busques és un dispositiu mòbil ultra-portàtil i tot-terreny sigui per viatjar, treballar o pel dia a dia, el MacBook Air 11.6″ de 64Gb, processador Intel Core Duo a 1.4GHz i 2Gb de RAM supera en prestacions a l’iPad.

Però si us heu quedat amb dubtes o la meva explicació no és suficient, que tot pot ser, aquí teniu unes quantes revisions més del MacBook Air 11.6″ Vs. l’iPad.

• Reasons why the new MacBook is better than the new iPad
• Walt Mossberg: MacBook Air has iPad feel
• PcWorld: MacBook Air vs iPad Smackdown
• Applesfera.com: Comparativa entre un iPad y un MacBook Air de 11 pulgadas
• LedFrog.com: MacBook Air vs. iPad vs. MacBook Pro
• YouTube: Comparison iPad vs MacBook Air

I si sou usuaris de l’iPad i voleu dir-hi la vostra, si us plau no dubteu de comentar.

Android Vs. iPhone

Ja tinc un iPhone 3GS! Un de segona mà, sigui dit, però en molt bon estat. La meva HTC Tattoo ha quedat a un calaix aparcada, de moment, fins a trobar un nou amo. Les comparacions entre ambdós sistemes són necessàries. ¿És l’iPhone la panacea dels mòbils? ¿És Android la gran esperança?

Tot i que ja l’havia fet servir, l’iPhone és l’evolució de l’antic invent dels 90, i fracàs sonor, d’Apple i la última gran aposta de John Sculley (CEO Apple Comp. 1983-1993). El Newton va ser el primer PDA (Organitzador Digital Personal) i havia de ser el primer ordinador de mà. De fet ho va ser, però l’alt cost de producció i el seu tamany la van portar a un fracàs sonor, excepte a Alemanya on va tenir certa repercussió.

L’any 98 un flamant Steve Jobs es venia la patent a una empresa anomenada ‘Pilot’, subsidiaria d’ U.S. Robotics, creant la Palm Pilot… essent un éxit de ventes.

Si ho mirem bé, tot i l’avenç tecnològic, l’iPhone funciona amb el mateix esquema d’aplicacions a la pantalla. Cada botonet és una aplicació, cada botonet obre una aplicació i l’usuari es limita a obrir i tancar aplicacions. Ara, amb la versió 4 del iOs (sistema operatiu que corre als iPhone 3G, 3GS i 4) permet un multitask bastant pràctic. La personalització tampoc era un punt fort. L’iPhone només permetia, fins a la versió 3, posar una imatge personalitzada a la pantalla de bloqueig. Amb l’actualització també la podem posar a la pantalla principal.

El punt més criticat és el tenir diverses aplicacions obertes a la vegada. Fins a la versió 3 només es permetia un multitask a mitjes: iPod, el correu i el navegador sí podien estar oberts simultaniament, però cap altre aplicació més. Imagineu anar al cotxe amb el navegador GPS i de cop algú truca. Quan la trucada s’acaba, sorpresa, el GPS s’ha tancat i has de reiniciar tot el procés de buscar la teva destinació enlloc de quedar en segón pla fins que acabi la trucada.

El millor de l’iPhone són sense dubtes la facilitat per escriure, la sencillesa dels menus, la grandíssima pantalla i la unificació de criteris. Quan Apple renova el sistema operatiu, l’usuari el reb sense preocupar-se de quin model té o deixa de tenir. S’actualitza i punt.

Quan va sortir el primer iPhone, anunciat amb tota la fanfarria al gener de 2007, rapidament es va captar que tenia limitacions importants. Google, al seu torn, va decidir superar-les llençant-se a la piscina de la telefonia mòbil. Va crear l’Android. A diferència d’iPhone, l’Android és un sistema operatiu i no un teléfon en sí, tot i la gran aposta del Nexus One. El telèfon el posa el fabricant, i HTC va crear per l’ocasió l’HTC G1. Als Estats Units el va llençar l’operadora T-Mobile. Ha costat, però Android comença a ser una amenaça real per la joguina d’Apple.

