Un futur de llet i mel


L’any 1958 Nikita Jrushchov va declarar que en 30 anys, el comunisme podria abolir la moneda i la propietat privada i els ciutadans que visquèssin sota el paragües del socialisme soviètic, viurien en un futur de llet i mel. La URSS i els estats satèl·lits vivien als 50 en una época de racionament, plans quinquennals i una economia tutelada que moltes vegades provocava falta d’abastiment als supermercats. La promesa d’un futur millor, on tothom viuria en l’abundància, la promesa d’un futur de llet i mel mantenia la confiança en el partit i la direcció de la URSS. Però el futur de llet i mel no es va cumplir i la gent va deixar de creure en el partit. La resta és història. (Font: ‘Damals in der DDR’ coproduïda per la MDR i la WDR)

És un exemple real i històric i que em serveix per introduïr com els polítics de la dreta conservadora catalana prometen llet i mel per al futur, sempre i quan aconseguim la independència. I si no? Doncs no.

Cada dia podem escoltar els sorprenents anuncis del Cercle Català de Negocis on es denuncia l’expoli fiscal brutal al que estem sotmesos. A la seva web podem trobar eines tan peculiars com la nòmina catalana, on se’ns promet que en una Catalunya independent la el compte de resultats de les empreses creixeran un 26% (ni més ni menys). Per tant, les nòmines catalanes també augmentaran, tot això gràcies al final de l’expoli que l’Estat Espanyol causa a la dòcil Catalunya. Clar, no ens diuen que el que el CCN considera expoli, són en realitat les cotitzacions i la pressió fiscal amb el que tots els estats socials es financien (despesa social, infraestructures, pensions, interior…). Vejem’ho:

Amb una nòmina anual de 22’000 €+ 2 pagues extres + un 15% d’IRPF + un 10% per contingencies comuns i sense formació per atur ni extres en expècie l’expoli fiscal anual de 2.328 € (aproximadament el 13% de la nòmina)

A aquesta secció de la web trobem les aclaracions pertinents sobre la nòmina, a part d’altres arguments sobre infraestructures.

La Nòmina Catalana simula quin podria ser el salari net de qualsevol treballador, basant-se en el supòsit d’imaginar que ja fóssim un Estat i tot el dèficit que patim, enlloc de donar-lo sense retorn a Espanya, l’utilitzéssim per reduir tots els impostos equitativament, a excepció de l’IVA, ja que existeix a tot Europa amb valors similars als que tenim nosaltres.

És a dir: fer servir els diners guanyats no per potenciar la inversió social, si no per a reduïr la càrrega fiscal i esdevenir un Estat Català sense impostos o amb impostos que gravin directament la renta mínims. ¿Serem com Andorra? ¿El model de la dreta independentista és un estat sense pressió fiscal? ¿Un paradís fiscal, doncs? ‘Mort a l’estat social! ‘ ha sigut el crit de guerra dels liberals aquests darrers anys. L’actual pressió fiscal mitja a Espanya és del 37,7% (al 2009 segons Eurostat). Dinamarca o Suècia ténen una pressió superior al 45% del PIB. Retallant un 26% la pressió fiscal (a causa de la baixada dels impostos i especialment la baixada del 76% de l’impost de societats) aquesta Catalunya independent tindria una pressió fiscal del 11%, és a dir: a l’alçada d’estats que no són socials, sino parcticament paradísos fiscals, ja que l’únic impost que no variaria en aquesta nova Catalunya és l’IVA (el més injust de tots els impostos).

¿I què hi diu la dreta catalana? Hombre, estàn encantats amb aquests cants de sirena que arriben del CCN.

Per començar tenim les declaracions d’en Xavier Trias, també convers a l’independentisme de dretes catorce anys després d’haver recolçat com a parlamentari de CiU els dos governs d’Aznar, a COM Radio on diu, sense despentinar-se que si fossim independents gastariem, entre públic i privat (atenció a la matització) un 6% del PIB¿Saben quins estats de la UE dediquen un 6% del PIB a la despesa sanitaria? Polònia i Txèquia. Fora de la UE: Turquia, Corea i Mèxic. ¡Grans exemples d’estats socials, sense dubte!

