10 coses que a Catalunya semblen normals


catalan flag1. Que els implicats en el cas de finançament il·legal d’Unió Democràtica puguin pactar evitar la presó a canvi d’una multa, però uns periodistes hagin de pagar 10.000€ per haver denunciat la corrupció a la sanitat gironina als anys 90.

2. Que Fèlix Millet no veurà judici per haver saquejat el Palau de la Música, però es reclamin judicis exprés i penes de diversos anys de presó anys pels carteristes i autors de robatoris menors.

3. Que sempre hi hagi diners públics disponibles per a subvencionar el doblatge de pel·lícules americanes al català, patrocinar a Barça, Espanyol, la Champions o la F1, pero es tanquen quiròfans, s’implanta l’euro per recepta i el re-pagament i es retalla l’ensenyament públic i les polítiques socials perquè ‘hem d’estalviar‘.

4. Que a Catalunya avui, després de 30 anys, els partits hagin estat incapaços d’aprovar una llei electoral catalana justa i proporcional. Per exemple: un escó a Barcelona val 49.000 vots, mentre un escó a Lleida només 19.000.

5. Que a la Barcelona dels creuers i hotels de luxe hi proliferin de nou poblats de barraques i la misèria s’expandeix per tots els barris de la ciutat.

6. Que el frau fiscal a Catalunya arribi als 16.000 milions d’Euros, el 23% del PIB català, mentre les retallades representen 4000 milions d’euros. El 72% d’aquest frau el concentren grans empreses i el 28% es reparteix entre PiMEs i autònoms.

7. Que l’Ajuntament de Barcelona tingui 262 càrrecs de confiança o que un regidor cobri un plus de 1640€ per assistir al ple municipal; o que Sabadell en tingui 22 per a 13 regidors de govern; o que la majoria de càrrecs de confiança de l’Ajuntament de Lleida siguin familiars de l’Alcalde.

8. Que tanquin llibreries històriques per a posar-hi un altre McDonald’s.

9. Que la televisió pública fusioni un canal cultural, el Canal 33, i un d’infantil, el Canal Súper 3, però deixi intacte el canal d’esports.

10. Que el partit català que més diners reb en forma de prèstecs bancàris siguin Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, el lider del qual s’oposa sistemàticament a la dació en pagament a Madrid.

>>> Llegiu també ‘10 cosas que en España parecen normales‘ per José A. Pérez.

12 responses to “10 coses que a Catalunya semblen normals

  1. Que el principal partit de la dreta governi amb el suport entusiasta del primer partit de la oposició (presumptament d’esquerres) per tal de fer els pressupostos més anti-socials de la història.

    • Me n’he deixat més!
      · Que TV3 dedica més temps al futbol que a la secció Internacional i societat juntes al telenoticies.
      · Que tinguem més kilómetres d’autopista per habitant que Alemanya, però menys kilómetres de ferrocarrils per habitant que Grècia.
      · Que els alcaldes de Santa Coloma, Sabadell o Montcada i Reixac, imputats per corrupció, aspiressin a presidir la Diputació de Barcelona
      Per citar-ne algunes.

      Salut!

  2. Retroenllaç: 10 cosas que en Cataluña parecen normales·

  3. Totalment d’acord en que s’ha de revisar el model electoral i fer d’una vegada per totes un llei electoral catalana. Però usar l’excusa que un dipoutat per Barcelona costa molts més vots que un diputat per Lleida, és d’un populisme i obcecació que no m’esperava de tu. En qualsevol territori, on hi ha zones més i menys poblades, s’ha de repartir d’alguna manera la proporcionalitat. Si no, tindríem un parlament de Catalunya massificat per diputats per Barcelona, i malauradament les polítiques territorials, econòmiques i demés, anirien encarrilades principalment a aquell territori, deixant de banda la cohesió territorial, el desenvolupament d’infraestructures a la resta del país, i un seguit de despropòsits que no ens podem permetre. O no necessitem millors carreteres a les terres de l’Ebre (això els preocuparia als diputats per Barcelona?)? O ens pensem que la carn de les granges de Lleida surt per generació espontània en els supermercats del centre de Barcelona? Estarien disposats tants diputats per Barcelona a ajornar la construcció d’una línia de metro per afavorir una política agrària a Lleida? Com els ho explicarien als seus electors que tant necessiten aquesta nova línia de metro? Que en podem parlar del repartiment electoral, és clar! Però amb rigor; i amb un mínim de rigor, no es pot permetre que tots els vots valguin igual. És de sentit comú.

    • Quan demano una llei ‘justa i proporcional’ no vull un Parlament estil ‘Barcelona über alles’ (el que seria el ‘un ciutadà, un vot’), ni el que hi ha ara, que és un despropósit que penalitza el vot urbà.

      La realitat de Catalunya és la que és, la majoria de la població viu a la provincia de Barcelona i més concretament a l’àrea metropolitana. Potser per a arreglar aixó s’hauria d’implantar sistemes de re-equilibri territorial, garantint mateixos sous a Barcelona que a Tremp o Amposta, apostant per beques de movilitat catalana… no se. Hi ha estats tan agricoles com el nostre sense aquest desequilibri entre ‘metropoli’ i ‘camp’.

      Aixó sí, no vull que un diputat costi a Barcelona més del doble que a Lleida. No sóc expert pero sí se que s’han de trobar fòrmules per a refer el sistema electoral català que en 30 anys, 30, no s’han sabut pactar tot i dos ordenaments estatutaris. ¿Que proposaria? Crear més regions electorals a partir de les vegueries passant de 4 a 8 o 10, crear la figura del diputat comarcal amb la seva propia oficina o la fórmula del ‘parlament flexible’ depenent de la població i la participació.

      Salut i gràcies per llegir-me.

    • Això és evident. També que en democràcia qui ha de guanyar les eleccions ho ha de fer amb el consentiment dels qui més evadeixen perque són molts més. Una altra qüestió seria de quina manera s’ha enriquit cadascú d’aquests personatges que tenen els comptes a paraïsos fiscals. Aquest és l’assumpte que deixem sempre de banda centrant-nos amb la imposició de rendes i fortunes. El debat en un país seriós hauria de girar entorn a l’expropiació, a mode de judici final bíblic posposat en el temps i que algun dia hauria de celebrar-se. Quan més temps passa aquest procés pot ser més parcial, apresurat i perillós

  4. Retroenllaç: La justícia (no) és igual per a tots | Al fons, a l'esquerra·

  5. Crec que la millor solució per Catalunya sería deixar-se de romancos amb la independia, la gran mentida de la política catalana. Centralitzar-ho tot políticament per una millor gestió de l’Estat y deixar-se de politiques autonómiques que son un llast economicament per aquest pais , a més d’un despropósit en la legislació de l’Estat es el que s’haria de fer. Y també fer fora aquest f.d.p. del govern del PP y ficar sang nova que estigui fora d’aquest sistema corrupte. Es farñan bé las coses algún dia?

  6. Tot i els comentaris que afegeixen la onzena cosa que a Catalunya és normal millor deixar-ho en aquesta xifra. Onze representa el traumàtic dia de la rendició després del setge i el número de futbolistes del Barça que surten al camp perque la resta de catalans es vegin rendits a observar-los

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s