Android, des d’un bon principi va apostar pel multitask i per la filosofia ‘Linux’: cada usuari és lliure de posar i treure el que vulgui del seu mòbil. Mentre Apple contrla ferreament quines aplicacions es poden instal·lar a un iPhone, Google va donar llibertat absoluta.

Va apostar també per telèfons potents amb 3G des d’un bon principi, recordem que el primer iPhone no en tenia. Però els punts forts d’Android no són tant el multitask i la connectivitat, sino la capacitat de personalització de cada aparell i la seva diversitat. Android és un sistema que pot ser moldejat per cada fabricant i/o operadora al seu gust. Així la primera aposta seriosa pel sistema Android va venir de la mà d’HTC i el seu HTC Sense, que va explotar al màxim una opció que Apple ha abandonat: el Widget (Window Gadget), que permet definir l’espai de treball al mòbil de maneres infinites, prioritzant alló que volem tenir a mà per sobre l’aplicació en sí.

El premi és que revistes tecnològiques tan importants com Technobuffalo consideren que el millor mòbil del mercat és, a dia d’avui, un Android, concretament l’HTC Desire.

Però no tot són flores i violes a Can Google. Els telèfons amb Android, al tenir tanta disparitat d’opcions, depenen de les operadores en els moments d’actualització. Per exemple, a principis de 2010 va apareixer al mercat l’Android 2.1, però només HTC va dur a terme l’actualització pels seus aparells amb sistemes 1.5 i 1.6. De tota la gamma, només l’HTC Hero (que va ser rècord de ventes) i altres d’alta gamma  va rebre l’actualització. El model Tattoo, de gamma baixa, no l’ha rebut encara i n’espera que la rebi. És a dir: les actualitzacions no es basen en un criteri únic sino en un criteri de ventes. Si el teu mòbil Android ha sigut poc venut, és possible que el teu fabricant no s’enrecordi mai més de tu.

A més, la constant aparició de noves versions del sistema Android, crea una sensació de constant ‘versió beta’. Mai sembla haver-hi un sistema únic i definitiu, sino que conviuen diversos sistemes més nous i antics a la vegada en diferents aparells a la venta.

Per últim, el multitask d’Android és ilimitat i per tant, permet molts programes oberts a la vegada. Si l’aparell no té una bona bateria, aquesta es consumeix en molt poc temps. L’exemple de la meva HTC Tattoo, amb una bateria justeta, esgotava la bateria en poc més de 3 hores si hi havia massa coses obertes i el 3G tot a l’hora. El sistema Android requereix un ‘App Killer’, un programa que permeti tancar aplicacions.

iPhone és un estàndar a l’alçada de la Blackberry, més pròpia d’ofinies mòbils i empreses, però enfocada per l’usuari. Android ve a ser el mateix, però amb un toc de reveldia… ¿quina de les dues guanyarà la batalla? La meva opinió és que cap de les dues. Ja no hi ha batalles, només col·laboracions i tant Apple com Google estàn condemnades a entendre’s.

Les novetats d’Apple

Steve Jobs ho ha tornat a fer. Sense gastar-se un cèntim en publicitat, el món geek sencer l’estava mirant, hipnotitzat, mentre presentava un altre next big thing: la renovació dels iPod de cara a la campanya nadalenca.

iPod Shuffle

És el model més sencill i menys complicat de la gamma, que va neixer per a fer la competència directa als reproductors MP3 xinesos que tenien un cost inferior a 60€. L’evolució des de la seva presentació ha sigut irregular. L’última versió, presentada el passat dimecres, reintroduïa els botons, desapareguts en pro d’un model llis. Però els usuaris ‘els trobaven a faltar’. El preu d’aquest producte segueix sent el mateix 45€. Però cada cop aquest model és més i més semblant al Nano, per no dir que ara mateix són practicament un model igual.

iPod Nano

Hereu del desaparegut, i revolucionari, iPod Mini. El Nano va ser el primer dispositiu mòbil que va incloure la memòria flash… naturalment va ser un bombàs de ventes. Però si bé l’evolució d’aquest aparell ha sigut bastant lineal.