¿Saben quan dedica del seu PIB  Espanya, segons dades del 2006? Un 8.4%. Lluny encara del 10% de Canadà, l’11% de França o el 13% de Suïssa. Estats on el sistema social té una fortíssima càrrega fiscal. La gràcia de tot això és que en Trias, Conseller de Sanitat de 1988 a 1996, va ser el gran impulsor dels hospitals privats a Catalunya com l’Hospital General de Catalunya, un fracàs de gestió privada que volia imitar els grans hospitals  privats americans, intentant reduïr la Sanitat Pública al ‘Medicare‘ i ‘Medicaid‘ estadounidenc: serveis bàsics per pobres, potenciant, discretament, la mutua privada. Per sort la ciutadania va seguir confiant i confia majoritariament en els metges de la pública.

En Joan Laporta no es queda enrera i vol fer seu, seu i només seu el discurs de la llet i la mel per la independència, que en la seva boca arriba a nivells delirants. A CatRadio el passat 6 de setembre, en Manel Fuentes li va fer un massatge, potser perque encara el veu com el President del FCB. En una entrevista on mescla el Barça i la política i una mica tot, deixa perles com aquesta:

Evidentment, un català és independentista si és català, perquè el que vol és el millor per al seu país. El que vol és la felicitat per al seu país. És un dret col·lectiu al qual tenim tota la legitimitat per estimar-lo i per desenvolupar-lo. Per tant, si ets català vols la plenitud nacional del teu país.

Proclames populistes a l’alçada de les d’en Jean Marie le Pen. A part d’això, no trobaran cap concressió, cap idea de com hi arribarem. La qüestió és prometre llet i mel, abundància i sous un 26% o un 50% o un 40.000% més alts, què importa! Quan en Fuentes li pregunta ‘Com serà el país?’ (referit a la Catalunya independent) contesta:

El repte és fer el millor estat del món. (…) Com serà el país? Serà un país de molta més qualitat, serà el quart estat europeu, disposarem de més recursos per destinar-ho al que interessa a Catalunya. S’incrementarà la despesa social pública per tant tindrem millors escoles, millors hospitals (…) aquí tindrem un augment en el que serà la qualitat dels serveis (…) millorarem la seguretat social (…)

Resumint: llet, mel, populisme, inconcresions. Repetir i repetir consignes sense explicar com es concretaria tot això. Com en Jrushchov al 58: abolirem el diner i la propietat privada i tots els soviètics seràn rics i feliços. Ningú va explicar com hi arribarien els soviètics a fer realitat la màxima del Marxisme de la supressió de la propietat privada, com ara ningú explica com arribarem a aquest futur de llet i mel, quin és el cost, què volen dir tots aquests números (nómina catalana, pensions…). Es limiten a marejar amb dades sense contrastar, a proclamar què feliços serem quan siguem independents i què car ens surt ara per ara ser part d’Espanya. El problema és la pàtina populista que estan agafant els conversos de la independència. Però les semblances i diferències entre els populismes és tema per un altre entrada.

Fins llavors: Bona diada.

About these ads

15 responses to “Un futur de llet i mel

  1. Retroenllaç: Twitted by perejp·

  2. Retroenllaç: Tweets that mention Un futur de llet i mel « Al fons, a l'esquerra -- Topsy.com·

  3. Retroenllaç: Un futur de llet i mel « Jrojo's Blog·

    • Gràcies Manuel!

      Crec que el CCN es limita a ser un altaveu de la dreta neo-conservadora indepe (cada cop tenen més cognoms aquesta gent) que promet l’oro i el moro en el que sembla una sortida fàcil a la crisi. Com si la crisi económica que viu Catalunya fos cosa de ser part d’Espanya. Si volen aplicar una política económica neo-con ¿cal esperar a ser independents?

  4. Excel·lent article!
    Sens dubte una Catalunya independent en mans de la ultradreta neocon catalana seria el paradís de la corrupció, la burgesia i la màfia.

