Guia per a no naufragar amb Eurovisión 2012

Demà! Demà és el gran dia! Demà arriba el Festival de la bijuteria, el de la caspa, el que equipara la música amb les amanides de McDonald’s. Demà es celebra l’equivalent marica de la Final de la Champions League. Demà arriba Eurovisión 2012! Aquest any es celebra a Barad Dûr capital de Mordor, vull dir, a Baku capital d’Azerbaidjan, ¡qué hermosa eres!. Un dels estats més autoritaris que ha organitzat el festival des d’Espanya al 1969. Per això us he preparat una guia per a (no) naufragar amb Eurovisión i com preparar la vostra festa perfecte per a seguir la mamarrachada europea per excel·lència.

1. Eurovisión és el kevab de la música.

El primer punt per a entendre Eurovisión és senzill. El ‘Guardian’ el va definir com ‘porqueria’. Hi van cantants i canten, ballen, fan coses estranyes… sí, però anomenar música a perversions com aquesta, aquesta o aquesta em sembla, com amant de la música, insultant. El que s’hi valora és el modelet de cada cantant, la coreografia, l’extravagància… Eurovisión és una petardada infinita, una frivolitat europea, un cant de la nació marica europea que se’n riu de tot. Des de que al 1998 va guanyar la transexual israelí Dana Internacional amb ‘Diva‘, van proliferar les mamarrachas de totes classes. ¿Qui no recorda el travestí ucraïnès que cantava en anglo-ucrainiano-alemany? ¿I les hostesses de vol drag queens d’Eslovènia? ¿I la guerrera ucrainiana unga-unga? ¿I els heavys disfressats d’Orko?

Aquest any podem escollir entre diversos tipus de mortadel·la i chopped musical a la carnisseria d’Eurovisión. Aquests en són alguns:

• Holanda Joan Franka ’You and me’ 
• Montenegro Rambo Amadeus ”Euro neuro”
• Irlanda Jedward ”Waterline”
• Regne Unit Engelbert Humperdinck ”Love will set you free”
• Romania Mandinga ”Zaleilah” (cantada en castellà)
• Georgia Anri Jokhadze ”I’m a joker”
• Àustria Trackshittaz ”Woki mit Deim Popo” (cantada en dialecte austro-bàvar)
• Rússia Buranovskiye Babushki ”Party for everybody”
• San Marino Valentina Monetta ”The social network” 
• Bulgaria Sofi Marinova “Love Unilimited”

La meva favorita, que no ha passat a la final, era “Euro Neuro” de Rambo Amadeus. Ara em decanto per les simpàtiques iaies technotronic de Rússia i les diabètiques accelerades irlandeses de Jedward. Pastora Soler, representant d’Espanya, no guanya ni de conya.

2. I Espanya, on va?

Espanya fa molts anys, des de 1969 diria jo, que no sap on va ni en què s’ha convertit Eurovisión. Espanya només sap fer el ridícul amb tres tipologies de cançons:

• Balades infumables i carrinclones a l’estil ‘Bailar Pegados‘: ‘No quiero escuchar‘, ‘Colgado de un sueño‘ o l’ensucrada “¿Qué voy a hacer sín ti?”
• Cançons horterosexuales plenes de tòpics, guitarretes i ritmes flamencs com “Para llenarme de ti“o “Díle que la quiero“.
• Cançons putrefactes que no es canten, sinó que es perpetren com ‘La chica que yo quiero (Made in Spain)‘, “Bandido“, “¿Quién maneja mi barca?“, “Hombres“, “Valentino“(impagable el director d’orquestra dirigint al no res), “Brujería (2005!)“, “Que me quiten lo bailao (2011)“… la llista és inacabable.

Aquest any es presenta Pastora Soler amb ‘Quédate conmigo“, un tema que estaria dintre de la 1a categoria de cançons que arrossega Espanya fins al festival i vol, descarament, repetir la posició d’Anabel Conde amb ‘Vuelve conmigo‘ de 1995, la millor al festival des de 1969. Com cada any la maquinaria euro-casposa nacional es posa en marxa i comencem a llegir titulars sobre que la cançó espanyola està entre les favorites segons les cases d’apostes o que la representant espanyola és la mes sol·licitada per la premsa… I cada any igual. Quan queda entre les 10 primeres per la cua, comença el repertori d’improperis anti europeus de José Luís Uribarri mentre encara sona la cançó guanyadora. ¿Mal perdre? No, home, no. Aquest any, però, el comentarista serà José María Íñigo, que té una mica més de bon humor.

