Xavier Trias vol dinamitar la bici a Barcelona?

Molts ciclotwitteros estem sorpresos amb els articles que des de el passat diumenge el Periódico dedica a la bicicleta. Destaco que estem sorpresos, perque aquest diari va ser el que més va recolçar en el seu moment l’expansió de la bici i la política que el darrer ajuntament dirigit per PSC i ICV va voler impulsar. Fins i tot va crear una secció fixa dedicada a la bicicleta que es floreix abandonada i oblidada.

El contingut dels articles és del tot conegut: denunciar la pressumpta permisivitat de la policia envers la bici així com denunciar l’incivisme regnant a la ciutat. No ens ha d’extranyar que l’article on denuncia l’incivisme ciclista sigui el doble de llarg que el que es dedica a l’inicivisme dels cotxes, taxis i transportistes envers la bicicleta. Naturalment no es fa esment en cap moment de que una bici per una vorera és molesta però no perillosa, mentre que un cotxe a un carril bici pot suposar un accident mortal. Això no ho busqueu, perque no ho trobareu.

Aquests articles venen a reflexar el canvi de direcció respecte a la bicicleta que s’intueix des de l’Ajuntament de Barcelona i que no m’agrada. El nou regidor de Mobilitat de l’Ajuntament, Eduard Freixedes i Plans, ha començat la seva politica amb el desmantellament de les segregacions dels carrils bici que es van impulsar al darrer any de l’anterior legislatura. La sorpresa és total entre ciclistes. Als comentaris de la propia noticia es poden llegir els comentaris contraris a aquesta mesura, ja que ha aconseguit que la ocupació de cotxes al carril bici hagi disminuit substancialment, tret d’algunes incòmodes excepcions, i en conseqüència els ciclistes vagin pel carril bici i no pas per la vorera. Pero aquest petit detall no es llegeix per enlloc.

Podriem entrar a discutir si les peces que hi ha actualment al carril són les adecuades o si més aviat s’hauria de procurar una revisió del disseny més que no pas la supressió de les peces. El problema apareix quan qui pren la decisió de suprimir les peces no és la Secretaria de la Bici de Barcelona, sinó la Taula de Treball de la moto. Dit d’una altra manera: són els usuaris de moto qui decidiran, segons El Periòdico, quina separació convé o no als carrils bici. Sembla ser que aquests peces eren molt perilloses per a les motos, ja que provocaven accidents quan aquestes intentaven avançar utilitzant el carril bici. Cal recordar arribat a aquest punt que l’ocupació del carril bici està prohibida a qualsevol vehícle que no sigui una bicicleta, inclosa la moto. Les peces, perfectament visibles de nit o de dia, serveixen precisament per a evitar la invasió del carril i si pel fet d’envair un carril bici un motorista pateix un accident, en tot cas és culpa seva per envair un espai que no li pertoca, no pas de la peça destinada a evitar-ho. Em pregunto, doncs, si la lògica aplastant que s’aplicarà per a carregar-se la segregació dels carrils bici en funció de la seva utilitat per a la moto, es suprimiran totes aquestes acumulacions de motos aparcades a voreres com la de Via Augusta entre Gala Placidia i Diagonal o la propia Diagonal en funció de l’espai que prenen al vianant o si s’impulsarà una tarifa d’area verda i blava per a les motos que aparquen gratuitament a les places destinades a cotxes.

El que em preocupa de tot això és que potser la bona voluntat cap a la bicicleta que va anunciar Xavier Trias els primers minuts de legislatura passin a millor vida i la seva obsessió sigui la moto, la moto i la moto i la seva simpatia per la bici sigui la trista, habitual i ramplona simpatia de diumenge. Veurem també si en Trias optarà per pactar amb un Albertito Fernández una política basada en dinamitar la bici i buscar la seva erradicació dels carrers de Barcelona. Sembla ser que tornem a entrar en la dinàmica ja coneguda de fer culpable a la bicicleta de tots els de la ciutat com si les voreres plenes de motos o les entrades a la ciutat eternament col·lapsades es poguessin solucionar posant quatre multes per passar-se un semàfor en vermell i exigint una mà dura que no es té ni amb el cotxe ni amb la moto. El nou Ajuntament deu tenir masses comptes pendents amb el RACC, el sindicat del cotxe, per a començar, des de el minut zero, a carregar-se les poques coses que estan ajudant a millorar la seguretat del trànsit en bicicleta a Barcelona, a més de proposar carregar-se carrils bici com el de Diputació amb l’excúsa d’instal·lar-hi un carril bus per la nova xarxa de RetBus. Esperem que el nou Ajuntament vegi que suprimir la segregació dels carrils bici és un error i que la percepció que tindrà l’usuari del cotxe serà que hi pot tornar a aparcar lliurement amb el perill que tot el que hem avançat en favor de la bici es dissolgui en poc menys d’una legislatura.