    A mi també m’han cridat l’atenció els anuncis del CCN, per que serà que els empresaris son indepes i els sindicats no? M’agradaria saber quina mena d’ultres hi han al darrere

    • 100% d’acord:

      Fèlix Millet i Jordi Montull: jutjats a Catalunya, relaxació total del jutge que els va permetre destruir probes, pasejar-se tranquilament pels nostres carrers, dormir calentons a casa… i a sobre riuen a càmera quan els treuen per TV3

      Cas Pretòria: jutjat per l’Audiència Nacional. En 2 hores tots detinguts i a la presó. No han obtingut la condicional fins que el jutje, gran Garzón!, ha considerat que no en podrien destruir o manipular cap. A CiU van parlar de persecució política.

      ¿Quins ultres hi ha darrera? No ho sé perque a la web no hi són, pero pasta en tenen i molta per tenir falques de ràdio a les principals radios de Catalunya (SER, CatRadio, RAC1, COM…). El que tinc molt clar és que volen una Catalunya com Andorra, un paradís fiscal. Ens ho diuen ben clar pero ho maquillen, per a que sembli que tota la nostra crisi és culpa d’Espanya.

  5. Realment interessant el punt de vista que exposes. No puc aportar-hi cap matís, excepte potser fer-te notar una certa tendenciositat.

    M’imagino que trepitges més fort amb l’esquerra que amb la dreta i que et preocupa que algú pugui esgrimir la independència com a raó per distreure al personal d’altres afers més importants. Tanmateix, el propi Laporta ho diu en una cita en aquesta entrada (que ho faci en el cas de que s’aliniessin els planetes i arribés a president és una altra cosa) que la idea és invertir més a Catalunya amb els impostos que ja no recaptarà Madrid. De ben segur que hi ha un independentisme que farà això.

    De totes maneres, i això costa molt fer-ho entendre, n’hi ha que volem la independència per raons purament emocionals i d’afinitat cultural. No és quelcom que es pugui explicar amb arguments polítics i, per tant, és quelcom que hagi de fer deixar de banda aspectes com la despesa social. Compte amb les generalitzacions, doncs.

    • Primer de tot gràcies per llegir l’article i les meves opinions. Vull dir-te que respecto absolutament als que defenseu la independència, em sembla totalment legítim voler desconnectar Catalunya d’Espanya i que esdevingui un estat independent. Jo vull que el debat el fem tots, els que hi estem en contra i els que hi esteu a favor, sigui quin sigui el motiu pel qual es vol o no la independència.

      Aquí he volgut plasmar la meva perplexitat al llegir aquestes promeses que fa el CCN i voler posar-hi una mica de llum. Quan ho he fet he vist que el que es planteja és inacceptable: passar d’un estat social a un paradis fiscal com Andorra o les Illes Caimàn. Jo també crec que Catalunya pateix un dèficit d’inversió i un greuge en els impostos recaptats i invertits i crec que s’ha de canviar. Ara, no crec que el greuge sigui com per a afirmar que l’impost de societats està inflat un 76%, quan a Espanya és un dels més baixos d’Europa, o que les empreses tinguin un compte de resultats un 26% més gran si fossim independents… em sembla demagogia.

      I sí, trepitjo més fort amb l’esquerra que amb la dreta. Em preocupa que mentre no es fa res més que parlar de la independència, ens retallin l’estat social, que al final el debat identitari sigui nome´s una cortina de fum per a arribar a d’altres objectius.

      Salut!

  6. Retroenllaç: Política per a “dummies”·

  7. Retroenllaç: ERC busca corrupte, trànsfuga i neoliberal. « Al fons, a l'esquerra·

  8. Retroenllaç: 10 d’Abril: Votaria ‘No’. « Al fons, a l'esquerra·

  9. Retroenllaç: Focs artificials, sardanes i trabucaires. « Al fons, a l'esquerra·

  10. Retroenllaç: 10 motius per no anar a la mani del 11S | Al fons, a l'esquerra·

  11. Retroenllaç: He llençat la tovallola | Al fons, a l'esquerra·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s