Tot i que a Bwin la cançó de Pastora Soler va estar entre les 5 favorites, segons s’ha acostat la data de la final ha anat baixant. Les favorites del festival són Suècia, Rússia, Serbia, Rumania (que canta en castellà) i Itàlia. A la vista del nivell dels altres participants Pastora Soler quedarà entre les 10 primeres per la cua, com sempre. La seva carrera musical caurà en la incineradora d’Eurovisión d’on només en sortiran concerts d’estiu a Benidorm i Marbella i alguna actuació a ‘Noche sensacional‘, on han acabat les musculocas eurovisives D’Nash. Habitualment Espanya reb 12 punts d’Andorra, a causa de l’èxode fiscal cap al Principat, 8-12 de Portugal i d’1 a 6 punts que donen països com Romania, Bulgària, Rússia… En total Espanya sempre treu de 60 a 90 punts, en front dels 280 que pot arribar a treure el guanyador. Aquest any, però, Andorra no participa, segurament perque TV3 ja no pot incinerar diner públic per a que el català soni a Eurovisión, amb el que pronostico entre 60 i 120 punts. Un altre ‘èxit’ com el de l’any passat.

3. Els ‘Eurofans‘, els ultrasur d’Eurovisión.

Alerta amb els Eurofans, o com se’ls coneix popularment “Eurotalifanes“. Donat que Eurovisión és l’equivalent marica d’un Barça-Madrid o de la Final de la Champions, els Eurofans serien els boixos-nois o els utrasur. Coneixen tot el repertori de cançons que ha guanyat o participat des de 1984, encara creuen que a Eurovisión hi ha lloc per a cantants com Celine Dion, s’entusiasmen amb qualsevol porqueria que perpetri Espanya  al festival i aplaudeixen a qualsevol mamarracha de l’est. Això sí: mai perdonaran a Chikiliquatre,  l’única vegada que Espanya ha estat a l’alçada del festival. Si us passeu pels fòrums com ForoEuroFan.Com, descobrireu del que parlo.

Si us trobeu amb un durant una final, heu de pendre algunes precaucions

• Igual que no cridaríeu ‘Visca el Barça’ a un bar ple d’Ultrasur i presidit per una foto de Franco i Santiago Bernabeu, per molt dolenta que sigui la cançó d’Espanya, digueu que us encanta.
• Els ‘eurotalifanes‘ veuen Eurovisión per la música ja que realment la consideren bona, no ho oblideu a l’hora d’expressar-vos.
• No patiu per l’alcohol. La majoria d’eurofans que conec ni fumen, ni beuen, només menjen, criden i voten a la seva cançó predilecta.
• Si no cumpliu tot això, els Eurotalifans us odiaran per la resta de la vostra vida. Ho dic per experiència.

4. La ‘Eurovision Party’ perfecta

Una festa eurovisiva i una final de la Champions no són gaire diferents. Canvien lleugerament en el glamur dels convidats, perquè els eurovisius habitualment, però no sempre, tenen més glamur. Podeu escollir entre anar a alguna Eurovision Party de les que s’organitzen a Barcelona, Madrid o el poble més inhòspit de la rodalia de Badajoz, entre d’altres festes que s’organitzen a tot el continent; o muntar-la a casa o a casa d’algú. ¿Què necessitem si munteu la festa a casa?

• Sopar: és típic i tòpic fins al vòmit preparar el sopar d’eurovisió entre amics i assignar a cada amic el plat d’un país participant. Aquí teniu idees per a que la creativitat gay arribi a cotes inexplorades amb Eurovisión. Deixeu-vos sorprendre.
• Alcohol: si a una final de la Champions la cervesa és la beguda reina, aquí es recomanen Gin Tònics, Whisky ‘on the rocks’, Mojito, Bloody Mary… begudes més propies de la Familia Reial Britànica que dels proletaris. Els efectes psicotròpics dels vestits, coreografies i crits dels cantants fan la resta.
• Avalueu els modelets, la coreografia… la música és el de menys, de debò.
• Imprimiu les ‘Superfan Eurovision scorecards’ que la BBC prepara cada any i poseu nota a les actuacions.
• Feu el vostre rànking i, en acabar, organitzeu un debat a l’estil ‘Sálvame: Eurovisión‘ per parlar de quin és el vostre favorit.

5. …i una mica de frivolitat, si us plau

Eurovisión es frivolitat, bijuteria, glamur de El Corte Inglés en estat pur i no he pogut resistir fer una pausa entre tant article de crisi, crisi, crisi. L’Arqueoleg Glamuròs ho descriu perfectament en el seu blog i Fangoria ho ha cantat diverses vegades. De tant en tant tots necessitem fer coses superficials i vulgars. Així que ja ho sabeu:

Heteros i mariques d’Europa, ni que sigui per una estona, Visca la frivolitat! Visca Eurovisión!