Si bé la 1a versió va ser només un iPod Classic de 5a generació en miniatura, la 2a generació tornaba als orígens de l’iPod Mini i als colors. La 3a generació, per cert la que jo tinc, era coneguda com el ‘Fat iPod’ (l’iPod gras) i per fi va incorporar el video i una pantalla autenticament 16:9 per a veure pel·lícules i Video Podcast. La 4a generació i 5a són practicament idèntiques, varia el tamany de la pantalla, i van incorporar la càmera de video i el sintonitzador FM.

Però Apple a vegades necessita canviar i fer una autèntica revolució en la forma cada cert temps, per obrir un nou camí cap a no se sap on però que moltes vegades va a parar a coses molt interessants. La revolució, però, no ha satisfet a tothom, ja que una majoria de bloggers i usuaris d’Apple consideraven que l’evolució del iPod Nano era convertir-lo en una càmera + MP3 que servís per a fer fotos, gravar video i també reproduïr-lo com les anteriors edicions del iPod Nano. En canvi se’ns ha presentat un aparell quasi igual de tamany i pas que el iPod Shuffle, però amb una pantalla tàctil i sense capacitat de reproduïr video, un clar retorn a la 2a generació de l’iPod Nano.

La pregunta és evident: hi ha lloc al mercat per a dos aparells pràcticament iguals? L’iPod Nano i Shuffle ténen els mateixos colors, però un té una pantalla tàctil i l’altre botons. S’acabaran unint en una única gamma dintre de la familia iPod?

Ah! Un punt a favor: l’iPod Nano té el mateix clip que el Shuffle, així que quan sortim a fer espor (com és el meu cas) no ens haurem de preocupar de braçalets o artefactes per a portar-lo. Una bona idea.

iPod Touch

Ho va dir ben clar l’Steve Jobs: és l’iPhone sense telèfon i sense contractes. La 1a generació i segona es diferencien únicament en la forma de la part posterior, un més recte i l’altre més corvat, també en que el segón inclou botons de volum al lateral i capacitat de fer trucades via Wifi amb programes com l’Skype o el Nimbuzz. S’ha convertit en el iPod més utilitzat de tots fins a ser practicament una agenda + consola + reproductor d’MP3 perfecte.

Era óbvia l’evolució d’aquest dispositiu cap a una aproximació al iPhone, incorporant-hi la Retina Display i les càmeres posterior i frontal. La millora de la pantalla, i del processador, farà que els usuaris que trobin que l’iPod Nano es quedi curt passin a aquest aparell, molt més complet.

He llegit crítiques bastant salvatges a aquesta renovació de la gamma iPod, però crec que Apple ha fet una jugada formidable en els seus dispositius mòbils. Tots ells es complementen d’alguna manera.

L’iPhone és el vaixell insígnia dels dispositius mòbils d’Apple, és un tot: internet mòbil + iPod + textos + consola de jocs + video. No hi ha gaires usuaris que tinguin un iPhone i vulguin comprar un iPod o un iPad. En canvi qui té un iPad no percep tan necessari tenir un iPhone, però sí tenir un iPod… i ara ¿es necessari tenir un iPod Touch o l’usuari anirà més aviat cap al iPod Nano, simplificat totalment? Crec que l’estratégia d’Apple és que l’usuari tingui 2 aparells i no 1, per això tota la gamma d’iPods està molt ben esglaonada i no hi ha cap aparell que trepitgi a l’altre.

Un altre cop Apple ho ha fet molt bé. I ens veiem demà a la inauguració, per fi, de la botiga Apple a La Maquinista.